Treball signat Josep Maria Llantet a "del Penedès" n. 23. 2010.
Josep Esteva Sala, nascut a Vilafranca el 9 de desembre de 1870, era fill de Josep Estevai Bertran, de Sant Pau d’Ordal, del que en consta l’ofici de boter (“cubero”) i de la vilafranquina Josefa Sala i Molins; els avis paterns eren Pau Esteva, pagès i Maria Ribas, de Sant Pau d’Ordal, els avis materns eren vilafranquins, el cafeter Miquel Sala i Raimunda Molins. Josep Esteva Sala va ser fill únic, volem creure que, com era habitual, va realitzar l’aprenentatge en l’àmbit de les arts gràfiques en algun dels tallers que en aquell moment funcionaven a Vilafranca. El 1891, amb tan sols 21 anys, es va establir pel seu compte, així consta a partir d’aquell anyii i a la plaça de la Constitució 13 com a “impresor con prensa movida a mano” al costat de Miquel Claret Bofill, a Parellada 18; Pere Alagret i Vilaró al carrer de la Cort 3; i Antoni Comas Elias situat al carrer de la Font 12, tots tres sota el mateix epígraf, tot i que Alagret cotitzava també en un altre epígraf per editar “El Labriego”.
Josep Esteva es va casar als 26 anys, el 25 de novembre de 1896, quan el seu pare ja era mort, ho va fer a Santa Maria, de mans de Mn. Pere Garriga, amb Madrona Romagosa i Sivillà, de 22 anys, nascuda a Vilafranca, filla del comerciant vilafranquí Albert Romagosa Fabré, qui amb la seva esposa Pelegrina Sivillà i Montserrat, tots dos fills de Vilafranca, regentaven un establiment de plats i olles (i palmons per Rams, tradició que heretaria l’establiment de cal Pepito Esteva), al número 24 de la plaça de la Constitució.
Aquell 1896 del casament en Josep Esteva consta també als llibres de registre parroquial com a impressor. L’obrador d’arts gràfiques tenia entrada per la banda del darrera, a la placeta sota el campanar de Santa Maria, amb accés com a botiga a la plaça de la Constitució 13. La primera factura que hem vistiii es del 29 d’octubre de 1899. L’indret va ser conegut aviat com a Cal Pepitu (o Pepito) Esteva i de les seves minerves va sortir durant dècades la premsa conservadora i clerical vilafranquina, des d’”Acció Catòlica”, abans i després de la guerra civil, fins a “Panadés”, després “Penedès” durant dècades i amb posterioritat els primers mesos de “La Voz del Penedès”, a les darreries dels anys setanta.
Mossèn Trens va retratar Josep Esteva Sala en una de les seves estampes costumistesiv tot remarcant que la minerva d’aquell impressor treballava el just per fer bullir l’olla perquè l’home es delia per dedicar el seu temps als altres, a les empreses decoratives de la vila i la parròquiav, a la vegada que va ser la botiga que va comptar amb la primera bombeta elèctrica, i el primer que va tenir una ploma estilogràfica a l’aparador. De l’establiment de ca l’Esteva Trens recordava també la tertúlia permanent que s’hi desenvolupava mentre l’impressor anava fent la seva via amb la premsa o les caixes de tipus. La seva labor més memorable era, però, la de trobar administradors de la Festa Major de sant Fèlix quan els temps eren poc favorables i les evidents les dificultats econòmiques (de les que els administradors havien de respondre si no quadraven els comptes), i quan no hi havia altre remei ell mateix entomava el càrrec, era l’administrador d’urgència o administrador de recanvi.
El matrimoni de Josep Esteva Sala i Madrona Romagosa va tenir un primer i únic fill, el Josep, nascut el 25 d’abril de 1899, a qui va batejar a Santa Maria Mn. Josep Planas. Quatre dies més tard la mare, de 25 anys d’edat, moria, possiblement a conseqüència del part. El 27 d’octubre de 1913 Josep Esteva Sala es torna a casar, ell té 42 anys, la nova núvia és Josefa Amorós i Bages, soltera i vilafranquina (de la parròquia de la Trinitat) de 23 anys, filla del vilafranquí Antoni Amorós Guasch i de Josefa Bages Olivella, de Guardiola de Font- rubí. D’aquest segon matrimoni neix una única descendent, Madrona Esteva Amorós el 16 de setembre de 1914, li fa de padrí de bateig el seu germanastre Josep Esteva Romagosa, qui tot i tenir quinze anys ja consta en el registre parropquial com impressor. La pubilla es casarà el 19 de gener de 1935 amb Antoni Solsona Ferrer.
És prou coneguda la línia de pensament conservador i clerical de Josep Esteva Sala que continuaria el seu fill, de manera que la possibilitat d’accedir a un important conjunt de factures conservades a l’arxiu de les Parròquies de Vilafranca (APV) en el fons de la Junta d’Obra de Santa Maria ens permet resseguir el treball en arts gràfiques de l’establiment a través de les capçaleres del paper de factures, de clara inspiració clerical.
El primer document que hem vist (doc. 1) és del 1899 i encapçala l’albarà de lliurament la indicació “Impremta del Sagrat Cor de Jesús de Joseph Esteva i Sala. Plassa de la Constitució, 13.” El segon document (doc. 2), de l’any 1901 presenta una ornamentació ben diversa, centrada en els colors de la bandera espanyola, tot i que utilitza la llengua catalana “Impremta Joseph Esteva”. El 1903 (doc.3) ha tornat a imprimir una capçalera nova, a la que ara ha incorporat una orla de pàmpols i en destaca que ha rebut el premi de la medalla d’or, medalla referida a l’exposició comarcal del Penedès de la Lliga Industrial i Comercial de Vilafranca, que reprodueix a una i altra banda el nom de l’empresari amb la indicació “Impremta y encuadernació de...”
El 1905 (doc.4) un nou disseny amb notes bàquiques de fulles de pàmpol i el 1907 (doc.5) la capçalera és molt més simple, però el contingut d’ambdues factures o albarans de lliurament ens permet reblar una altra de les característiques de l’establiment, el que durant anys fornís a les famílies vilafranquines de palmes i palmons per als infants.
Manuel Trens recordava els darrers anys del Pepitu Esteva al seu obrador: “El taller catacumbal del nostre impressor, la seva botiga i la seva llar s’escorregueren en una estancada normalitat on anaren a podrir-se les seves millors il·lusions. Enmig d’aquesta sensatesa pública i privada, la persistència romàntica del Pepitu ja donava la impressió de l’home entossudit a construir una fàbrica a l’estil barroc”vi.
Josep Esteva Sala moriria el 20 de desembre de 1939, als 69 anys d’edat, entre els seus darrers treballs, evidentment amb la col·laboració del seu fill, cal fer constar una edició clandestina, una novena a Sant Fèlix impresa el 1938 en plena guerra civil.
i El cognom Esteva, tal i com constava en les factures i documentació de la impremta, el trobem escrit sovint “Esteve” amb l’habitual vacil·lació en la vocal neutra final als llibres de registre parroquials de Vilafranca a l’Arxiu de les Parròquies de Vilafranca (APV) d’on hem aplegat la pràctica totalitat de la informació familiar.
ii Registre de Matrícula de Contribució Industrial de l’Arxiu Municipal de Vilafranca (ACAP)
iiiPV. Lligalls de la Junta d’Obra de Santa Maria, catalogats com a B-27, el que hem consultat porta la indicació exterior “Santa Maria. Vilafranca del Panadés. Comprovants dels comptes d’obra” i conté rebuts i factures cosits cada any del 1897 fins el 1908.
iv Manuel Trens El administrador de recambio a “Acción Católica”, Extra de la Festa Major, agost del 1945. Originalment escrit en castellà posteriorment el traduiria i amb el títol El Pepitu Esteva l’acolliria al volum Vilafranca senyora vila. Arts Gràfiques Vilafranca, 1964. Les notes que esmentem corresponen a la segona edició Vilafranca senyora vila i altres proses. Vilatana. Vilafranca 1990.
v Ob. Cit. Pg. 159.
vi Ob. Cit. Pg. 161.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada