Sant Cugat Sesgarrigues al segle XX (IV)

 1931

22 de març. Josep Estruch deixa el càrrec de mestre per anar a treballar a la barcelonina Escola del Patronat Escolar. El consistori de Sant Cugat fa constar el seu sentiment per aquest trasllat i remarca l'exemplar comportant d'aquest mestre durant els 12 anys que ha estat al poble, a la vegada que li fa arribar un vot de gràcies.

 16 d'abril. Es nomenat nou alcalde en Carles Ollé i Guilera.

 Octubre. Es demana a la Generalitat que es tiri endavant el projecte i traçat de la nova carretera de la població.

 1932

25 de gener. Es fan gestions a la «Compañía Telefónica Nacional» per instal.lar al poble una subcentral o locutori.

 13 de març. Es fa desaparèixer la tàpia o paret que separava el cementiri civil del catòlic i es posa la inscripció «Cementiri Municipal» a la porta, a la vegada que es completa la Junta Municipal de Cementiris amb dos representants de l'Ajuntament.

 1 de maig. Se celebra la Festa del Treball, al balcó de l'Ajuntament hi ha, amb aquest motiu, la bandera catalana i la republicana.

 El locutori del telèfon públic consta que era ja a casa del veí Ernest Just i Bertran.

15 de maig. S'acorda que entre tots els veïns es pagarà el trasllat dels veïns difunts fins el cementiri en cotxe mortuori.

 2 de juliol. Es crea el Patronat Local per a la Protecció d'Animals i Plantes, integrat per l'alcalde-president, el rector, el mestre nacional i dos veïns un dels quals ha de ser metge.

 1933

29 de gener. S'accepta una proposta de l'alcaldia vilafranquina sobre la conveniència de refermar la unitat històrica i geogràfica del Penedès.

 9 d'abril. Es crea la Comissió de Policia Rural del municipi.

 13 d'abril. El Consell Escolar Local de Primer Ensenyament exposa la necessitat d'un nou edifici escolar pels nens i nenes «tota vegada que les [dependències] que s'utilitzen ara no reuneixen condicions ni higièniques ni pedagògiques i el seu arreglo entre pavimentació, sanejament de pous, construcció de nous vaters, etc. etc. seria d'un cost molt important que no podria l'Ajuntament suportar».

 30 d'abril. L'Ajuntament demana hora a Joan Moreno, enginyer d'obres públiques per parlar del traçat de la nova carretera, el  3 de setembre es parla de fer un pressupost i demanar un préstec per la nova carretera, el 26 de novembre es cedeixen a la Generalitat els terrenys per on ha de passar.

 1934

1 de febrer. Es reelegit com a alcalde en Carles Ollé i Guilera.

18 de març. L'Ajuntament aprova les valoracions corresponents a les expropiacions del terrenys per on ha de passar la nova carretera i el 18 d'abril s'aprova el pressupost municipal extraordinari per poder pagar-les.

 1935

14 d'abril. S'acorda que els mestres assisteixin a la Setmana Pedagògica que se celebrarà a Vilafranca entre el 21 i el 28 d'aquest mes(2).

 12 de maig. Per poder pagar les expropiacions de la carretera l'Ajuntament acorda demanar un nou préstec a Caixa Penedès, de 12.000 pessetes al 6 per cent i a deu anys, per a garantir-lo una colla de veïns s'ofereixen com a fiadors. El 15 de setembre s'acorda que sigui l'arquitecte Josep Ros qui realitzi la valoració de les expropiacions de la carretera i el 6 d'octubre. procedir al pagament de les expropiacions de la carretera i començar l'ocupació de terres, el pagament es realitzarà de forma ajornada. El 20 d'octubre s'atorguen les primeres escriptures d'ocupació, una part es paga al comptat i una altra part de forma ajornada, pagant els interessos corresponents.

 1936

5 d'abril. Per ordre del Consell de Justícia i Dret de la Generalitat s'acorda tirar endavant un cens dels propietaris i conreadors del terme municipal.

5 d'agost. Per disposició del Conseller de Governació de la Generalitat es constitueix el nou Ajuntament, el presideix com alcalde Amadeu Parellada i Campamà. S'acorda que les sessions se celebraran el primer i tercer diumenge de mes, a les cinc de la tarda. Les comissions que funcionaran seran les de Governació, Hisenda, Foment, Assumptes Generals, Cementiri, Sanitat, Consell Local de Primer Ensenyament i Junta del Cens Electoral.

 14 d'octubre. D'acord amb una disposició del Conseller de Seguretat Interior de la Generalitat, Josep Travé i Forns és elegit nou alcalde amb la presència de representants d'Esquerra Republicana, CNT, PSUC-UGT, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana Republicana, a més del jutge de pau que presideix l'acte . Tot i això, alguns d'aquests representants impugnen la representació d'Esquerra Republicana, el POUM i Acció Catalana, tota vegada que no tenien associats a la població. Però l'1 de novembre trobem que Amadeu Parellada i Campamà torna a exercir com alcalde accidental, tot i ser-hi present l'electe, Josep Travé.

12 de novembre. L'Arxiu Parroquial es posa a disposició del jutge municipal. S'acorda que a partir del dia 18 les escoles públiques es traslladaran a la masia de la Torre, els mestres han de fer inventari del material escolar nou a transportar, mentre que el vell sense ús es mantindrà a l'antic local de les escoles.

 10 de desembre. S'acorda en primer lloc el canvi del nom del municipi, que passa de dir-se Sant Cugat Sesgarrigues a la nomenclatura de Sesgarrigues (Penedès). S'acorda el canvi de nom de diversos carrers, el de Sant Antoni passa a anomenar-se Francesc Macià, la plaça de Sant Jaume esdevé de Bonaventura Durruti, el carrer de Montserrat des d'ara Pau Iglesias, el de Sant Jordi passa a anomenar-se de Fermín Galán, el de Sant Isidre és carrer de Jaume Comte, el de Sant Josep esdevé de García Hernández i el del Padró és des d'ara de Francesc Layret.

 

1937

28 de gener. S'acorda demanar la portada d'aigües a la població des de la Font del Cuscó, amb aquesta finalitat es demana un ajut al Conseller de Treball de la Generalitat.

 25 de febrer. A partir d'aquesta data les actes no parlen d'Ajuntament sinó de Consell Municipal.

 16 de maig. S'acorda enderrocar la muralla del carrer de les Moreres, entre el carrer Nou i el del Pou, tota vegada que el terreny cercat de muralla no produeix cap utilitat a la municipalitat, de manera que un cop enderrocat quedi propietat del municipi i s'apliqui a esdevenir plaça o passeig que serveixi d'esbarjo als veïns, i que es planti d'arbres. Es concedeix permís al Sindicat Agrícola Cooperatiu per a realitzar aquest enderroc i que es pugui quedar amb la runa.

 4 de juliol. Es crea un equip local de la Creu Roja, a proposta dels directius de la Creu Roja de Vilafranca. S'acorda que s'instal·lin als baixos de l'antiga Casa Rectoral.

 2 de setembre. Presenta la dimissió l'alcalde i alguns dels membres del Consell Municipal. La motivació era relacionada amb el fet que el Sindicat Agrícola Cooperatiu havia retirat el racionament de pa a un veí del poble. Va ser elegit nou alcalde Remigi Cuscó i Miquel i es va demanar a Esquerra Republicana, el POUM i la UGT que nomenessin nous representants en comptes dels dimitits, però d'aquests uns no van contestar i els altres van al.legar que no els corresponia tenir representants en el Consell Municipal. El 7 de novembre es ratifica con alcalde Remigi Cuscó i Miquel i es realitza un nou repartiment de càrrecs amb les comissions de Governació i Assistència Social, Treball i Obres Públiques, Agricultura, Proveïments, Finances, Instrucció Pública i Cementiri.

 1938

15 de maig. D'acord amb el que disposa la Generalitat, Antoni Llastanos i Sanromà és el nou comissari municipal i assumeix totes les funcions fins ara reservades a l'alcalde, al mateix temps deixen els seus càrrecs tots els membres del Consell Municipal.

 17 de maig. S'acorda comunicar al Sindicat Agrícola Cooperatiu que haurà de retirar la targeta de racionament de queviures i pinsos de bestiar als veïns que es neguin a admetre a casa seva els refugiats els dies que els corresponguin, a aquests veïns el Sindicat no els podrà servir res en absolut.

 

30 de juny. Deixa el càrrec d'agutzil en Josep Ollé i Boada perquè diu que no pot portar totes les terres que té al seu càrrec, es nomenat nou agutzil en Josep Esteve i Coral.

 12 de desembre. Darrera acta de l'Ajuntament republicà. S'aproven els pressupostos per a l'any vinent.