Publicat a "La voz del Penedès" el 16 de juny de 1984
És sabut que la història propera de les nostres lleis penals, per al profà aquelles que planen al voltant dels fets delictius, s'inicia a Espanya, més enllà de les antigues recopilacions, amb el Codi Penal de 1848. Part d'aquí un camí de successives reformes i variacions, de major o menor entitat, com en el cas de la de l'any 1850. Però seria el redactat de 1870, atenent als preceptes generals que establia la Constitució de 1868, el qual mantindria durant més temps la seva vigència, gairebé seixanta anys sense modificacions substancials.
Per aquest camí arribaríem a l'any 1928 en que veuria la llum l'aprovació d'un nou Codi Penal, reforma dels seus antecessors. Però la major part de el vell text de 1870 tornaria a tenir vigor amb l'adveniment de la Segona República, i el nou règim reestabliria la major part dels seus principis en el text de l'any 1932. I així fins arribar a l' «Codi Penal reformat, text refós 1944 ». Noves revisions han tingut lloc en el nostre temps més proper, així les de 1963, 1973 i les recents revisions reformadors de l'any passat, algunes de les quals han hagut de ser mesures amb nou i més estricte rasadora pel que fa a la seva posada en pràctica, i això molt recentment.
Es comprendrà amb això la nostra curiositat quan una família vilafranquina ens mostrava i deixava consultar una edició de el Codi Penal de 1870, la portada reproduïm, d'aplicació a Cuba i Puerto Rico, com colònies espanyoles que eren, segons Reial Decret de 23 de maig de 1879 i edició d'aquest mateix any. Sens dubte, la part més curiosa de la mateixa correspon a l'informe de la comissió que va efectuar la revisió de el text peninsular. És sabut que en aquells temps existia encara a Cuba, Puerto Rico i altres places d'ultramar relacions entre propietaris i treballadors que no mereixen altre qualificatiu que el de esclavisme, i era la nostra sacrosanta Espanya catòlica la que permetia aquestes condicions en pro dels rendiment econòmics i comercials.
És per tan evident contradicció que la comissió elaboradora intenta justificar la seva actuació:
Los bandos de buen gobierno y los reglamentos que nunca pueden elevarse a la categoría de una ley penal, reducidos a medidas de orden, salubridad, comodidad y ornato público, han constituido acá y allá una legislación substancialmente uniforme desde los tiempos de la Conquista, sin que para ello haya ofrecido el menor obstáculo la existencia de la esclavitud y de las razas de color […]las alteraciones principales tienen su origen y fundamento en la esclavitud que, abolida en Puerto-Rico, subsiste todavía, aunque temporalmente, en la Isla de Cuba; a más de que, al desaparecer esta institución secular, tan contraria a la fraternidad humana que vino a enseñar el cristianismo y, condenada por los progresos de la filosofía y de la historia, no puede menos que dejar impresa su huella durante un largo período en las costumbres y en las leyes, a causa de las relaciones inevitables entre los antiguos amos y los libertos.[1]
En observar la tipificació dels diversos delictes s'especifica sempre el cas de l'esclau o del llibert, especialment pel que fa a les relacions amb el seu patró. La pena que se li imposa acostuma a ser superior en un grau a l'aplicable a persones lliures. Així, a tall d'exemple, la violació es castiga per l'article 453 amb la pena de reclusió temporal, però en l'article següent s'especifica:
El esclavo que violare a una mujer en cuya servidumbre estuviere constituido, o a la esposa, hija o nieta de su dueño, o a mujer de la familia de cualquiera de ellos que estuviere dentro del cuarto grado de parentesco y que viviere en su compañía, será castigado con la pena de reclusión temporal en su grado medio a reclusión perpetua.
Redaccions d'aquest tipus ofereixen pocs dubtes sobre les possibles intencions igualitàries entre tots els habitants de les illes, tot i que així s'especifiqui com a voluntat de la comissió de legisladors que va adaptar el text.
Més de cent anys després, comprendre el veritable abast de la més recent
reforma del nostre Codi Penal, així com els diversos detalls sobre la mateixa,
pot ser tasca facilitada amb el treball de Gonzalo Quintero Olivares i
Francisco Muñoz Conde La reforma penal de 1983 que recentment ha publicat
Edicions Destino.
[1] VV.AA. 1879. Código Penal para las Provincias de Cuba y Puerto Rico y Ley provisional de enjuiciamiento criminal,mandados observar por Real Decreto de 23 de Mayo de 1879. Imprenta Nacional. Madrid p. 10 i 12.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada