Les germanes Vedruna deixen Vilafranca després de 173 anys

Nota publicada al setmanari 3 de Vuit el divendres 19 de setembre.

La direcció provincial de les Germanes Carmelites Vedruna ha comunicat el tancament en els mesos vinents de la comunitat de Vilafranca, la darrera que queda en actiu al Penedès i a tot el bisbat de Sant Feliu de Llobregat. La comunitat és formada en aquest moment per dues germanes que aniran a residir a altres centres que les religioses tenen a Catalunya. Això no suposa cap canvi pel que fa als col·legis Vedruna com el de Sant Elies a Vilafranca o el de Sant Sadurní, centres que continuen mantenint l’ideari Vedruna però que ja feia anys que no comptaven amb la presència efectiva de les religioses. La labor continuada de les Vedruna a Vilafranca, on van arribar a tenir tres comunitats en actiu, es clou així després de cent setanta-tres anys d’activitat, una labor que en el darrer mig segle s’ha vist remarcada no sols en l’àmbit de l’ensenyament -Sant Elies va fer l’opció d’escola catalana el 1975- sinó també pel servei social, en especial al barri de l’Espirall on el 1973 es va obrir la capella de la Mare de Déu de Montserrat que ha comptat fins ara amb la labor i atenció de les religioses Vedruna.

Aquest tancament suposa la desaparició de les carmelites de Santa Joaquima a Vilafranca després de gairebé dos segles d’història i labor continuada al Penedès, en concret des del 27 de desembre de 1852 quan la mare fundadora, ja molt malalta, va voler venir personalment a Vilafranca per signar el conveni amb el patronat de l’Hospital pel qual les religioses es feien càrrec de l’atenció sanitària i obrien allí una aula per a l’ensenyament de nenes pobres. Aquella primera comunitat la formaven sis germanes i a ser la darrera fundada personalment per Joaquima de Vedruna que moriria el 1854. La presència de les Vedruna a l’Hospital vilafranquí es va mantenir fins a l’estiu del 1933 quan van ser obligades a deixar l’edifici de la Rambla per tal que aquest espai passés a acollir l’Institut d’Ensenyament Secundari. La comunitat va deixar també el servei d’atenció hospitalària i es va traslladar a l’edifici de cal Bertrolí a la plaça de l’Estació on va continuar la labor docent. Molt abans, el 1881, s’havia fundat una segona comunitat a Vilafranca, la del col·legi de Sant Elies, que ha arribat fins als nostres dies. La congregació arribaria a tenir tres comunitats en actiu a Vilafranca atès que el 1901 es va fundar l’anomenat Asil del Carme per a nenes òrfenes situat al carrer Ponent, servei que va mantenir la seva activitat fins a la guerra civil.

Signatures del conveni de l'Hospital de Vilafranca el 27 de desembre del 1852, la darrera és la de santa Joaquima («Joaquina de Mas»), malalta i amb lletra dificultosa. (ACAP)

* * * * *

Paraules en la celebració eucarística del dia 5 d’octubre a l'església de Nostra Senyora de Montserrat, al vilafranquí barri de l’Espirall.

Bona tarda.

La història del Penedès recorda l’any 1852 quan Joaquima de Mas i de Vedruna, malalta ja i propera a la mort, va voler venir a Vilafranca personalment a fundar la que seria la seva darrera fundació personal: la comunitat de l’Hospital. Aquesta es va fer càrrec de l’atenció sanitària, però també va obrir una primera aula per a l’ensenyament de les nenes pobres. Va ser la primera escola cristiana oberta a Vilafranca per una institució, més enllà de les antigues aules de llatinitat llavors ja desaparegudes.

La presència de les Vedruna a l’Hospital vilafranquí es va mantenir fins a l’estiu del 1933 quan van ser obligades a deixar l’edifici de la Rambla per tal que aquest espai passés a acollir l’Institut d’Ensenyament Secundari. La comunitat va deixar també el servei d’atenció hospitalària i es va traslladar a l’edifici de cal Jan Pau, a la plaça de l’Estació, on va continuar la labor docent. Molt abans, el 1881, s’havia fundat una segona comunitat a Vilafranca, la del col·legi de Sant Elies, que ha arribat fins als nostres dies. La congregació arribaria a tenir tres comunitats en actiu a Vilafranca atès que el 1901 es va fundar l’anomenat Asil del Carme per a nenes òrfenes situat al carrer Ponent, servei que va mantenir la seva activitat fins a la guerra civil.

És així que la petjada de santa Joaquima es manté viva després de 173 anys d’història, d’educació cristiana en un ideari que manté la seva continuïtat en el col·legi Vedruna Sant Elies, però gairebé dos segles també de visita als malalts, de catequesi, de col·laboració amb Càritas i de tants altres serveis com el litúrgic, aquest darrer mig segle especialment al barri de l'Espirall on han estat el pal de paller de la comunitat cristiana vinculada a l'església de la Mare de Déu de Montserrat, tant l'antiga capella del carrer Espirall com en la construcció d’aquesta església que avui ens acull.

En donem gràcies a Déu.