Treball publicat a la revista "del Penedès" de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 13. Hivern 2005-2006.
El bon amic Josep M. Riba de Sant Cugat Sesgarrigues, responsable del Museu Rural El Forn d'aquesta població que l'IEP va visitar el 26 de setembre del 2004, va fer donació, amb destinació a la biblioteca de l'IEP d'un exemplar dels "Estatuts de la Cooperativa Vilafranquina de Flequers" editat el 1936 a Gràfiques Cuscó, un senzill opuscle (150 x 110 mm) que ens ofereix alguns detalls poc coneguts sobre els processos de col·lectivització aplicats el 1936 a les principals activitats econòmiques.
Tal i com van estudiar Colomer i Soler(1), entre els diversos sistemes de col·lectivitzacions portats a terme hi va haver el de concentrar els diversos tallers d'un mateix ram per tal de poder augmentar la capacitat de producció, anulAlar la competència i aconseguir una major estabilitat laboral, amb la possibilitat de rebre comandes més importants. Aquest va ser el cas de la Cooperativa de Flequers, rera la qual trobem forners ben coneguts com els Inglada de la placeta de Sant Magí o els Parés de la carretera de Tarragona.
A les dotze pàgines del fulletó hi ha els 21 articles dels estatuts de la Cooperativa, creada a l'empara de la Llei de Bases de Cooperació i de la Llei de Cooperatives amb l'objectiu de "millorar les condicions de treball dels obrers flequers, creant l'ensems un Taller Cooperatiu, a l'objecte d'elaborar tota classe de pa necessari a les costums i exigències de la nostra Vila." (Art. 1). La nova entitat va establir la seva seu als números 15 i 17 del carrer de Salvador Seguí (ara Oviedo).
La junta administradora era la que estava autoritzada a acceptar o desestimar l'ingrés de persones a la cooperativa, en especial aquells que fossin obrers no flequers però resultessin imprescindibles per a la seva bona marxa (Art. 2.). El capital per tirar-la endavant procedia de les aportacions dels socis que hi havien de posar mil pessetes, aquell es desembossava amb una part d'aportació de quantitat voluntària i la resta amb el descompte del 10 per cent del jornal setmanal, i fins una part dels beneficis si aquests es produïssin (Art. 4 i 5); però el capital havia de procedir també del quaranta per cent dels beneficis aconseguits (que anomenaven "excés de percepció") i encara de donatius, subvencions i préstecs (Art. 3 a 8).
L'articulat comentava igualment els drets i deures dels associats i especificava que les diferencies entre els associats o entre aquests i la societat serien sotmeses a l'arbitratge de la Federació de Cooperatives de Catalunya i fins en apel·lació davant el Consell Superior de la Cooperació (Art. 9).
Regia la societat l'Assemblea General de socis que elegia una Junta Administradora formada per set persones: president, comptador, secretari i quatre vocals, la meitat de la qual s'havia de renovar cada any durant la segona quinzena del mes de juliol, s'indicava encara que ningú no podia ocupar un mateix càrrec més de quatre anys consecutius (Art. 11). L'assemblea era també la que nomenava una Comissió Revisora de Comptes que no es podia immiscir en la direcció de la societat però sí que podia convocar l'assemblea general en cas d'irregularitats i que estava assessorada per persones amb coneixement sobre el tema, però de la que no podien formar part els membres de la junta, empleats administratius o familiars (Art. 12 a 15).
L'esmentada Junta Administradora havia de presentar cada semestre el balanç detallat de les activitats de la Cooperativa, amb indicació dels deutes i crèdits, les existències i maquinària. En cas de beneficis, després de realitzar les oportunes reserves per amortitzacions, aquests s'havien de dedicar en un quaranta per cent a engruixir el capital col·lectiu, un vint per cent "a obres de cultura social, professional i solidaritat social", i l'altre quaranta per cent s'havia de distribuir de forma proporcional entre els associats i els obrers eventuals no socis, la proporcionalitat d'aquest repartiment depenia del "valor designat al treball personal aportat pels associats a l'obra comú" (Art. 16 i 17).
El darrer article era el 18, dedicat a la dissolució de la societat, allí s'especificaven els motius que la farien possible. A més de la pèrdua de les tres quartes parts del capital, s'havia previst la dissolució si el nombre de components de la cooperativa era inferior a vint, detall que ens mostra el caire d'àmplia base que es volia donar a l'entitat, tot i que no consta que en cap moment arribessin a assolir aquesta xifra. Signaven els estatuts el primer d'octubre de 1936 alguns dels més reconeguts flequers vilafranquins d'aquells anys, en concret Alfred Inglada, del número 3 del carrer Prat de la Riba (actual Avinguda de Barcelona, a la placeta de Sant Magí); Francesc Figueras, del carrer 14 d'abril (l'actual de Sant Pere); Joan Parés, del número 13 de la carretera de Tarragona; Josep Pascual, del carrer dels Ferrers; Pere Montserrat, del carrer de la Palma; i Josep Pujol, del carrer del General Cortijo. La cooperativa vilafranquina va ser inscrita el 9 d'octubre d'aquell mateix 1939 al Registre del Servei de Cooperació com a Cooperativa Popular de Producció i Treball.
Colomé i Soler(2) van remarcar com, tot i iniciatives com la que comentem, un any després, el novembre del 1937 hi havia a Vilafranca problemes de proveïments, en especial de pa, problemes que van derivar en un conflicte entre la Cooperativa i el Departament de Proveïments del Consell Municipal vilafranquí. Es parlava de pa poc cuit, de vendes de favor i fora dels dipòsits establerts, i fins es comentava la necessitat de concentrar la venda de pa en un sol punt, a la vegada que diversos documents consultats per Colomé i Soler remarcaven el continuat augment de preus i els arguments presentats per la Cooperativa per demanar un augment del preu de venda del pa. D'acord amb el memorial de greuges que van presentar es pot entendre que en un dia elaboraven de mitjana més de tres mil quilos de pa.
-----
(1) Josep COLOMÉ FERRER i Raimon SOLER BECERRO. Revolució i guerra a Vilafranca (1936-1939) Ed. Ajuntament. Vilafranca del Penedès 1986. Pg. 104.
(2) COLOMÉ I SOLER. Pg. 114 i 115.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada