Ruta per la Vilafranca dels "americanos"

Proposta de l'any 2010 redactada per al llibre "Guia de rutes indianes de Catalunya"Mireia Olivé i Tate Cabré, editorial Cossetània, Valls 2011.

1. Magatzems de vi Berger (1920)

Situats al carrer Pere Alegret, 90-92, van ésser construïts l’any 1920 per l’arquitecte Antoni Pons i Dominguez. La restauració de la primera dècada del segle XXI, ha deixat en peu les dues naus principals d’estil noucentista i ha enderrocat els cups i el baixador del ferrocarril que antigament feia parada en aquesta casa comercial. 

2. Magatzems Torres i Vendrell (1874 – 1884)

A l’altra banda del ferrocarril, i just davant de  l’estació de tren de Vilafranca, al carrer Comerç, 21-22, s’hi troben els magatzems Torres i Vendrell, encara en ús. L’indià Jaume Torres i Vendrell, nascut a Sant Pere Molanta el 1839, va tornar a Vilafranca des de Cuba el 1870 molt enriquit en el mercat petrolier i va involucrat els seus germans en la comercialització de vins i aiguardents a ultramar.

3.    Estació del ferrocarril (1865)

La línia del ferrocarril Barcelona – Tarragona va arribar a Vilafranca el 1865. El transport directe de les mercaderies al port de Barcelona i al de Tarragona, va permetre suprimir el cabotatge des de Vilanova. Molts industrials del vi vilafranquins va establir a partir de llavors sucursals a diferents punts de Cuba el 1868, per exemple la raó social Mañé i Jané, dels germans Antoni i Marcelí Jané amb el vendrellenc Rafael Mañé. Unes altres van ser les firmes J. Boada i Cia, Bosch i Güell, Cortina i Cia, els Pladellorens i els Esclassans.

4. Casa Torres o casa Figueres-Sabater (1873)

Situada al carrer de Misser Rufet, 7, just al darrera de l’estació de Vilafranca. Va ser construïda per Antoni Figueras i Eudald Sabater, amb un projecte de Miquel Elias i Güell i de Santiago Güell. Va ser reformada el 1901 en estil modernista. Conserva a la façana un escut preciosista en pedra amb tres torres. L’interior es conserva impecable amb mobiliari de l’època, pintures i mosaics que ornamenten sostres, parets i terres.

5. Fòrum Berger Balaguer.

Situat a la Rambla Nostra Senyora, 6, actualment l’edifici noucentista construït per la família suïssa Berger Balaguer que comerciava amb països europeus i amb ultramar, acull la seu central de la Fundació de l’Obra Social Caixa Penedès que ha conservat totes les ornamentacions interiors i l’ha rehabilitat per oferir una casa-museu al públic.

6. Cal Esclasans o cal Pelegrí Güell i Grau (1913)

Situada al carrer de la Palma, 12, just al darrera del Fòrum Berger Balaguer, és obra de l’arquitecte Santiago Güell i Grau. Destaquen els seus jardins interiors amb una font de rocalla, els paraments interiors de vitralls i mosaics i la galeria que dona al terrat sobre les antigues cotxeres on actualment hi ha un comerç. 

7. Cal “Vamus”

Immoble popularment conegut com Cal “Vamus”, situat a la Rambla de Sant Francesc, nº 1. Va ser construït per Miquel Torres Casals (1865 – 1932), nebot de l’indià, Jaume Torres i Vendrell i avi de l’actual president de la companyia, Miquel Agustí Torres i Riera. El nom popular “Vamus, vamus”, li ve de la forma imperativa que el senyor  feia servir per apressar la seva esposa quan trigava massa en arreglar-se per sortir.

8. Casa de Félix Via o Cal Figarot,

Actual seu dels Castellers de Vilafranca. Nebot de Magí Via “El Guatlla”, Félix Via, “el Figarot”, va ser juntament amb el seu oncle, i amb Josep Girona, “el Cortó” i de Jaume Martí, “el Refilat”, un dels prohoms “americanos” que van finançar la festa major de 1864, la més ostentosa en pòlvores, músiques i balls que registren les cròniques de Vilafranca.

Estat de l'entrada de Cal Figareot el 1984 quan va ser adquirit pels Castellers de Vilafranca.
 

 

Estat del sostre d'una de les sales el 1984.

Estat del sostre a la sortida del darrere que dóna al jardí, l'any 1984

9. Cal Jané

Situada al carrer General Prim, 15, aquesta casa pertanyia a Francesca Jané, la filla petita de l’indià Antoni Jané, qui ocupava la gran mansió indiana del qual, al número 4 del carrer de Santa Magdalena, amb sumptuosos jardins i fonts de rocalla similars als de cal Figarot, va ser enderrocada.

10. Can Freixedas o dels Fontrodona (1903)

Obra de l’arquitecte modernista Antoni Serrallach, és la casa modernista més emblemàtica de Vilafranca. Amb un saló principal que correspon a la gran balconada d’arc rebaixat i vitralls emplomats de la façana principal del carrer d’Hermenegild Clascar. La família Freixedas, comerciants de vi amb ultramar, va habilitar aquesta gran sala per a una anunciada visita del rei d’Espanya. El convidat no va arribar mai. Actualment l’edifici allotja el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

11. Asil Inglada Via

Situat al carrer Hermenegild Clascar, 15-19, l’edifici va ser construït per l’arquitecte Santiago Güell l’any 1916 per acollir la llar d’avis que actualment forma part de  l’obra social de Caixa Penedès. La construcció de l’edifici es va finançar amb diners procedents de l’herència de Manuela Via Oliveras, germana i hereva de l’indià Pau Via i Oliveras, a través dels seus marmessors, els germans Inglada Via.

12. Vinseum. 

Durant la visita al remodelat Museu del Vi de Vilafranca, trobem etiquetes, botes i altres referències al món del vi que ens ajuden a fer-nos una idea de com era i com funcionava als segles XVIII i XIX l’exportació vinícola a ultramar.

13. Cementiri de Vilafranca del Penedès

Amb els panteons dels germans Joan, Josep i Miquel Torres Vendrell, de la família Via Oliveras, i el misteriós panteó “A Matilde”, al primer recinte; i la capella de l’indià Antoni Jané al segon recinte.

Els panteons simètrics de dos dels germans Torres Vendrell (1872) són al final del passeig principal del cementiri, just al davant de la capella. D’un tercer panteó, el de Miquel Torres situat a l’entrada mateix del cementiri, en destaca l’obelisc amb l’arcàngel Sant Miquel vigilant.

El panteó modernista de la família indiana Via Oliveras, de cal “Figarot” (1902), a la dreta de l’entrada al primer recinte, i la capella neogòtica de l’indià Antoni Jané (1922), situada al segon recinte, es deuen a l’arquitecte Santiago Güell, també autor de la façana neogòtica de l’església de Santa Maria i de la casa Miró de la Rambla de Nostra Senyora.

Finalment, el romàntic panteó de la cubana Matilde Rovira Odoardo, que també acull les despulles d’Eugeni d’Ors, fill de cubano-catalans, és el més visitat del cementiri. Moltes llegendes i conjectures s’han originat al voltant de la història d’una jove morta d’un tret fortuït al balcó de casa seva a Barcelona el 1870. S’explica que el seu vidu, el metge Ulpià Dellundé Pardo, la feu enterrar a Vilafranca on ella hi tenia la seva mare, més endavant, en conèixer la història, d’Ors volgué ser enterrat en aquest panteó. Temps després s’assabentà del seu remot parentesc amb Matilde, germanastra del seu avi matern.

14. Extensió al Centre de visites Cellers Torres de Pacs

La visita té una durada d’una hora i un cost de 6€. Un audiovisual presenta la història de l’indià Jaume Torres i Vendrell, fundador de l’empresa Torres, S.A. i de la seva aventura americana. Inclou un tast comentat i una visita audioguiada per les vinyes amb un recorregut amb tren.

15. Extensió a la Casa Batlle (1915-1920) (Moja)

Popularment anomenada cal Matadones, la casa Batlle està situada al carrer de la Germandat, nº1, just a l’entrada del poble. És d’estil modernista. El sobrenom és degut a les grans dimensions de la casa que esgotaven fins a la mort a les dones encarregades de netejar-la. En destaquen la vistositat dels elements ceràmics de colors i els treballs de forja de les balconades.