NADAL
Apleguem avui el text de temàtica nadalenca que el vilafranquí Claudi Mas i Jornet va publicar fa ara justament cent anys al setmanari vilafranquí «Les cuatre Barres» (Any IX. Núm. 463. Vilafranca del Penedès, 24 de desembre de 1899). Nascut a la nostra vila el 1974, Claudi Mas va realitzar estudis de dret i exercí diversos càrrecs municipals, el darrer a Sitges on va morir ben prematurament el 1915. Fundador del Centre Catalanista Vilafranquí, va col.laborar habitualment a la premsa de l'època on -com es remarca en el text que avui apleguem amb l'ortografia revisada d'acord amb la normativa actual- va remarcar sovint les seves preocupacions de caire social, és autor de diversos volums literaris i de remarcats estudis entre els que destaca el dedicat al moviment intel.lectual vilafranquí durant el segle XIX.
Claudi Mas i Jornet
Fa fred, molt de fred: la pell s'esborrona. Ha arribat Nadal. Més que endormiscada, Natura sembla morta: de son vestit de vida, de son mantell de maragdes, ni en resten els bocins; ara la cobreix la blanca freda mortalla de l'hivern...
Fa fred, molt de fred: la pell s'esborrona...
*
La llar pairal escalfa. Dóna un bo voltar-la amb els de casa i anar tirant llenya al foc, tot retraient dies feliços!... El fill absent, per a guarir-se del fred del Món, del fred de la Vida, corre entendrit a retornar-se el cor a redós de la família. Una veu fonda li ha dit: per Nadal cada ovella al seu corral, i s'ha afanyat a creure-la. I en son corral tot ha sigut joia i gaubança; ell s'ha retornat i s'han retornat també els de casa. L'avi sembla que no tremola tant, i li fa lloc prop de la llar, i tots li deixen guarnir el tió per la mainadeta. Si no hagués arribat, qui hauria tastat res de gust? Ara sí: mateu aviram, porteu torrons ruixats amb moscatell! Ara es vessa l'alegria: el fred de la pell l'esvaeix el foc de dintre. Avui pel cor és una diada ben assoleiada.
La llar pairal escalfa.
*
Pobrets els que de llar pairal no en tenen! Pobrets els eterns absents!... Per a ells Nadal no és pas la diada que assoleia el cor: és un dia més fred, més gelat, més mort que els altres... Errants per les llargues carreteres cercant, com els pardals sense niu, una branca que els empari, semblant escopits d'allà on hi ha un cobert. I caminen, caminen, tristos i espellingats, per damunt de la blanca freda mortalla de Natura, i senten més fred a dins del cor que no a la pell. Ovelles sens corral, on podeu arredossar-vos? Ni el vi, ni els torrons, ni l'aviram són per a vosaltres, ni per a vostres petits les belles il.lusions del casolà tió. Ni mai que ho sapiguessin que avui és Nadal! -no sentirien tant de fred.
Pobrets els qui de llar pairal no en tenen! Pobrets els eterns absents!
*
Fa fred, molt de fred: la pell s'esborrona. Ha arribat Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada