La meva llista de blogs

divendres, 13 de novembre del 2026

Inventaris "Post mortem" notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1845-1846)

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Notari J.A. Lomaña. 1845. Foli 107r a 108v. 9 d’abril de 1845. (Redactat en castellà).

Ramon Parera, pagès, procurador de Camilla Verdaguer* Dulcet, de Barcelona, vídua de Josep Anton Verdaguer, amb motiu de la mort de la mare Maria Verdaguer Carbonell. Inventari de la casa al carrer de Santa Maria de Vilafranca amb llit amb columnes i capçalera de color xocolata, tres transpontins, roba, tres taules, una còmoda, un cofre, estris, xocolatera, quinze cadires, un cofre, dos llits de posts i bancs i roba.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña 1845. Foli 226r a 227v. 23 d’octubre de 1845

Ramon Llorens Roca, advocat de Vilafranca, en nom de Francesca Morgades Llorens, muller que fou de Francesc Murgades, causídic. Inventari de la cara al carrer de la Cort de Vilafranca que afronta amb el carrer del Coll i el carreró que va del carrer del Coll a l’hort de Josep Anton Macià. Sala amb 17 cadires de boga i roba, cuina amb estris i vaixella; menjador amb taula quadrada, 6 cadires, coberts, armari de poaret amb vidre; rentador o fogons amb estris; cambra de detràs amb llit de posts i bancs amb capçalera de color blau i roba; cambra de la criada amb tauleta, roba, armari i tres cadires; cambra del soldat amb llit de posts i bancs i una cadira; Saleta amb una taula de joc, nou cadires, un canapè, dos sofàs, una calaixera amb roba, dos candeleros; cambra principal amb una taula nova, mirall, dos candeleros de plata, quatre quadres, 15 cadires de les que 12 són grans i 3 són xiques; alcova de la cambra amb llit de pilars i capçalera de noguer, tres transpontins, roba, dos quadres; rebost amb llit de porc i estris; sala del segon pis amb cadira i armari de paret amb roba; aposento sobre la cambra principal amb una caixa, un catre i roba; cambra de la part esquerra amb tres quadres, ampolles i plats; rebost amb senalles, barralons de vi, queviures; galliner amb set gallines; pastador amb farina; estudi amb taula, tinters, dos mapes, una taula i un trabuquet; celler amb sis botes de 7 càrr. I estris; botiga amb cereals. Més diverses peces de terra a Vilafranca, a les partides de l’Adoberia d’en Juncà, les Clotes, la Cua de Lluert, el Molí d’en Rovira i Viver.

* * * *

Notari J. A. Lomaña. 1846. (Vol. 2.804). Foli 19r a 21r. 17 de gener de 1846.

Francesc Rafart Pou, procurador respresentant de Vicenç de Sisternes i de Lapeira, veí de Mataró, hereu de la seva mare Ramona de Cisternes i de Lapeira. Inventari d’una casa a la plaça Major o de la Constitució que afronta, entre altres, amb la plaça i el carrer de la Fruita. Cambra gran de detràs amb nou cadires poltrona antigues; sala primera amb deu tamborins i una taula; saleta abans d’arribar a la de davant amb 16 cadires de boga; sala del davant amb una calaixera i vint-i-dues cadires de boga; cambreta (“cuartet”) de dita saleta de davant amb llit de posts i bancs i roba; cambra del davant amb llit de pilars, roba, un escriptori, una taula tocador i un mirall; recambreta (“requartet”) amb un catre, dues tauletes, un mirall, tres cadires, un rentamans; cambreta del costat de la comuna amb dues tauletes, un llit de posts i bancs, roba i sis cadires; passadís amb un armari o guardaroba i una caixa amb roba; cambra o aposento de més endins amb una caixeta, una escala i roba; cuina amb taula; botiga o graner amb quarteres d’ordi. Més la casa o molí de les Mases amb estris, a Santa Margarida, amb molí de farina que afronta amb la riera dels Monjos i terres que havien estat del convent de sant Ramon de Penyafort. Més la casa heretat de la Rovira Baixa dita també Casa Chacó, a santa Margarida que afronta, entre altres, amb una hisenda que havia estat del Convent del carme de Vilafranca, amb premsa de racó i sis botes cercolades de fusta i setze botes més. Més la casa o heretat de la Costa o casa Vicens que travessa la riera dels Monjos que va a Castellet, als termes de Santa Margarida i de Castellet, amb premsa de racó, estris i un cup gran. Més un hort al terme Santa margarida, partida del Molí de Ferran. Més una casa a Vilafranca, al carrer de la Fruita que afronta amb la casa principal.





* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1846. Foli 172r a 175v. 3 de juliol de 1846.

A Sant Martí Sarroca, Teresa Rovira Grau, vídua de Framncesc Rovira i Rovira, dit de la Serra. Inventari de la casa i hisenda de cal Rovira de la Serra, a Sant Martí. Celler amb trenta-tres botes, vuit d'elles amb cèrcols de ferro iels altres cercolats de fusta, i estris; entrada amb una taula amb calaix, cadires i estris; menjador amb taula llarga i tres bancs respatllers, plats, olles i un armari amb porrrons; cuina amb estris; pastador amb pastera de tomba; aposento dels arreus amb estris de pagès; estable amb un matxo i un burro, amb estris;cobert amb una premsa de racó; sala amb mitja taula, cinc cadires grans de boga, rellotge de paret, armari amb roba; cambra de l'escala amb llit de posts i bancs i roba;cxambra de davant de la part esquerre amb llit de posts i bancs, amb roba, peces de plata, documents de crèdits al seu favor; Cambra de davant a la dreta amb llit de posts i bancs, roba i rams de fil; cambra de les criades amb llit de posts i bancs i una caixa dolenmta amb roba; cambra nova amb llit de posts i bancs, roba i sis cadires; cambra del costat de la botiga amb llit de pilars amb capçalera, antic i roba; botiga amb 50 quarteres de cereal, sacs i estris; comú amb dues gibrelletes; cambra fosca amb estris; golfes baixes amb un bressol; golfes altes amb estris; botiga nova amb un salador i cereals; rebost amb un salador i queviures; hospital dels mossos amb llit de posts i bancs i roba; colomar amb sis parells de coloms; xoll amb cinc tocinos mitjans; galliner amb 25 gallines; pallissa amb palla i estris; baluart amb dos carros. Més la casa anomenada Oller de Terrasola amb 14 botes de 7 carr. Més diverses peces de terra al terme de Sant Martí Sarroca a les partides dites de la Vinya de43l Ros, dels Parts de Bellver, de cal Felip Baltasà, de Cal Saloet de Señas. Més diverses peces de terra a Terrasola a les partides del Casa Oller, la Perellada, la Vinya Vell, la Munanya, de Sant Marsal, del Corral, dues peces més a Terrasola, la de la partida dita del Camp de Més Amunt, de l'Anieral, de la Creu de la Gleva. Més una partida i era a Terrasola.

* * * * *

Notari J. A. Lomaña. 1846. Foli 248r a 250r. 24 d'octubre de 1846.

A Sant Martí Sarroca, Jaume Artigas, pagès, hereu de Magí Artigas, el seu pare; casat amb Caterina Parlader. Inventari de la casa a Sant Martí Sarroca, amb entrada amb eines i dos bancs; menjador amb taula, dos bancs de fusta, dues cadires, plats i olles; cuina amb ascó, dos bancs i dues cadires i estris; pastador amb pastera i estris; galliner amb vint gallines i un gall;corral amb quatre porcs ("tocinos") de primer engreix, celler amb 11 botes; sala amb rellotge, taula gran, caixa, dues cadires i roba; cambra on dormia el difunt amb llit de posts i bancs i un catre amb roba; cambra nova amb llit de posts i bancs i un catre i roba; cambra nova amb llit de posts i bancs, roba i recambra amb taula vella i roba; botiga amb cereals; golfes amb estris; estable amb dos bous vells, com d'unes cent quaranta carniceres i una pollina; pallissa amb estris, un trull amb son corró, un carro de bous. Me´s diverses peces de terra al terme de Sant Martí Sarroca, a les partides del Camp Vell, los Aranyons, la Vinya de l'Argelich, Marroquí, la Plana i altres dues més la que afronta amb la riera i la carretera de Vilafranca a Sant Martí. Més cinc peces de terra a sant Martí Sarroca i una altra a Sant martí on hi ha la casa d'Anton Artigas. Més quatre censos al seu favor.

* Recordem que el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

divendres, 6 de novembre del 2026

Inventaris "Post mortem" notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1843-1844)

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Notari J.A.Lomaña. 1843. Foli 72r a 73r. 28 de març de 1843.

Josep Anton Llorens, tinent coronel retirat, de Vilafranca, béns de Francesc llorens Roca, causídic, mort fa pocs dies, que residia en una cambra de casa de l’otorgant, allí hi ha cinc cadires, una taula, estris, una perruca, roba, un armari amb roba, un rellotge petit, un lligall de papers de correspondència, un bagul, un braser i altres estris.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1843. Foli 139v a 142r. 27 de juny de 1843.

Josep Vilaró, llibreter, vidu de Rosa (Vilaró) Vilalta. Inventari de la casa Rosa Vilaró Vilalltadel carrer de la Cort. Botiga amb dos taulells, dos prestatges amb papers, paper de carta, dues dotzenes de llibres, una raima de cartipassos, mitja raima de Caramelles, una raima de Passions, dotze mans de cartes castellanes, dotze mans d’urbanitat, tres mans de sants de paper i rodolins, mitja grossa de ventalls de paper, tisores, balances, pesos, pots de vidre amb hosties1 i sorrilla,2 un armari de vidre amb algun llibre enquadernat amb pasta, cartrons blancs, cartrons d’estrassa, quatre cadires, la taula de vendre amb calaix i balances; celler amb sis botes de 7 càrr. i estris; menjador amb taula i banc respatlles, amb estris; cuina amb estris i pastera de tomba; la necessària amb gibrells i un orinal de terrissa i un altre de vidre; cambra de davant amb llit de pilars i capçalera, roba, vuit cadires, una calaixera amb 600 lliures i llibretes de la casa; sala amb 13 cadires, un canapé, una caixa de fusta, un armari amb roba; armari de la paret amb cristalleria; cambra de detràs amb llit de pilars i una màrfega amb roba; cambra d’allotjament amb llit de posts i bancs i roba i quatre cadires dolentes; cambra de davant del segon pis amb cinc cadires, cabdells de fil i roba; cambra de detràs del segon pis amb estris diversos; obrador amb tres cadires, una tauleta i estris; terrat amb garbelles per fer foc. La casa del carrer de la Cort afronta al nord amb la casa del prevere, beneficiat i degà Josep Jané, a migdia amb la casa de Josep Grau, revenedor de blat i espardenyer, a l’oest amb el carrer i a l’est amb la casa de Ramon Buxedas, també revenedor de blat i espardenyer. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida de Santa Digna. Més deutes al seu favor.

* * * * *

Notari J.A.Lomaña. 1843. Foli 191r a 191v. 1 de setembre de 1843.

Gabriel Ferrer Grau, espardenyer de Vilafranca, hereu del seu pare Gabriel Ferrer Guasch, espardenyer, difunt. Inventari de la casa al carrer dels Ferrers que afornta amb el convent dels Trinitaris. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida del Colomer. Més una peça de terra a Moja a la partida del Clot de Moja.

* * * * *

Notari J. A. Lomaña. 1844. Foli 35v a 37v. 8 de febrer de 1844.

Pere Mestre Rovira, dit de les Planes i Josep Montaner Mestre, dit de la Carretera, curadors del dement Francesc Rovira Mestre, dit de Pruna Mala, hisendat de Sant Sadurní, a instàncies judicials de la mare del dement, Bàrbara (Rovira) Mestre. Inventari de la casa i hisenda dita de Pruna Mala. Entrada amb eines i un escudeller amb porrons,tres cadires i una escombra; cuina amb dos bancs, escó de fusta i estris; menjador amb una taula, dos bancs respatllers, un bressol de fusta i vaixella; estable amb un matxo vell i estris; celler de l'entrada amb 16 botes de 7 càrr., cercolades de fusta i estris; galliner amb 10 gallines i un gall; sala amb quatre caixes, roba, dos bancs, sacs amb segó i farina, porrons i estris; cambra principal amb dos llits de pusts i bancs i roba; cambra nova amb llit de posts i bancs i roba; cambra fonda amb llit de posts i bancs i roba; rebost amb salador i estris; cambra dels mossos amb llit de posts i bancs i roba; porxo amb dues premses de racó; celler del costat de la pallissa amb dues botes de 6 càrr.; pallissa amb estris; corral amb bigues i llenya; cort dels porcs ("tocinos") amb tres porcs petits. Més censxals a pagar i deutes a cobrar.

* * * * *



Notari J.A. Lomaña. 1844. Foli 165r a 166r. 23 de maig de 1844.

Vicenç Bolet Miret, boter de Vilafranca, hereu dels seus pares: Joan Boler, boter i Maria (Bolet) Miret. Inventari de la casa de la Rambla de Vilafranca, afronta amb l'hort dels corders, amb una altra casa al costat també de la mateixa propietat, ambdues unides. Celler amb 9 botes de 7 càrr., i estris; botiga amb estris de boter; cujina amb una cadira, dos bancs, una taula i estris; pastador amb pastera de tomba; cambra d'allotjament amb llit de posts i bancs, de peu de gall i roba; cambra de davant amb llit de pilars amb capçalera, roba, caixa amb roba, calaixera amb roba; cambra dita la saleta amb llit de posts i bancs, roba, caixa amb roba, dues cadires; cambra de detràs amb llit de posts i bancs, roba i un armari amb roba; terrat amb dos catres, estris i una mixola; golfa amb garbelles per a l'ús de la casa. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida de sant Hilari.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1844. Foli 333r a 334v. 11 de desembre de 1844.

Ramon Coll, mestre real de primera educació i Manuel Blanch Ràfols, pagès de Vilafranca, tutora curadors dels fills del difunt Francesc Bertran Albeitar de Sant Pere de Ribes. Inventari de la casa de Sant Pere de Ribes, al carrer de les Roques, que afronta també amb el camí de Sitges. Botiga de ferrer amb els estris de l’ofici i carbó; celler amb 5 botes grans i una premsa de racó; la gruta amb una boteta de mitja càrrega, buida, un mayol i dos barrals; Celler de més endins amb vuit botes i estris; entrada de la casa amb una cadira, taula i vaixella; cuina amb escó, pastera i estris; sala amb una calaixera; cambra del mig amb llit de pilars, bancs i posts; botiga amb una banyera de llauna; usada i estris; salador amb llit de Tocino i estris; cambra fosca amb una caixa i estris; cambra dita la pallissa amb roba; cambra sobre la botiga vella amb taula de pi, banc de fusta amb respatller, altre banc sense respatller i estris. Més un hort prop de la casa principal, al camí de Sitges. Més diverses pees de terra a Sant pere de Ribes a les partides de Sant Gregori, de la Jordana i de la hisenda Pere Roig. Més una casa al carrer de les Planes de Sant Pere de Ribes, amb un pati cobert.

* * * * *

* Recordem que el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

1 Full molt prim?

2 Arena molt fina, secant.

divendres, 30 d’octubre del 2026

Inventaris "Post mortem" notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1841- 1842)

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Notari J.A. Lomaña. 1841. Foli 146v a 150v.

Mariagna Fontanals* Nadal, vídua de Pere Fontanals, dit de les Cases i Colomés, pagès de Santa Magdalena del Pla. Inventari de l’heretat Fontanals de les Cases del Pla. Entrada amb banc i estris; menjador amb taula llarga, banc respatller i banc a la paret, plats i olles; cuina amb escó amb sa taula, estris i dues filoses; pastador amb pastera de tomba, una caldera d’aram i altres estris; estable amb dues mules velles i estris; celler prop de l’estable amb 6 botes de 6 càrr.; cambra dels arreus amb eines de pagès; altre aposento amb estris; altre celler amb 8 botes de 7 càrr.; botina dels grans amb estris i cansalada per lo gasto de la casa; altre aposento amb llit de porc o salador; cambra de baix amb llit de posts i bancs i roba; altre aposento amb dos bancs; altra botiga amb quarteres d’ordi; cambra dels mossos amb dos llites de posts i bancs; cap de l’escala amb un rellotge i una cadira; sala amb dos bancs respatllers, cadires i taula; cambra dels frares amb llit de posts i bancs, roba i dues caixes; cambra del terrat amb besses; cambra fosca amb estris; altra cambra amb taula i estris; rebost amb gerres, barralons, ampolles, porrons, xocolatera i estris; cambra de les minyones amb un llit de posts i bancs, una cadira i estris; cambra del davant amb llit de posts i bancs i roba; armari a la paret amb roba; cambra principal amb un catre, un escriptori amb papers de la casa, cadires, quadres, roba i estris; golfes amb estris; premses amb dues de racó i estris; celler de baix amb 12 botes de 6 càrr.; corral amb 20 primales, 6 gallines, 1 gall, 5 godalls; colomar amb uns quants parells de coloms de cria i alguns de novells.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1841. Foli 224v a 226v. 17 de novembre de 1841.

Antònia Mata Torrents dels Casals, vídua de Jaume Mata del Racó de Sant Pau d’Ordal. Inventari de la casa que hi ha dins l’heretat de dit Mata, anomenada del Racó al terme de Subirats i parròquia de Sant Pau d’Ordal amb casa principal, pallissa, apartament, corral, fassina, afronta amb cal Vendrell de la Codina i altre hisenda del difunt Jaume Mata que té empenyada. En la botiga de les golfes faves, favolins, patates i estris; en la cuina de l’apartament cebes, patates, estris i una cadira; en la cambra de l’apartament mestall, blat, una imatge de la Verge del Roser; en el menjador de l’apartament caixes dolentes, un braseret i i una romana; cambra que dona al baluart amb un llit de posts i bancs, roba, tres cadires, un armari amb roba, un escriptori amb notes i papers de la casa, un rellotge de paret corrent, una capelleta de sant Antoni i una dotzena de rams de fil; la cambra de la reixa amb un llit de posts i bancs, roba, una cadira gran i una calaixera amb roba; un armari a la paret amb peces de vidre; la cambra de les minyones amb tres llits de posts i bancs i roba; la sala amb tres taules i una cadira; la necessària amb dues gibrelles i un orinal; l’entrada amb una premsa de racó i estris; cuina amb una pastera de tomba, una xocolatera i altres estris com les eines pel forn del pa; menjador amb una taula llarga i dos bancs respatllers, un banc pla, sis porrons blancs de vidre i cinc porrons de vidre verd i ues cadires usades; celler de dalt amb 8 botes de 7 càrr. I un cubell de passar bugada; celler de baix amb 12 botes de 7 càrr. I estris; hospital dels mossos amb tres llits de posts i bancs i roba; estable amb dos bous, dos burros i estris de pagès; baluart amb una escala i llenya; pallissa; fassina amb una olla d’aram corrent, dues botes de 7 càrr., i estris; corral amb tres porcs de greix, dues gallines i un gall. Més l’heretat dita lo Maset del Mata al mateix terme i parròquia, sobre el que hi ha un deute, afronta amb l’heretat del Rovira de la Serra i la del Masana de la Casa Vella. Més la hisenda dita Cal Rosell que afronta amb Cal Vendrell de la Codina. Més una casa al poble de Sant Pau d’Ordal amb dos campets i un hort units a la casa Puig amb vuitanta lliures d’empenyorament. Més varis deutes contra si.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1842. (Vol. 2.800). Foli 28v a 29v. 1 de febrer de 1842.

Josep Notó, pastisser de Barcelona, en representació de la seva germana Maria Figueras Notó, vídua de Josep Figueras, pagès, difunt, de Sant Sadurní. Inventari de la casa i hisenda Figueras a Subirats, amb celler de 12 botes de 7 càrr., cercolades de fusta; entrada; cuina amb taula; quatre cups i estris i premsa de racó. Més una casa de lloguer a Sant Sadurní amb cambra del davant amb dos llits de posts i bancs; altra cambra amb llit de pilars amb capçalera, roba, dues caixes; cuina amb estris; pastador amb pastera de tomba; estable amb estris; celler amb 6 botes de 7 càrr. La hisenda casa Figueras afronta, entre altres, amb Josep Massana, dit Llopart, pagès hisendat de la parròquia i terme de Subirats.

* * * * *



Notari J.A. Lomaña. 1842. Foli 32r a 33r. 7 de febrer de 1842.

Maria Bolet Miret, vídua de Joan Bolet, boter de Vilafranca. Inventari d’una casa a la Rambla de Vilafranca. Golfes amb estris;cambra dita la Saleta amb llit de posts i bancs, una caixa, dues cadires de boga; cambra del terrat amb lit de posts i bancs i roba, cornucòpia i quatre cadires; cambra del davant amb llit de pilars amb capçalera, roba, una calaixera amb quatre cadires i cornucòpia; cuina amb una tauleta i estris; celler amb 5 botes de 7 càrr i dues botes de 4 càrr amb cèrcols de fusta; botiga amb fusta per fer botes i eines de botes. Més una casa a la Rambla al costat de la principal, afronta amb l’anomenat Hortt dels Corders.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1842. Foli 120r a 123v. 30 de maig de 1842.

Maria Milà Montaner, vídua de Francesc Milà, pagès, Salvador Raventós, comerciant, veïns tots de Torrelles de Foix, i Josep Montaner Mestre, hisendat de Ribas, curadors dels fills menors de Francesc Milà. Inventari de la casa a la plaça de Torrelles que afornta en part amnb el vall de la mateixa població. Entrada amb celler amb quatre botes, dues de 7 càrr., i altre dues de 6 càrr., estris i cups; celler de dalt amb dues botes i estris; estable amb una burra i estris; corral amb una premsa de racó; pastador amb pastera plana i eines de pagès; cuina amb escó i estris; rentador i fogons amb estris de cuina; sala o menjador amb taules i banc de fusta; a l’escalfapanxes amb una caixa buida, gots, gibrells, rentamans de pisa, plats i escudelles; cambra de més endins amb llit de posts i bancs, cadires de boga, roba i capsa amb els papers de la casa; cambra de les minyones amb un cove, roba, un catre; cambra del terrat amb llit de posts i bancs i roba; cambra dita de la vella amb un llit de posts i bancs i roba; agolfa amb estris; rebost amb llit o salador de porc i estris; botiga amb estris i fesols per sembrar: Més diverses peces de terra a Torrelles de Foix a les partides de la Parellada, el Camp de la Soirt, l’Hort Tancat, les Vinyes Planes, del Cos, Camp de les Tres puntes, que afronta amb el camí que va de Torrelles a Mas Florit i el camí que va a Can Coral de Torreprima, el de la partida de la Cervera, la Comagrasa, els Pujols, amb corral descobert, les alzines, la Xuriguera i l’Hort de la Riera. Més censos a conrar i deutes.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1842. Foli 234r a 235v 7 de desembre de 1842.

Joan Àlvarez de Tord administrador dels bens del seu fill infant Lluís Àlvarez Verdaguer hereu dels bens de la seva difunta mare Isabel Àlvarez Verdaguer del que és l’únic fill i la mare hereva universal de la seva difunta tia Isabel Carbonell de Vilafranca en testament de 1836, amb assistència de Paula Vidal Verdaguer, neboda d’Isabel Carbonell, i també hi assiteix Camila Verdaguer, de Vilafranca, vídua de Josep Anton Verdaguer, nebot també d’Isabel Carbonell. Inventari en l’habitació on vivia, a casa de la seva germana, Mariagna Verdaguer Carbonell, a Vilafranca, al carrer de Santa Maria. Una taula amb claus, monedes, joies, roba, una llibreta de rebuts de contribucions, una taula, 19 cadires de boga, dos confidents, banquillos de peus, medallons de sants, un llit de pilars de noguera, un quadre, dues imatges religioses, coberts de plata, roba. Escriptures notarials de vendes, promeses i censals. Un bagul, dues calaixeres amb roba, un armari amb roba. Inventari que es continuarà l’endemà.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1842. Foli 235v a 236v. 10 de desembre de 1842.

Joan Àlvarez de Tord administrador dels bens del seu fill infant Lluís Àlvarez Verdaguer hereu dels bens de la seva difunta mare Isabel Àlvarez Verdaguer del que és l’únic fill i la mare hereva universal de la seva difunta tia Isabel Carbonell de Vilafranca en testament de 1836, amb assistència de Paula Vidal Verdaguer, neboda d’Isabel Carbonell, i també hi assiteix Camila Verdaguer, de Vilafranca, vídua de Josep Anton Verdaguer, nebot també d’Isabel Carbonell. Continuació de l’inventari anterior, en l’aposento de l’habitació a casa de la seva germana, una taula antiga, sis cadires petites, rentamans, braserets, roba, un canapé i 14 cadires de boga; celler amb dues botes de 7 càrr. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de la Pelegrina i la Granja de l’Isidret.

* Recordem que el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

divendres, 23 d’octubre del 2026

Inventaris "post mortem" notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1840)

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. 

Notari J.A. Lomaña 1840. Foli 103r a 105v. 3 d’abril de 1840.

Francesca Llopart* Blanch, vídua de Jacint Llopart. Inventari d’una casa al carrer de la Cort de Vilafranca. Celler amb 8 botes de 7 càrr., i estris; cuina amb estris, banc respatññer, escó, taula, sis cadires de boga, coberts i estris i una capelleta a la paret amb un sant Josep de bulto; pastador amb pastera de tomba i estris; rentador amb estris i una caldera d’aram; cambra del davant amb mirall armari i roba; sala amb una taula gran, vuit cadires, caixes velles i mapes; cambra de detràs amb alcova amb llit de peu de gall, tres cadires de boga, quadres dels 7 sagraments; saló de la cambra amb roba, tres cadires de boga i quadres; recambra amb estris, un armaeriet, una caixeta amb llibres i papers, calaixera amb papers, rpba, prestatges per posar llibres; agolfa amb estris; aposento fosc amb taula, bressol i estris; agolfa del davant amb tampañs i cañissos per estendre fideus; cambra d’allotjament amb llit de posts i bancs, taula i caixa de fusta, dins una caixeta capítols matrimonials, rebuts i notes de peces de terra i papers de la casa. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de Sant Hilari, Benaiges, Bordellet, Clot de Ferran, la Pedrera i la Cua de Lluert.

* * * * *

Notari J. A. Lomaña. 1840. Foli 133v a 134r. 26 d’abril de 1840.

Ramon Gili Llopart, serraller de Vilafranca, hereu del seu avi, Jacint Llopart, fideuer de Vilafranca. Inventari de 600 lliures

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1840. Foli 154r a 155r. 9 de maig de 1840.

Rosa Albornà Mir, vídua de Josep Albornà, fuster de Vilafranca. Inventari d’una taula i uns prestatges amb llibres

Pacheco. Suma moral. Dos tomos en quart.

Cuaresma de P. Pablo Señeri. Dos tomos en quart.

Equileta. Sermons. Segon i tercer tomo en quart.

Arte explicado. Un tomo en quart.

La voz del pastor. Un tom en quart.

Catecismo de Pio Quint. Un tom en quart.

Quatre breviaris en octau.

Fabulas. Fedro. Un tom en octau

Los Sants nous, un tom en octau.

Un breviari de tot l’any, en quart.

El porqué de la Iglesia. Un tom en quart.

Prontuari de la Teologia moral, un tom en quart.

Molina de Sacerdotes un tom en quart.

Lexicon eclesiasticum, un tom en foli.

Compendium salmanticensum, dos toms en foleo.

Benet catorse, dos toms en octau.

Marchant, un tom en foleo.

Francobini [?] un tom en foleo.

Roberto Bellarmini, un tom en foleo.

El Evangeli en triumfo, quatre toms en quart.

Homilias de Lamusa, sis toms en quart.

Diccionario de ordenes. Tomo segundo en quart.

Obras de Quevedo, un tom en quart.

Diccionario español y francés y viceversa, tom segundo en quart.

Catecismo de Rigual, sis toms en octau.

Iglesia de Cristo desde Adan, dos toms en octau.

Semana Santa, un tom en octau.

Instruciones cristianas, un tom.

I alguns llibres dolents o vells; quatre quadres, llit de posts i bancs, roba i un crèdit al seu càrrec.


* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1840. Foli 236r a 236v. 25 d’octubre de 1840.

Don Carlos de Moy i Colins i Ramona Janer concedeixen a rabassa morta a Pau Massana, pagès de Santa fe, dos jornals al terme de Santa Fe, dita la Barberana, afronta en part amb el camí de la Barberana a Mas Massaguer.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.






divendres, 16 d’octubre del 2026

Inventaris "post mortem", notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1838- 1839)

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Notari J.A. Lomaña. 1838. Foli 26v as 31r. 8 de desembre de 1838.

A Sant Pere de Ribes, del corregiment de Vilafranca, Felip Vallès, pagès de la Granada nombrat per la seva germana Rosa Puig* Vallès, vídua de Francesc Puig del Maset, pagès de Ribas, resident actualment a Tayà.1 Inventari de la casa principal, casa Puig del Maset, a Sant Pere de Ribas a la seva heretat. Entrada amb un banc, estris i una buyola amb quatre cercols de ferro usats i un llibant vell; estable amb un mul i estris; menjador amb una taula llarga i dos bancs amb respatller, dues cadires de boga, un bressol, una pedra de moldre sal, dins la paret una Verge del Roser de guix, dos ventalls un d’ells de palma, cinc llibres vells, plats i olles, estris; aposento a l’entrar a la cuina amb taula de fusta i banc, plats i olles i dues filoses; cuina amb estris i dues cadires; pastador amb taula i banc respatller i pastera de tomba i estris; armari de paret amb morter i estris; aposento on hi ha els cups amb pots dels cups, escales, bigues i estris; aposento de la premsa amb una premsa de lliure, una premsa de racó i 11 botes de 7 càreg; celler amb 73 botes de 7 càrr., un mayol de posar vinagre i estris; sala amb tres cadires de boga, caixes, una d’elles amb papers, una imatge del Santcristo, quadres, caixa de rellotge; cambra de ma dreta amb llit de pilars amb capçalera, dues cadires i escripotori; cambra entrant per la sala que dona al corral amb llit de posts i bancs i cadires; cambra que dona al dit corral amb llit de posts i bancs, cadires i roba; cambra de més endins donant al coral amb prestatges per posar llibres, 310 llibres variats especials, usats; cambra principal amb llit de pilars amb capçalera pintada, amb roba, un escriptori, quatre quadres, una caixa, dues calaixeres; recambró [«reuarto»] detràs l’alcova de la cambra principal amb llit de posts i bancs, roba, tres caixes amb alguns papers, un cofre amb papers de la casa, taula i cadires; cambra a la part de detràs amb llit de pilars amb capçalera, roba, un quadre i una piqueta; cambra «de la reixa» amb llit de pilars amb màrfega, roba, cinc cadires de boga, caixa amb roba; botiga vella amb cereal i mobles vells i estris; necessària amb gibrelleta i orinal; rebost amb senalles, gerres, càntirs, olles, barrils, salador, sedàs, cadires de oga, coves, braser, roba, mesures, un barrelonet dit mayol, estris, greixonera d’aram, estalvis, cereal, una casabona[?] d’aram; el trull amb una caldera per fer l’oli; pallissa; galliner amb 15 gallines i un gall; colomar amb un parelles de coloms. A més de la casa principal inventariada, les seves oficines, apartament i demés, a Sant Pere de Ribas a l’heretat dita Casa Puig del Maset amb bosc, oliveres, garrofers, muntanya i vinya, que afronta entre altres amb Josep Roig de les Planes mitjançant el camí de l’Església, amb la riera que travessa part de la hisenda, amb el camí que va a Vilanova, amb el camí que va a la Serra, amb Cristòfol Coll, dit Panxo, amb el torrent que baixa de la masia i travessa part de la hisenda. Dins de la hisenda hi ha quatre cases pròpies de Francesc Puig: la casa del Comú de la Parròquia i terme de Ribas, la rectoria, el consell del mateix terme i parròquia i una altra casa pròpia de Joan Solé, pagès, dit Gulla. Més una peça de terra al terme de Ribas a la partida de les Tirencas[?]. Més una casa al paratge de cal Pocoll de la Coma, al mateix terme. Més una casa, celler i cup a Ribas, al paratge de les Planes. Més un pati, abans hort, a Ribas les Planes. Més un pati a Ribas al paratge del Pont de la Serra.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1838. Foli 31r a 35r. 1 de desembre de 1838.

A Sant Pere de Ribas, Maria Àngela Giralt Marsó, vídua de Cristòfol Giralt Miret i el seu fill Josep Giralt Marsó, pagesos de Ribas. Inventari de l casa que habitava Cristòfol Giralt Miret, on morí. A Ribas, paratge de lo Palou, pròpia de Francesc Moixó, de Barcelona. Entrada amb eines; estable amb dos matxos i eines; celler amb 50 botes de 7 càrr., i estris; cuina amb escó, banc, cadires, estris, plats i olles; pastador amb pastera de tomba, estris, calderes, una xocolatera; menjador amb taula, banc, banc clavat a la paret, plats i olles, imatge de Ntra. Sra. del Roser; rebost pujant l’escala amb estris; sala amb armari, roba, 18 cadires de boga, una banyera gran de llauna, taules, rellotge de paret, caixa amb papers de la casa i un rentamans; cambra del mig amb llit de posts i bancs, una calaixera amb roba, caqixa de fusta, tres cadires de boga, dos catres, una imatge de Crist; cambra del davant amb llit de pilars amb capçalera, roba, calaixera amb roba, caixes amb roba, dues cadires de boga, tres quadres, un mirall, dues dotzenes de rams de fil; cambra gran amb llit de pilars amb capçalera i roba; recambra darrere l’alcova amb llit de posts i bancs, roba, dues cadires de boga i una caixa; necessària amb 4 gibrelletes, un orinal de pisa i un de vidre; cambra de detràs de la part dreta amb dos llits de posts i bancs, tres cadires i una caixa; cambra de detràs de la part esquerra amb dos llits de posts i bancs, robas, caixes i quadres; armari a la paret amb plas i olles; botiga amb mestall i guixes, mesures i estris. Més peces de terra a Ribas als paratges de Comantorra[?], los Pujols, les Planes, altra a les Planes, la Serra, lo Palou. Més dues rabasses mortes a l’heretat. Més una casa de dues naus i un hortet a Ribas a lo Palou. Més tres cases d’una nau cada una a lo Palou. Més una peça de terra a Sant Miquel d’Olèrdola. Més una casa amb censal, hort i pallissa a Moja. Més una peça de terra a Santa Margarida. Més una peça de terra als Monjos. Més dues peces de terra a Moja, al Camp dels Costals i a la Plana, que afronta amb el camí de Santa Digna als Monjos. Més una peça de terra entre Moja i Vilafranca. Més dues peces de terra a Moja dites Fondet i la Muntanya. Més dues peces de terra a Vilafranca a les partides del Promeal i de Santa Digna.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1839. Foli 220r a 221v. 10 d’octubre de 1839.

Josep Parladé, baster i Cayetano Baltà, mestre de cases, marmessors testamentaris de Francesca Fontanals Rosell, vídua de Jaume Fontanals, mestre de cases, i en primer matrimoni de Fèlix Bertran, pagès de Vilafranca. Inventari de la casa de Vilafranca al raval de Sant Francesc aque afronta amb una altra casa dela mateixa propietat dita «casa xica», amb altres propietaris i amb un carreró que no té sortida. Estable amb una antena de mestre de cases i una escala de ma; celler amb dues botes mitjanes i una de petita; cuina amb taula llarga i dos bancs respatllers, tres cadires de boga, pastera de tomba i estris; cambra fosca amb dues taules, tres cadires, estris, roba, mestall; sala amb dues caixes buides i un salador; cambra de la sala amb llit de posts i bancs, roba, monedes i joies, una caixa amb roba, 7 cadires de boga, taula, armari amb ampolletes; cambra fosca de la sala amb llit de posts i bancs, roba, capsa amb papers de vendes i capítols matrimonials, roba, taula amb coberts al calaix. Més la casa dita «casa xica» as l’extrem del carrer de la Cort, immediata al Raval de Sant Francesc. Més tres peces de terra a Vilafranca a les partides de Puigciuró, Clot de Moja i del Viver.

*Recordem que, com era habitual a l'època el primer cognom de la dona casada correspon al del seu marit.

1 Teià, entre Alella i Premià, al Maresme.

divendres, 9 d’octubre del 2026

Record de Mercè Solé Prado

Aquest 2026 se'ns està presentant talment malastruc. Més de mitja dotzena d'amics traspassats m'han fet anar al tanatori. El darrer comiat, a primers d'aquest setembre, el de Mercè Solé Prado a la que m'unia una sincera estimació des dels anys a les aules de Sant Elies, sempre al voltant de la poesia.

La Mercè era una d'aquelles ànimes sensibles i vitals que de tant en tant trobem en el camí de la vida. Va mantenir sempre una espiritualitat senzilla i vital reflectida en la seva poesia. Tot això és en la seva obra publicada, encetada el 1990 amb "Només per a tu" a la que seguiria el 1992 "A flor de pell", i finalment "Respiro, bategant paraules" el 2014 en una presentació compartida que recordo com intensament corprenedora. Deia Gaziel que la felicitat possible la portem a la vora, seguint-nos com la pròpia ombra silenciosa, un estat d'equilibri que establim entre el món i nosaltres mateixos, fruit d'una personal, misteriosa i secreta harmonia. Potser aquest va ser el sentit de l'existència de la Mercè que va passar per la vida de puntetes, sense fer gairebé soroll.

Les composicions que s’apleguen a les pàgines dels seus llibres ens ofereixen una paraula poètica lleugera però intensa, ens proposen imatges de les seves emocions, mentre la reflexió permet constatar el pes vital de la realitat de cada dia. Un entorn personal que convida a la reflexió directa, íntima i oberta, sobre la trajectòria del viure, però que no defuig tampoc el to esllanguit, amb un punt de tristor que s’escampa sobre l’horitzó, des del paisatge. Vet ací una guia íntima i vital d’aprenentatge, de detalls i d’emocions, amb un vocabulari fet sovint de creacions personals en metàfores potser corprenedores.

Seguint Gabriel Celaya i considerant la poesia una arma carregada de futur, la Mercè trobava en les paraules la intensitat per obrir noves finestres al camí de la vida. El passat abril va rebre una distinció vilafranquina, amb senzillesa, sense el reconeixement que hauria merescut. Comptat i debatut, ella no esperava altra cosa que poder posar els seus pensaments en versos i compartir-los amb tots els que encara creiem en una vida feta de senzilles aportacions. Així ho va fer sempre la Mercè i mai li podrem agrair prou.

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 25 de setembre del 2026.




divendres, 2 d’octubre del 2026

Sant Fèlix a Santa Maria, la cripta que va somiar Torras i Bages

 Fa 110 anys de la consagració de l'altar de sant Fèlix

Es va enrajolar el terra i les parets es van decorar amb pintures

1916, mor Torras i Bages sense veure acabada la cripta

Després de dècades a la que ara és la capella del Santíssim de Santa Maria, l'altar i les relíquies de sant Fèlix van tornar el 1880 a la cripta, l'anomenada popularment "capella fonda", humida i sense enrajolar. Torras i Bages, que hi havia ajudat a dir missa quan era escolanet, va voler oferir a Vilafranca un interior de la cripta en consonància amb la basílica i va encarregar a Josep Llimona el grup escultòric del Sant Sapel·li o enterrament de Jesús i un nou altar de sant Fèlix. Calia, però, sanejar aquell espai de sota l'altar major. El resultat de la intervenció el bisbe de Vic no el va poder veure acabat en morir pocs mesos abans de la consagració de la renovada cripta l'agost de 1916, ara en fa cent deu anys.

La cripta de Santa Maria era emprada com a capella del Santíssim quan van arribar les relíquies del màrtir romà l'any 1700 i quan el 1776 va ser declarat patró se li va fer un altar nou, també a la cripta. Com és ben conegut, d'allí va sortir el 1810 per passar a ocupar la que ara és la capella del Santíssim, amb un altar i la imatge de sant Fèlix a la glòria, sobre un núvol i voltat d'àngels. Diversos exvots i ofrenes l'acompanyaven com quan el 1856 el notari de Vilafranca J. A. Lomaña deixa constància de la donació que fa un devot de dues aranyes de cristall per a l'altar del sant Patró. El 1836 la cripta fou colgada i fins al 1880 el temple no va recuperar aquest espai soterrat.

A partir de llavors va ocupar la cripta de Santa Maria l'altar del sant Patró amb les relíquies i una imatge que gairebé tocava el sostre, l'acompanyava la humitat i quadrets d'exvots d'alguna intercessió miraculosa de sant Fèlix. En aquesta situació el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, hereu únic d'un important patrimoni al Penedès, va decidir aplicar una part del llegat familiar a les Cabanyes, a Vic i a Vilafranca. Dignificar la cripta va implicar encarregar a l'artista Josep Llimona el grup escultòric de l'enterrament de Jesús i també un nou altar dedicat a sant Fèlix que acollís les seves relíquies.

Enllosada i decorada

Torras va convèncer el prevere vilafranquí Joaquim Inglada, marmessor del patrimoni dels Via Oliveras, que costegés la neteja i ornament de la cripta. El vell altar del Patró vilafranquí amb la imatge a la glòria va anar a l'altra banda de la plaça, a la capella de sant Pelegrí, i el grup escultòric d'en Llimona va ocupar l'espai del fons de la cripta, on segueix ara. Al davant es va situar l'altar amb les relíquies i la imatge de sant Fèlix i per completar l’entorn, en especial el grup escultòric, l’artista Joan Llimona, germà de l’escultor Josep, va pintar les parets amb apropiades decoracions, figurava a la part de l’arcuació central les Taules de la Llei i als costats els atributs dels quatre evangelistes, completant-ho a cada banda amb un tapís pintat. Per una carta del bisbe Torras sabem que Joan Llimona va encarregar-se també de dirigir l'enllosat del sòl de la cripta, llavors encara de terra.

Era aquesta la cripta que havia somiat el bisbe Torras? Ho podem creure, però no la va veure mai acabada, va morir el febrer d'aquell any 1916 i el conjunt de la cripta es va enllestir uns mesos després i es va consagrar el 29 d'agost. Coneixem tan sols una imatge fotogràfica de la cripta amb les pintures de Joan Llimona -la qual reproduïm- que ens mostra un estil proper al dibuix decoratiu. És fàcil entendre que no es devia fer el tractament correcte de la pedra i les humitats i de les baixes temperatures van determinar que les pintures anessin desapareixent tot i que no feia gaire més d'un any que s'havien estrenat. Potser no eren del gust de tothom i es van treure. El resultat, però, continuava sense ser satisfactori i es va haver d’actuar sobre les parets i voltes de la cripta, del cost d'aquesta intervenció se'n feu càrrec igualment Mn. Joaquim Iglada Via, degà de la Comunitat de Preveres de Santa Maria.

Després vindria la reforma del Concili com a justificació per suprimir el 1964 l'accés frontal a la cripta, però que va fer possible l'ubicació actual de l'altar i les relíquies del nostre sant Patró, tot i que es mantenen els problemes d'humitat. Aquest 30 d'agost, un any més, hi accedirem a fer pregària i demanar a sant Fèlix el seu favor.

Per saber-ne més: VV. AA. Santa Maria de Vilafranca. El gran temple gòtic del Penedès. Parròquia de Santa Maria. Vilafranca 2024. Josep Maria Juncà i Antoni Ribas, Sant Fèlix el romà fet vilafranquí. Ajuntament de Vilafranca 2009. VV.AA, Abecedari de la Festa Major de Vilafranca. Vilatana. 1995


La cripta d'abans del 1916, amb sant Fèlix a la glòria i quadrets exvots a les parets (Foto. Arxiu Joan Bosch)

La cripta renovada amb el nou altar i les pintures de Joan Llimona. (Foto. Arxiu Joan Bosch).

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", extra de Festa Major, el 28 d'agost del 2026.



















divendres, 25 de setembre del 2026

Els temps de la festa

A l’entorn de la festivitat de sant Fèlix les diades tenen temps diversos en la vida de tots i cada un dels penedesencs, espais que es corresponen a les etapes del viure. La celebració, el que en podríem dir l’essència del programa d’actes, no ha canviat gaire en els darrers setanta o vuitanta anys, però aquella Vilafranca dels anys cinquanta, posem pel cas, ha acabat aferrada al vertiginós ritme d’acceleració d’ara mateix i al pas de les més recents tecnologies, sense cap mena d’aturador. Potser per això els que ja tenim un bon grapat d’anys coneixem prou bé el component nostàlgic de la Festa Major, el de les coses que ja no hi són i el d’aquells que compartien la celebració amb nosaltres i que ara han esdevingut absents.

Els meus primers records de festa no són sols el Drac, els Gegants i les Cotonines, també el castell de focs del 29 i tot seguit, amb els cosins de Barcelona i de la mà de l’avi, la primera funció del circ Continental, al Camp dels Rolls i l’endemà als cavallets de la Rambla. L’adolescència la va marcar l’interès pels balls i els castellers, a peu de pinya fent mans amb els Verds i tertúlia amb els amics, sota el balcó de l’Ajuntament amb el Ton Massanell, retornat ja del voluntari exili vora mar, amb mossèn Lluverol, el Miqueló i alguns més de fora vila que potser no veiem en tot l’any però que no faltaven a la crida castellera. I si era el cas —amistat amb algun administrador— anada a la processó. En aquells primers anys adolescents eren d’obligació els espectacles, en especial el cinema o alguna obra de teatre, potser més que no pas la música. El que no ha canviat és el temps del dinar, en els meus anys infantils amb llevant de taula inclòs. Des de fa anys, però, la festa major té, per a mi i suposo que per a molts, un altre temps, el de l’ofici, la pregària a la cripta i els castells, una mica a la plaça i tots sencers al televisor.

La petjada dels anys la trobem remarcada en els retrobaments, a peu de carrer en qualsevol moment i sobretot a la sortida d’ofici, al portal de la plaça de Santa Maria, l’encontre d’amics i coneguts. És el punt enyoradís que ens pauta el pas del temps, el goig de la trobada, el record dels absents i sempre el desig compartit d’una bona Festa Major.

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 28 d'agost del 2026.

divendres, 18 de setembre del 2026

25 anys de Gogistes Penedesencs

Conferència pronunciada al santuari de la Mare de Déu de Foix el dimarts 8 de setembre del 2026 en la festivitat de Santa Maria de Foix.

Benvolguts devots i amics de Foix.

Comparec avui en nom de l'entitat Gogistes Penedesencs i excuso el seu president, Antoni Sagarra, que per raons personals avui no ha pogut pujar. La nostra entitat celebra els 25 anys d'activitat en la promoció dels goigs en tots els seus aspectes, i ho commemora justament amb una nova edició dels tradicionals goigs a la Mare de Déu de Foix, advocada i patrona del Penedès, d'aquí una estona, en acabar la celebració litúrgica, els tindreu a les mans. Vagi d'entrada el nostre agraïment a tots aquells que han fet possible aquesta nova edició que, com veureu, és diferent de totes les anteriors perquè hem demanat a Antònia Bonell, il·lustradora vilafranquina que aquest any ha fet el dibuix de l'estampa i els goigs de sant Fèlix, que ens fes una il·lustració, m'ha demanat que l'excusi perquè les obligacions professionals li impedeixen ser avui aquí. El nostre agraïment, per tant, a ella i a l'Associació Cívica del santuari, l'Ajuntament de Torrelles i la Parròquia de Santa Maria de Foix.

En l'actualitat hi ha a Catalunya gairebé mitja dotzena d'entitats que com la nostra promouen tot allò que té a veure amb els goigs, des de la reedició de goigs antics -en el nostre cas hem publicat 7 carpetes de cinquanta goigs cada una, goigs històrics del Penedès fins al segle XIX-, passant per l'edició de goigs nous sobre la lletra tradicional, que és el cas d'aquest d'avui o els de sant Fèlix que es donen cada any a Vilafranca en els nou dies de la novena, i encara la creació de goigs nous com el dedicat a les relíquies de sant Fèlix que vam estrenar, música de Paton Soler i lletra d'un servidor, l'11 de setembre de l'any passat en els 125 anys de l'arribada de les relíquies.

A més, Gogistes Penedesencs ens dediquem a l'estudi i difusió d'aquesta mostra de religiositat i devoció popular que són els goigs, ho fem a través de conferències, articles i fins i tot llibres com el que l'any 2019 vam fer possible amb l'amic Albert Parellada on estudiàvem i reproduíem tots Els goigs a Nostra Senyora de Foix, advocada i patrona del Penedès.


                                                    Dibuix d'Antònia Bonell

Potser direu que els gogistes no som molta gent i que en aquest món tan tecnificat això dels goigs sembla una cosa antiquada, però el fet és que es continuen cantant arreu dels Països Catalans des de fa segles i que no s'aturen les edicions, comptant sempre amb el suport d'entitats, institucions i organismes oficials. Mireu, aquesta edició nova dels goigs de Foix és la número 654, la darrera que hem fet tot i que ja n'hi ha altres programades, 654 dividit per 25 anys dona més de 26 goigs l'any o si voleu dos goigs al mes, a banda de les 7 carpetes que us he dit. Com veieu fem feina i avui em plau que m’hàgiu convidat a explicar-la una mica aquí a Foix que també és casa meva i on recordo cada vegada que pujo a mossèn Bartomeu Elias amb qui havíem cantat aquests goigs de la Mare de Déu, potser desafinant una mica, però amb tota la devoció del món que és el que realment s'hi val, perquè els goigs tradicionals són com aquests nostres, senzills de lletra i música, però autènticament populars, si cal sense instruments musicals ni grans corals: és el poble que canta i prega. En aquest sentit, els goigs de Foix són un excel·lent exemple d'aquesta tradició popular mentre que els de sant Fèlix a Vilafranca no hi tenen gaire a veure.

Més detalls, perquè la paraula “goigs” és igualment polisèmica. Quan en determinades festivitats diem que “anem a goigs” volem dir que anem, posem pel cas, a la novena o ofici religiós i al posterior cant dels goigs, però quan els gogistes diem que publiquem els goigs ens referim, però, a l’edició del text que es canta o s’havia cantat, totalment o parcialment.

Parlem de goigs, és a dir d’unes edicions que tenien unes característiques tan específiques i tradicionals, com tradicional era el seu ús. Aquests aspectes, com tantes altres coses, al segle XX comencen a canviar i avui en dia aquesta pràctica devota gairebé ha desaparegut perquè si parlem de característiques específicament tradicionals no ens podem referir, per exemple, als goigs actuals de nova factura, sinó al caire que tenien els antics, mentre que els d’ara són a tot color, tenen un disseny diguem-ne informàtic i sovint porten tota una explicació informativa al seu darrere. Els d’ara són una obra d’art o de disseny, el resultat de la labor d’un dissenyador gràfic i de la impremta mentre que els del segle XIX eren el resultat d’allò que se’n deien “arts gràfiques”, eren un producte elaborat per obra i gràcia d’un impressor que, sovint amb uns mitjans ben reduïts, feia veritables meravelles. Aquells impressors aprofitaven gravats, orles, culs de llàntia i altres andròmines metàl·liques que sovint feia dècades que estaven als pupitres de la impremta, peces de boix o metàl·liques que fins i tot tenien un petit mercat que les feia anar d’una impremta a l’altra.

Fins entrat ja el segle XX, posem fa cent anys, els impressors aprofitaven sovint raimes de paper que havien quedat d’altres treballs, sempre paper d'aquell que ara en diríem reciclat, de segona qualitat, molt senzill. Els goigs eren impresos a una cara i a una tinta, en color ala de mosca, o sigui negre d’impremta, i només en casos molt especials algunes sanefes o detalls es feien en un segon color, generalment vermell; la selecció de colors o pantone no existia, però hi havia qui s’entretenia a acolorir a mà la imatge o algun element dels goigs.

Solem afirmar que la tipografia va revolucionar el món dels goigs, fins llavors orals i reservats gairebé als set goigs de la Mare de Déu, alternança als set dolors de la Verge Maria. Entorn de la litúrgia, quan el llatí ja és del tot incomprensible per al poble, ben just estrenada la impremta sobre el 1450, als segles XVI i XVII ja trobem les primeres produccions de goigs impresos, literatura culta i popular alhora, però a l’edició hi havia només la lletra, la música es mantindria per transmissió oral fins a temps molt recents; com qui diu, va ser al segle XX que els pentagrames van començar a fer acte de presència en els goigs.

En realitat, però, la impremta va revolucionar molt més que el món de la pregària, ho va revolucionar tot, perquè d’una transmissió cultural oral i secular, cantada o apresa de memòria per un poble que no sabia llegir ni escriure es va passar a uns papers amb lletres que posaven la cultura com qui diu a l’abast de tothom. Un tema que inicialment va preocupar molt a les autoritats, si la cultura es posava en mans del poble aquest podria tenir coneixements i pensaments propis, i d’aquí n’acabarien venint les idees pròpies i fins a les de la revolució. Recordem que el 1814, acabada la Guerra del Francès, quan Ferran VII retorna al país ho fa com a rei absolutista, rebutja la Constitució de Cadis que havien elaborat els liberals el 1812 i prohibeix l’entrada de publicacions impreses de fora, perquè amb les lletres venien les idees de la Revolució Francesa que van fer que el seu parent, el Borbó francès, perdés el cap a la Bastilla.


Tornem enrere, en els segles del barroc i el neoclassicisme, en aquells temps que fins fa ben poc anomenàvem els segles de la decadència, els goigs van ser un dels vincles de manteniment de la llengua, de manteniment i d’aprenentatge de la lectura, eren a casa, uns versos que hom sabia de memòria, però que sempre es podien repassar. Parlo d’una època que a les cases no tothom sabia llegir i escriure, sovint la dificultat tant d'un exercici com de l’altre era gran, de manera que hi havia qui a casa llegia o feia cantar als menuts les estrofes dels goigs i era així que començaven a aprendre una mica a llegir.

Llegir en veu alta, era també la manera com és llegir el diari als cafès, entre els homes que havien acabat la jornada laboral molts dels quals eren analfabets o llegien amb molta dificultat, de manera que escoltaven al que en sabia i llegia en veu alta. Suposo que recordeu aquells diaris subjectats en una barra de fusta per tal que no s’esgarriessin els fulls o se’ls emportés algun pocavergonya. Com que la premsa en aquells temps era més ideològica que de transmissió de notícies, el que corresponia era llegir o sentir com llegien l’article de comentari que una personalitat o l’altra política o intel·lectual feia d’un tema determinat, el tema resultava tractat o comentat sempre des d’una determinada línia política a la qual eren afectes els membres de la tertúlia d’aquell cafè.

Va ser així, amb diaris o goigs o auques, que moltes persones van millorar els seus coneixements i gairebé es pot dir que, després d’una breu i molt deficient o inexistent escolarització infantil, adults ja, van aprendre a llegir. Les dones ho solien fer amb els missals i altres llibres devots i els homes potser més a la barberia, on anaven a afaitar-se i tallar-se els cabells. Suposo que el meu avi que els diumenges feia de barber a Moja, quan acabava la jornada també agafava el Papitu o el Cu-cut que tenia pels clients i practicava una mica. Així, amb molta voluntat i molt poca escola, van aprendre a llegir els meus avis paterns, i no parlo de fa segles sinó ben just cent anys.

Si tornem específicament als goigs, més enllà de la forma, potser ens hem de preguntar què diuen. Llavors ens trobem amb la sorpresa que sovint el contingut és minso, la biografia del Sant inexistent i les referències són tan genèriques que serveixen per a un o altre, es reaprofiten. En altres ocasions els versos ens parlen únicament de com la població o la parròquia corresponent ha fet lloança sempre d’aquell Sant o ens expliquen la història de la Mare de Déu trobada, com la nostra de Foix, una història molt semblant en una imatge o altra.

Tot i que es diu que una de les intencions dels goigs va ser ajudar a substituir les advocacions dels sants locals per la devoció a la Mare de Déu, la qüestió és que el tema no va ser gaire efectiu. A més, com que els goigs no tenen un nombre fixat d’estrofes, es pot fer de més o de menys, si succeeix algun fet extraordinari que s’atribueix al Sant es pot afegir una altra estrofa... i a l’hora de cantar-los sovint se’n trien sols algunes, generalment les primeres i ja n’hi ha prou.

Estem parlant d’una eina de cultura popular, per això el concepte d’obra culta no hi és aplicable, ni el concepte d’original o plagi, les lletres es reaprofitaven, la música no cal dir-ho i fins a les imatges, sanefes i detalls d’ornamentació, en el món de la impremta clàssica anaven –com hem dit- d’un treball d’impressió a l’altre, sovint amb variacions mínimes per a un Sant o altre, i encara més per a la Mare de Déu en imatges que trobem aquí i allà i que tenien un mercat, de forma que la imatge d’un goig podia passar una temporada en una impremta i després ser prestat o venut a un altre taller.

Tot plegat feia que l’edició resultés molt barateta i que no fos el resultat d’un encàrrec concret sinó més aviat un bon recurs per omplir hores perdudes, quan a les velles impremtes no hi havia gaire feina perquè, per anar bé, sempre havia de sentir-se el tric- trac de la màquina, la minerva. Quan la feina mancava, les hores perdudes s’omplien tallant paper d’estrassa, manipulant serpentines i confeti, i a la minerva fent estampes, paper ratllat, fulls de rengle (d’aquells amb soldats que la canalla retallaven per jugar), alguna auca i algun goig. I això mateix era el que es venia a la botiga, perquè les impremtes solien tenir botiga, un establiment d’aquells gairebé sense aparador, sempre amb flaire de tinta que venia del taller mig soterrat, a l’espai on hi havia hagut el celler, o als darreres, a la rebotiga. Les portes de l’establiment s’obrien de dins cap a fora -perquè la família vivia a l’entresol de la mateixa botiga i la porta la tancaven per dins- i una vidriera, que era on, amb un cordill i una pinça, es penjaven les novetats. Gairebé a totes hores que llavors no es fixaven horaris comercials, s’hi podien comprar goigs quan se’n feia un tiratge nou o quan el de goig de casa era ja massa vell.

Com esmentarem tot seguit, la impremta era un dels punts de tertúlia obligada al capvespre i, com que sovint s’hi confeccionaven setmanaris, la tertúlia aportava igualment les notícies que tombaven pel carrer, era com els telèfons mòbils d’ara però de viva veu, en directe i, sobretot, sense tenir tanta pressa ni anar gaire lluny. A Barcelona, posem, pel cas, les notícies de París, Londres o Roma interessaven ben poc si no eren extraordinàries, i les de la resta del món havien de ser excepcionals que veure-les en lletra tipogràfica sobre paper.

Sap greu però tot això, que tenia un caire que en podríem dir romàntic o decimonònic ja ha passat a la història a mans dels ordinadors, parlo de quan es feien clixés o fotolits, que per als adolescents són una cosa tan estranya com la “lletra de metge” perquè ara ja et donen la recepta impresa amb ordinador, amb general alegria dels farmacèutics.

Un goig com Déu mana, fet d’impremta i no de fotocòpia, és la confluència d’una triple obra d’art: la poètica, la musical i la gràfica, amb un resultat posat al servei d’una devoció religiosa. Servien per trencar el caire de pregària individual o íntima, caire que tenia també el fet de passar el Rosari, i permetia entrar en la pregària de caràcter conjunt o coral, un aspecte que sovint donava al tema un caire més optimista, com els himnes que, interpretats per una multitud, tenen un caràcter encomanadís, que conviden a afegir-s’hi i com que la tonada es repeteix una vegada i una altra, a la segona passada ja te la saps, encara que no l’hagis sentit mai, o encara que aquell no sigui el teu equip d’un esport determinat. Sé de cases on una tempesta de llamps i trons era compensada amb el cant dels goigs a santa Bàrbara, i a Vilafranca no hi havia sequera que durés si es tenen a mà els goigs de sant Fèlix, màrtir.

Fins al segle XIX, i amb excepcions, la majoria de les composicions dels goigs eren ben senzilles, amb una música especialment simple i fàcil de recordar, sovint reaprofitada d’altres composicions. Jo crec que aquesta és una de les característiques de la majoria dels goigs, quan estem davant d’una peça musical per a orquestra i cor polifònic ens trobem amb uns goigs fora de l’habitual. Els goigs s’han de poder cantar en un aplec, al cim d’una muntanya i allí no hi puja gairebé cap instrument musical. El que cal és un producte pràctic, d’utilitat per a persones amb uns coneixements musicals mínims o inexistents, goigs per a cantar a una sola veu i sense por de desafinar que allí el que hi compta no és tant l’harmonia com la devoció.

En l’àmbit de la fe hi ha, evidentment, tota una colla d’aspectes a tenir en compte, a més dels goigs; però aquests també tenien atribuït, especialment si havien estat beneïts pel senyor rector, un cert caire taumatúrgic, al costat dels escapularis, les relíquies i altres, elements que, a posteriori, suposaven un reconeixement de la intercessió del Sant o Santa, intercessió manifestada en forma d’ex-vots de tota mena, és a dir que existia un reconeixement popular a la seva intercessió davant tràngols difícils, habitualment de temes de salut, tot i que avui en dia podríem demanar la intercessió d’un o altre per tal de no ser desnonats en cas d’impagament, o que l’alcoholímetre no marqui per no ser multats quan els Mossos ens aturen el vehicle a la carretera.

En aquest espai de l’espiritualitat i les creences resulta interessant com els professionals de l’assistència sanitària s’han hagut de plantejar el tema del respecte a aquestes creences, com si es tractés d’un protocol d’actuació. El plantejament no pot ser altre que el tracte respectuós amb les creences de cada malalt quan aquest es troba en una situació de tràngol i que, a més dels aspectes materials mèdics i la seva capacitat guaridora, té al seu abast uns elements d’intercessió espiritual que cal respectar perquè pertanyen a la intimitat, no pas a la física sinó a l’espiritual. Durant quatre anys vaig tenir un familiar directe internat en un geriàtric i podria parlar dels aspectes d’aquest caire, entre els que no faltaven els goigs, que cada un dels internats tenia al seu abast, uns per voluntat pròpia i altres, mancats ja de coneixement o del que en diríem discerniment de les coses, ho tenien per voluntat dels familiars directes.

Pensem en la tradició encara ben viva a la meva terra de l’estampa de sant patró. Tot i que avui aquesta utilitat sembla que ha anat de baixa, l’habitual era penjar-la rere la porta del cancell i encomanar-nos a ell o ella, abans de sortir de casa. Per ser més curosos en aquesta explicació direm que l’obligació era no despenjar cap estampa sinó posar la nova a sobre, no fos cas que despenjar-la suposés un menyspreu i portés mala sort, com els calendaris, el del nou any sobre del vell, si cal penjat amb un filferro amb ganxo.

També els goigs tenien un sentit i utilitat de pregària més o menys taumatúrgica, és a dir més o menys propera a un fet miraculós, el “vostre favor” que implorem cada any a sant Fèlix. Així una pregària a santa Bàrbara quan venia tempesta o a la Mare de Déu de Núria si una parella buscava tenir descendència, en el moment de desembarassar a sant Ramon Nonat patró de les parteres, a sant Fèlix en cas de sequera o a sant Jocund en malalties infeccioses, i en un altre moment de la vida els goigs al Sant Crist de la Bona Mort. Parlem de pregària i cant dels goigs, o tan sols lectura si no se sabia la tonada, tot i que ja hem dit que solien ser músiques molt simples sobre quartetes de versos octosíl·labs.

Costums d’altre temps que no hem de perdre, que es mantenen i recuperen en nous treballs d’impremta, petites joies tan ben editades i impreses, una tasca cultural i de devoció que troba el seu millor manteniment i devoció en la labor d’entitats com Gogistes Penedesencs. Si us agrada, si en sou col·leccionista, us esperem per poder continuar dient i per escrit que la Mare de Déu és de Foix l'alegria.

Que sigui per molts anys i moltes gràcies.