Inventaris "Post mortem" Lluís Cases Pometa 1810- 1812.

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Lluís Cases Pometa que va treballar a Vilafranca entre 1794 i 1831. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Ll. Cases Pometa. 1810. Vol. 2.746. Foli 92r a 94v. 15 de març de 1810.

Marina Farré¹ Bruna, vídua de Pau Farré, pagès de Pacs. Inventari de la casa de Pau Farré dita Lo Maset de la Salvanya, amb terres. Entrada amb eines de pagès;M celler amb 10 botes de 7 càrr.; cuina amb estris, plats i olles; menjador amb una taula i dos bancs; sala amb dues caixes; cambra primera a l'entrar a la sala amb llit i roba; cambra del costat amb llit; cambra de l'altra part de la sala amb salador i una greixonera d'aram; altra cambra amb un llit i roba; "lo revoltet de l'entrada de la casa" amb plats i olles; botiga amb cereals; cambra dels mossos amb dos llits i roba; xoll amb dos "nodrissos" petits; galliner amb 16 gallines i un gall. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de les Clotes dita Camp de les Figueres, a la Cua de Lluert dita de les arneres, peça al costa de la resclosa del Molí d'en Morató, altra a la Cua de Lluert, altra prop de la casa de Joan Vallès, dir Magí Varó, i altra prop de l'heretat de casa Tetas.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1810. Foli 208r a 211v. 19 de maig de 1810.

Marina Torras Albornà, vídua de Joan Torras, pagès de Santa Margarida dita la Quadra dels Monjos, entrada amb pastera i eines; cuina amb estris; celler amb dues botes de 7 càrr.; estable amb dos bous i dos garrins; celler del costat de l'estable amb6 botes grans; sala amb una post; cambra que dona al davant amb llit de posts i bancs, roba i peces de plata; cambra que dóna al davant a la part del molí amb llit de posts i bancs i roba; cambra amb finestra a la part del molí amb llit de posts i bancs, roba i rams de fil entre estopa i bri; cambra que dona a l'hort amb llit de posts i bancs i roba; botiga amb cereals; cambra que la finestra també dóna a la part del molí amb estris vells; rebost. Més dues cases al costat "algo espatllades per raó del trànsit de les tropes franceses". Més tres cases en aquesta quadra detràs de l'hostal de dita quadra. Més pallissa, corral i xoll unit a la casa principal. Més hort de la casa. Més peça de terra a la Quadra dos Monjos dita Bosc de la Llebra. Més peça de terra a la mateixa quadra dita lo Camp de l'Altra Banda. Més peça de terra a Santa Margarida. Més peça de terra a la partida dita Camp de la Bassa i camp i vinya del Clot. Més peça de terra a la quadra partida de la Plana. Més peça de terra a la quadra de la partida prop del rec del molí de la Quadra. Més censos.

* * * * *

                                Gravat alemany segle XIX

Notari Ll. Cases Pometa. 1810 (Vol. 2.747) Foli 318r a 319v. 23 de juliol de 1810.

Manuel Gonzàlez de Arcos i Briansó que fou administrador de la loteria de Tarragona, ara Antònia Gonzàlez Arcos i Vallès, resident a Vilafranca diu "que ha arribat a mi la notícia que el seu marit ha estat mort pels francesos al temps que entraren en dita ciutat de Tarragona en la que se trobava el 28 de juny últim..." i que van posar foc a la seva casa de manera que només es van salvar els que ella es va emportar a Vilafranca, després que els enemics s'apoderaren de la fortalesa de la Oliva. Inventari d'un bagul amb roba i peces de plata, i una casa a la vila de la Selva, al carrer de Roselló.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa 1810. Foli 475r a 478r. 11 de novembre de 1810.

Ramon Martorell, fill de Ramon Martorell, major, pagès del Molí d'en Coll a Sant Miquel d'Olèrdola. Inventari de la casa del Molí amb entrada amb eines; estable amb dos bous i una mula; menjador amb una taula i banc respatller i estris; cuina amb estris; rebost amb estris; cup de fora amb estris; celler amb una bota de 7 càrr. i 10 galines;sala amb dos llits de posts i bancs i roba; cambra del darrer amb llit de posts i bancs i estris; rebost de dalt amb estris; botiga amb cereals; diners. Més una peça de terra a Castellví de la Marca a l'heretat del Pujol.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa 1811. Foli 376r a 381v. 23 de setembre de 1811.

Cecilia Pometa Rodó, vídua de Fèlix Pometa, procurador causídic de Vilafranca. Inventari d'una casa al c/ de la Fruita amb una entrada amb pou i corriola; celler amb 8 botes grans; botiga amb cereals i estris; l'aposento del capdamunt de l'escala amb una taula i un banc respatller; menjador amb una taula i dos bancs respatllers; cuina amb estris, un morter de coure i un de pedra; rentador amb estris; cambra que dona a la cuina amb estris; rebost amb salador; terrat amb estris; golfes amb estris; lo lloc comú amb dos orinals grans. quatre de petits i un de vidre; cambra que dona a la sala i balcó al cap d'escala amb un llit de posts i bancs; sala amb un bufet. caixes i cadires, roba, peces de plata i joies; cambra que dóna al carrer amb escriptori, cadires, llit de posts i bancs i roba. Més diners. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de Sant pau, de la Cua de Lluert, de las Torreta, del Rec de la Font, dels Roures de Porroig, del Bordellet, de Cinc Pons, del Camp del Crespí i del Camp del Clot.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa. 1811. Foli 437r a 438r. 17 de novembre de 1811.

Francesca Raventós Marcé, vídua de Joan Raventós, pagès de Sant Pere Molanta. Inventari d'una casa a Sant Pere Molanta anomenada la Casanova amb cuina amb estris; celler amb 8 botes de 7 càrr.; estable amb un burro i eines; cambra amb la finestra que dona a la part de detràs amb llit de posts i bancs i roba; cambra que dona a la part de migdia amb un llit de posts i bancs i roba. Mës una peça de terra a Sant Pere Molanta que pertany a la casa i heretat d'en Cuscó, de Ramon Olzinelles, de Vilafranca.

* * * * *

Notari Lluís Cases i Pometa. 1812. Tom. 2.748. Foli 350r a 353v. 20 de setembre de 1812.

Francesca Rossell Fontanals, vídua d'Antoni Rossell Morgades, anomenat de la Serra, pagès de Lavit. Inventari de la casa dita Can Rossell de la Serra, a Lavit, casa amb pallissa, corral, xoll i sínia, amb entrada amb eines de pagès, menjador amb una taula llarga, un banc amb respatller i un altre clavat a la paret; cuina amb estris, plats i olles; celler amb 13 botes de 7 càrr.; estable amb dos bous i una burra coixa i vella; cambra de sobre l'estable on dormen els mossos, amb dos llits de peu de gall i roba; corral amb estris; xoll amb dos porcs; sala amb una taula llarga i un escó d'espitlla, eines i cereal; cambra de l'alcova amb llit de posts i bancs i roba; terradet; cambra del corral amb llit de posts i bancs i roba; cambra de la "ximineia" amb llit de posts i bancs i roba; cambra nova amb llit de posts i bancs i roba; rebost; cambra de les minyones amb llit de posts i bancs i roba.

1 Recordem que, com era costum a l’època, el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

Fa 140 anys, una novena a sant Fèlix el 2 d'agost

Treball signat per Joan Mateu Oller, Joan Montserrat Montsant i Joan Solé Bordes, publicat al setmanari "El 3 de Vuit" el dia 5 de setembre del 2025

-1885. el juliol el còlera entra a Catalunya procedent de València

-1885. 2 al 10 d’agost, novena demanant protecció contra el còlera

-21 de novembre, processó de sant Fèlix fins a casa de l’administrador

Entre els molts aspectes i episodis que la devoció a sant Fèlix ha deixat en la història de Vilafranca hi ha, evidentment, les rogatives en moments d'especial dificultat per a la població. Un d'aquests episodis va ser el 1885, ara fa 140 anys quan el flagell del còlera es va estendre per tota Catalunya i Vilafranca va establir mesures de control sobre l'entrada a la vila de productes i persones procedents de zones afectades pel flagell, però el record d'episodis del mateix caire viscuts amb anterioritat va portar a demanar la protecció de sant Fèlix i es va decidir avançar la novena, de manera, que com explica la crònica de Pere Alagret, aquesta es va celebrar del 2 al 10 d'agost.

El còlera era una malaltia que inflamava els intestins i podia manifestar-se en descomposició, mal de cap, febre lleu i vòmits, encara que no sempre donava aquests símptomes i fins i tot podia provocar la mort en poques hores per greu intoxicació i col·lapse. Europa va viure set grans epidèmies de còlera fins al 1894, la primera a la península va arribar el 1833 i es va estendre l'any següent aprofitant els moviments de la primera guerra carlina. El 1854 va arribar un nou brot de la malaltia a Barcelona que ja va obligar a suspendre la Festa Major de Vilafranca. També el còlera del 1865 va afectar la nostra vila que es va quedar sense celebració del 30 d'agost, després va venir el brot del 1885 que comentem, el del 1893 i el del 1911 que va resultar especialment problemàtic al Vendrell.

Estampa de sant Fèlix de principis del segle XIX, a sota els quatre campanars de Vilafranca: St. Francesc, Sta. Maria, la Trinitat i Sta. Clara/ GOGISTES PENEDESENCS

A primera de juliol d'aquell 1885 el còlera va entrar a Catalunya per la banda de Tortosa, procedent del País Valencià, de manera que es van establir mesures de control amb inspeccions i fumigació dels equipatges dels viatgers, a Tarragona i posteriorment també a les estacions de tren dels Monjos i de Cubelles, a més calia imposar la quarantena a qualsevol persona que fos sospitós d'estar-ne afectada, però aquestes prevencions sovint no s'executaven i la malaltia s'anava estenent, de manera que a finals de juliol hi ha constància de víctimes al Vendrell, Albinyana i Sant Sadurní.

A Vilafranca l'alcalde, llavors Hermenegild Clascar, va convocar el 2 d'agost una reunió de les autoritats sanitàries per tal de concretar mesures de prevenció i crear algunes comissions sobre el tema tot i que, com en tantes altres poblacions, moltes famílies benestants van trobar la manera de traslladar la seva residència a pobles o masies de la comarca. Sortosament, en aquesta ocasió la vila no es va veure afectada i a finals de setembre la malaltia ja havia gairebé desaparegut a tota Catalunya.

Vilafranca després de 1865, amb el pas del tren/ ARXIU J. BOSCH

Tot plegat va fer que aquell agost no sols s'avancés una primera novena a primers d'agost sinó que la Festa Major quedés reduïda als actes litúrgics a l'interior de l'església i entre aquests la tradicional novena del 22 al 30. No hi va haver processons ni folklore al carrer i les entitats no van programar els populars balls de societat, el certamen del Centre Agrícola també va quedar ajornat. Erradicat el còlera del país després d'haver causat uns 120.000 morts, el dissabte 21 i el diumenge 22 de novembre Vilafranca va voler celebrar que no n'havia resultat afectada i va fer Festa Major: els Xiquets de Valls van arribar el migdia del dissabte i aquell vespre la processó va portar sant Fèlix de casa de l'administrador a l'església i allí es van celebrar completes amb orquestra. L'endemà, hi va haver matinades i ofici i a la tarda la processó i entrada de sant Fèlix. Com a complement es va celebrar ball de nit i algunes societats van allargar la gresca fins al dilluns.

Per saber-ne més: Manuel Bofarull. Una malaltia sospitosa. El còlera del 1911 al Vendrell. IEP. 1984. Joan Mateu (et alt.) Festa Major, una història entre pandèmies, guerres i revoltes. Programa de l Festa Major de Vilafranca 2021. VV.AA, Abecedari de la festa major de Vilafranca. Vilatana. 1995. El Labriego 15/8/1885, 30/8/1885 i 15/11/1885, disponible a: https://arca.bcn.cat

Com era la Vilafranca que va rebre les relíquies de sant Fèlix

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" el 22 d'agost del 2025 a l'extraordinari de Festa Major.

.-Menys de 3.000 persones habitaven a la vila.

.-623 cases o focs tenia la capital penedesenca el 1708

.-Unes 120 persones formaven els estaments religiosos.

Quan l’any 1700 arriben les relíquies de sant Fèlix la vila acabava de sortir de la darrera de les crisis del segle XVII, la del 1697 quan les tropes franceses havien estat a les portes de Vilafranca on era refugiat el consistori de la Generalitat. La població, afectada per guerres, malures i males collites, amb una elevada mortaldat, especialment infantil, maldava per poder disposar d’un Cos Sant i demanar la seva protecció. Tot i l’arribada de les relíquies de sant Fèlix el 1700, les dades documentals més properes són del 1708 i ens dibuixen una vila de 623 cases -el que llavors s’anomenaven focs-, capital de comarca, eix de comunicacions i espai de fira i mercat.

Si segons Massanell la mitjana era de 4,68 habitants per cada foc podem parlar d’una població que el 1717 tenia 2.915 habitants, entre el 20 i el 30 per cent de la població de tot l’Alt Penedès. Els estudis de demografia d’Antoni Massanell i posteriorment de Josep Iglésies ens permeten conèixer aquella població que a finals del segle XVII havia demanat a Mn. Molines -degà del Penedès i membre del tribunal de la Rota a Roma- un Cos Sant, el que serien les relíquies de sant Fèlix màrtir que arribarien de Roma l’11 de setembre de l’any 1700, ara en fa 325 anys.

Aquests estudis i els posteriors de Belén Moreno i de Jordi Vidal ens permeten conèixer detalls d’una població murada que s’organitzava al voltant de poc més de deu carrers, amb una sola plaça -la del Rei o del Blat, ara de la Constitució- on aspectes com la sanitat o la higiene i els serveis públics eren inexistents; dos hospitals, el de Sant Francesc i el del Sant Esperit, acollien una aula de llatinitat o d’ensenyament, però oferien mínimes atencions hospitalàries. La pagesia era la principal activitat dels homes adults, però en garu més baix també hi trobem corders, ferrers, blanquers o assaonadors, sabaters, sobretot espardenyers, terrissers i teixidors de lli; l’activitat de boter encara no havia agafat l’embranzida que tindria a partir del segle XIX amb el comerç del vi. També hi havia doctors en dret i en medicina, cirurgians i altres llicenciats, així com mestres de cases i mestres d’escola. A més dels oficis i la menestralia cal comptar que a la vila hi havia regularment formacions militars aquarterades, gairebé sempre acompanyades de les seves famílies.

Vilafranca a les primeries del segle XVIII en un gravat de Beaulieu potser del 1707, en primer pla a la dreta el Pi de la Serreta. (Arxiu Joan Bosch).

També era notable el nombre de religiosos, branques masculina i femenina, unes 120 persones de les quals 40 serien del clergat secular i els altres 80 formarien part del regular dels convents d’ordes religiosos, entre aquests el de les monges de Santa Clara que va acollir les relíquies de sant Fèlix el dia abans d’aquell 11 de setembre que van entrar a la vila en solemne processó. Aquest conjunt de clergat ens permet entendre els constants enfrontaments entre la Comunitat de Preveres, amb un remarcable poder econòmic i la Universitat o Ajuntament sempre endeutat i mancat de recursos. En aquest sentit, el fet d’haver aconseguit de Roma un Cos Sant va remarcar encara més en la influència de l’estament religiós en el conjunt de la població.

La Vilafranca del segle XVIII en una interpretació ceràmica contemporània. (Fons Vinseum)

Com ha estudiat Belén Moreno, la riquesa estava molt concentrada en poques mans i, amb ella, les possibilitats de formar-se, d’aconseguir matrimonis avantatjosos i d’ascendir socialment. La gran majoria de la població feia el possible per sobreviure amb la pràctica d’un o diversos oficis i amb l’esforç de tots els membres de la família, però, malgrat tot, alguns havien de recórrer necessàriament a la mendicitat i l’assistència pública, tot i que l’únic servei social era la caritat de la Pia Almoina.

Els recents estudis de Jordi Vidal han demostrat la complexitat de la institució municipal en una vila catalana de dimensió mitjana com Vilafranca, d’acord amb un model que té el seu origen als segles XIII i XIV. La Universitat vilafranquina -aproximadament el que ara en diríem Ajuntament- es va haver d’anar adaptant a les circumstàncies polítiques. Les solucions que donava a temes com l’urbanisme, la protecció del consum, la participació política, o l’assistència social mostren el caire contemporani de la institució municipal, però aquest model municipal català finalment va quedar anorreat no per antiquat sinó, a partir del 1714, per les noves condicions imposades per la monarquia hispànica.

Sant Fèlix en una postal de principis del segle XX

Per saber-ne més:

Antoni Massanell. La població vilafranquina al segle XVIII. Museu de Vilafranca 1977.

Josep Iglésies. Estudi de les xifres de població de l’Alt Penedès en el curs de sis segles (1358- 1975). Institut d’Estudis Penedesencs. 1988.

Belén Moreno. Costums i condicions de vida a la Catalunya moderna: el Penedès 1670- 1790. Andana. 2007.

Josep M. Juncà i Antoni Ribas. Sant Fèlix, el romà fet vilafranquí. Ajuntament de Vilafranca 2009.

Jordi Vidal. La Universitat de Vilafranca del Penedès durant els segles XVI i XVII. Institut d’Estudis Penedesencs. 2022.

11 de setembre. 325 anys de l'arribada de les relíquies de sant Fèlix a Vilafranca

 Acte de descoberta de la placa que recorda l'arribada de les relíquies al convent de Santa Clara, abans de ser portades a Santa Maria en processó solemne l'11 de setembre del 1700. 

Finalment, estrena dels "Goigs a les relíquies de sant Fèlix".

Inventaris "Post mortem" Lluís Cases Pometa 1809.

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Lluís Cases Pometa que va treballar a Vilafranca entre 1794 i 1831. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols són no numerats.

Notari Ll. Cases Pometa. 1809 (Vol. 2.745) Foli 46r a 50r. 28 de maig de 1809.

A la Torre de Vernet, a Sant Martí Sarroca, Antònia Soler¹ Almirall, vídua de Pau Soler de la Torre de Vernet. Inventari, entrada amb eines, estable amb dos matxos; celler de fora amb 9 botes de 7 càrr.; menjador amb dues taules llargues usades i quatre bancs amb respatller; cambra que dormen els mossos amb llit de posts i bancs; rentador amb estris; cuina; pastador; sala amb llit de posts i bancs; cambra que dona a la part del corral amb llit de posts i bancs i roba i caixa amb els papers de la casa; cambra que dona a la sala amb llit de posts i bancs; altra cambra que dona a la sala amb llit de Posts i bancs; rerbost; botiga amb cereals; corral de bestiar. La casa té també un trull descobert i terres. Mésd un apartament al mateix terme dit lo Corralet d'en Soler. Més casa i heretat a Lavern amb 9 botes de 7 càrr.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1809. Foli 65r a 67r. 9 de juny de 1809.

Josep Miret de la Roca, pagès i familiar del Sant Ofici, inventari dels bens que van ser de Sadurní Mir, pagès. Entrada amb eines; celler amb 8 botes de 7 càrr.; cuina amb estris; cambra que dona al davant amb llit de posts i bancs i una caixa amb els papers de la casa; cambra que dona al darrere amb estris; botiga amb cereals. Més censos.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa 1809. Foli 83r a 86v. 16 de juny de 1809.

Inventari a Subirats de la casa d'Anna Maria Esteve Malet, vídua de Francesc Esteve. Casa amb entrada amb estris; celler amb 6 botes de 7 càrr.; estable amb una burra vella i dos tocinos; aposento al costat de la casa amb premsa i estris; cuina amb taula llarga i estris; pastador amb estris i pastera; menjador amb taula llarga i plats i olles; cuina vella amb eines de pagès; sala amb eines de pagès;cambra que dona a la part de ponent amb llit de posts i bancs i roba; cambra que dona a la part de tramuntana amb llit de posts i bancs; cambra que dona a la part de migdiaamb dos llits de posts i bancs i roba; altra cambra que també dona al migdia amb llit de posts i bancs i roba; tres crèdits al seu càrrec. Més censos al seu favor. Més la casa de ca l'Esteve del Camí, a Sant Pau d'Ordal. Més mitja peça de terra a Vilafranca a la partida del Clot de Ferran.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1809. Foli 96r a 99v. 18 de juny de 1809.

Josepa Oliver Vallès, vídua de Francesc Oliver de Sant Quintí de Mediona. Inventari de la casa dita de l'Oliver de Sant Quintí amb molí fariner i terres; amb entrada amb estris; aposento de sala; pallissa; celler amb 8 botes de 7 càrr.; estable amb dos matxos, un d'ells coix; cambra dita de l'hospital amb eines de pagès; sala amb taula gran i banc amb respatller; cuina amb estris i "assortiment de plats i olles"; pastador; cambra que dona a la cuina amb llit de posts i bancs; botiga amb cereal; rebost; cambra de l'oli amb gerres; cambra cerca de la de l'oli; cambra del costat del rebost amb cereal; cambra del cap de la grau (hereu?) amb llit de posts i bancs i roba; cambra de la reixa amb llit de posts i bancs i roba; cambra del cap de la sala amb un escriptori "molt derrotat dels francesos" amb llit de posts i bancs i roba; oficina de fer aiguardent. Més casa i heretat dita les Estoses a Sant Quintí. Més mases i terres del dit Mases de Pareras a Santa Maria de Bellver. Més casa i heretata Sant Pere Sacarrera, al terme de Mediona, totes venides s Sant Quintí, al carrer de la Font i hort al mateix terme al camí de Sant Pere de Riudebitlles, davant de Can Massana.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1809. Foli 107r a 120v.22 de juny de 1809.

Antònia Gras Corriols, vídua de Mariano Gras i Roca, adroguer i candeler de cera de Vilafranca. Inventari de la casa al c/ dels Ferrers amb voltes i portals al c/ Ferrers i a la plaça Major, amb entrada amb fogons de fer confits i altres estris; botiga² amb 25 calaixos i cereals. 19 calaixos petits, 16 capses rodones, 24 capses petites, calamàstecs, balances i pesos, dos morters un de gran i un de petit, pot per posar mel, llauradors, barril per posar arròs, tamissos per passar pebre i canyella, 15 pots de vidre; dos taulells de fusta, una papelera, una caixa de posar fideus, un armariet de fusta, una matge de la Concepció amb quatre palmatòries, dos gerros, dues gerres de posar ametlles i avellanes, una gerra per posar safrà, una cadireta, un escambell, una banqueta, un tamboret, dues arrosseres, dues bacines, monedes; celler amb 4 botes de 7 càrr.; botigueta del gra, amb estris; sala amb taula gran i 13 cadires de boga, una escaparat amb "lo niño", gàbia de posar canaris, unes devanedores; quarto que dona a la part de la plaça amb 12 cadires i un llit amb capçalera i roba; cambra que dóna a la part del c/ dels Ferrers amb llit de posts i bancs, amb capçalera, roba i quadres religiosos; cuina amb estris i tres xocolateres; cambra que mira a la cuinaamb llit amb capçalera, 6 cadires de boga, roba, cereals i joies; obrador de la cera amb taulells, trona de treballar la cera, fogons, perols, olles, torn de fer candeles, motlles, motlle per pintar les atxes, marbre per fer caramels, rodet per fer melindros, motllo per fer barres de torrons; cambra del segon pis que dona a la plaça, amb llit de peu de gall i roba; cambra del segon pis que dona al c/ dels Ferrers amb llit de posts i bancs, roba i llibres: un tom de "El sabio instruido",³ un tom de "Temporal y eterno",⁴ un tom de les obres de santa Teresa, "Ofici sanctorum",⁵ Lluís Vives, "Devoto pelegrino",⁶ Catecismo de Fleuri,⁷ "Estilo de escribir cartas",⁸ "Puhuet"(?), "Galateo español". "Meditaciones de la salva", "El oficio parvo de Ntra. Sra". "Tratado del ayuno", "La calumnia de la vida humana", "prosodia", "El Bellermino", "Libro del Roser", "Quempis en català", "Afectuosos collocos sobrer las congregaciones de Maria", "Ceremonias de la Semana Sta.", "Sincho sui mans que parlan sobre drogas", "Salas vida devota", "Meditaciones de la muerte", "altre semmana Santa", "Cronicon de cristiandad", "un Arte de Gramatica"; rebost amb caixes i gerres; cambra del costat del rebost amb llit de peu de gall, roba i estris; estança on es lo forn amb neulers, quatre calaixos per fer xocolata, caixó de posar sucre, una càrrega de carbo i diners.

Continua l'inventari el dia 21 de juliol de 1809 amb 131 deutes a cobrar entre ells els de diverses confraries. Més una caseta al costat de la casa a la plaça i carrer dels Ferrers. Més dos magatzems, un terrat i dues casetes al C/ del Pou de la Pina amb dues botes de 7 càrr. Més una altra caseta al C/ del Pou de la Pina. Més un hort clos dins la vila en el trànsit de la muralla que va del portal de Nostra Senyora al de la Font. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Sant Salvador, una altra a la partida del Colomer i una tercera a la partida de Sant Pau. Més una casa i hisenda a Castellví de la Marca, dita de Ratera amb un llit de peu de gall, roba i 19 botes de 7 càrr.

* * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1809. Foli 137r a 139v. 8 de juliol de 1809.

Rosalia Vallès Soler, vídua d'Antoni Vallès, burgès, procurador causídic. Inventari d'una casa amb quatre portals al C/ del la Cort, amb celler amb 2 botes de 7 càrr.; cuina amb estris i xocolatera, plats i olles, pastador; cambra que dona a la part de la placeta amb taula, llit de posts i bancs, roba, imatges. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida de la Pelegrina.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1809. Foli 164r a 165v. 28 de juliol de 1809.

Susana Sellarès Rosell, vídua de Pau Sellarès, pagès de Vilafranca. Inventari de la casa al C/ de Sant Bernat amb entrada amb eines; celler amb 4 botes de 7 càrr.; cuina amb estris, cambra que dona a la part del darrere amb roba; sala amb taula llarga i banc amb respatller; cambra que dóna al carrer amb post de pastar i greixonera. Més dues peces de terra a Vilafranca a les partides de Caputxins i del Clot de Moja.

                                                    Gravat alemany segle XIX

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1809. Foli 229r a 233v. 16 d'octubre de 1809.

Magí Figueras de Matlleu; pagès de Celma i Teresa (Figueras) Figueras, conjugues, sogra i pare de Josep Figueras, pagès de Pontons, difunt. Inventari de la casa prop de la plaça, amb corral i pallissa; entrada amb eines; celler amb botes de 5 i 4 càrr.; cuina amb estris, coberteria, plats i olles; estable amb dues burres; rebost amb estris; sala amb taula llarga, tres cadires i quatre bancs respatllers; cambra que dona al cap de l'escala amb llit de posts i bancs i roba; cambra dita "lo quarto fondo" amb estris i roba; cambra que dona al carrer, al capdavall de la sala a la dreta amb taula, cadires, quadres, roba i joies; rebost o cambra de les golfes anb estris, plats i olles; golfes. Més diners que s'han trobat. Més 108 cabres a Roca Vidal, al terme de Marmellar. Més dos ramats de moltons, un a la Llacuna. Més un ramat de cabres a Mas Borràs, a Sant Pere de Calders. Més un bou a Montagut. Més crèdits al seu favor. Més un hort a Pontons a la partida del Molí de Dalt. Més una peça de terra a Pontons a la partida del Pont de la Rovira. Més dues peces de terra a Vilafranca, una a la partida de ca l'Andraix l'altra a la de ca l'Alayo. Més una peça de terra a Pontons a la partida de la Riera. Més la casa i heretat de Ravell, a Pontons.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1809. Foli 293r a 295v. 17 de juliol de 1809.

Teresa Ribas Bertran, vídua de Tomàs Ribas, pagès de Vilafranca. Inventari de la casaamb tres portals que obren a la plaça de l'Oli, davant del cementiri; amb entrada amb bancs i taula; cuina amb estris; celler amb 3 botes de 7 carr.; estable amb un burro i eines; cambra que dona al cap de l'escala amb llit de posts i bancs i roba; cambra del balcó que dona a la paça amb llit de posts i bancs, estris i roba; cambra del segon pis que dona a la plaça amb estris i roba; golfa o terrat amb estris; rebost. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida del Pou Nou. Més una peça de terra a Sant Pere Molanta a la partida de la Fontallada. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de la Pedrera.

* * * * *

1 Recordem que, com era costum a l’època, el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

2 Doble sentit: establiment i magatzem de cereals.

3 Possiblement algun dels toms de l'obra de Francisco Garau (1640- 1701) El Sabio Instruido de la Gracia, en varias Máximas o Ideas evangélicas, políticas y morales." TOMO 1 Añadidas en esta última impression por el mismo Autor e ilustradas con Figuras y Lemas, con sus Indices muy copiosos y variedad de assumptos predicables, para todos los Evangelicos del ano. Dedicadas al ilustrissimo y reverendissimo senor Don F. Benito de SALA y Caramany por la gracia de Dios, y de la santa sede apostolica, obispo de Barcelona y del consejo de su magestad et C. Por el P. Francisco Garau de la Compania de Jesus, cathedratico de Prima que fue de Théologia en el Colegio de Belen, de la misma Compania, Examinador Synodal de Barcelona, Zaragosa, Mallorca, y otros Obispados, Calificador del Santo Oficio"

Publicat Joseph Llopis, Barcelone, 1703.

4 Possiblement alguna edició de Juan Eusebio Nierenberg publicada per Marcos-Miguel Bousquet,De la diferencia entre lo temporal y lo eterno, crisol de desengaños. Con la memoria de la eternidad, postrimerías humanas, y principales misterios divinos. Hi ha una nova impressio corregida Amberes, 1746.

5 Probablement, Officia sanctorum in Breuiario Romano : ex mandato Summorum Pontificum apponenda, & de praecepto recitanda ; et alia quae generaliter in Hispania ... Ex typographia Divini Officii : apud Antonium Marin, 1753

6 Podria tractar-se d'una edició de l'obra de Fr. Antonio del Castillo. El devoto peregrino. Viaje de Tierra Santa. Compuesto por el P.F. Antonio de Castillo, predicador apostolico, Padre de la provincia de S. Iuan Bautista y Comisario General de Jerusalén en los Reynos de España. Guardian de Belen. Dirigido Al Illº y Rº. Sº D. F. Pedro Manero, Ministro general de toda la Orden de N.P.S. Francisco y Obispo de Tarazona del Consejo de su Majestad. Con privilegio. Publicat per Imprenta Real, Madrid, 1656.

7 Possiblement una edició de l'Abat de Fleuri catecismo historico o compendio de la historia sagrada y de la doctrina cristiana. Hi ha edició de Juan Francisco Piferrer. Barcelona 1750.

8 Podria tractar-se de J. Antonio Begas. Nuevo estilo y formulario de escribir cartas misivas y responder a ellas, en todos géneros y especies de correspondencia. Publicat per Sierra y Martí, Barcelona, 1796

 

Visca sant Fèlix, màrtir!

 

Oli original de l'artista vilafranquí Aureli Andrés Doroteo (1949-2020)

Inventaris "Post mortem" Lluís Cases Pometa 1808.

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Lluís Cases Pometa que va treballar a Vilafranca entre 1794 i 1831. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Ll. Cases Pometa 1808 (Vol. 2.744) Foli 189r a 192v. 6 d'agost de 1808.

Teresa Altet¹ Clariana, muller de Jaue Altet, boter de Vilafranca i la filla Antònia Campderrós Altet, muller de Climent Campderrós, pagès de Sant Climent de Llobregat. Inventari de la casa al raval de Sant Francesc amb entrada amb eines de boter; cambra que dona a la part de davant amb banc respatller, taula, cereals i roba; cambra que dóna al cap de l'escala amb llit de posts i bancs, quadres, cadira, estris i un escriptori amb els papers de la casa; cambra del segon pis que dona ala banda del carrer amb catre, matalàs, mobles i roba; golfa amb estris; cambra que és darrere de la casa amb un llit amb matalàs; cuina amb estris, plats i olles; pastador amb un llit amb màrfega; celler amb 6 botes, una de 7 càrr. i les altres de 5 càrr.; hortet. Més dues peces de terra a Vilafranca, una a la partida del Clot de Ferran i l'altra a la del Mas Bastaret.

                                                      Gravat alemany s. XIX

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1808. Foli 360r a 364r. 26 de novembre de 1808.

Inventari dels bens de Fèlix Miret, doctor en medicina, de Vilafranca, a instància de M. Ignàscia Miret Vives, vídua de Fèlix Miret. Inventari de la casa al carrer de la Cort amb un celler amb 8 botes de 7 càrr.; cuina amb estris i greixonera; menjador amb una taula rodona i 12 cadires de boga; sala que dona al carrer amb calaixera i escaparata amb imatges; cambra que dona al C/ de la Cort amb cadires, tauleta i roba; cambra del mig amb llit gran de tres transpontins, dos matalassos i roba; botiga amb escriptori, roba, una espasa amb el puny de plata, una caixa amb papers del patrimoni, plats i olles; rebotiga amb estris, cereals i una escopeta usada; saleta del segon pis amb roba; cambra que és estudi al segon pis a la part del carrer amb "prestatges plens de llibres tocants a medicina", altres prestatges també amb llibres al seu costat, un llit de posts i bancs i roba; cambra del segon pis que dona a la part del carrer amb un llit amb capçalera, posts i bancs. Més la caseta que és sota d'aquesta, tocant a la d'Ermenter Huguet, baster d'esta vila. Més una caseta al costat de la principal que dona als hereus de Francesc Llorens, notari de la vila.² Més quatre casetes unidesamb un hortet cada una que donen a la part del camí que va dels quatre vents a Sant Julià. Més una pallissa amb hoprt darrere situada al camí de Sant Francesc a trobar el camí que va a Sant Julià. Més peces de terra a Vilafranca a les partides del Casmp de la Creu, el Clot de Ferran, Mas Rabassa, el Molí d'en Rovira, la Vela, el Clot de Moja i Farraginal, davant el convent de Sant Francesc. Més altres peces de terra a Vilafranca a les partides de l'adoberia d'en Janer, les Clotes, la Tria i del Viver: Més una casa i heretat amb terres i un molí fariner al costat a la casa anomenada can Carbó de la Riera, al terme de Sant Martí Sarroca. Més una casa a Barcelona que fa cantonada amb la casa parroquial del Pi.

1 Recordem que, com era costum a l’època, el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

2 Francesc Llorens i Guasch va ser notari de Vilafranca entre 1752 i 1807. JORDÀ FERNÀNDEZ, Antoni. 1983. Catàleg...

Inventaris "Post mortem" Lluís Cases Pometa 1805-1807.

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Lluís Cases Pometa que va treballar a Vilafranca entre 1794 i 1831. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Ll. Cases Pometa 1805. (volum 2.741) Foli 57r a 60r. 27 de febrer de 1815.

Inventari dels immobles de Benet Dias i Anton Dias Pometa, pare i fill, guanters de Vilafranca, a instància de Francesca Dias¹ Pujador, vídua d'Antoni Dias Pometa. Inventari de la casa a la plaça Major de Vilafranca amb entrada amb taulell, capelleta de sant Antoni i estris; celler amb tres botes de 7 càrr.; estable; cuina amb estris, plats i olles i cadires; pastador; cambra que dona a la part de la plaça amb llit de posts i bancs i roba i imatges religioses; cambra de darrere que dóna al carreró, amb taula, cadires, llit de posts i bancs i roba; cambra del segon pis que dona a la plaça Major amb llit de peu de gall, roba, cadira i "quaranta llitres entre xics i grans, usats"; golfes o terrat amb estris; rebost. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida de Melió. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de la Pedrera: Més un molí per fer paper blanc amb dues tines. al terme de "Avit".

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1805. Foli 139r a 140v. 5 de maig de 1805.

Victòria Arnan Guixé, vídua de Joan Arnan, pagès de Vilafranca. Inventari d'una casa a la plaça de l'Oli, davant la parroquial, amb entrada amb dues botes de 2 càrr.; cuina amb estris; corral amb un porcell o tocinet; sala amb una caixa; cambra de davant ab una caixa i roba; cambra que dona al cap de l'escala amb llit de posts i bancs i roba. Més una peça de terra a Sant Miquel d'Olèrdola, a la partida de Mas Rabassa.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa, 1805. Foli 388r a 390v. 20 d'octubre de 1805.

Llúcia Casanovas Raventós, amb casa a Porroig, al terme de Sant Pere Molanta, vídua en primeres noces de Ramon Arnan Morató, pagès de Santa Margarida. Inventari d'una peça de terra i parceria al castell d'Espitlles, a Santa Margarida, propi de la marquesa de Moya. Entrada amb una bota de 7 càrr. i estris; menjador amb pastera, taula amb bancs, plats i oles; cuina amb estris; estable amb dos bous; celler amb 10 botes de les que 4 són de 7 càrr. i 6 són de 5 càrr.; galliner amb 9 gallines i un gall; primera sala amb roba; segona sala amb llit de posts i bancs i roba; cambra que dona a la sala, amb roba; altra cambra que don a a la sala amb oli i cereals; altra cambra que3 dona a la primera sala, amb joies; corral amb 36 caps de bestiar: velles i anyells; xoll amb quatre porcs. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida de Mojulots(?).

Foto Eduardo Pereiras Hurtado. Casal dels Amics del Vi i la Bona Taula.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1806. (Volum 2.742). Foli 53r a 55v. 11 de febrer de 1806.

Teresa Mata Mayner, vídua de Joan Mata Mestre, sabater de Vilafranca. Inventari d'una casa al C7 del Coll amb entrada amb estris, botiga amb sabates i estris; celler amb 3 botes de 7 càrr.; menjador amb banc amb respatller; cambra que dona al menjador amb dos llits i roba; cuina amb taula i banc respatller, i enes; Cambra que dona al cap d'escala amb estris i roba; cambra del balcó amb escriptori i roba; golfa amb cereals; rebost; terrat amb andròmines. Més pe´ça de terra a Vilafranca, a la partida de Sant Pacià(?). Més peça de terra a Vilafranca a la partida de Sant Hilari.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa 1806. Foli 419r a 420v. 8 de desembre de 1806.

Rosa Parrot Pausas, vídua d'Isidre Parrot, mercer de Vilafranca. Inventari d'una casa al carrer de Santa Maria amb cambra que dona al carrer, amb calaixos i roba. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida de la Pedrera.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa 1807 (Volum 2.743) Foli 51r a 53v. 12 de febrer de 1807.

Josepa Ferrer Bartomeu, hereva de Josep Ferrer Bartomeu, argenter de Vilafranca. Inventari de la casa al C/ dels Ferrers amb dos portals, amb celler de 2 botes de 7 càrr.. Primera sala que dona al cap d'escala, amb bufet, taula, bancs i manuals de notaris en poder d'Albert Bartomeu de 1754 a 1774.² Més un plec de testaments, capítols i pliques; cuina amb plats, olles, estris, dues xocolateres; sala gran que dona al carrer amb bufet, cadires, arquilla, quadres i coberts; cambra que dona al carrer a la part de la casa que afronta, amb cadires, una imatge religiosa, llit de posts i bancs, roba, llit de peu de gall. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida de Sant Pau.

* * * * *

1 Recordem que, com era costum a l’època, el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

2 El notari Albert Bartomeu Janer va treballar a Vilafranca entre 1754 i 1774. JODÀ FERNÀNDEZ, Antoni. 1983. Catàleg de l'Arxiu Notarial de Vilafranca del Penedès. Fundació Noguera. Barcelona.

Inventaris "Post mortem" Lluís Cases Pometa 1794-1804.

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Lluís Cases Pometa que va treballar a Vilafranca entre 1794 i 1831. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Lluís Cases Pometa 1794 Foli 20r a 22v. 1 de juliol de 1794.

Josepa Güell¹ Hicart i Galceran, vídua d'Antoni Güell Bonet. Inventari de la casa del C/ de la Fruita de Vilafranca, amb una cambra amb calaixera de fusta, roba, llit de posts i bancs; cuina amb estris. Més una adoberia fora muralles on treballava de blanque amb estris i pells. Més crèdits al seu favor.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa 1795 a 1798, no té inventaris.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1799. Foli 39r a 43r. 27 de febrer de 1899.

Inventari dels bens de Josep Pareta Urgellès, prevere de Vilafranca, beneficiat de la Comunitat de Preveres, Josep Puig Pometa, daurador de la ciutat de Vilanova i Joana (Riba) Pometa, muller en segon matrimoni de Manuel Riba, pagès de Vilanova, Mariana (Cases) Pometa, muller del doctor en Dret Salvador Cases, regidor perpetu de Vilafranca. Inventari de la casa del carrer dels Ferrers amb una sala amb 18 cadires de boga i tres bancs amb respatller i quadres; cuina anb estris; sala dita la quadra amb roba; cambra del mig amb roba i coberteria; cambra del davant amb llit amb tres tanspontins,² quadres i roba; cambra del mig que té una fnestra que dóna al carreró al segon pis, amb roba; cambra del segon pis amb finestra al carrer dels Ferrers amb llit de posts i bancs i roba; rebost. Més diversos censals.

Foto Eduardo Pereiras Hurtado. Casal dels amics del Vi i la Bona Taula.
* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa 1800 a 1801, no té inventaris.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometas 1802. Foli 159r a 160r 12 d'agost de 1802.

Paula (Capdevila) Ballester, vídua de Baltasar Capdevila, manescal de Vilafranca. Inventari de roba.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa 1803, no té inventaris.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa 1804 (Volum 2.740) Foli 94r a 95r. 18 de març de 1804.

Ramon Marcer, pagès de la Bleda i el rector, Fèlix Cases Pometa, prevere i beneficiat de la parroquial de Vilafranca. Inventari d'una casa amb portal, amb eixida al costat al terme de Vilafranca, partida de Viver. Més casa i heretat de la Rovira Baixa a Santa Margarida.

1 Recordem que, com era costum a l’època, el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

2 Peces de roba del llit (Alcover Moll).

Inventaris "Post mortem" Josep Anton Sala Macià 1816- 1830

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Sala Macià que va treballar a Vilafranca entre 1796 i 1830. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari J. A. Sala Macià. 1816. Foli 33r a 36r. 27 de maig de 1816.

Paula Pons*, vídua deixada de Francesc Ney(?), pagès de Sant Cristòfol de Cunit, que es va tornar a casar amb Salvador Pons, pagès de Santa Maria de Fontrubia. Inventari de la casa amb taula, banc i estris; estable amb dos bous i eines; cuina amb estris; xoll amb quatre garrins, tres cabres, quatre cabrits, una ovella, un anyell, quinze gallines, disset polls; celler amb 7 botes de 7 càrr.; cambra amb un llit de peu de gall i unes caixa amb roba; cambra del cap de l'escala amb una caixa amb roba i estris; cambra dels mossos amb dos llits de peu de gall i estris; botiga amb salador i cereal; altra cambra amb llit de peu de gall i roba. Més una peça de terra a Cunit a la partida de le Figueretes. Més una peça de terra a Calafell a la partida de la Fonda de la Casa Vella de Seguí. Més una peça de terra a Castellet a la partida de la Creueta. Més un patri amb hort a la plaça de Cunit.

* * * * *

Notari J. A. Sala Macià. 1816. Foli 39r a 42r. 9 de juliol de 1816.

Joan Ferrer Roig, pagès de Llacunalba, terme de Canyelles, inventari dels bens de la seva madrastra Madrona (Ferrer) Miret, de la casa d'en Ferrer de Llacunalba a Canyelles, amb entrada amb eines de pagès; celler amb 7 botes de 7 càrre.; celler gran amb 18 botes de 7 càrr.; corral amb dos garrins, quinze gallines i un gall; baluard amb estris; estable amb una burra, una pollina i dues vaques; Cambra del boben(bover?) amb llit de peu de gall i roba; menjador amb un banc respatller; obra nova amb bancs respatllers, taula i plats i olles; cuina amb estris; sala amb caixa amb fil i taula llarga; cambra amb llit de peu de gall i roba; cambra de les noies amb llit de peu de gall i roba; cambra del cap de l'escala amb llit de peu de gall i roba; cambra principal amb llit de pilars i capçalera, roba, tauletes, caixes amb roba i escriptori; cambra dita "lo salador" amb llit de peu de gall i salador amb estris; golfa amb estris. Més la casa dita el Corral Nou, amb 6 botes de 7 càrreg.

Foto Josep Rovira Farré. Casal dels Amics del Vi i la Bona Taula.

* * * * *

Notari J. A. Sala Macià.1816. Foli 45r a 47r. 8 d'agost de 1816.

Gaietana Parés Pou, vídua de Cristòfol Parés, causídic de Vilafranca. Inventari de la casa amb tres portals al carrer de Santa Maria, amb entrada i cup; celler amb 5 botes de 7 càrreg.; cuina amb estris; taula, plats i olles; estudi amb una taula i 6 cadires; sala amb taula, roba, mirall i quadres; cambra principal amb escriptori, dotze cadires, llit de peu de gall, armari amb roba i vaixella; segon pis amb cambraq del cap de l'escala amb un llit de peu de gall, escriptori amb roba i sis cadires; altra cambra amb llit de peu de gall i roba. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida del Clot de Moja. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida del Mas d'en Pallarès o de la Cova(?) del Llop.

* * * * *

Aquest notari no té més inventaris entre 1817 i 1830 que deixa de treballar.

* Recordem que, d'acord amb els usos de l'època, el primer cognom de la dona casada corresponia al del seu marit.