Publicat a La Voz del Penedès el 8 de maig de 1982.
La reedició de l'extens treball de Pere Mas i Perera Vilafranca del Penedès, publicat per Editorial Barcino el 1932 a la seva col·lecció Enciclopèdia Catalunya, ha estat una veritable sorpresa, sobretot perquè el llibre té ja cinquanta anys. Més de quatre l’han comprat pensant que es tractava d'un estudi actualitzat o d'una obra recent i s'han trobat a les mans un clàssic sense revisar, un facsímil interessantíssim per a especialistes -ho recordava A. Sabaté Mill, ja que és l’únic catàleg de fons documentals que s'ha fet sobre la nostra vila, encara que no hem d'oblidar la veritable allau de transcripcions documentals que aportà Mn. Coy en la seva Vilafranca del Penadés, su historia y documentos (Barcelona, 1909)- però, indubtablement, el treball de Mas i Perera no és una guia actual de la nostra població, malgrat que així es presentí a les llibreries segons un criteri comercial que no es pot criticar.
Es començà a parlar del tema en una tertúlia d'afeccionats a la temàtica cultural que organitzà la Comissió de Cultura de l'Ajuntament i que, de moment, no ha tingut continuïtat. Posteriorment, el mateix organisme municipal va mantenir diversos contactes amb alguns estudiosos, es pensava ja en la inauguració oficial de l'Escola Mas i Perera i en aprofitar la diada de Sant Jordi per a retre un homenatge pòstum a l’il·lustre vilafranquí. Alguns van marcar clarament la seva posició sobre el tema de la reedició de Vilafranca del Penedès, si es pensava a posar el llibre a l'abast de tothom, calia introduir-hi un conjunt de notes, un apèndix que, sense desvirtuar el sentit original del treball, intentés posar-lo una mica al dia. La justificació era evident, havien passat cinquanta anys i estudis posteriors, molts d'ells del mateix Mas i Perera, com després veurem, havien aportat nova llum i noves dades sobre diversos aspectes del que deia el volum original.
Hi havia també una consciència clara que aquestes notes eren sols un afegit mentre s'espera la redacció d'una nova història de Vilafranca posada al dia, una tasca que, ara per ara, no sols no està fent ningú sinó que es considera poc efectiva al costat dels estudis sobre temes monogràfics. De qualsevol manera un treball d'aquesta mena tindrà en el llibre de Pere Mas i Perera la seva obra bàsica, el seu esquema més precís; però, quedà clar que alguns pensaven que treure'l al carrer tal com fou publicat i sense actualitzar era tirar endavant una iniciativa que, com a mínim, estava mancada de sentit pràctic en l’àmbit de la divulgació popular. Tot i això, la reedició idèntica ha vist la llum amb la justificació municipal que l’editorial Barcino, propietària dels drets de la publicació original, no hi admetia cap afegitó.
Només obrir Vilafranca del Penedès i ja hi trobem un advertiment inicial on Mas i Perera ens indica que estava preparant una monografia general del Penedès, aquesta hauria estat, sens dubte, la seva gran obra històrica, hi treballà fins a les darreries de la seva vida, tot i que l’exili suposà una dificultat molt més gran per a prosseguir aquest estudi, fins i tot la mediació de Pere Grases davant una important entitat financera de la nostra Vila havia assegurat ja la seva publicació.
Lluny de la seva terra Pere Mas i Perera continuà treballant per a la cultura catalana amb una constància exemplar, recordem sols el seu paper fonamental en la represa dels Jocs Florals de la Llengua Catalana i el seu extens estudi per tal de fixar definitivament la grafia «Penedès». Al primer capítol del llibre que comentem hi indicava que estava treballant el tema, ara el lector de la reedició es queda sense conèixer la definitiva tasca de l’il·lustre vilafranquí, un treball publicat inicialment a les pàgines de Tele/Estel (n° 111, 30 d'agost del 1968), amb el títol Etimologia i grafia del terme «Penedès», recollit posteriorment, juntament amb altres aportacions i tota la documentació dels tràmits oficials pel canvi de nom de la nostra vila, a l'opuscle El nombre oficial de Vilafranca del Penedès en su correcta grafia (suplement del setmanari Penedès), i també a l'aplec d'articles de Pere Mas i Perera Pro-Penedès (Museu de Vilafranca 1969), hi ha encara col·laboració sobre el mateix tema La grafia «Villafranca del Panadés » a la revista del Casal (n° 4, desembre 1968).
Podríem esmentar encara moltes altres dades del volum ara reeditat que caldria haver matisat, n'indicarem tan sols algunes. Cal pensar que no te ara cap sentit ni validesa parlar ara d'imatges i peces artístiques existents a Santa Maria (p. 133-134) quan quasi tot cremà el 1934, o recordar les recents troballes arquitectòniques a l'edifici de la Casa de la Vila invaliden l'afirmació (p. 138) de la seva manca d'interès arqueològic. Quan parla d'un Hospital de Pobres de la Vila (p. 216) el situa al costat de la Capella de Sant Jaume de Castellmós, a Les Clotes, seguint les indicacions de Mn. Coy, actualment tenim prou elements per a creure que es tracta de la Capella de Sant Jaume Sacalçada i, per tant, l'Hospital era el de Sant Pere. I encara caldrien noves indicacions sobre les xifres de població que dóna Mas i Perera, sobretot després deis importants estudis demogràfics d'Antoni Massanell i Esclassans.
Molts treballs i articles de Pere Mas i Perera segueixen esparsos en publicacions de tota mena, especialment revistes catalanes d'exili, altres resten inèdits, i la seva vila nadiua li fa homenatge tornant a publicar, fil per randa, un llibre de fa cinquanta anys... senzillament, no ho entenem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada