D’ULTRAMAR
RICART
VERSUS FÈLIX
Es
ben sabut que els vilafranquins que es troben fora de Vilafranca, encara que
sigui temporalment, se’ls accentua la marca, l’estigma de l’esperit felicià que
l’atmosfera vilafranquina duu en la seva densitat i que s’integra en els seus
fills més intransigents quan s’allunyen de la vila. Es en aquest sentit que
l’espai concedit a D’ultramar, es
permet la llicència de recordar en aquestes línies la bonhomia i el treball de
l’escultor Josep Ricart, autor de la imatge de sant Fèlix que es passeja en les
processons de la nostra preuada Festa Major, dedicada precisament a aquest
màrtir romà.
Ricart,
que era fill de Taradell, va ser tocat per la màgia de mossèn Trens quan li va encarregar
la imatge del Sant que l’artista va concebre l’any 1959, segons la talla
barroca que es conserva en una proporció molt més petita en la col·lecció d’Art
Sacre que es pot veure en el Museu de la vila. Josep Ricart Maïmir, va morir el
diumenge 29 de març als 94 anys i sense que en fos massa conscient ha deixat el
nostre Fèlix sense el seu progenitor espiritual, sense l’anima, sense
l’essència la puresa de la qual resta integrada en la fusta dura i poc nerviosa
del pi de Flandes preparada per resistir intoleràncies doctrinals, una fusta de
molt baixa humitat en proporció a la seva densitat per tal aguantar tempestes
plugisseres i patriòtiques, així, d’aquesta manera va preparar per dins la imatge
de Sant Fèlix el seu autor per que d’aquestes qualitats i valors ell també n’era
fet.
Imatge recent de l'escultor Josep Ricart Maimir
Josep
Ricart, l’escultor inadvertit l’obra del qual ha sabut expressar el neguit que
sempre ha acompanyat a l’home discret, respectuós...Una obra totalment
expressiva i plena de simbolisme que resta absolutament ferma feta amb la càrrega
energètica de la pedra de la terra, la que li combina i prospera decisiva cap
al resultat final de cadascun dels seus treballs, sigui de caire religiós o
monumental. Una obra distribuïda a través del seu taller i de les exposicions
en les que l’ha presentat, una de les darreres precisament a Vilafranca amb la
seva imatge de Sant Fèlix present. Però, també, dispersa per Europa i els
Estats Units i Veneçuela i, també, a Mèxic.
L’home
solidari, reflexiu i preocupat per la societat i les noves interpretacions dels
valors que l’acompanyen, ha marxat fugint d’epidèmies, discretament. I,
precisament, aquesta mateixa societat, degut als canvis en els que està
immersa, no ens ha pogut deixar acomiadar-lo com molts haguéssim volgut,
tanmateix, no m’he n’estic: “a reveure,
mestre”.
Joan
Bosch i Planas
Investigador i escriptor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada