Publicat a les pàgines del "3 de Vuit" el dia d'avui.
El passat 30 d'agost moria als vuitanta-dos anys després d'una llarga malaltia Josep Maria Just, per a molts "el Just de la Caixa", l'home que durant dècades va estar al capdavant de la gestió executiva de l'obra social de Caixa Penedès. En aquest càrrec va portar a terme un important conjunt d'iniciatives i realitzacions que no seria de justícia oblidar, tot i que possiblement en la seva diversitat ens en deixem moltes, de la mateixa manera que la trajectòria personal de Josep Maria Just va estar lligada a moltes altres tasques a la Caixa d'Estalvis del Penedès, la que va ser molt més que l'entitat de la seva vida professional. En la seva trajectòria més personal recordem l'afeccionat a la música, al cinema o a les realitzacions cinematogràfiques documentals; l'home del Museu de Vilafranca, del que en fou tresorer de la junta directiva entre 1983 i 1986, des d'on va promoure les publicacions de l'entitat; l'Institut d'Estudis Penedesencs de la mà de Josep Parera, la Festa de la Verema del Penedès, el pessebrisme o el 1985 la commemoració dels 700 anys de la mort de rei Pere el Gran a Vilafranca, conjuntament amb la Unió de Botiguers de Vilafranca... i ben segur que ens en deixem moltes altres que tenien al seu darrere la mà executora i discreta de Josep M. Just.
La seva gestió al capdavant de l'obra social de Caixa Penedès no va estar exempta de polèmica, el seu despatx no era -com deia ell mateix i pensaven més de quatre- la bota de sant Ferriol i calia triar com s'aplicaven els resultats de l'entitat financera a unes o altres finalitats socials i culturals, d'aquí que els criteris del que entrava i el que no entrava podien ser objecte de discussió i crítica, però que en qualsevol cas ara enyorem decididament. La banda de música que es contractava per a la Festa Major de Vilafranca, la gestió dels Casals d'Avis o les publicacions de llibres com els dedicats a alguns dels balls del folklore festamajorenc són sols aspectes d'una labor polièdrica de la qual potser es podria destacar especialment l'empenta al Fòrum Berger-Balaguer en l'edificació que, com es recorda en un estudi de recent publicació, el 1978 va passar a mans de Caixa Penedès que el 1985 va obrir la sala d'exposicions i el 1987 l'auditori i les altres dependències. Però potser la nineta dels ulls de Josep Maria Just i de l'obra social de Caixa Penedès va ser la vilafranquina residència Inglada Via, entitat que va veure renovades i millorades les seves instal·lacions i una important ampliació en el nombre de places amb la construcció de l'edifici a la banda del carrer Oriol.
Les persones passen, les obres queden, oblidar els que com Josep Maria Just en van fer possible una bona colla seria, com a mínim, una mesquinesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada