Presentació del llibre Agenda perpètua.

 Presentació del llibre Agenda perpètua. Anàlisi històrica del diari d’Albert Virella i Bloda a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola (gener- desembre 1939) de Sarah Bickel Virella

Vilanova i la Geltrú, A. E. Talaia. 4 de febrer del 2023.

Bona tarda.

En nom de l'Institut d'Estudis Penedesencs em plau ser aquí per presentar un llibre singular, aquesta Agenda perpètua. Anàlisi històrica del diari d’Albert Virella i Bloda a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola (gener- desembre 1939) de la que n'és autora la jove Sarah Bickel Virella que porta el cognom del seu besavi, l'autor de les notes en una petita agenda dels dies finals de la guerra civil i els primers mesos de la postguerra.

L'any 2001, poc després de la mort d'Albert Virella Bloda (1915 -2000), l'IEP va publicar amb caràcter pòstum, el volum La revolució d'octubre a Vilanova. Visions d'un espectador text de la seva autoria en edició de Xavier Virella Torras i, crec que també gràcies a la labor del seu fill Xavier, el treball Imatges de la pau “honrosa” (1939-1942), va veure la llum a les vilanovines edicions del Cep i la Nansa, un volum i altre cròniques d'aquells anys tan complexos que en el cas d'Imatges de la pau “honrosa” (1939-1942) tenien com a base les notes d'un petit dietari en els fulls d'allò que se'n deia una "agenda perpètua".

Aquesta documentació, conservada per la família, ha estat estudiada per l'autora d'aquest llibre que ara tenim a les mans, besneta d'Albert Virella, que es va interessar per conèixer els diversos aspectes del final de la guerra civil a casa nostra per als que, com el seu besavi, eren al bàndol dels perdedors i van veure com els queien a sobre els àmbits tan dramàtics del que coneixem com a repressió franquista. I és aquest aspecte, l'interès d'una noia nascuda el 2003, resident fora de Catalunya, que no va poder conèixer de manera directa el seu besavi, el que voldria destacar com un dels aspectes més interessants d'aquest llibre que avui tenim el goig de presentar.

Tot i que aquest no és sinó un estudi de final de batxillerat, cal destacar que uneix al seu caire acurat -tot i haver estat redactat inicialment en llengua alemanya i sense coneixements específics de català- uneix, deia, la visió neta i inquieta d'una persona jove que tres quarts de segle més tard es pregunta sobre la incidència i justificació d'aquells fets històrics i de les persones que els van haver de viure. La necessitat de contextualitzar els esdeveniments fa que el llibre adquireixi, a banda del valor documental, un caire divulgatiu prou remarcable.

No és sols aquest aspecte que fa interessant la labor de la Sarah, sinó també el treball sobre allò que anomenem una font primària, amb la transcripció textual de les notes d'Albert Virella, a diferència d'Imatges de la pau “honrosa” (1939-1942) on en va fer una reelaboració històrica. És per això que ara l'autora ha treballat comparant el text original d'Albert Virella amb la glossa de l'edició esmentada, una metodologia que li ha permès afegir constants notes al peu amb referències al llibre publicat el 2001.

Redactat inicialment en llengua germànica per a l'escola suïssa on Sara va realitzar els estudis secundaris, n'hem fet la traducció al català i hem revisat, i en algun cas suprimit, les notes de contextualització per tal com algunes, imprescindibles per a un lector centreeuropeu, haurien de ser de coneixement general a casa nostra.

Els que ens hem dedicat a l'ensenyament secundari sabem de la importància, i la dificultat, de desvetllar en els adolescents allò que en general en diem "esperit crític", és a dir la capacitat de fer-se preguntes sobre el seu entorn físic, geogràfic, familiar, sobre el com i el perquè del món que els envolta. Ens consta que això no acostuma a ser un dels principals centres d'interès dels joves, tantes vegades mig perduts entre tants estímuls audiovisuals i interessos personals més propers de la gresca, l'amistat i les xarxes socials que no pas a la disposició a fer-se preguntes sobre l'entorn més proper que els envolta, talment com si haguessin caigut en aquest món i tot ho haguessin d'acceptar sense ni un com ni un perquè.

Sortosament, no és aquest el cas de la Sara, com ho sap prou bé la seva supervisora, la Sra. Baumann, quan tot d'una, a la vista de la lectura de les notes del seu besavi es pregunta: què succeeix en un país quan els militars es rebel·len? Què ocorre si els que han de garantir la seguretat dirigeixen les armes contra aquells que han de ser garantits?

Per respondre aquesta pregunta, ens diu el llibre, només cal mirar a Espanya. La Guerra Civil Espanyola de 1936 a 1939 va deixar com a víctimes 300.000 republicans que havien lluitat contra els rebels. 200.000 persones van caure al front. Després de la victòria militar franquista, 20.000 republicans van ser executats. Molts més van morir de fam, de malaltia o en presons, batallons de treballadors, camps de concentració o a causa de les males condicions higièniques o alimentàries.

En aquest treball Sara Bickel Virella analitza i contesta en profunditat a la qüestió: “A quins aspectes de la repressió es va enfrontar el meu besavi Albert Virella i Bloda?” I decideix, per tant, centrar-se en la repressió a la qual es va enfrontar un republicà català el 1939, després del final de la guerra.

Per respondre a la pregunta, l'autora ha procedit a estudiar històricament el diari de guerra i de presó d'Albert Virella amb l’ajut, ja ho hem dit, del llibre Imatges de la pau "honrosa", les notes d'aquell jove, el seu besavi, que tenia vint anys al començament de la Guerra Civil i treballava com a assistent de laboratori d'una fàbrica de ciment, que seguia estudis tècnics i que, a més del seu treball, escrivia per al periòdic del partit Esquerra Republicana de Catalunya de Vilanova i la Geltrú.

El 1936 Albert Virella Bloda, ens recorda el llibre, va interrompre els seus estudis d’enginyer tècnic i va anar a l’Escola Popular de Guerra de Barcelona per a formar-se com a soldat republicà. Dos anys més tard va ascendir al rang de tinent i se les va enginyar per no haver de disparar contra ningú durant tota la guerra. Va ser empresonat i traslladat al camp de concentració d’Horta a la fi de l'estiu de 1939. Afortunadament, va sobreviure a la seva detenció i va escriure el seu diari durant tot aquest temps. Més tard, es va traslladar a Portugal per motius de treball i va escriure llibres d’història sobre la seva ciutat natal, sobre Vilanova i la Geltrú.

En aquest treball Sara Bickel Virella estudia la repressió psicològica i física, així com la repressió exercida mitjançant l’arbitrarietat jurídica i la repressió cultural contra Catalunya, i emmarca el cas en un context més ampli, comparant les descripcions que fa el seu besavi amb el cas de “les Tretze Roses”, amb referència a les diferències de repressió entre homes i dones, així com a les variants entre els territoris republicans ocupats de Madrid i Catalunya. De tot plegat en treu conclusions sobre l’abast i la percepció de la repressió entre la població en general.

En el context d'aquest treball, transcriu el dietari en el llibre, hi afegeix notes a peu de pàgina, entrevista persones com Miquel Altadill que l'han ajudat a contextualitzar la Vilanova d'aquells anys, també cerca la identitat de persones que s'esmenten en el dietari i sobretot, a la vista dels resultats, completa el llibre amb unes conclusions i un conjunt de preguntes que esperen resposta, preguntes com:

• Fins a quin punt la repressió va ser una eina estratègica de Franco?

• Com s’afronta el llegat de la repressió?

• Com s’ensenya als i les alumnes la Guerra Civil Espanyola a les escoles? Hi ha diferències regionals?

• En quina mesura la repressió i les seves consequències es continuen sentint avui dia?

• La repressió a Catalunya va ser més forta que en altres parts

d’Espanya?

• Es pot comparar la repressió catalana amb la del Pais Basc?

• Va ser la repressió típica d’una dictadura de postguerra?

• Va ser la dictadura de Franco típicament feixista?

• Quina influència van tenir els països estrangers en la victòria

dels militars?

• Es podria haver evitat la Guerra Civil?

• Com haurien tractat els republicans als rebels si haguessin guanyat?

Que una noia de divuit anys es faci preguntes com aquestes i s'interrogui sobre la seva identitat, personal però també d'una col·lectivitat humana de la qual ella en forma part en la mateixa mesura que és besneta d'Albert Virella Bloda, aquest és el veritable "miracle" d'aquest llibre. Mentre miracles així siguin possibles entre els joves la nostra identitat històrica com a poble i com a col·lectivitat humana no desapareixerà sota el pes de l'anodina cultura del consumisme i la uniformització massificada i absurda de molts mitjans de comunicació i xarxes socials..

L'edició ha estat possible i cal fer-ne esment, gràcies a la família Bickel- Virella, als Amics de la Biblioteca- Museu Balaguer, a l'Ajuntament de Vilanova, al Consell Comarcal del Garraf, a més de l'IEP. I encara voldria remarcar la labor d'Anna Albors de Linguavox que en va fer la versió de l'alemany al català, i molt especialment de Llopart Impressions que va portar a terme una revisió lingüística, però també pel que fa al contingut en aquells aspectes que, com hem comentat, eren marcadament redundants o obvis quan es tractava d'una edició a casa nostra.

Sara, gràcies per aquest treball, gràcies per l'esperit crític que et va portar a acostar-te a la personalitat i la trajectòria humana dels teus besavis -l'Albert i l'Araceli- en els moments possiblement més difícils de la seva vida, gràcies per, més de vint anys després de la seva mort, continuar reivindicant i posant d'actualitat la personalitat i la trajectòria intel·lectual i humana d'aquest vilanoví i penedesenc excepcional que va ser Albert Virella Bloda, el teu besavi, i l'agraïment més sincer per haver permès compartir-ho amb tots nosaltres i amb tots els que ho vulguin llegir a les pàgines d'aquest llibre.