Treball publicat a la revista "Casal" de la
Societat La Principal el 1990.
En iniciar‑se la dècada que s'anomenaria dels
"feliços anys vint" la nostra Societat la Principal tenia set‑cents setanta‑nou
socis, dels que 286 eren socis de número, 315 de la categoria de casats i 178
considerats transeünts. Presidia la Junta en Josep Senabre i l'acompanyaven
Pere Mitjans, com a sots‑ president, Pere Giró de secretari i els vocals
Ribera, Castany i Madriles.
L'Ajuntament demanà el local de l'entitat ‑que llavors ocupava
el Tívoli‑ per a fer‑hi la concentració de quintos d'aquell any, tota vegada
que s'havia agregat a la nostra comarca la de Sant Feliu de Llobregat i el saló
de sessions de l'Ajuntament era insuficient. També el demanà la societat de
carreters per a portar a terme un ball en la diada de Sant Antoni.
Però per arreu es parla d'estalviar, tot i que no deixen
d'organitzar‑se els balls i algunes sessions de teatre a càrrec de la secció
d'afeccionats. Així es llegeix al llibre d'actes de la societat que a la reunió
del 28 de gener :"Es passa a discutir sobre la conveniència d'establir un
jubileu per a ingressar a soci casat als que no haguessin estat mai socis de
"La Principal", en Madriles creu no trobar‑se la societat en estat
tan precari per a adoptar tal decisió, acordant‑se per fi establir‑ho..."
El 25 de febrer es convocà als ex‑presidents per tal que
constituïssin una comissió per a l'administració dels fons de reserva de
l'entitat, aquesta quedà finalment presidida per en Joan Trens, amb en Ramon
Sala com a tresorer i els altres ex‑presidents ‑Ramon Cuyàs, J.Masachs i Joan
Carbonell‑com a vocals. Es comenta també si es posarà aquest fons a la Caixa d'Estalvis,
s'acorda estudiar les cases de banca de la vila per veure la que ofereix millor
condicions. S'estudiava també la reforma d'alguns aspectes dels estatuts,
finalment foren reformats els articles 1,3,13 i 19 i el capítol setè. per acord
de la Junta General Extraordinària.
L'economia continuava preocupant d'aquí que el mes
d'abril s'acordi que el local no es cedirà de forma gratuïta a cap entitat i
que, en algun cas especialíssim com eren els balls en favor de la Beneficència
Vilafranquina, es cobraria el local però la junta tornaria a l'entitat l'import
com a donatiu. El dia 1 de maig l'Ajuntament volia celebrar ball de fira, i va
haver d'abonar 75 ptes., com a import de la llum que es consumia. El 4 de maig
s'acordà nomenar socis honoraris a Joan Trens, Ramon Cuyàs, Ramon Sala i Josep
Senabre.
Carnet de ball
Un nou local
Foren les discrepàncies amb en Pepito Bolet, que hem
remarcar en diverses oportunitats en aquesta crònica, les que portaren a la
nostra societat a plantejar‑se la construcció d'un nou local. Així es llegeix
al llibre d'actes que a la reunió de la directiva del 12 de maig d'aquest 1920:"La
presidència dóna compte de l'entrevista tinguda amb l'arrendatari Sr.Bolet,
manifestant que en realitat aquest Sr. dóna proves segures de desnonar La
Principal en la data que marca el contracte. En vista d'això proposa cridar a
una reunió a varis importants elements de la Societat per a canviar impressions
encaminades a la creació d'un nou local...Es convé fer la redacció d'unes
circulars, acompanyades d'un butlletí per a consultar als Sr. socis de número i
casats incitant‑los a la subscripció d'accions de 50 pessetes cada una
amortitzables en 20 com a mínim cada any."
En l'esmentada reunió quedà ben clar que les activitats
del Sr. Bolet podrien arribar a aconseguir que la societat desaparegués d'aquí
que s'acordés tirar endavant la circular i el butlletí de subscripció
d'accions. Des de llavors totes les activitats s'adrecen a aconseguir aquestes
aportacions de diners, així el mateix mes de maig acorden concedir un jubileu a
tots els que vulguin ingressar com a socis fins el 15 de juny amb la condició
que adquireixin una acció de 50 ptes. Mentre, el F.C. Vilafranca ofereix el
camp d'esport per a les activitats que la Principal hi vulgui realitzar i el Comte
de Lavern cedeix la Banda Martinense per a la celebració d'un ball el dia de
Corpus. El 9 de juny es parla ja dels contactes que ha portat endavant l'ex‑president
Joan Carbonell per a adquirir el local conegut com a "Cal Jardiner", propietat
del Sr. Joan Alcover. A la "tablilla", curiós sistema de comunicar
aspectes d'interès pels socis, es fa constar que les negociacions "pro‑local"
van per bon camí.
Mentre succeeix tot això la vila canvia el nom del
carrer de la Parellada pel d'Angel Guimerà en un acte celebrat el mes de juny
amb la presència del dramaturg, que és rebut a l'estació de ferrocarril en un
acte multitudinari al que hi assisteix també, amb caràcter oficial, una
representació de La Principal.
El 23 de juny es comenta una reunió amb el notari Josep Parés,
el president de La Principal i el Sr. Alcover, com a resultat de la qual ja és
pot assegurar que el solar de Cal Jardiner és de la Principal. És clar que
encara cal veure com s'aconsegueixen els diners, de forma que s'acorda anar a parlar
amb la caixa d'estalvis de la població i oferir signatures de persones de
solvència, entre aquestes es manifesten disposats a cedir‑les en Joan Carbonell
i en Pelegrí Soler. Tot just entrats al mes de juliol s'anà a parlar amb la
casa Mayner i Pla, que ocupava com a llogatera el local del Sr. Alcover que La
Principal volia comprar; s'obren també converses amb el Gremi de Paletes que diu
estar en disposició de construir, si arriba el cas, el "Casal". Aquesta
és la primera vegada ‑16 de juliol-
que veiem escrit el nom que acabarà identificant al Penedès la nostra
entitat, s'iniciaren converses també amb una casa barcelonina dedicada a paviments
i construccions per a col·laborar a la construcció juntament amb el
contractista vilafranquí.
I mentre tot això succeïa es contractà l'orquestra
Escolans de Sant Sadurní, pels balls de la Festa Major i s'arribà a un acord
amb la comissió de propietaris d'autos i xofers per a la celebració d'un ball
en la diada de Sant Cristòfol.
El tema del nou local anava endavant de forma
accelerada. Abans d'acabar el mes de juliol es comptava ja amb un total de
catorze signatures disposades a avalar un possible crèdit de la Caixa d'Estalvis
a la societat. El tema no passà desapercebut al Pepito Bolet qui continuà
mantenint el desig de no prorrogar el subarrendament del Tívoli però els
proposà que acceptessin el contracte de lloguer del Tívoli que ell tenia per un
total de 14 anys. Aquesta proposta obligava a dipositar 25.000 ptes. dels fons
de reserva de l'entitat per si no es complia el termini dels 14 anys, quedaven
també a càrrec de la societat les reformes i reparacions, i el procurar
habitació a una família.
El conflicte d'interessos era tan antic i llarg que fins
i tot es curiós veure com es comenten les qüestions, així com els tombs i
interpretacions que uns i altres apliquen a cada situació. Així llegim al
llibre d'actes de la reunió del 3 d'agost de 1920, com a comentari a
l'entrevista que s'havia mantingut amb el Pepito Bolet: "També manifestà
que si no volíem aquestes condicions que no féssim més fondos de reserva i que
ens malgastéssim els actuals, i ens faria una contracta pel temps que
volguéssim...Davant d'aquestes manifestacions unànimement queda acordat
despreciar aitals condicions...En vista d'unes notes que havia publicat "Panadés
Republicano" referent que en el Teatre Tívoli assegurava que el 1er de
Novembre hi venia una nova societat, es parla de deixar la subscripció de
l'esmentat periòdic. La presidència proposa d'entrevistar‑se amb el director
referent a aquest cas."
Amb els nervis a flor de pell i la vida de l'entitat a precari,
res no atura la voluntat dels socis de La Principal de disposar d'un local
propi. Al bell mig del mes d'agost es parla de la creació de 100 obligacions de
1.000 ptes. cada una amb un interès del 4 per cent i es demana a l'arquitecte Santiago
Güell que visiti el solar del Sr. Alcover per a replantejar‑se el terreny i
aixecar‑ne un plànol. L'empresa que tenia llogat el local demana, com a
condició per a desocupar‑lo, que es traslladi la fusta que allí hi havia i que
se li trobi un altre local a la vila on hi puguin treballar vint oficials
boters. Es llavors que se li un indret prop de camp de fútbol i trobem aquella coneguda
nota de la reunió del 22 d'agost:"...manifesten que la Societat de Boters
(actualment en vaga) a concedir permís als vaguistes per a treballar en
encastellar la fusta de la casa Mayner al nou lloc quan sigui precís...Els socis
Lluís Hill, Josep Pallejá, Josep sala i Josep Martí demanen audiència a la
junta i manifesten oferir‑se pel pintar, gratuïtament, dels rètols que es
desitgin posar a les façanes del solar que es vol comprar..."La Societat
la Principal iniciava una nova etapa i a es pot començar a parlar ja amb
propietat de casalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada