Record de Jaume Mercader-Miret en el seu traspàs el 2009

 Publicat a la revista del Penedès n. 21 de la tardor del 2009.

El 31 de desembre del 2009 moria a Barcelona als 95 anys d’edat l’artista i escriptor vilafranquí Jaume Mercader-Miret. Format en els paràmetres de l’estètica noucentista, Mercader va destacar com a artista en l’àmbit de l’orfebreria amb els seus reconeguts repussats d’aram, tot i que va treballar també la pintura, el disseny de vitralls i el dibuix, especialment en la il·lustració d’edicions. L’altra faceta de la seva personalitat intel·lectual és una extensa obra literària que inclou diversos volums de prosa, en general assaig, llibres de viatges i poesia entre la que hi ha la lletra dels goigs de sant Ramon de Penyafort que es canten actualment. Professor de l’escola Massana, va pronunciar el pregó de la Festa Major de l’any 1965 i el de les Fires de Maig del 1976.

Nascut a Vilafranca l’any 1914, Jaume Mercader-Miret va fer els seus primers estudis al col·legi de Sant Ramon fins que el 1929 es va traslladar a residir a Barcelona amb la seva família; allí, amb catorze anys i enllestits els estudis bàsics, va entrar a treballar d’aprenent al taller d’argenter de Manuel Valentí, al passeig de Gràcia. Per l’amistat familiar amb mossèn Manuel Trens i la d’aquest amb l’orfebre Ramon Sunyer qui formava part dels “Amics de l’Art Litúrgic”, entitat creada pel sacerdot vilafranquí, Mercader va entrar al taller de Sunyer el 1930, estada que seria especialment transcendent per al futur artista en el seu procés de formació i on hi va treballar fins que l’octubre del 1937en una labor que alternaven amb l’aprenentatge quan per iniciativa del mateix Ramon Sunyer, Jaume Mercader-Miret i altres companys aprenents del taller es van matricular a la barcelonina Escola Massana que llavors dirigia el gironí Jaume Busquets durant tants anys directament relacionat amb Vilafranca, en gran part a través de les iniciatives de Manuel Trens.

En tornar de la guerra civil deixa el taller de l’orfebreria i comença a treballar amb el seu cosí, el també artista Pau Boada i Mercader en la realització d’obres d’art decoratiu. L’associació dels dos creadors va durar ben poc tot i que va donar obres com l’escultura de sant Sebastià que podem veure a la Trinitat i la de sant Pau a la seva ermita vilafranquina, a més de pantalles per a llums de peu, cuirs repussats i altres treballs d’art ornamental. La primavera del 1941, Jaume Mercader-Miret entra en contacte amb el joier Alfons Serrahima i comença a rebre encàrrecs de repussar metall i mica a mica passa dels treballs de dibuix als relleus d’aram, i també alguns en plata. En aquests primers anys quaranta, al costat de la temàtica estrictament profana trobem un seguit de treballs d’art sacre procedents de la línia eclesiàstica i de la necessitat de restaurar un patrimoni que en l’àmbit religiós en bona part se n’havia anat en orris durant els tres anys de la guerra, però també en l’àmbit particular, estrictament familiar.

Són també anys vilafranquins en els que, més enllà de la mai oblidada relació amb la Vilafranca nadiua, l’artista treballa per a les edicions que veuen la llum en aquells anys, col·labora així en una guia de Vilafranca que publica Manuel Benach al seu taller d’impremta “Artes Gráficas Vilafranca” i fins i tot, si s’escau, aporta il·lustracions per a les publicacions periòdiques de la població. En aquells anys Benach sovintejava la capital catalana, on hi fa estada per motius professionals de la seva activitat d’advocat, i capitanejava una tertúlia penedesenca a la capital catalana de la que Mercader-Miret n’era un incondicional. D’aquesta relació en sortiria l’encàrrec per a la que és una de les obres d’art sacre més reconeguda de l’artista: l’altar de sant Ramon de la basílica de Santa Maria, el primer a l’esquerra entrant per la porta principal. Aquest important conjunt l’havia promogut als anys quaranta Manuel Benach i Torrents, gran devot del Sant. Circumstàncies diverses, però, van fer que l’altar no s’acabés completament fins l’any 1965. Al seu tombant els sis plafons d'aram repussat de Jaume Mercader-Miret sobre una iconografia proposada per l’advocat barceloní Ramon Rucabado, gran devot i coneixedor de la vida de sant Ramon. Els plafons tenen a veure amb els goigs al Sant que el mateix Mercader escriu i que s’interpreten cada 7 de gener en acabar l’ofici en honor al patró vilafranquí. Professor de l’Escola Massana durant molts anys sota la direcció del també vilafranquí Lluís Maria Güell, la producció artística de Mercader-Miret, sempre sota paràmetres estètics de tonalitat clàssica i de línia noucentista, és marcadament àmplia i abasta no sols l’aram, amb obra a la Mútua del Penedès, a Caixa Penedès i a la capella del col·legi de Sant Ramon, sinó també vitralls dissenyats per ell i peces d’art sacre per a nombroses esglésies de Catalunya.

                           Sant Jordi, aram repussat de Jaume Mercader-Miret

Però l’artista es va voler moure sempre en un àmbit cultural ampli, obert a la saviesa, com els homes del renaixement italià que tant admira, d’aquí goigs, poesies, col·laboracions a les publicacions vilafranquines, premis en certàmens literaris, passió confessa per la composició de sonets, diverses auques, entre les quals una a la festa major de Vilafranca. Ja abans de la guerra col·laborava a la premsa vilafranquina amb la seva “Lletra de Barcelona” a les pàgines d’Acció Catòlica” on seguiria col·laborant en els anys quaranta i cinquanta. Guardonat en diversos certàmens literaris per la seva producció poètica, de la que després n’aplegaria una petita part al seu “XXV sonets triats” publicat el 1990. Pregoner de la Festa Major l’any 1965 i de les Fires de Maig el 1976, el 1990 publica també les seves “Memòries d’un aprenent vilafranquí”, llibre al que seguiria el 1991 “Galeria de retrats amb un autoretrat” i l’edició vilafranquina d’homenatge “Vilafranca ben a prop” (XXII premi Sant Ramon de Penyafort) publicat per Vilatana el 1995, el 1998 el conte “L'anxaneta i l'àngel del campanar” a la col·lecció Cercavila de l’editorial Vilatana, amb dibuixos de Núria Giralt i Clausells, i el 1999 la biografia de Pau Boada “De la vida i obra de Pau Boada”, editada per Ramon Nadal i Caixa Penedès; l’Institut d’Estudis Penedesencs li va publicar el 2003 el seu darrer llibre “Fets i circumstàncies”. Col·laborador de la revista “Olerdulae” del Museu de Vilafranca i posteriorment d’aquesta revista “del Penedès”ⁱ, ha deixat abundants textos i poemes inèdits en bona part dipositats al que ara és Centre de Documentació de la Vinya i el Vi del Vinseum.

i De “Dietari divers”. 1996. Revista “del Penedès”, núm. 2. Estiu 2002. Pg. 83-88. De “Dietari divers”. 1997. Revista “del Penedès”, núm. 5. Primavera 2003. Pg. 81-83. De “Dietari divers”. 1998 i 1999. Revista “del Penedès”, núm. 7. Hivern 2003-04. Pg. 103-107. De “Dietari divers”. 2000- 2001- 2002. Revista “del Penedès”, núm. 9. Estiu 2004. Pg. 78-88.