El cor de la música, Joan Andreu
La relació de col·laboració i amistat del músic Joan Andreu amb la nostra Coral El Raïm ha estat constant i especialment intensa en aquestes darreres dècades quan, com hem pogut veure, ha ofert diverses composicions, sovint musicant creacions poètiques del pare Maties i encara alguna d'Antoni Miret, d'aquí que el 1987 li fos dedicat el cartell de Caramelles, amb la seva composició «Claror vibrant», sobre lletra del pare Maties. Des de Bràfim Joan Andreu recordava llavors en unes notes biogràfiques, de les que en recollim aquestes línies, la seva relació amb la música i amb Sant Cugat Sesgarrigues.
Iniciat en l'ambient musical que es vivia a casa seva on el seu pare tocava el piano i havia realitzat estudis d'harmonia i d'aquest instrument, Anselm Andreu i Porta, era l'organista de l'església de Bràfim on també dirigia el cor parroquial, entre altres formacions corals que havia encapçalat i altres indrets de la comarca on assajava Caramelles; del seu pare en guarda el mestre Joan Andreu musica composta entre 1917 i 1921 a més d'alguns temes publicats el 1923.
Des de ben aviat Joan Andreu s'inicia en la música amb la realització dels primers estudis de solfeig i de piano amb el seu pare, pocs anys després estudia a Valls amb el mestre Ramon Molins amb qui estudia violoncel, piano, harmonia i composició. Joan Andreu recorda que el violoncel se li donava molt bé, de forma que el 1936 li van buscar un mestre a Tarragona. La guerra civil, però, ho va estroncar i Joan Andreu es va trobar com a component de la «Lleva del Biberó» al front de Balaguer i després al de l'Ebre, fins que el van ferir i després de la recuperació va passar a formar part d'una orquestra militar de serveis auxiliars amb seu a Barcelona. A la primera postguerra, tot i haver debutat ja com a vocalista de l'orquestra Marabú de Valls, va passar dos anys realitzant el servei militar a Madrid.
És durant els seus molts anys amb la Marabú que comença a visitar Sant Cugat Sesgarrigues durant les festes majors i al nostre poble fa amistat amb la família Quintana -la senyora Dolors i el senyor Salvador- tota vegada que, com era habitual a l'època, cada músic els dies de festa major era hostatjat a una de les cases del poble. Va ser aquesta una arrel d'afecte i estimació que perduraria i s'afermaria més enllà de la mateixa orquestra i els balls de Festa Major i que des d'aquells inicis ha arribat fins els nostres dies.
Va registrar la seva primera composició musical, en general peces ballables, l'any 1946 i des de llavors Joan Andreu no ha aturat la seva faceta de compositor, de forma que a través de diverses cases d'edició hi ha al mercat música seva d'una bona colla d'estils, des de boleros fins a rumbes o mambos. Un punt de reconeixement també per al mestre com a compositor de sardanes, de les que en té una dotzena de publicades una de les quals -titulada «Ressò»- va obtenir el 1985 el segon premi del Concurs Joaquim Serra.
La biografia de Joan Andreu és encara molt més àmplia i diversa. El 1961 deixa l'orquestra Marabú per formar un conjunt a Tarragona que actuava diàriament a l'Hotel Imperial Tarraco que havia estat acabat d'inaugurar, són tres anys de feina diària que es combina amb actuacions a sales de festa de Salou. El 1968 torna a l'orquestra de la seva vida, la Marabú, de la que en passa a ser director, organista i arranjador durant altres deu anys.
El camí de la jubilació professional no atura, evidentment, la passió de Joan Andreu per la música de forma que continua realitzant tota mena de composicions, des de l'himne de la Llar dels Jubilats de Valls, fins a sardanes i havaneres dedicades a Valls i Tarragona.
Com un capítol especial ell mateix destaca els vincles que s'han afernmat amb Sant Cugat Sesgarrigues i, especialment, amb la Societat Coral El Raïm per a la que ha realitzat diverses composicions, la primera de les quals fou la popular «Sardana del vi novell», a la que seguirien l'esmentada «Claror vibrant» i l'havanera «Arrels», totes tres amb lletra del pare Maties, i el 1989 «L'arbre de bona soca» amb lletra d'Antoni Miret i Via en commemoració dels setanta anys de la fundació de la nostra coral. El seu treball més recent és datat el 28 de febrer del 2001, es tracta de la «Diada de Sant Jordi», sardana a tres veus amb lletra també d'Antoni Miret i Via que justament s'estrena aquests dies i que recollim tot seguit amb el desig que aquesta continuï afermant els lligams d'estima i col·laboració que han caracteritzat tants i tants anys d'amistat de la Coral El RaÏm amb el mestre Joan Andreu.
La coral infantil, Nati Quintana
El 1972 Nati Quintana i Boada inicia la seva tasca com a directora de la Coral El Raïm juntament amb Jaume Massana, els assaigs augmenten a dos cops per setmana i un any més tard la coral recupera les veus femenines i esdevé altra volta aquell orfeó que havia estat abans de la guerra- La vida de l'entitat experimenta una nova embranzida, la participació de la formació coral en actes i celebracions es multiplica i s'organitzen també de forma periòdica sortides i excursions.
D'aquesta empenta dels nous temps Nati Quintana en va ser en bona part una de les promotores i protagonista destacada. La seva formació musical s'inicia a Sant Cugat amb el senyor Enric Vilarubla, inicis als que seguirien tots els estudis de la carrera de piano i solfeig. Ara recorda molts aspectes d'aquells primers anys al capdavant de la coral i ens esmenta les sortides a Montserrat, a Bràfim a visitar el músic Joan Andreu, a Santes Creus, al grandiós Palau de la Música de Barcelona o al menut llogarret de Folgueroles on va néixer mossèn Jacint Verdaguer. En el cicle de l'any els punts destacats que es consoliden són el Concert de Nadal i la tradicional cantada de Caramelles.
La seva vocació professional pel magisteri li fa veure aviat l'interès que per a la coral ha de suposar començar a treballar el conreu musical amb els més petits i és així que a partir dels grups de nens que assatjaven a la rectoria es funda la coral infantil, una nova proposta musical de servei a la població que es presenta el 25 de març de 1979 sota la direcció de la mateixa Nati Quintana. El grup de la coral infantil arribarà a estar format en alguns anys per uns seixanta nens i nenes, xifra ben considerable si tenim en compte els habitants del municipi. Aquesta labor fa possible que els menuts, a més de cantar, s'iniciïn en l'aprenentatge de les nocions bàsiques de solfeig, un camí encetat que farà que molts persisteixin en el conreu musical.
El 30 de desembre d'aquest any 1979 se celebra el primer Concert de Nadal, una tradició que s'ha mantingut amb empenta notable i interès evident fins a esdevenir una celebració que s'ofereix cada any i en la qual participen les diverses formacions que s'agrupen a la Societat Coral El Raïm. D'entre les vetllades portades a terme caldria remarcar la del 8 de gener de 1984, dedicada a reconèixer i homenatjar els fundadors de l'entitat. Del caire entranyable d'aquella vetllada, bona part dels protagonistes de la qual ja no són entre nosaltres, ens en queden les paraules d'Antoni Miret recollides en el programa de la vetllada i que remarcaven:
«El cant ha estat sempre una bona manera d'expressar els sentiments. Sempre els homes, al llarg de la seva existència, han cantat.
»Han cantat a la terra, a l'amor, a la pàtria, a la natura, al desconegut...
»Corria l'any 1919 quan un grup d'homes de Sant Cugat, tots ells afeccionats al cant, van fundar una entitat que va rebre el nom de Societat Coral El Raïm amb la finalitat de fruir del que per a ells representava interpretar cançons populars catalanes, al mateix temps que portaven al carrer una forma de cultura com és el cant. Això es va manifestar i es manifesta sobretot en les tradicionals Caramelles, tan arrelades a casa nostra.
»Amb tot això seguien l'esperit de l'insigne mestre Josep Anselm Clavé i Camps, el que el va moure a fundar l'any 1845 una primera agrupació coral per sostreure els obrers dels ambients miserables i obrir-los un camí cap al progrés i la cultura.
»Com s'ha dir, a Sant Cugat i en aquell llunyà 1919 els homes que van sentir la frisança pel cant van sembrar bona llavor i, un any rera l'altre, la Societat Coral El Raïm ha anat aplegant nous socis i nous cantaires.
»Fruit de les seves inquietuds ho som tots els que d'una manera o altra hem fet possible que la Societat Coral El Raïm sigui avui una de les joies més valuoses que té el nostre poble».
En aquells anys es va començar a realitzar cap a finals de juliol la celebració de la festa de Final de Curs. Va ser la primera el 24 de juliol de 1981 i va comptar amb l'assistència de Josep Castilblanco, president de la Federació de Cors de Clavé, qui va inaugurar la nova sala d'exposicions a la planta baixa de Cal Sense. Des de llavors aquest ha estat un indret obert a exposicions i activitats culturals diverses, a la vegada que aplega una mostra que, amb el nom de «Els treballs de l'any», ofereix una completa mostra de la tasca portada a terme per l'entitat en les seves diverses seccions d'un cap d'any a l'altre.
La mostra de treballs de l'any té a veure de forma directa amb la celebració del Pregó de Caramelles i la Festa del Vi Novell, ja que és en aquesta data -que inicialment es va celebrar el Diumenge de Rams i després es va traslladar a un diumenge de primavera- que s'inaugura la mostra. La idea de portar endavant aquesta celebració partí del cantaire Joan Escala qui el 1983 va realitzar el primer cartell de Caramelles en homenatge a un músic o creador poètic que hagués destacat en aquesta activitat. L'any següent Ramon Bosch de Noia iniciava la tradició del pregó, una activitat que va agafar singular empenta i que durant més d'una dècada va fer bon camí en el conjunt de les activitats culturals promogudes per la Societat Coral El Raïm.
La tasca de Nati Quintana es perllonga en la història de la Coral El Raïm durant vint anys com a directora, al costat de Jaume Massana, fins el 1992 quan per motius personals i familiars deixa aquesta tasca i també la direcció de la coral infantil que va tirar endavant durant tretze anys. Una ceràmica de record va voler fer en nom de tota la Coral un detall de reconeixement a aquesta llarga tasca, homenatge que es va complementar amb la invitació a pronunciar el Pregó de Caramelles l'any 1990.
Des de la guitarra, Gregori Martínez
L'estiu de 1980 el músic Gregori Martínez va donar un curset de guitarra al poble que va ser l'inici d'una altra agrupació musical essencial en la vida de l'entitat i que li ha donat empenta i vitalitat durant més de vint anys, ens referim al grup de corda Raïm-Guitar. Com a resultat de l'activitat desenvolupada per Gregori Martínez el 6 de juny de 1981 el grup de corda Raïm-Guitar va fer la seva presentació i primera sortida amb una actuació al parc Tívoli de Vilafranca, dins el programa d'actes de la festa del barri del Poble Nou.
Nascut a la població de Mancha Real, a la província de Jaen, Gregori Martínez es va iniciar en l'art musical als anys seixanta de la mà de diversos grups de música moderna amb els que va tombar per tota Catalunya, una activitat que ben aviat va compaginar amb els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona on va cursar l'especialitat de guitarra clàssica sota la direcció dels mestres Garcia Tarragó i Josep Lluís Lopategui. Entusiasta de la pedagogia musical, va formar part de l'equip de la desapareguda Escola de Sensibilització Musical Hamelin, a la vegada que completava la seva formació amb cursos de pedagogia musical i els de direcció coral que impartia Manuel Cabero.
Cantaire de l'Agrupació Polifònica de Vilafranca als inicis dels anys vuitanta, ha estat director de la vilafranquina Societat Coral El Penedès i de la Coral Sarroca Nova de Sant Martí Sarroca, una i altra formació des del seu impuls van esdevenir corals mixtes. El 1982 Gregori Martínez publica el seu mètode d¡aprenentatge «La guitarra de mica en mica», justament aquest mateix any passa a dirigir la Coral l'Amistat de la Ràpita. Creador de nombroses composicions de caramelles, cada any n'estrena alguna per a cor de veus mixtes tota vegada que d'aquest tipus és del que més composicions manquen, ha escrit també una sardana dedicada a totes les corals de Catalunya. Des de fa alguns anys es dedica professionalment a l'ensenyament de la música en el programa d'ensenyament secundari de diversos centres escolars del Penedès.
El 1992 va passar a dirigir la Societat Coral El Raïm, càrrec en el que perduraria fins ben entrats els anys noranta quan li va donar relleu en aquesta tasca l'actual directora, Noemí Martínez. Des de feia una colla d'anys la coral celebrava el tradicional Pregó de Caramelles i Tast del Vi novelll, amb un pregó i la presentació d'un cartell amb la lletra d'una composició de Caramelles dedicada a l'autor de la lletra o la música. El del 1994, amb un dibuix d'Assumpta Ollé, va ser per a la composició «Ja som a la primavera», amb lletra i música de Gregori Martínez. També de la seva autoria són les composicions «La Pageseta», estrenada el 1990, amb lletra d'Antoni Miret i Via, i l'havanera «Recordant», també amb lletra d'Antoni Miret.
La Societat Coral El Raïm va celebrar el 1994 el seu 75 aniversari amb un extens programa d'actes, des del tradicional concert nadalenc que les diverses seccions de l'entitat oferiren el 2 de gener al Centre Recreatiu Municipal de Sant Cugat. Aquest presentà diverses interpretacions de la coral infantil, dirigida per Noemí Martínez. Els dos grups de l'escola de solfeig van presentar diverses interpretacions tradicionals i populars amb la direcció de Noemí Martínez i Sílvia Lloret. En un altre dels apartats de la vetllada, el grup de corda Raïm-Guitar dirigit per Gregori Martínez va oferir una completa mostra de peces tradicionals i populars, algunes certament ben recents. La vetllada es va cloure amb la interpretació de nadales i altres peces vocals a càrrec del cor de la Societat Coral El Raïm, que dirigia Gregori Martínez.
La tradicional Trobada de Caramelles del Penedès en la seva quinzena edició de va tenir aquest mateix any 1994 un caire multitudinari a la plaça de les Eres de Sant Cugat Sesgarrigues amb l'assistència de vint-i-cinc corals i agrupacions d'arreu de les contrades penedesenques que, des de les deu del matí i fins a les dues de la tarda, van oferir les interpretacions de les peces del seu repertori. La cantada, va constituir un dels actes centrals de la celebració dels 75 anys de la fundació de la Societat Coral El Raïm i, evidentment, el més multitudinari d'entre tot el complet programa de celebració de l'entitat amb motiu de la significada data.
El diumenge 8 de maig d'aquell 1994, diada en la que s'esqueia justament dia per dia, el 75 aniversari de la fundació de la Societat Coral El Raïm, un 8 de maig de 1919. L'efemèrides es va commemorar amb la inauguració d'una artística placa amb el nom de Josep Anselm Clavé al carrer on hi té el seu estatge la coral, a la vegada que l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, per tal de donar reconeixement oficial a la celebració de l'aniversari de la coral, va fer lliurament d'una medalla a cada un dels diversos presidents vius de la Societat Coral El Raïm.
A l'hora de posar cloenda a aquestes línies de referències, algunes molt llunyanes en el temps, altres gairebé d'ara mateix, resulta evident la vitalitat que mostra la Societat Coral El Raïm, un aspecte que ja hem comentat en anteriors publicacions d'entre la bona colla que en els darrers anys ha promocionat la Coral en favor de donar a conèixer i promocionar la rica història local del municipi. Així les coses, sovint des de la labor dels molts protagonistes, alguns dels quals hem recordat en aquestes pàgines, la Coral El Raïm continua essent un dels més ferms puntals de l'empenta cultural de Sant Cugat Sesgarrigues. La voluntat d'un poble que, com canta en una de les seves composicions, mira al futur sense oblidar les arrels d'un passat que ja és història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada