La meva llista de blogs

divendres, 14 d’agost del 2026

Els darrers arribats

Una llibreta del 1915

Acabem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Desconeixem el significat dels asteriscs situats davant algunes de les entrades. A més hi ha, i no transcrivim "Il telegrama de la guerra per il cabaliere comendatore. Pezzo di cagña", en italià macarrònic; "La Marsellaise", en francès, signat "Vive la France. Daniel Qevedo Vicente Cavedo Barcelona"; i "Principales y importantes capitales que he recorrido durante mi estancia de cinco años en el Extranjero -Francia- Suiza- Belgica- Holanda- Austria- Alemania- EspagneAgrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.


Els darrers arribats

En que se sembla un barret

tronat, amb un automóbil?

En que á copia de bensina, va tirant


Semblances

En que se sembla un ou á un caball

En que's ferra


En que se sembla un ou al sol?

En que's pon


Dia de tots sants

Aquí descansen els restus

d'un mestre, que un traqnvia ha axafat

y si no ages mort de desgracia

tambe hauria mort, de gana


Ell en el llit, patint horriblement.

La seva dona á la capsalera plorant

Y á l'altre banda una nevoda seva

feta un mar de llágrimas

En Letamendi se les mira y

amb veu feble els hi diu:

Mojer, no llores... Niña no te aflijas... Bastante ya de lagrimas.

Ya lo veis... Yo soy el interesado

y no me apuro...


Epigrama

A Tremp, l'atre jorn va anar

en Pera, que á sa mullé

á l'anar-se'n prometé

posar un parte á l'arribar

Y ho feu d'aquesta manera

laconic com el que més

perque gaire no costés:

"Ja soc an aquí tremp... Pera


-Mistica-

* San Josep, encostipat

cada punt estarnudava;

Maria deia: "Jesús"

Y el noi deia: mana.


-Bon ramei-

Un xicot de casa bona,

treient mes foc que una brasa,

va aná un dia á certa casa

per trobarse amb certa dona.

No se que li pasaria

que al sortir tot li picaba

y de tal modo's gratava

que estic que s'encetaria.

Com que rascarsa amb la má

no li feia gens de gracia

un remei va anâ cercá.

Y com que aquella xicota

era de preu alabat

va compra onguent de soldat

pro de soldat... de quota


Maximes- Concells- Sentencies

* la virtud es un tresor

però avui s'estima mes l'or.


* Ja pots ferne de bestieses

que si ets ric, seran, sabieses.


*Tota malaltia ingrata

cedeix amb papers de plata


* ...Imposibles...

Per un xofer- Guiar un auto... civil

Per un fumador- fumar amb una pipa de... vi

Per un manyá- llimar una mollaq de pá

Per una bogadera- rentar amb un picador... de la plaça de toros

Per un metge:- Reventar y posar cotó fluix fenicat... a un gra de raïm

Per un periodista:- Escriure amb una ploma... d'aigua




* -Tonterias-

A la filla d'en Baldiri

que la toquin molt li agrada

només perque puguin dir li

que es molt tocada i posada


Si está amb son promés la Paca

sempre li agafa el desig

de ficar ma á la butxaca

sobre tot á la del mitg


L'Agnés que cria gallines

un dia digué an en Prous:

-No sé qué ho fa: aquestes bestiesessempre se'm mengen els ous

Y en Prous, que tambe'n criava

li va dir mostran-li esglai

Si que es estrany, perque á mí

no se me'ls han menjat maig


En Rafel sen'va per mar

á passeig amb tres amigues

Y vols dir que hi ba amb bons fins?

jo crec que hi ba amb salva- vides


Avui si que t'he vist, hermosa Elvira

que tocaves el cul... duna cadira.










divendres, 7 d’agost del 2026

Cantars

Una llibreta del 1915

Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Desconeixem el significat dels asteriscs situats davant algunes de les entrades. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.


Cantars

«No hay plazo que no se cumpla

ni deuda que no se pague»

Cosa que no puc fe entendre

al animal del meu sastre


«Ciego estuve mucho tiempo

y asi, no vi, en mi ilusion»

qu’en daves pessetes falses

en pago del meu amor


-Epigrama-

Tothom diu que ets tant coqueta

y al mateix temps molt salada

ja no fas per mi, Laieta

a mi sols me fa denteta

una «coqueta» ensucrada.


El tranvia que s’ha d’agafar segons la classe social á que’s parteneix.

Un diplomatic= el de «Palacio»

Un diputat= el de les «Corts»

Un que li ha caigut la rifa= el de la «Bonanova»

Un aficionat al cine= el de «A Ramnbla»

Un metge= el de l’»Hospital»

Un geómetra= el de la «Diagonal»

Un neutral= el de la «Pau» (Plaça)

Un xistós= el de «Gracia»

Un xino= el de «Orientals»

Un camiser= el del «Coll»

Un patriota= el de la «Catalana»

Un voluntari de la guerra d’Africa= el de la «Plaça de Tetuán»



Com se menaça

Per un tripaire.- Li vento una bufa

Per un forner.- Li dono una galeta

Per un peixeter.- Li clavo una tonyina

Per un agricultor.- Li planto una castanya

Per un matalaser.- Li prometo una palliça

Per un jugador.- Ja vaureu quin tanto

Per un carboner.- Li daré3 un far de llenya

Per un fondista.- Li fumaré un estofat

Per un borratxo.- Li atiçaré una pinya

Per un sombrerer.- Li clavaré un bolet

Per un valensiá.- Et f... una xufla

Per un vaquer.- T’encastaré una natalidadPer un vidrier.- T’endinyaré un mastic (hermano no filo. Germanófil) (Daño y Nariz Malinas) (Y he tomado Y prés)

divendres, 31 de juliol del 2026

Malediccions de Gitano (i III)

Una llibreta del 1915

Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Desconeixem el significat dels asteriscs situats davant algunes de les entrades. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.

(41) Aixís te dessin una fava y te caigués la fava en rodó

(42) Aixis te quedesis calvo i haguesis de fer servir la calva de mirall per á fer-te la clenxa

(43)Aixis os enterressin vius á tu i á la teva sogra, tots dos junts

(44) Voldria que't condemnessin al divorci i no tinguesis mes remei qu'apelar

(45) Deu faci que menjant nous t'enpassesis distretament la del coll.

(46) Aixís se t'ensorrés el melic i't sortis per l'esquena

(47) Ojalá un pinxo t'enfilés per derrera amb la punta de la "faca"

(48) Mala corcadura te desfaci la carcanada i te regiri la melsa com un pop.

(49) Mal veneno te recargoli el xeringuet [...] ue vas de parranda.

(50) Mal te puguis veure ni mort ni viu ni al cel ni a la terra ni al sol ni á l'hombra, carregat de polls, xinxes, paparres i renacs, morenes i mals de totes menes



(51) Ai, paeiet! Aixis un cavall te prives de montar cap euga

(52) Males retrantamil desgracias puguis tenir als pulmons

(53) Aixis te pogués veure á la perxa d'aquella mula guerxa y no puguis susnabá

(54) Aixis te vegesis per taco d'un canó de 42

* (55) Aixis tinguis de pasar tota la vida amb una sola sardina i que encara sigui podrida

(56) Avui, malvianatxe [...* deu puces punyefleres

(57) Oixque. Aixis te sortisin senceres pel forat de sota laq cua totas las garrofas que has menjat aquesta semana

(58) Maleit sigui el cap de vall d'un misto de l'Arrendataria

* (59) Maleida sigui l'ánima de l'home que troba péls á la zona neutral

* (60) Aixis caiguesis de dalt d'un quart pis i anesis á parar dintre el carro de la bassa

* (61) Ves á tomar vent, Marimon

* (62) Me cago amb els pels de la zona neutral

* (63) Malviatge les entranyes d'un mosquit i la sang d'un bacallá

(64) Me cago en els teus morts i els papers de Casa la Vila

divendres, 24 de juliol del 2026

Malediccions de Gitano (II)

Una llibreta del 1915

Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Desconeixem el significat dels asteriscs situats davant algunes de les entrades. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.

(21) Mal vent te jali els teus pinrés, el teu carot y el teu verigut

(22) Maleits siguin tos mulés cremant

(23) Mala negra desgracia puguis tenir, que puguis agafar la pigota negra i anarten amb un segon al canyet

(24) Mal butxi te pugui menjar la vena del coll

*(25) Un llamp te pugui partir els óssos y quedis ferit, tulit, baldat, mut i cego

(26) Aixis te tornessis tauleta de cosir y anessis á parar en un taller de modistes

(27) Aixis fosis esgarrapat de la cara per un gat i te fiquessin de cap en un sac de pebre negre

(28) Aixis un corp se’t mangés els tres ulls de viu en viu y no’t deixés cap pél á les celles

(29) Arri allà, ulls de granota? Pels meus morts que quedaria satisfet si’t pogués veura constantment rodejat d’una colla de galifardeus y amb unes estenalles t’anessin estirant els péls de les pestanyes del ull cégo.

(30) Ves que t’endinyin per allà on t’embrutes, llengua de drac! Aixís set serpetes t’entrin per la gargamella, set menin el fetge i et facin un tirabuixó amb els budells y els ronyons.



(31) Ves, ves, ventra de burra penyada. Per la salud dels meus batrus que has de tenir la desgracia de trobarta un mati una dotzena de rates que se’t mengin els menuts que ostentes i pugui veure’t ajupit amb un pam de llengua fóra donant gust á mes de quatre.

*(32) Aixís se t’inflessin els peus i te fecin carter

(33) Voldria que’t passés un tren á tota velocitat per les vies urinarias

(34) Tant de bó la médula se’t tornés aigua de Moncada

(35) M’agradaria que caiguessis assentat sobre un pararrayos

(36) Voldria que’t sortigues un bolcant un pam mes avall del llombrigo

(37) Aixís te desin tres mil bufetades per segon fins que s’acabi la guerra

(38) Tant de bó t’inflessin les galtes con els neumàtics de un 40 H.P.

(39) Deu fasi que tinguis bessonada cada tres mesos

(40) Ojalá la set t’arbolés i t’haguessis d’amorrar al... Piló


divendres, 17 de juliol del 2026

Malediccions de Gitano (I)

 Una llibreta del 1915

Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.

(1) Mala presó’t guardi ple de ronya, pollós-!

(2) Aixis pixessis vuit dies sal y vinagre y caguesis bitxus!

(3) Tant debó que l’hora de la mort els teus fills t’escanyin!

(4) Pregaré á Deu perquè t’agafi un mal de ventre que no’t deixi el dia qu’et casis

(5) Aixis te fesin anar al polo Nord en calsotets

(6)Aixis fecis la fi del ventall, paio meu, y una bruixa te ventes les cendres

(7) Permeti Deu te trobesis com un aucell en mans d’una criatura

(8) Mal carric carrac te facin les canyelles de les cames despres de veure’t penjat d’una figuera borda

(9) Aixís te pogues veura com els quinqués, penjat i encés.

(10) Aixís te morissis de riure llegint el “Papitu”




(11) Aixis te caiguessin tots els queixals it fecin menjar torrons d’Agramunt

(12) Deu fés que se’t desviés l’espinada y no trobessis mai á casa teva

(13) Aixís te passes una conductora per sobre perquè t’haguesis de mudar de domicili

(14) Aixis tinguessis l’oido mes fi quin tisic y un vei que aprengues a tocar l’acordeón

(15) Aixís te posessin una botiga de grans y tots té sortissin prop del coccis

(16) Tomáquet, nas de pebrot, semblas un bacallà: t’esquinsaria la penca y faria de tu una esqueixada

(17) Arri allà, cotxina, que t’entens amb un tucinaire que posa mastic a la botifarra blanca.

(18) Si’t clavo un mastic t’enganxaré els vidres de les ulleres al clatell

(19) Mala desgracia tinguis pel devant i derrera i una pedregada te caigui al mitx dels ronyons

(20) Maleida sigui la cangranada del tel de la cetvellada de tos morts

divendres, 10 de juliol del 2026

Any 1914 després del tifus

Una llibreta del 1915

Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.

Any 1914 despres dels tifus

Lo que han dut els Reis

Als metges= Feina

Als apotecaris= Cuartos

A Barcelona= Salud, que prou falta feia

Als jugados= Un compás d’espera

Als qui paseigen per les Rambles= Bruticia

Als empresaris dels teatres= Mals de CapdevilaAls capellans= Enterros

A «la Vanguardia»= Esqueles

Als tintorers= Roba de color per á tenyir en negre, qu’es el color de moda

Als corresponsals del Teatre de la Guerra= Boles, moltes boles


Qu’es el comble d’un banc

Instalarse al «Passatge del Credit»


Fenómeno visual

Passava el dia de Santa Llúcia pel carrer del nom d’aquesta santa on hi avia un pobre que demanava caritat aixis.

Una gracia de caritat per aquest pobret? Santa llucia gloriosa ens conservi l’ull del c... que’ls de la vista ja’ls tenim perduts?...


Acudit.

Entre el riure i el plorar que hi ha. El nas.


Lliço de doctrina

Les derreries del home sont cuatre: clatell, esquena, cul y anques





divendres, 3 de juliol del 2026

Del Pau a la Dolors

En el decurs de la jornada sobre Pau Boada, celebrada el 16 de maig als claustres de Sant Francesc es va remarcar, entre molts altres aspectes, com l’obra pictòrica de l’artista, el que n’hauríem de dir el seu univers, ja no li pertany, la identifiquem però ha passat a formar part del que potser en podríem dir l’imaginari col·lectiu vilafranquí. Les noves generacions, les que no hi eren quan Boada va morir, fa cinquanta anys, potser ni tan sols n’identifiquen l’autor, tot i tenir una escola amb el seu nom. L’obra de Boada ha passat a formar part de la identitat d’una Vilafranca que possiblement ja no és la d’ara, però que amb certesa correspon a la de bona part del segle XX.

La fascinació per l’univers de Pau Boada és encara ara ben tangible, i així ho va remarcar més d’un ponent en l'esmentada jornada. De manera que no ens pot estranyar que la vitalitat tangible de les línies dels seus dibuixos i colors hagi esdevingut encomanadissa i, en una joiosa disposició predilecta, hagi fet reacció inspirada en Dolors Rovira qui des de fa anys estudia i analitza com els elements de l’univers de Boada esdevenen propostes simbòliques d’un temps universal i, al mateix temps localista, qui sap si el d’aquella «senyora vila» de fa més de mig segle.

La producció plàstica de Dolors Rovira, de la que vam poder gaudir fins la passada setmana a l’espai del Berger Balaguer, és el resultat esplèndit d’una fascinació. No sols això, admirar l’obra de Boada -la Dolors ens ho ha permès comprovar- obre nous camins d’expressivitat cromàtica, desvetlla propostes -també en l'àmbit pedagògic infantil- i allibera tot un univers igualment fascinant de formes d'intuició. El joc no és sols interpretar i reinterpretar, sinó un pas més , en l’univers de Boada hi troba camins nous i insòlits, propostes encisadores marcades també per un vitalisme que ens aporta el millor goig de la felicitat senzilla.

Tinc la sensació que el que Dolors Rovira ha fet és excepcional, no sols pel resultat de tot plegat sinó també per la capacitat de deixar-se seduir que s’ha demostrat. Ves qui havia dir dir que el Pau, solter de tota la vida, deixaria de fer la viu-viu per festejar amb la seva obra la més atenta i acurada de les sensibilitats femenines.

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 29 de maig del 2026.

dijous, 2 de juliol del 2026

Solidaritat amb Veneçuela a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

Davant les dificultats bancàries per fer transferències al compte del Centre Català de Caraques, hem decidit donar suport a la campanya del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.


Adjuntem cartell amb totes les indicacions, trobareu més informació a internet (www.fonscatala.org).



divendres, 26 de juny del 2026

Des- Comunals (i V)

Una llibreta del 1915

Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Sembla que no té a veure amb el popular Virtuts del cagar, quadernet signat per Macari Cagané del que en consten edicions del 1873 a la impremta de Roca i de la dècada del 1940 publicat per editorial Diarrea. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.


-61-

Per estar ben bo y ben sá

hi tinc d’anar cada dia

apuntalant-hi l’ullera

com si fos astronomia


-62-

Veix del mon lo mes volgut,

tant del decent com del brut

tant si es pelat com pelut

tant si fa tall com carnut


-63-

Botifarres i cervesa

deixo en aquet lloc obscur:

botifarres del que menjo

cervesa del que vegut.


-64-

Tan si es fosca com serena

la claror que’m ve del dia

flueixo la poesia

de veura la lluna plena


-65-

Lloc quiet y retirat

on no hi ha res que tremoli,

recó tranquil y amagat

això es una bassa... d’oli


-66-

Nom canso mai de menjar

tan com me donen m’hi fico

i quan soc plena á vesar

amb els pagesos trafico


-67-

Quan á aquell lloc entrerás

creu-me y no siguis gandul

tant bon punt obris el cul

tapat deseguida el nas


-68-

Vingui qui vingui

no s’entretingui

vagi depresa

á fé el seu fet

Si fent el lila

no s’espevila

potser s’embrut

els calçotets


-69-

Vinc aquí desprevingut

i no porto cap papé

Per netejar be l’ullera

digueume que tinc de fer

Fer-ho amb un dit es cotxino

igual que amb dos i que tres

Va, va, no m’ho amoïno

que ni posin de papés

Y doncs els que aquí veniu

si veieu á la paret

dibuixos amb mal color

perdoneu-me, ja està fet!




-70-

Recordat-ho tu que hi ets,

que altres venen al derrera

i á la porta d’aquest lloc

qui s’espera’s desespera


-71-

Pensant-se qui sab lo ques

mólts vénen aquí á sentar’se

i ai! Despres desforsarse

surten sense haver fer res


-72-

Un entra aquí á la carrera

y per sere que hagi estat

s’arma una grand tempestat

amb trons i pluja al derrera


divendres, 19 de juny del 2026

Des- Comunals (IV)

Una llibreta del 1915

Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Sembla que no té a veure amb el popular Virtuts del cagar, quadernet signat per Macari Cagané del que en consten edicions del 1873 a la impremta de Roca i de la dècada del 1940 publicat per editorial Diarrea. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.


-46-

Molts si’ls deien «posa’t bé»

no ho farien á cap preu

en canvi tothom s’hi posa

quan se trova devant meu


-47-

Vinc aquí desesperat

i m’entorno fent el maula

Com no, si ja os he deixat

tota la teca á la taula?


-48-

Mireu que es original

i curios lo que a mi-m passa

ho faig més be aquí á la bassa

que no pas a l’orinal


-49-

L’igualtat aquí existeix

puig tant el ric com el pobre

igual sua, igual pateix

per deixar lo que li sobra




-50-

Ara mateix á una noia

que s’ha sentat sobre meu,

mireu que sembla mantida

li he vist dos ulls, cóm hi ha neu


-51-

Aqui dintre aquet sepulcre

jauen els restes mortals

convertits en porquerias

dels animals racionals


-52-

Comuna de taller de confeccions

sols me visiten las modistes

aquí veix grands atraccions

i variat programa de vistes


-53-

Homes y dones, veniu, correu

si os trobeu en necessitats

soc piadosa, y aconsolats

vos prometo que’n sortireu


-54-

En aquet observatori

no hi ha aparells de primera

i serà sempre costum

haverse de dur l’ullera


-55-

Quan entrar dintre aquest lloc

per fer aigües necessito,

encara que no’s cali foc

m’he de treure y tocâ el pito


-56-

Qui me li fica gruixut

qui me li fica mes prim

qui m’esquitxa amb un ruxim

acompanyat d’algun “tut”


-57-

Tots aquí em de venir

des del Papa fins el rey

perquè, contra’l que s’ha dit

la necessitat té llei


-58-

Tant si’s cala foc com no

he d’agafar la manguera

y arruixant for pel devant

faix fanc y llot pel derrera


-59-

Si es dona la qu’em visita

per mes que’m tapi el forat

com que veix dos mitxes llunes

quedo ben il·luminat


-60-

Hi venen homes y dones

i sense cap compliment

s’alcen y baixen les robas

embrutan-me porcament

divendres, 12 de juny del 2026

Des- Comunals (III)

Una llibreta del 1915

Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Sembla que no té a veure amb el popular Virtuts del cagar, quadernet signat per Macari Cagané del que en consten edicions del 1873 a la impremta de Roca i de la dècada del 1940 publicat per editorial Diarrea. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.

-31-

Quan jo vaix á fer les feines

us ho dic sense fatíga

que si no trobo paper

m’aixugaré amb la camisa


-32-

En aquest lloc reservat

freqüentat per tanta gent

fa forces el més covard

i s’hi caga el més valent


-33-

En aquests recons deserts

no se amb qué m’aixugaré

perquè tinc tres ulls oberts

i no «filo» cap papé


-34-

Tu que cagant estás

el que amb gust te mengabes

caga not posis trist

que cagant mangarás


-35-

Si en aquet lloc ensá

i hagues sempre papê

nom turbaria amb el trupell

de fragarme amb la má



-36-

Des- comunals, en prosa


Sembla mentida «qu’hagueu» dit això

Ja diu el ditxo que gat escaldat fuig de l’aigua tebia

Qu’aga... fi jo? Agafa tu, si vols

Qu’hagueres fet tu, si t’hi haguessis trobat?


-37-

El que vingui aquí a obrar

y no porti ganivet

si te l’ull un xic estret

ja te feina a gemegar


-38-

Watter clos diuen d’aixó

y no os deixa satisfet

perquè tots els que aquí venen

veig que son water obert


-39-

Qui no tingui punteria

per anar dret al forat

com y a neu mereixeria

que li futesin de cap


-40-

Aquet forat de comuna

que está de paret cobert

sens tenir cap cel- obert

veu el Sol i fins la L++++luna


-41-

Tant si es guapa, com si es lletja

com si es gran, com si es patita

no ni a cap de devan meu

no s’aixequi la camisa


-42-

Per veura el cul d’una dona

molts darian la fortuna

y en canvi en veu a dotzenes

un trist forat de comuna


-43-

En aquet lloc deliciós

cada jorn vinc á resar

y també á depositar

lo que’m causa grans dolors


-44-

Aquí amb varias posisions

ho fan calces y fandilles

unes tocanse els jonolls

les altres las pantorrilles


-45-

Oh, forats de llocs comuns

que n’aureu vist de fetxades?

De molsudes y peludas

de xatetas y peladas