Cròniques d'anniversari de la Societat La Principal

Publicat a la revista "Casal" n. 175. Tardor 1999.

 

Des de la data fundacional del 24 de setembre de 1904, amb el pas dels anys i els canvis del viure la commemoració de l'aniversari casalista -les conegudes popularment com a festes de la Mercè- esdevé una mena de referència temporal de la societat vilafranquina, una mena d'imatge fotogràfica en la que és possible descobrir-hi detalls i referències que ara mateix formen ja part de la història de la Vilafranca del segle XX. Recollim tot seguit fragments de cròniques d'algunes d'aquestes celebracions -pareu especial atenció a la casalista actuació castellera vilafranquina del 1929, un precedent històric- tal i com ho va referenciar la premsa local vilafranquina del primer terç del segle.

1914

«La Principal.- Nosaltres no som  partidaris sistemàtics del bombo i l'adulació, i molt menys si un o l'altre propagat, donat amb abundor i sense tó ni só, com fan alguns periòdics poc escrupulosos, al parlar d'aquesta important entitat; ens perdonaran els nostres amables llegidors que, fent estricta justícia, ens escapin paraules ben elogioses, car seran merescudíssimes per la tasca desenrotllada durant els deu anys que porta d'existència. Nosaltres, o més ben dit, el que firma aquestes ratlles, que l'ha viscuda la vida d'aquesta societat essencialment recreativa, des de son començament, no pot menys d'exterioritzar que a una constant i honrada administració, acompanyat d'un interès poc comú per part de les Juntes que han passat per la mateixa, prodigant amb excés diversions en totes les festes de l'any i combinant amb aquestes la demostració humaníssima d'amor al proïsme, en forma de funcions benèfiques, destinant els productes íntegres de les mateixes a aminorar la misèria d'algunes llars, ha contribuït a ésser la primera de la seva classe i per lo mateix no és d'estranyar que hagi reunit en son entorn, més de cinc-cents socis i quins són una entusiasta joventut prometedora d'un encar, millor demà, per a la entitat que amb gust ens ocupem.

 »Al felicitar-la per la celebració del desè aniversari de la fundació de la societat, els alentem per a que continuïn per aquest camí, fins aconseguir amb el temps un local propi, car se'ls fa necessari per a son millor progrés.»

(Setmanari Lluitem. octubre de 1914)

 1917

«El aniversario de "La Principal".- Puede estar satisfecha la simpática entidad del éxito alcanzado el domingo último con la celebración de su XIII aniversario. Todos los actos viéronse extraordinariamente concurridos.

 »Al banquete que tuvo lugar a las dos de la tarde, asistieron cerca de cien comensales...fue amenizado por la reputada Banda del Regimiento Cazadores de Mérida la cual, entre otras composiciones, ejecutó el magnífico Fox-trot de nuestro amigo Dino Ferrari... Al final levantaron su copa varios socios, deseando prosperidades para la Sociedad. Nuestro compañero José Parera leyó la poesía... Seguidamente se celebró el anunciado concierto, ejecutando la ya citada banda cinco magníficas composiciones... Y por la noche, después de ejecutarse otro pequeño concierto en los jardines, dio principio el extraordinario baile, el cual estuvo concurridísimo hasta las tres y media de la madrugada, hora en que terminó. El salón estaba espléndidamente iluminado y alfombrado, las mujeres, com siempre, hermosas y bien ataviadas, haciendo honor a nuestra villa.»

(Setmanari Panadés Republicano. Setembre de 1917)

 

 

 

1918

«Jocs Florals del Penedès.- Organitzats per la societat recreativa «La Principal» de nostre Vila, varen celebrar-se el passat dimarts, festa de la Mercè, com a commemoració del XIV aniversari de la fundació d'aquella important societat.

 »Obrí la Festa l'Alcalde accidental, En Lluís Cuyàs, a quin costat prengueren seient les autoritats locals.

 »El vocal del jurat, N'Avelí Artís, llegí un hermós treball com a presentació de la Festa, del digníssim President d'aquella, el poeta En Lluís Via.

 »Seguidament el Secretari, En Josep Balaguer, donà compte d'una bonica memòria comprensiva del veredicte.

 »Se procedí a l'obertura del plec que guardava el nom del poeta premiat amb la Flor Natural, resultant-ne guanyador el jove En Josep Carner qui anà a buscar a la Reina de la Festa que del braç del Sr. Carner, passà a ocupar el seu Trono acompanyada de les senyoretes que l'escortaven.

 (...)»La Reina de la Festa, la senyora Na Maria Lluïsa S. de Nigris de Ràfols, acompanyada del Sr. carner, se traslladà, a l'acabar, a la capella dels Dolors de la Vila, on feu ofrena de la Flor Natural a la Verge dels Dolors.

 »Posem punt i final a aquesta curta ressenya felicitant a la societat «La Principal» per l'èxit assolit i també per haver sigut la que ha tornat a portar a la nostra Vila una Festa que tant honra a tots.»

(Setmanari Acció. Setembre de 1918)

1919

«Els Jocs Florals d'enguany.- La tarda del dia 24 del passat setembre fou per a Vilafranca una tarda de gràcia: la somnolent placidesa d'una tarda en festa fou dissipada com una boirina pel buf juganer d'un déu amic. Arreu, soroll insòlit de carretelles i aquella mirífica visió de les nostres jardineres que amb les noies de blanca mantellina diríeu que eren tot un terradet amb testos de margarides. El renall del cacauero i el del mantecao helao era ofegat pel traüll harmoniós d'una banda invasora. Passejaven pels nostres carrers les polides figures de poetes benvinguts, la flor en la solapa i en el llavi un somriure displicent. D'ací, d'allà, borbollaven estols endiumenjats de dames i cavallers, honrament de la burgesia, dels menestrals i dels obrers que, tots junts, desfent distàncies i oblidant rancúnies, s'aplegaven en una superior concòrdia sota la mateixa teulada on la poesia els agermanava. la regina d'una tarda era per a tots, talment com una blanca marieta per als infants: tots, les mans alçades, haurien volgut heure-la: mes sols d'un poeta havia d'ésser el resplendent botí.

»El nostre típic Tívoli, tot ressonant encara de l'última ballaruga, oferia una mansa resignació en aquell nou ambient recollit i selecte. El nostre antic teatre, empaliat com una mala cosa, tenia un somriure, mig mofeta i mig de persona ben aducada, per a aquell bé de déu de gent tan desacostumada com anava entrant: ell feia acatament a aquell senyor de la Caixa d'Estalvis que advoca per la regeneració moral del teatre; a aquell capellà que hi entrava en bona part per a veure el local; a aquella mestressa analfabeta que hi anava a veure la Reina; a aquella noia que hi buscava el promès; a aquells que hi anaven a matar la tarda; a aquelles que hi anaven a veure l'efecte i àdhuc a aquells militars que s'ho miraven d'amagat per por de no ofendre l'honor nacional.

 »Però, un cop a dins, tots se sentiren envaïts per la gràcia d'aquella tarda, que en els amics de la poesia es transformava en exaltació lírica i patriòtica, i en els que no ho eren tant, es difonia en una mena de viril resignació davant la llarga lectura de poesies que per ells eren ressò d'un altre món.

 »I la tarda morí com per traïdoria i amb ella la seva gràcia immensa; el cel era gris i feixuc dissimulant la nafra del costat de ponent per on acabava d'escolar-se la llum.

 »Plenes de dol, les estrelles entrellucades no pogueren contenir el ploricó i prompte es desplegà impia, prosaica i cega, una èbana constel.lació de paraigües.

»(...) Nostra enhorabona a tots i molt especialment a la Societat "La Principal" que ha organitzat d'una manera tan perfecta aqueixa festa plena de poesia i de catalanitat.»

(Revista Penedès. octubre 1919)

 1929

«Les noces d'argent de La Principal.- Pot estar ben satisfeta nostra primera Societat recreativa de l'èxit brillantíssim que ha coronat tots els actes organitzats en commemoració del XXV aniversari de la seva fundació.

 »Els Balls.- Es celebraren el dissabte a la nit i el dimarts tarda i nit. El del dissabte fou amenitzat per l'Orquestrina Ferrari i els del dimarts per la Banda del Regiment d'Almansa. Tots es vegeren plens a vessar.

 »També es vegé força concorreguda l'audició de Sardanes que la Cobla La Principal, de Terrassa, donà als jardins de la Societat. Igualment ho fou l'audició de Ballets populars catalans que el dilluns al vespre donà el Grup Folklòric del Foment Sardanista de nostra vila.

 »Els Castellers de Vilafranca.- Tractant-se de la Festa Major del Casal no podia faltar-hi aquesta nova agrupació d'aficionats nostres, que feu la seva primera exhibició el dia 24, aixecant atrevits castells i torres al migdia davant de la Societat i recorrent durant el dia els carrers de la vila, éssent arreu aplaudits i donant a l'ensems una nota típica de festa major vilafranquina.»

(Setmanari Panadés Republicano. 28 de setembre de 1929)