Treball conjunt amb Pere Ferrando Romeu publicat a "Casal", n. 3. Setembre 1920
El 1929 va actuar la colla castellera, però no va tenir continuïtat
Amb motiu d’haver localitzat a l’arxiu de la Societat La Principal un programa dels actes de celebració del XXV aniversari de la seva fundació, és a dir per la Mercè del 1929, hem recordat l’actuació d’una colla que s’anomenava ja Castellers de Vilafranca, un episodi ben conegut que vam estudiar ja fa alguns anys amb el malaguanyat Fèlix Josep Cusiné Via al llibre Cent anys de castells (1876-1976). Entorn de la família Cusiné de Vilafranca del Penedès i que té encara alguns interrogants per resoldre, un d’ells és el lligam entre el Casal i aquesta colla castellera que es va presentar oficialment el dimarts 24 de setembre del 1929 a la Societat La Principal.
Hem revisat els noms dels capdavanters de la colla i dels patriarques casalistes d’aquells anys i la conclusió, sempre provisional, no sembla altra que atribuir el lligam a dos personatges estretament lligats a les dues entitats, d’una banda al metge Jaume Valero Ribas,un entusiasta dels castells i un dels principals instigadors a promoure la creació d’una colla pròpia a la vila; era cosí germà de Joan Trens Ribas un dels fundadors de la Societat La Principal, membre de la directiva i posteriorment president a partir del 1930 en els anys de la República; però també hi ha Josep Durich Montserrat, bon afeccionat a la fotografia que ens ha llegat un grapat d’imatges del Casal dels anys vint, a partir de la inauguració del teatre, la pràctica totalitat de les quals es conserven ara al fons Durich a l’Arxiu de la Imatge i el So de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès.
El juliol del 1927 un grup d’aficionats vilafranquins es va plantejar la possibilitat de constituir una colla pròpia en la línia que havia vist la formació d’una nova colla a Tarragona i els Nens del Vendrell. Alguns d’aquest van pujar als castells que els Xiquets de Valls van enlairar el juliol de 1928 a la festa del vilafranquí carrer de Sant Bernat, on justament tenia el seu estatge la popular taverna de Cal Noi-Noi on sovint s’aplegaven, en aquest mateix carrer hi havia l’estatge familiar Josep Cusiné, reconegut afeccionat.
Assajaven dimarts i dissabte a les ordres d’en Ballera, de la colla vella dels Xiquets de Valls, i ho feien al que llavors anomenaven pati del bar Grop Nou, nom que rebia en aquells anys la taverna de cal Noi-Noi, és a dir el pati gòtic de l’actual Vinseum. S’anomenaven la Penya els Castellers i en van arribar a formar part unes cinquanta persones d’entre les quals vam identificar com a principals elements Antoni Bolet, el Ton Maó; els germans Joan i Salvador Bové, de Cal Rata; Josep Durich; Joan Galofré; Joan Gibert, “Genet”; Josep Cusiné; Francesc “Quico” Graells; Ramon Roig Llaurador, “L’arengadetes”; Josep i Joan Sol, pare i fill; Antoni Solsona; i Jaume Valero Ribas. La biografia de tots ells, d’altres que podrien estar-hi implicats i aquesta activitat castellera va ser objecte d’estudi a l’esmentat llibre i també amb posterioritat al primer volum de la història dels Castellers de Vilafranca, d’Eloi Miralles.
Sembla que, tot i que la intenció de la colla era sortir a plaça per sant Joan, el 24 de juny del 1929, tot indica que aquesta actuació no es va portar a terme i bona part dels seus components van acabar donant suport als Xiquets de Valls en les seves vingudes a la vila i també els dies 4 i 11 d’agost a Barcelona en l’àmbit de l’Exposició Internacional) que allí se celebrava, en concret a la mostra de folklore celebrada al Poble Espanyol. L’aventura es va acabar el 1930 quan a Valls va tornar la dualitat i els aficionats vilafranquins es van tornar a dividir per recolzar les seves respectives colles.
Però aquell setembre del 1929 que la Societat la principal celebrava els 25 anys de la seva fundació, es van presentar en públic com a Castellers de Vilafranca, segons el programa i les indicacions que els esmentats estudis han localitzat a la premsa local, a dos quarts d’onze del matí van iniciar una cercavila pels carrers de la nostra població, amb acompanyament de gralles i van alçar construccions humanes, especialment davant la casa de l’alcalde –Joan Àlvarez de Sisternes, a la plaça de la Constitució- i els domicilis de directius casalistes –volem pensar que a casa d’en Joan Trens, al carrer de la Font.
Hi va haver també banda de música i dinar –“gran banquet principalista”, diu el programa- a la terrassa del Casal, és a dir a l’espai que ara ocupa la pista de bàsquet on, acabat el tiberi, la colla vilafranquina va tornar a enlairar construccions castelleres que van donar pas a un ball de societat al saló-teatre. Els esdeveniments de l’època van fer que aquesta fos la primera i última actuació de la colla castellera, celebració de la que, malauradament, no en conservem cap imatge fotogràfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada