La indicació "Habilitado por la Nación"

Treballant els protocols notarials de la segona meitat del segle XIX -en aquest oasi de pau que és l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès- arribo a l’any 1868 de mans del notari de Vilafranca Ignasi de Traver i de Ros. Tenint en compte que va ser un any convuls des del punt de vista polític, en especial a partir de setembre quan la revolució d’aquest mes, també coneguda con “La Gloriosa” (en aquest país per posar noms no s’estaven), tinc l’esperança de trobar en un o altre indret del volum manual de protocols del 1868 alguna indicació, alguna crònica, algun detall que digui que va ser un moment històric molt especial quan van fer fora els borbons del tron reial en la persona de la singular (per no posar cap altre adjectiu) Isabel II, “la de los tristes destinos” (ja hem dit que per denominacions no havia de quedar), que donaria títol a un dels volums dels “Episodios Nacionales” de Benito Pérez Galdós.

Les esperances, però, no s’han vist reconegudes. Ni una paraula. El notari Traver va continuar reballant com si res no passés al seu entorn. Caldrà veure si hi ha més sort amb algun altre dels notaris que en aquell històric any treballaven a Vilafranca. Durant aquells revolucionaris dies de setembre el senyor Traver va mantenir la seva mitjana habitual de protocols, prop d’una trentena al mes, en concret una escriptura el dia 14, dues el dia 20, dues el 21, dues el 24, quatre el 26 i una el 30 de setembre, la següent ja és del 4 d’octubre.

L’única diferència evident és que a partir de finals d’aquell mes sobre el gravat del paper timbrat en el que es feien els protocols notarials hi ha la indicació “Habilitado por la Nación”, una tasa afegida que arribaria fins el 1869 i afectaria tot tipus de segells postals i papers timbrats. Va ser conseqüència d’una Ordre de la Junta Revolucionària que ocupava el poder a Madrid, de data 30 de setembre de 1868. La voluntat era estampar-la sobre el dibuix de la cara d’Isabel II que apareixia en els segells de correus, com qui diu: la nació habilita o dona permís per emprar aquest segell amb el bust de la reina caducada mentre s’arreglen les coses. És curiós, però, perquè mots papers timbrats de caràcter oficial –com els dels notaris- no tenien la reial efígie sinó algun dibuix al·legòric o simbòlic, però també van ser “habilitats”.

 

La marca s’aplicava de forma manual a partir de les matrius de la fàbrica del timbre de Madrid, però, com acostuma a passar en situacions més o menys convulses, aquesta marca va tenir una aplicació desigual, alguns indrets van fer els seus encunys sense esperar que arribessin els de la capital i en més d’una oportunitat es va arribar a fer escrit a mà. Aquesta marca es va acabar en arribar l’any 1870 quan es van posar en circulació uns nous segells postals amb el dibuix d’una matrona al·legòrica, segells que substituïen els de la cara de la reina Isabel.