Treball publicat a la revista "Casal", n. 9. Tardor 2021.
El Casal va donar acollida a cursos i activitats culturals per a les dones
La professora Dolors Calvet hi va celebrar cursos i festivals de dansa i rítmica per a nenes i noies
Ara fa cent anys es començaven a fer evident els canvis en paper social de la dona, fins i tot en municipis com Vilafranca sense una tradició industrial obrera. La població femenina comptava a tota Catalunya amb una formació cultural molt mínima, amb un índex d’analfabetisme superior al cinquanta per cent, de manera que van començar a aparèixer iniciatives de cara a la promoció de la dona adulta. La primera que ens consti va ser l’Escola Domèstica, nom que rebria popularment l'Agrupació Femenina de Cultura de Vilafranca del Penedès, una institució que havia iniciat el seu camí a Barcelona de la mà de Francesca Bonnemaison, promoguda entre altres pel sacerdot vilafranquí Albert Bonet i Marrugat i que va desenvolupar les seves activitats a les aules del vilafranquí col·legi de Sant Elies. També cap al 1925 es va plantejar el projecte d’iniciativa privada d’un Casal de la Dona que finalment no va tirar endavant.
Abans del naixement a Vilafranca de la Cultura de la Dona, Dolors Calvet Prats, nascuda el 1907, ja treballava amb quitxalla en el que anomenava “rondes, cançons i jocs d’infants i interpretacions de plàstica animada”, i el 22 de setembre de 1929 va presentar al Casal un festival amb peces de Joan Llongueras i Jacques Delcroze. Potser va ser l’èxit d’aquesta celebració la que va determinar que el març del 1930 un centenar de dones, amb el suport de la Comissió de Cultura de la Societat La Principal, anunciés que volien tirar endavant una iniciativa que necessitava la col·laboració de tot l’àmbit femení de Vilafranca per tal de fer possible la realització de cursos, conferències, i fins i tot una secció d’esports.
Mentrestant, i per tal de promoure i donar a conèixer aquesta iniciativa, que seria coneguda popularment a Vilafranca com la Cultura de la Dona, es van programar diverses conferències obertes a tothom que es van realitzar al saló- teatre del Casal durant diversos matins de diumenge, a càrrec de personalitats femenines de primera línia en aquells anys. La iniciativa va tenir una acollida veritablement notable.
Un local propi i una biblioteca
A partir del setembre de 1930, el segon pis de la casa de la Societat La Principal va acollir la Cultura de la Dona, inicialment una aula amb vistes a la Rambla on també es va començar a formar una biblioteca amb els llibres que aportaven les mateixes associades. Posteriorment l’espai es va ampliar amb una segona aula, situada a la part posterior i que donava als darreres de la casa, que es va habilitar per a les classes de cuina. A l’aula principal aquell mateix any van convocar assemblea general entre les dones que havien assistit a les conferències dels mesos anteriors, es va nomenar una junta directiva i es van aprovar els estatuts de l’entitat com a secció del Casal.
En va ser la primera presidenta Concepció Romeu Britlles que hi donava classe de matemàtiques, sembla que era d'entre totes les capdavanteres la de més edat, d’aquí que li demanessin que es fes càrrec de la presidència de la secció casalista; com a vicepresidenta hi havia Maria Dolors Calvet i de secretària Pepita Llorens i Jordana, filla del cafeter del Casal; de vicesecretària Carme Juncosa, de comptadora Carme Mitjans i de tresorera Teresa Mitjans, com a bibliotecària Maria Lluïsa Voisin, també n’eren vocals Josepa Plans, Pilar Coral i Madrona Esteva.
Cada vespre hi havia classes, uns dies d’aritmètica de gramàtica i ortografia, castellana i catalana, altres de tall i confecció, de francès... així com conferències pràctiques sobre higiene, puericultura, primers auxilis, cura de malalts o sobre cultura general. Les propostes d’aquests cursos eren per a les participants una veritable alenada d’aire fresc en el viure monòton del dia a dia, una porta oberta a nous coneixements i relacions, un àmbit que els permetia per primera vegada superar els habituals condicionants socials d’acord amb els més diversos espais de la cultura, d’aquí que hi hagués qui fes referència a la Cultura de la Dona com la florida primavera de l’alegria de formar-ne part.
Esports, festivals i classes de cuina
La pedagoga musical Maria Dolors Calvet va començar a impartir-hi cursos per a nenes d’educació de l’oïda i ritme, cançons i jocs amb gestos i educació musical, també d’entonació, cançons populars i expressió, a la vegada que pretenia crear un conjunt vocal per a sòcies que ja sabessin de música i desitgessin endinsar-se en el coneixement de l’harmonia de les veus, amb l’estudi d’obres clàssiques, madrigals i altres. La labor de M. Dolors Calvet va permetre la celebració d’uns festivals de final de curs que han passat a la història de la Vilafranca dels anys republicans.
A l’espai posterior d’aquell segon pis de l’edifici casalista i el 5 de maig de 1932, un diumenge a dos quarts de dotze del matí, el cèlebre cuiner barceloní Josep Rondissoni va donar la lliçó pràctica inaugural en una cuina de gas Prometheus que va quedar per a la Cultura de la Dona. Des de llavors les lliçons de cuina van sovintejar amb gran èxit, habitualment un cop al mes, els dilluns o dimecres a les cinc de la tarda, a càrrec inicialment del cuiner Gregori Bernat que a partir de finals de 1934 es va alternar amb Joan Bergalló. A cada sessió s’elaboraven dos plats, sempre d’ingredients senzills i habituals, de manera que oferien a les alumnes elements i detalls en el procés de preparació del plat que podien millorar les possibilitats reals de la cuina casolana. Els plats cuinats es rifaven entre les assistents. La darrera lliçó de cuina es va impartir l’abril de 1937.
El 21 de març del 1936 la premsa local assegurava que la Cultura de la Dona ja tenia camp d’esports, amb dues pistes per a tenis i bàsquet, possiblement a l’anomenat pati Carbonell, al costat del saló teatre. La Cultura de la Dona havia mantingut les seves activitats durant tots aquells anys i fins al 18 de setembre de 1937 que encara es va celebrar un festival amb les nenes dels cursos de M. Dolors Calvet. L’entitat havia passat a anomenar-se Agrupació Cultural Femenina del Casal La Principal. Després sols en va quedar el record i una petjada que es va mantenir per sempre en l’esperit de tots una generació de dones vilafranquines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada