Aquells infants vilafranquins

Publicat al setmanari “La Voz del Penedès” el 7 d’octubre de 1978. Cal dir que en els darrers anys el tema ha tingut estudis,ha desvetllat l’interès i fins ha generat exposicions com la que vam poder veure l’any passat a la capella de Sant Pelegfrí de Vinseum sobre el mètode Freinet i l’escola republicana.

L'estudi deis moviments pedagògics a Catalunya va moltes vegades lligat no sols a la situació sociocultural de cadamoment sinó també a una colla de dades fonamentals en l'evolució de les idees sobre l'ensenyament: una línia discontínua que aniria des de la filial vilanovina de 1'Escola Moderna de Ferrer Guardia, fins a l'Escola Montessori de Vilafranca, i a la que caldria afegir la singular tasca d’en Josep Estalella i Graells dirigint 1'Institut Escola del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

La guerra civil posaria tota la planificació escolar en mans del Consell de l'Escola Nova Unificada (C.E.N.U.), molts recorden encara aquests anys difícils en els que, malgrat tots els condicionants del moment, es va aconseguir un notable avenç, Poc abans de tots aquests esdeveniments sortiria d'alguna escola vilafranquina una publicació que certament invita a la reflexió, i encara més en aquests moments actuals en que els pedagogs segueixen treballant amb moltes eines valuoses a l'abast -el recent decret d'obligatorietat d'ensenyament del català a l'escola n'és un bon exemple- per una educació humana i integral.

Curiosament, sembla que el record de La Formiga s'ha perdut, car enlloc he vist esmentada aquesta revista de la que en conservo sis números. El primer va sortir el mes de gener de 1936 i la darrera que tinc és del juliol del mateix any. No sé si hi van haver exemplars posteriors, o si el fi de curs escolar i 1'inici de la baralla civil van acabar amb ella en passar tot 1’àmbit de l'ensenyament a la circumscripció del C.E.N.U., com ja hem dit.

Sens dubte fou una de les primeres publicacions fetes pels infants per a ells mateixos. La portada era de paper de color, sortia cada mes i tenia unes trenta planes en mida d'octau, impreses per una sola banda amb lletres de tipus grossos per tal de fer agradable una lectura que segurament constituirà una deles activitats educatives dels infants. Era quasi tota en català i moltes vegades els textos porten el nom del nen que els havia escrit. Pel que sembla s'elaborava en una petita impremta escolar, i els textos s'acompanyaven de gravats al linòleum que feien els mateixos infants. Però enlloc s 'indica l'escola on es publicava.

Els textos reflecteixen ben a les clares el pensament dels nens i la seva òptica deIs fets que s'esdevenien a Vilafranca:

«LA VOLTA A CATALUNYA. L'etapa de Tarragona a Vilafranca guanyà Canyardo. Jo el vaig veure arribar i tota la gent li deia, ole !, ole!. Després corregueren dos voltes per la pista i també guanyá Canyardo, el públic picava de mans i li deien Visca! Visca! Canyardo ...» (juny 1936).

Heus ací una visió de les Fires de, Maig:

«El dia 21 de maig és la fira de Vilafranca del P. Han vingut barques, cavallets, barraques i xurreries... Per la fir a de Vilafranca hi havia nanos, el drac i els gegants que ballaven sempre per la rambla. El drac tirava cuets i tota la gent tenia por, hi havia nens que ploraven ...» (Maig 1936).

Es van publicar també alguns poemes d 'escriptors catalans especialment adreçats als infants.

Al llarg de la guerra sortiren a Barcelona algunes publicacions d'aquest tipus, fetes també amb els senzills recursos escolars: Petits i Tibidabo de l'Escola Freinet, prop d 'aquesta muntanya; Vives de Sants; El nene i Renacer realitzades per nens madrilenys refugiats; Font de I'autodenominada «República Infantil de Martorelles», i el «Diari Mural del Col.legi Pere Vila», o Via Fora del centre de la Farigola. Si La Formiga traspua per arreu optimisme i ingenuïtat en moltes planes d'aquestes publicacions barcelonines hi és palès tot el dramatisme de la vida diaria durant la guerra, encara que amenitzat sempre per l'alegria innata dels infants.

Amb la postguerra el panorama canviaria radicalment, Antoni Tapies recorda en les seves recents memòries (Memòria personal» Ed. Crítica) cantant amb la camisa blava, i Francisco Umbral té ben present la seva imatge pels carrers derruïts amb un jersei de borra dels que donaven els d'«Auxilio Social ». Com diu J.M. Carandell eren nens de cera : «El niño era amasado, ablandado al fuego, reducido a cera, para que fuese cuño y sello con que estampar en el papel de la vida la verdad recibida, y nada más; la verdad muerta del Estado». (La Vanguardia 27-IV-78).

Ara els nens tornen a ser els protagonistes de la seva pròpia realitat, del seu món de fantasia i imaginació , tantes coses que ens manquen sovint als grans!, com en els volums recentment apareguts il·lustrats pels nens de l'escola «El Puig» d 'Esparreguera , amb poemes de Miquel Marti PoI (Primavera, Hivern , Ed. Del Mall), en ells els vailets ens retornen al nostre present més evident i més oblidat: la natura.