Treball signat per Joan Mateu Oller, Joan Montserrat Montsant i Joan Solé Bordes, publicat al setmanari "El 3 de Vuit" el dia 5 de setembre del 2025
-1885. el juliol el còlera entra a Catalunya procedent de València
-1885. 2 al 10 d’agost, novena demanant protecció contra el còlera
-21 de novembre, processó de sant Fèlix fins a casa de l’administrador
Entre els molts aspectes i episodis que la devoció a sant Fèlix ha deixat en la història de Vilafranca hi ha, evidentment, les rogatives en moments d'especial dificultat per a la població. Un d'aquests episodis va ser el 1885, ara fa 140 anys quan el flagell del còlera es va estendre per tota Catalunya i Vilafranca va establir mesures de control sobre l'entrada a la vila de productes i persones procedents de zones afectades pel flagell, però el record d'episodis del mateix caire viscuts amb anterioritat va portar a demanar la protecció de sant Fèlix i es va decidir avançar la novena, de manera, que com explica la crònica de Pere Alagret, aquesta es va celebrar del 2 al 10 d'agost.
El còlera era una malaltia que inflamava els intestins i podia manifestar-se en descomposició, mal de cap, febre lleu i vòmits, encara que no sempre donava aquests símptomes i fins i tot podia provocar la mort en poques hores per greu intoxicació i col·lapse. Europa va viure set grans epidèmies de còlera fins al 1894, la primera a la península va arribar el 1833 i es va estendre l'any següent aprofitant els moviments de la primera guerra carlina. El 1854 va arribar un nou brot de la malaltia a Barcelona que ja va obligar a suspendre la Festa Major de Vilafranca. També el còlera del 1865 va afectar la nostra vila que es va quedar sense celebració del 30 d'agost, després va venir el brot del 1885 que comentem, el del 1893 i el del 1911 que va resultar especialment problemàtic al Vendrell.
Estampa de sant Fèlix de principis del segle XIX, a sota els quatre campanars de Vilafranca: St. Francesc, Sta. Maria, la Trinitat i Sta. Clara/ GOGISTES PENEDESENCS
A primera de juliol d'aquell 1885 el còlera va entrar a Catalunya per la banda de Tortosa, procedent del País Valencià, de manera que es van establir mesures de control amb inspeccions i fumigació dels equipatges dels viatgers, a Tarragona i posteriorment també a les estacions de tren dels Monjos i de Cubelles, a més calia imposar la quarantena a qualsevol persona que fos sospitós d'estar-ne afectada, però aquestes prevencions sovint no s'executaven i la malaltia s'anava estenent, de manera que a finals de juliol hi ha constància de víctimes al Vendrell, Albinyana i Sant Sadurní.
A Vilafranca l'alcalde, llavors Hermenegild Clascar, va convocar el 2 d'agost una reunió de les autoritats sanitàries per tal de concretar mesures de prevenció i crear algunes comissions sobre el tema tot i que, com en tantes altres poblacions, moltes famílies benestants van trobar la manera de traslladar la seva residència a pobles o masies de la comarca. Sortosament, en aquesta ocasió la vila no es va veure afectada i a finals de setembre la malaltia ja havia gairebé desaparegut a tota Catalunya.
Vilafranca després de 1865, amb el pas del tren/ ARXIU J. BOSCH
Tot plegat va fer que aquell agost no sols s'avancés una primera novena a primers d'agost sinó que la Festa Major quedés reduïda als actes litúrgics a l'interior de l'església i entre aquests la tradicional novena del 22 al 30. No hi va haver processons ni folklore al carrer i les entitats no van programar els populars balls de societat, el certamen del Centre Agrícola també va quedar ajornat. Erradicat el còlera del país després d'haver causat uns 120.000 morts, el dissabte 21 i el diumenge 22 de novembre Vilafranca va voler celebrar que no n'havia resultat afectada i va fer Festa Major: els Xiquets de Valls van arribar el migdia del dissabte i aquell vespre la processó va portar sant Fèlix de casa de l'administrador a l'església i allí es van celebrar completes amb orquestra. L'endemà, hi va haver matinades i ofici i a la tarda la processó i entrada de sant Fèlix. Com a complement es va celebrar ball de nit i algunes societats van allargar la gresca fins al dilluns.
Per saber-ne més: Manuel Bofarull. Una malaltia sospitosa. El còlera del 1911 al Vendrell. IEP. 1984. Joan Mateu (et alt.) Festa Major, una història entre pandèmies, guerres i revoltes. Programa de l Festa Major de Vilafranca 2021. VV.AA, Abecedari de la festa major de Vilafranca. Vilatana. 1995. El Labriego 15/8/1885, 30/8/1885 i 15/11/1885, disponible a: https://arca.bcn.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada