Sant Cugat Sesgarrigues al segle XX (I)

 Treball realitzat conjuntament amb Antoni Miret i Via i publicat el 2002 per la Societat Coral El Raïm de Sant Cugat Sesgarrigues.

L'oportunitat històrica de canviar de segle i de mil·lenni i de traspassar el gairebé mític any 2000 ha permès endegar processos diversos que van de la crònica fins a la reflexió, sempre a l'entorn del que ha estat el segle XX. Es tracta, en definitiva, d'aprofitar l'avinentesa d'una convenció numèrica per a fer ressenya i reflexió d'un període de cent anys, espai amplíssim en els paràmetres del segle XX per tot el que s'aplega en un àmbit temporal que ha acollit canvis de dimensions tan àmplies i radicals que ens impossible pensar que el futur ens pugui continuar portant una evolució de tanta envergadura.

Si ens centrem, com és d'obligació, en el nostre poble de Sant Cugat Sesgarrigues no ens serà difícil comprendre quin camí s'ha fet des d'aquella població absolutament rural i mancada en bona part de mitjans de comunicació i també, evidentment, de serveis; un nucli humà que, com es podrà observar en aquest treball, l'any 1900 tenia com a preocupacions principals arreglar els camins per tal de mantenir-los transitables, tenir cura de les condicions sanitàries de la Bassa Gran, sovint amb aigües pluvials que eren focus d'infeccions, i trobar un edifici on ubicar amb els mínims exigibles les dues aules de l'escola d'ensenyament primari. Estem parlant d'un poble -com tots els del Penedès- sense ni servei elèctric, ni aigua corrent, ni atencions sanitàries, ni comunicació telefònica. Per posar paràmetres extrems, aquest és certament el mateix poble que ha tingut al seu costat durant una dècada i fins ara mateix un centre de comunicacions per satèl.lit des del que es trametia imatge i so arreu del món.

 La proposta d'aquest treball no és altra que la d'una passejada pel segle XX, dia rere dia, any rera any, amb la certesa que aquesta estructura cronològica -complementada, si cal, amb la recerca temàtica que vam proposar al volum «Episodis de la història de Sant Cugat Sesgarrigues»- pot facilitar la seva consulta i la visió temporal del segle. La principal font documental han estat els llibres d'actes dels plenaris municipals, així com les actes de l'anomenada Junta Municipal -que van del 1902 al 1914 i en un segon volum del 1914 al 1924- organisme format per membres del consistori però també per d'altres d'associats i on s'acordaven temes com els pressupostaris o de preus de consums, a la vegada que atenien reclamacions dels veïns sobre aquests mateixos aspectes i aprovaven els comptes econòmics i els «cupos» de consums. Volem agrair ben cordialment a l'historiador David Lobato, responsable de la catalogació i ordenació definitiva de l'arxiu municipal de Sant Cugat Sesgarrigues, el seu suport i col·laboració pacient per tal de poder aclarir alguns aspectes d'aquest treball.

És el nostre segle XX un camí de petites històries, sense esdeveniments de dimensions especialment significades, però és en aquest pas a pas que Sant Cugat Sesgarrigues i tot el Penedès s'han fet, han crescut i han millorat fins arribar a com els coneixem ara. Al darrera del caire més o menys fred de les dates hi ha, en justa conseqüència, la tasca diària, sovint engrescada i decidida, de moltes sancugatenques i sancugatencs que ens han precedit, bona part dels quals ja no són entre nosaltres. És a elles i a ells, a les dones i els homes que han fet el Sant Cugat Sesgarrigues del segle XX, a qui va dedicat aquest treball.

 Com que el segle estricte només suposa una obligació convencional hem volgut iniciar aquest camí del segle l'any 1893 quan s'anuncia la substitució del vell rellotge del campanar per un de nou, tot un símbol. Hem clos el període l'any 2000 amb l'elecció de la nova i actual alcaldessa de Sant Cugat Sesgarrigues; una i altra referència poden ser de certa significació en la vida municipal. Que la passejada us sigui agradosa.

                                                               Els autors

 

1893

22 de gener. Es rep a l'Ajuntament una carta de Mn. Joan Closes en la que els comunica que Mn. Antoni Torné i Colomé havia fet a la seva mort un llegat per posar un rellotge nou. El primer que cal esbrinar és si el vell havia estat pagat per l'Ajuntament, per la Parròquia o pels veïns, es comenta que ja existia en temps dels seus avis i s'acorda fer un pregó per veure si hi ha qui en sàpiga alguna cosa. S'acorda crear una comissió en la que hi hagi també el senyor rector i que vagi al Pla del Penedès a veure el rellotge que tenen allí.

 5 de febrer. Es parla de la cessió de terrenys per tal de fer un camí que vagi de Sant Sadurní d'Anoia fins a la carretera de Barcelona a Tarragona, a Ferran. L'opinió generalitzada és que cal que segueixi l'antic camí, però que si cal es cedirà el terreny que es necessiti.

 7 de març. Damià Mestre i Guasch, es nomenat definitivament secretari municipal, ho era de forma interina des del primer dia de gener d'aquest any en no poder continuar Antoni Patsi per ser d'edat avançada.

 30 d'abril. L'Ajuntament acorda fer-se càrrec del cost de les obres d'habilitar una habitació al campanar per situar-hi el nou rellotge.

 30 de maig. Es fixen els preus màxims per l'arrendament en subhasta de líquids (olis, vins, vinagres, alcohols i licors) i carn de cabra i de porc.

 20 d'agost. Els veïns de les Cases Roges demanen a l'Ajuntament que fixi el punt on ha d'estar situat el carrer o sortida de Puigcigró. L'1 d'octubre s'acorda que el carrer o sortida de Puigcigró sigui al camí anomenat de la Creu de Massalliga.

1894

1 de gener. És elegit nou alcalde en Joan Ferré i Batlle.

 21 de gener. Es reben queixes pel mal estat de la bassa gran on dos nens han estat a punt d'ofegar-se. S'acorda tancar-la i també escriure a la Diputació de Barcelona recordant que cal fer el camí de Sant Sadurní d'Anoia a la carretera de Barcelona a Tarragona.

 19 de març. En un document signat per l'alcalde, Joan Ferré i pel secretari, Damià Mestre, es fa declaració de l'estat dels jornalers -«braceros»- que no tenen ocupació, es declara que al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues són 14 a causa de «la depreciación que han experimentado los vinos, la plaga filoxera que paulatinamente va devastando los viñedos». Per tal de solucionar aquest problema social es proposa ocupar els jornalers «en la edificación de una casa en la que se pudiesen instalar las escuelas públicas de ambos sexos, pues los locales que en la actualidad ocupan las referidas escuelas no reúnen las condiciones higiénicas exigidas, pues la población carece de locales para dicho objeto». També comenten en aquest document que els recursos econòmics per tirar endavant aquesta edificació serien els de la Diputació Provincial, a la que es vol demanar una subvenció que es vagi anar reintegrant al municipi en deu anys, així com els grans contribuents, que han ofert pagar el transport de material, i la col·laboració dels jornalers en la construcció de les carreteres provincials, que així tindrien un cost inferior per a la Diputació.

 15 d'abril. S'informa de les gestions que s'han fet davant Lluís Pujols, apoderat de Maria del Remei Sallent i Feliu, sobre la casa que aquesta senyora tenia a les Moreres(1) per tal d'ubicar allí l'escola de nenes.

22 d'abril. Per ordre del governador civil la Bassa Gran ha de ser desinfectada i ha de deixar de tenir ús, amb aquesta finalitat es farà omplir de terra.

24 de juny. S'indica que l'escola de nens era situada en una casa llogada a Jaume Rosich i la de nenes en una de Josep Parellada.

 1895

3 de febrer. Consta en un document que l'Ajuntament pagava de lloguer pels locals de les dues escoles un total de 420 ptes. a l'any, però no podien fer servir els serveis. Estudien diversos terrenys per construir l'edifici que ha d'acollir les escoles, afirmen que el millor és el solar de Joan Parellada i Tarafa, conegut popularment com «a cal Masover», al carrer de Sant Antoni, té 100 pams d'ample per altres 100 de llargada. Creuen que es podria aconseguir amb un cens de 44 pessetes l'any, a la vegada que asseguren que per portar endavant l'edificació tenen un pressupost inicial de 450 pessetes. Acorden constituir una comissió de regidors per estudiar el tema.

13 de febrer. Es reuneix la comissió de l'escola presidida per l'alcalde, Joan Ferré i Batlle. Acorden prendre el solar de Joan Parellada pel cens de 44 pessetes l'any i, en conseqüència, signar l'escriptura, obrir una subscripció voluntària per recollir fons econòmics, obrir un expedient per portar endavant prestacions voluntàries dels veïns i també tirar endavant la redacció d'una memòria de l'edifici a construir.

 13 de març. Es rep una carta de la Junta d'Instrucció Pública en la que s'indica que cal treure el femer que hi ha al costat de l'escola de nenes tota vegada que és un focus d'infeccions. S'indica també que cal canviar de lloc l'escola de nens tota vegada que en el que ocupen no hi caben i el local té el mal veí de la sala de ball situada als baixos de l'edifici del costat.

Març. S'acorda allargar el carrer de Sant Antoni en línia recta, tot agafant part dels solars propietat de Joan Parellada i de Domingo Montserrat, a l'indret conegut com «a cal Masover».

 Maig. Els veïns de Sant Cugat Sesgarrigues Joan Ferré i Batlle, Jaume Boada i Forns, Jaume Miret i Solé, Josep Figueras, Domingo Montserrat Sadurní, i Josep Ferré, prenen l'acord d'anticipar cada un d'ells 125 ptes. per tal que es pugui aixecar l'edifici municipal dels nous col·legis, amb la condició que l'Ajuntament els pagui des del 1896 fins el 1905 una quota de 300 pessetes l'any, cada 20 de desembre, en concepte de lloguer de l'edifici que s'ha de construir, amb la condició que en acabar l'any 1905 l'edifici serà lliurat en propietat a la corporació municipal.

L'edifici municipal ha de tenir planta baixa més un pis, amb un local per a nens i un altre per a nenes, així com les habitacions per als mestres i les seves famílies, un saló de sessions o secretaria municipal i un altre espai per al jutjat municipal.

Es fan les primeres bestretes per a l'edificació del local per a l'escola de nens i nenes, aquestes bestretes s'aniran amortitzant per sorteig fins l'any 1901. Es tracta d'accions o participacions de 10 ptes. cada una que finalment no s'acabaran d'amortitzar per sorteig fins el 1905.

 Desembre. Es convoca un concurs per fer la barana de ferro de l'escala de la Casa de la Vila que s'està construint.

1896

17 de març. Es conserva una factura de l'industrial vilafranquí «Juan Casas e hijo» pels vidres de la Casa Capitular. D'aquest any i de l'anterior es conserva a l'arxiu municipal diversos comptes i jornals pagats per l'Ajuntament amb destinació a la construcció del nou edifici municipal.

 1897

24 de febrer. L'Ajuntament demana a la Diputació Provincial una quantitat econòmica per poder acabar les obres de construcció d'un edifici destinat a acollir les escoles del poble. La Diputació contesta el 6 d'abril lamentant no poder accedir a la demanda econòmica feta el mes de febrer per la construcció de les noves escoles.

 1899

S'acorda subhastar l'edificació de les parets i la tanca de l'edifici de la Casa de la Vila, haurà de ser de dos pams de gruix i tretze pams d'alçada.

 Els veïns de Sant Cugat Sesgarrigues Joan Ferré i Batlle, Jaume Boada i Forns, Jaume Miret i Solé, Josep Figueras, Domingo Montserrat Sadurní, i Cristobal Febré i Casals -els que el maig del 1895 (excepte Cristòfol Febré i Casals que s'hi va afegir en comptes de Josep Ferré) havien acordat avançar diners per a la construcció de l'edifici de la Casa de la Vila- paguen aquest any, i també el 1900 i el 1901, un total de 750 pessetes a Joan Parellada pel solar que ja era ocupat per la nova Casa de la Vila; és a dir que van lluir el cens però, a diferència del que havien acordat inicialment, no van aportar diners per aixecar l'edifici com havien dit inicialment sinó que per poder tirar endavant la construcció es van fer les accions abans esmentades.

(1) Es tracta d'una part del patrimoni dels Milà, de la que Maria del Remei Sallent n'era hereva com a germana de la vídua de Manuel Milà i Fontanals, llavors també ja traspassada. Vid. SOLÉ I BORDES, Joan i MIRET I VIA, Antoni. Els Milà, uns hisendats a sant Cugat a principis del segle XIX Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat 1997; i també SOLÉ I BORDES, Joan i MIRET I VIA, Antoni. Massalliga. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat 2000. Pàg. 26 i 27.