Massalliga (II)

 A les primeries del segle XIX

 D'entre les famílies Milà i Barba, propietàries de bona part de les terres de Massalliga la primera en morir va ser Francesca Roca, esposa de Ramon Barba, en els registres parroquials consta el seu òbit el 13 de març de 1802, tot i això el seu testament no es va obrir fins a la mort del seu espòs el 1810. El detall del que allí institueix és un evident retrat de l'època (11).

 Pau Milà i Colomer, pagès, familiar del sant Ofici, va morir el 1803 deixant com a usufructuària la seva dona, Maria Oller, i instituint hereu el seu fill Pau (12).

El 1808 l'entrada de les tropes napoleòniques i l'inici de l'anomenada Guerra del Francès ha de determinar moments difícils per a tot el Penedès, en especial per als indrets més propers a la carretera, com és el cas de Massalliga i també de Ferran. El 10 de juny d'aquell any consten els primers incidents de la columna del general Chabran que venia de l'Arboç, on havia trobat una resistència ferotge que havia acabat amb l'incendi de la vila. Després de passar per Vilafranca la crònica de Ramon Esclassans ens recorda que el cos d'exèrcit del general francès «[...]a la sortida mateix de la vila entraren en el celler de Graells, edifici que avui ha desaparegut, llançant tot el vi que hi havia; a can Milà de Ferran mataren un de la família; robaren totes les cases properes a la carretera nova, entre elles can Rossell del Pago o Portazgo, on hi acamparen a la nit...» (13).

A principis del 1809 les tropes franceses havien ocupat bona part del Penedès i consta que a Sant Cugat Sesgarrigues hi hagué enfrontaments amb el somatén (14). El 24 de juliol de 1813 el mariscal Suchet va formar el quarter general a Vilafranca  i va posar una divisió de tropa amb les seves armes a la Granada, una altra a Sant Cugat i guàrdia de cavalleria i infanteria a les cases de Cantallops. (15). Bona mostra de les dificultats que la situació bèl·lica va comportar per a les poblacions més properes als eixos de comunicacions és aquesta anotació d'Isidre Mata del Racó dels esdeveniments del setembre de 1813:

«I, a fi de detenir-los més [als francesos] posaren los inglesos un canó al pont de Sant Cugat, que en aquella època era trencada l'arcada. Los francesos posaren altre canó a les forques, amb motiu de ser trencada l'arcada del pont de Sant Cugat des del dia 23 de maig de l'any passat 1812, per ordre del mariscal de camp don pere sarfiel, que amb la sua divisió de tropes espanyoles se trobava a Vilafranca. Era est tros de la carretera fins a les Cases Rojes intransitable, i per est motiu anava voltant l'exèrcit inglès i espanyol per lo poble de sant Cugat, tirant-se fins a Vilafranca amb un canó los inglesos i altre los francesos» (16).

A quin pont es refereix? Si, com sembla, es tracta d'un dels ponts de la carretera, al barri de Massalliga i no pas al nucli de Sant Cugat, podia ser el que donava nom a alguna de les següents propietats (17) de la família Milà:

La partida del «Pont Xic», on els Milà de Ferran hi tenien una peça de terra amb vinya i arbres, de 29 jornals i 79 centaus, o sigui 12 hectàrees, 12 àrees i 60 centiàrees, que llindava al nord amb Josep Paret i la finca de «Lo Pujolet» mitjançant camí, al sud amb la finca nomenada «Lo Fruiterar» i amb terrenys de J. Paret i Miquel Maimó, a l'est amb Josep Oller i J. Paret i a l'Oest amb Lluís Àlvarez i Josep Ros. La peça de terra abans esmentada, de la partida de «Lo Pujolet», que tenia sembrat i vinya, amb una extensió de 16 jornals i 16 centaus, o sigui 5 hectàreees, 49 àrees i 60 centiàrees; llindava al nord amb el camí de Vilafranca, i J. Paret i J. Ros, al sud mitjançant camí amb Josep Oller i la finca del «Pont Xic», a l'est amb el camí del Pont Xic i a l'oest amb Adjutori Sagarra, Joan Ramon i el Mas de la Mora de D. Domingo Dalmau. La propietat de «Lo Fruiterar» era a la partida del torrent de Sant Marsal, que constava de 20 jornals i 49 centaus, es a dir 6 hectàrees, 96 àrees i 90 centiàrees, llindava al nord amb Josep Paret i la finca del «Pont Xic», al sud amb el torrent de Sant Marsal, a l'est amb Josep Alayo i a l'oest amb Josep Paret, amb sembrat, vinya, erm i arbres al torrent.

Hi havia també la terra de l'anomenat «Pont Gran» al terme de Sant Cugat, partida del torrent de Sant Marsal, d'un jornal i 23 centaus o sigui 42 àrees, amb sembrat, vinya i oliveres, que llindava al nord i est amb Cristòfol Ferrer i al sud i oest amb el mateix mitjançant el torrent.

Com es pot observar en cap d'aquests quatre indrets hi havia propietats dels Barba. Precisament poc abans dels esdeveniments que comentem, el 21 de desembre de 1810, moria a la seva casa a la plaça Major de Vilafranca Ramon Barba i Torrents, el seu testament és també una peça singular del costumari fúnebre (18).

El patrimoni d'en Manuel Barba

El febrer del 1824, just enllestit l'anomenat trienni liberal, moria a Vilafranca l'advocat Manuel Barba i Roca, en el seu testament no podem saber pas l'abast real de les seves propietats tot i que ens consta algunes ubicacions que esmentarem. La inscripció testamentària és especialment complexa i realitza algunes fundacions certament singulars. Així, a diferència dels seus pares, disposa que el seu enterro es faci amb la menor pompa possible, a cada un dels sacerdots de la vila encarrega una missa en sufragi un dia després dels seus funerals i cinquanta misses als sacerdots amics seus. Deixa a l'hospital cent lliures per les Germanes de la Caritat residents en ell. A la Junta de Caritat de la Vila deixa 150 lliures de capital, perquè de sa pensió se vesteixi cada any una minyona de la costura en lo dia d'aniversari de la seva mort.

 

 La Creu de Massalliga

Disposa també que el possessor de la seva casa al carrer de la Palma hagi de costejar cada any en el dia d'aniversari de la seva mort l'import d'una entrada a la Germandat de Malalts de Vilafranca a un pobre jornaler. Deixa a favor de les vídues dels que moriren en la guerra del francès en defensa de la  pàtria 15 lliures barceloneses. I encara obliga al posseïdor de la plana Cartrona de l'heretat de Ferran, que afronta al nord amb el camí vell de Barcelona, que doni cada any en el mes d'agost el valor d'una quartera de blat bo a la Junta de la Reverent Parròquia de santa maria de Vilafranca i de l'advocat i metge més amics de esta vila perquè lo dipositin en lloc segur i la quantitat que resulti cada 25 anys la inverteixin en la compra d'una medalla d'or que ha de donar-se al autor de la memòria sobre la supressió de la mendicitat i utilitat de les Juntes de Caritat que a judici de la Societat Econòmica de Madrid desempenyi millor aquest objecte i si ningú no se presenta se entregui la dita quantitat a la Junta de Caritat de Vilafranca, fent-se així cada 25 anys.

Entre el conjunt de propietats que van anar a mans del seu fill i hereu, Fèlix Barba i Rabella hi havia terres al costat de la coneguda com «Vinya de Dalt» i de l'anomenada «Vinya de Baix», ambdues, terres dels Milà i els Barba, costat per costat. Tot i això, aquestes dues vinyes no les trobem en l'inventari dels Milà de desembre de 1812 (20) i la primera vegada que s'esmenten amb aquesta denominació doble és l'any 1886 (21). La peça de terra denominada «Vinya de Baix», a la partida de les Cases Roges, d'1 jornal i 25 centaus, es a dir 63 àrees, 70 centiàrees, al nord i l'est llinda amb hereus de Fèlix Barba i a l'oest amb el mateix mitjançant la rasa que divideix amb el terme d'Olèrdola, al sud amb Josep Virgili. La peça de terra plantada de vinya a la partida de les Cases Roges, anomenada "Vinya de Dalt" d'1 jornal i 46 centaus, o sigui 49 àrees i 80 centiàrees, té una era «en la que verifican la trilla varios censitarios de casa Milà», limita al Nord amb la carretera de Barcelona i vàries cases que «prestan censo a dicha casa Milà», al sud i Oest amb successors  de Fèlix Barba i a l'est amb els esmentats solars (22). 

-    -    -    -    -    -    -    -    -

(11) Al corresponent llibre d'Òbits de la parroquial de Santa Maria hi consta l'anotació del 13 de març de 1802 de la mort de ls senyora Francesca Roca. va ser enterrada a Sant Francesc, amb enterro de mà major, després d'haver passat per la parroquial de Santa Maria on se li va les laudes i oficià de cos present.

AHC-AN. Manual de Francesc Vallès. Any 1810. Foli 62 i següents. El 24 de desembre de 1810, d'acord amb el testament que tenia el notari Josep Anton Sala i Macià, consta que el 2 de març de 1802 Francesca Roca muller de Ramon Barba i Torrents li va entregar una plica closa. Va morir al carrer de la Palma, on tenia la casa i el testament va ser obert el 24 de desembre de 1810. Allí disposa que tots els seus deutes siguin pagats i les injúries esmenades, que li donin sepultura a l'altar de Santa Rosa del Convent de Sant Francesc, que se li faci enterro de mà major i que la portin dotze dones o minyones que elegeixi la Junta de Caritat, per aquest servei se'ls donarà un duro a cada una. Seran marmessors el seu marit Ramon Barba i el seu fill Manuel. 300 misses d'agonia, dos aniversaris a l'altar major del convent del Carme de Caritat, de 3 lliures cada un. Deixa i llega a la mare Rita d'aquest convent 10 lliures pel novenari de difunts i 200 lliures al seu fill el pare Joan Barba. Després de morir el seu marit que siguin donades 600 lliures a la seva filla Eulàlia, a la seva nora Osòria i a les seves filles, que són nores de la que fa testament, Raimunda i Francesca, a cada una 100 lliures. A la criada Rosa Raventós 15 lliures, i a l'altra criada que la va servir durant la malaltia, la gratificació que disposi el seu marit. A Josepa Rovira 15 lliures pels bons serveis prestats.

Dels altres bens institueix hereu universal el seu fill Manuel Barba i si mor els seus diversos successors fins anar a parar a l'Hospital de Vilafranca. Institueix que el seu hereu entregui 100 lliures a l'Hospital per la compra d'un censal la pensió del qual es doni als Administradors de l'Hospital per fer roba pels malalts. Altres 100 lliures que es donin a la Junta de Caritat per comprar un altre censal la pensió del qual servirà per vestir una minyona de costura cada any el dia de l'aniversari de la seva mort, encarregant que aquesta minyona oiga la missa que es dirà en sufragi de la seva ànima.

(12) AHN-AC. Manual de Manuel Rovira, volum de testaments 1774-1796. Testament fet a Vilafranca el 28 de novembre de 1795 i obert després de la seva mort el 1803.

(13) ESCLASSANS I MILÀ, Ramon. Obra esmentada. Pàg. 21. La referència correspon exactament a la de les notes d'Isidre Mata del Racó. Vid. Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim. Edició a cura de Josep Colomé. Ed. Institut d'Estudis Penedesencs i Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. 1997. Pàg. 131.

(14) ESCLASSANS I MILÀ, Ramon. Obra esmentada. Pàg. 26.

(15) Els mons d'Isidre Mata del Racó... Pàg. 165.

(16) Els mons d'Isidre Mata del Racó... Pàg. 178.

(17) Aquesta descripció pertany al testament de Maria del Remei Sallent, germana de la vídua de Manuel Milà i Fontanals, formalitzat davant el notari Josep Ignasi Melo el 23 d'octubre de 1903. AHC-AN. Manual de Josep Ignasi Melo. Any 1907, protocol 34, folis 79 a 121. Tot i això, ben poques diferències afecten a aquestes propietats que consten ja en l'inventari del 1812 que vam recollir en l'estudi Els Milà. uns hisendats...

(18) AHC-AN. Manual de Francesc Vallès. Any 1810. Foli 57 i següents.

El 28 d'agost de 1807 Ramon Barba i Torrents li entregà una plica closa d'últimes voluntats. El testament mana que es faci complir: que li paguin els deutes i satisfacin les injúries, que li diguin 40 misses d'agonia de 7 sous i 6 diners cada missa, que les repartirà l'hereu o marmessor entre els diversos preveres de la parroquial, religiosos del convent de Sant Francesc i de la Trinitat, i els frares Caputxins residents a la vila; un cop mort que li facin 16 misses i un responsori, 7 sous i 6 diners. Demana un enterro a toc de ma major, amb música i assistència de tots els preveres i religiosos acostumats, que sigui enterrat en el vas o carrer que tenia a la capella de Santa Rosa, al convent de Sant Francesc. Que li dighuin després 300 misses amb responsori, de 7 sous i 6 diners. 50 que les celebri el seu fill Joan Barba, pvre; i disposa les altres que se celebraran i que a cada aniversari puguin celebrar en l'altar ed la capella de sant francesc 4 misses amb responsori.

Al pare Joan Barba, fill seu, li donarà 100 lliures i haurà de celebrar 50 misses per ell i la seva muller. Deixa a Eulàlia, filla seva, 100 lliures de la seva voluntat. Deixa a Rosa Raventós criada durant tants anys que el va cuidar a ell i a la seva dona, de manera que finalment va contreure la malaltia habitual greu i incurable, per tal que pugui ser cuidada i compensar les fadigues, de manera que quan se'n vulgui anar l'hereu o qui la tingui li ha de donar l'ús de la casa que té la família al carrer de la Parellada, sense obligar-la a pagar lloguer. Se li pagaran 5 soius cada dia, liquidats cada vuit dies i se l'assistirà de metge, medicines i aliments necessaris, i una sepultura i misses per 25 lliures moneda de Barcelona. Si els hereus no ho volen li han de donar mil lliures reservades en els capítols de Manuel i Osòria davant el notari F. Vallès el 5 de febrer de 1793, en base a pagar-li cada mes 8 lliures, 6 sous i 8 diners. Si aquesta criada Rosa es casa li donarà l'hereu 200 lliures de les 1.000, i després la pensió anual fins a les 1.000. En cas de mort que li facin celebrar missa diària, a l'altar de Santa Rosa del Convent de Sant Francesc.

(19) AHC-AN. Manual de Francesc Vallès i Roca. Any 1824, foli 12 i següents. Li fou lliurat el 21 de març de 1821 en una plica closa amb ostia vermella que contenia el seu testament.

(20) AHN-AN. Manual de Marià Abella i Nogués. Any 1812. Foli 316 i següents.

(21) AHN-AN. Manual de Frederic López Bastús. Protocol 310. Any 1886, folis 981 a 1.111. Allí s'esmenta la «Vinya de Baix de les Cases Roges» i «Terra de les Cases Roges», denominació que trobem ja abans, en concret el 1884 (AHC- AN. Manual de Frederic López, protocol 300. Any 1884, folis 1127 a 1170) i que creiem que correspon a les mateixes dues propietats.

(22) Descripció del testament de Maria del Remei Sallent, davant el notari Melo el 23 d'octubre de 1903. AHC-AN. Manual de Josep Ignasi Melo. Any 1907, protocol 34, folis 79 a 121.