Presència del Penedès en la vida i l’obra d’Antoni Gaudí

Versió ampliada del text publicat al «3 de vuit» el dia 17 d’abril del 2026.

.-L’arquitecte era descendent d’un calderer vilafranquí

.-Les pedreres vilafranquines material per a les seves edificacions.

.-Torras i Bages va influir directament en la realització de la Sagrada Família.

La commemoració del centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí Cornet (1852-1926) ha estat motiu per a dues exposicions complementàries a Vilafranca, amb el títol «El Penedès amb ulls de Gaudí», al Berger-Balaguer fins al passat 12 d’abril i a la capella del Sant Pelegrí de Vinseum encara fins al 28 de juny. S’ha recordat allí la vinculació que va mantenir el genial arquitecte amb diversos àmbits del Penedès, de manera que es podria dir que la petjada penedesenca, i específicament vilafranquina, en Gaudí té una doble dimensió, la material s’inicia potser en el seu rebesavi, el vilafranquí Simeó Salvany Solsona, d’ofici calderer i que perdura en la pedra i els materials penedesencs emprats en les seves obres. Però potser encara és més significativa la dimensió espiritual, la petjada dels grans intel·lectuals del segle XIX i específicament l’empenta de Torras i Bages que és qui l’encoratja a tirar endavant el projecte de la Sagrada Família, d’aquí que es reivindiqui una escultura del bisbe Torras a la façana de la Passió mentre segueix endavant el procés de beatificació de Gaudí i el del bisbe fill de les Cabanyes fa dècades que es manté empantanegat entre tràmits, qui sap si pel seu reconegut catalanisme.

De Vilafranca a Riudoms i Reus

Com es recordava amb detall a les exposicions commemoratives, el rebesavi de Gaudí es va traslladar a viure a Riudoms i una filla seva es casaria amb Francesc Gaudí Figueras, el seu besavi. Hi ha així l’empremta de la tradició familiar artesana Al segle XVIII la producció d’aiguardent va esdevenir habitual al Penedès com a complement i sortida als excedents de vi, d’aquí que la caldereria tingués molta activitat, quan els comerciants europeus fan de Reus el centre de la seva activitat de mercat de fruits secs i també d’aiguardent, amb sortida del producte a través del port de Salou, la producció de caldereria esdevé més activa en aquells indrets, fet que explicaria el trasllat de l’avantpassat de Gaudí a Riudoms on un petit museu a la casa pairal dels Gaudí mostra nombroses peces d’aram, bona part de les quals calderes i alambins emprats per a la destil·lació i producció d’aiguardent. No oblidem que el Penedès estava comunicat amb l’Alt Camp a través del Coll de Santa Cristina.

No oblidem tampoc l’aplicació de fragments d’ampolles de xampany en el trencadís gaudinià i el material de les pedreres de l’entorn de la capital penedesenca -la reconeguda «pedra de Vilafranca»-, a l’explotació de la qual es dedicava la família Cusiné. Gaudí empraria aquest material en algunes de les seves obres, i específicament a la casa Milà del passeig de Gràcia, coneguda popularment com «la Pedrera» per la profusa aplicació d’aquest material a la façana.

Amb poc més de vint-i-cinc anys Gaudí havia conegut el Penedès interior, la terra d’una banda dels seus avantpassats, el 1880 en una visita de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques a Vilafranca i Olesa de Bonesvalls. El 1901 el trobem a Vilafranca per parlar del projecte d’una creu monumental que es volia aixecar a Ordal, amb el seu mecenes Eusebi Güell i el degà del Penedès visiten l’indret, un projecte no es va arribar a concretar mai.

El guiatge

A Barcelona deixaran empremta en la formació intel·lectual i estètica de Gaudí els personatges més rellevants de la florida penedesenca de diverses generacions. D’entrada, els plantejaments estètics de Pau Milà i Fontanals (1810-1883), el rigor intel·lectual del seu germà Manuel (1818-1884) i del filòsof Francesc Xavier Llorenç i Barba (1820-1872). Al seu darrere, la producció literària de Gaietà Vidal i Valenciano (1834-1893) i en grau més baix del seu germà Eduard (1838-1899), tots ells residents a Barcelona.

Tres figures claus de la generació de Gaudí són el vigatà Jaume Collell (1846-1932), el mecenes Eusebi Güell (1846- 1918) i especialment Josep Torras i Bages (1846-1916) que tindrà una influència directa sobre l’arquitecte. Amb posterioritat, cal esmentar per la seva incidència en l’obra gaudiniana el pintor Josep Maria Sert (1874- 1945), el vilanoví Josep Francesc Ràfols (1899- 1965) i finalment el vilafranquí Manuel Trens (1892- 1976) qui amb motiu de la sobtada mort de Gaudí el va qualificar de «l’arquitecte de Déu».

Antoni Gaudí, que va ser declarat «venerable» pel papa Francesc i té en camí el seu procés de beatificació, va esdevenir en els darrers anys de la seva vida una persona d’un profund misticisme, com ha estudiat recentment Armand Puig en el volum «Antoni Gaudí, vida i obra», però un moment clau en la seva trajectòria vital i que ens mostra la influència que el bisbe penedesenc tenia sobre l’artista, va ser l’any 1894 quan Torras convenç Gaudí per tal que abandoni el dejuni extrem que estava realitzant i li fa veure que té una missió que no és altra que la d’emprendre el projecte del temple expiatori de la Sagrada Família.

El canonge Collell, Torras i Bages i Gaudí en un dibuix d’Opisso. (Vinseum)

A l’epistolari de Torras, conegut i editat de fa anys, hi ha una missiva a Gaudí que li porta personalment el jove pintor Josep Maria Sert (1874-1945) que es presenta així al genial arquitecte «me sembla -escriu Torras- que hi ha un paral·lelisme entre l’esperit de l’un i el de l’altre». En una carta de Torras a Sert del 1903 escriu «No puc prescindir d’En Gaudí, puix és arquitecte de mèrit, i en la comissió tinc la seguretat de que no es deixarà portar d’una impressió rebuda poc favorablement, sinó que, home de talent i voluntat recta, judicarà segons veritat». El projecte de murals de Sert a la catedral de Vic que va projectar l’any 1900 per encàrrec de Torras va ser revisat el 1905 per Gaudí i el dibuixant i pintor Dionís Baixeras (1862-1943) pràcticament coetanis ambdós.

Torras i Bages va ser un decidit impulsor de la devoció a la Sagrada Família i la pràctica piadosa de la visita domiciliària devocionari escrit l’any 1894, amb el qual l'autor paga un tribut de recordança al seu pare, traspassat recentment, i en destina el producte al temple expiatori de la Sagrada Família. Fou estampat en la Casa Subirana, de Barcelona, l’any 1895. El 1906, per tal de proporcionar treball a una impremta de Vic, l'autor el feu reimprimir en aquesta ciutat. . Igualment, en diversos moments de la correspondència del bisbe veiem com feia constants aportacions econòmiques per a la construcció del temple. Potser un dels testimonis més directes és la carta del 1912 adreçada al jesuïta Ignasi Casanovas, on Torras escriu «comprenc la situació d’aïllament d’esperit d'en Gaudí després de la mort de sa neboda, que vivia en companyia d’ell. Home qui no cerca relacions, ni expansions mundanes, troba a faltar los afectes domèstics, que ara necessita suplir amb los afectes de l'amistat. Quan V. vindrà a Vic per los Exercicis porti'l, doncs, a ell, que és molt mereixedor de que se proporcioni consol a aquell qui tants goigs cristians i estètics ha proporcionat als altres».

La mort del bisbe el 1916 el va afectar de manera remarcable i va ser llavors que a la façana de la Passió va projectar-hi un obelisc de més de vint metres dedicat al bisbe de Vic, obra que mai s’ha concretat i que no estava prevista, tot i que la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat havia reivindicat darrerament la seva realització d’acord amb l’únic dibuix original de Gaudí que es conserva d’aquesta banda de l’edificació; una informació recent, del dia 15 d’abril, indica que el president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, ha afirmat que el monument dedicat a Torras i Bages es portarà a terme tal com el va projectar Gaudí tan bon punt s’enllesteixi la façana de la passió.

Josep Francesc Ràfols recordava que Gaudí li havia comentat: «Jo era molt amic del doctor Torras. Abans d'ésser bisbe venia tot sovint aquí. Ens passejàvem per baix, enraonàvem... Ell ha dit la frase més exacta sobre Temple. Quan va publicar el «Mes de Sant Josep» va escriure en el pròleg que aquesta obra és un dels temples més elegants de la cristiandat. Jo crec que això és exacte.» («En Gaudí i el bisbe Torras», a «Penedès», març 1921).

Inventaris "Post mortem" notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1832- 1833)

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

1832.- No té inventaris.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1833. Foli 151r a 152v. 21 d’abril de 1833.

Maria Rovira* Raventós, vídua de Magí Rovira, dit de la Foradada, pagès de Sant Pere de Subirats. Inventari de la casa a l’heretat de la Foradada. Celler amb 17 botes de les que 16 són grans i una petita i estris; entrada amb eines i un jou de bous; estable amb dos bous vells; cuina amb escó i estris; pastador; menjador amb una taula llarga i dos bancs amb un respatller; sala amb un cofre, rellotge clavat a la paret i quatre cadires de boga; cambra dita del pou; amb llit de posts i bancs i roba; cambra sobre l’estable amb llit de posts i bancs, una calaixera amb roba, armari gran amb roba i un santcristo al capçal del llit; apartament amb nou dotzenes de rams de fil d’estopa i dues gerres d’oli; cambra dels mossos amb quatre llits de posts i bancs, roba i un coixí ple de palla; en «la agolfa» cereal i estris; rebost amb forques clarals i altres forques de ventar, un salador; entrada amb estris; xoll amb cinc porcs xics; corral amb quatre gallines i llenya. Més 8 deutes al seu favor i un censal.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1833. Foli 221r a 221v. 8 de juliol de 1833.

Carmina Esclassans Font, vídua de Pere Esclassans, espardenyer de Vilafranca. Inventari a Vilafranca de roba, dos llits de posts i bancs, un armari, una caixa de pi, quatre cadires i una taula i estris. Més una pça de terra a Vilafranca a la partida de Puigciuró. Més una peça de terra a Sant Pere Molanta. Més un dèbit al seu càrrec.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1833. Foli 236r a 237v. 5 d’agost de 1833.

Josepa Ybern Cruset, muller de Magí Ybern, pagès de Torrelles de Foix, hereva dels bens de Ramon Cruset Cerdà, dit de Griansola, pagès del terme, avi de Josepa Ybern Cruset, testament davant el notari Bartomeu de Vilafranca el 27 de febrer de 1771. Inventari d’una casa amb pallissa, oficines, dos apartaments units, al terme i parròquia de Torrelles de Foix de l’heretat Cruset de Griansola. Golfa amb estris; rebost amb un salador o llit de porc; sala amb taula, quatre cadires de boga, una taula, armari a la paret amb roba; cambra principal amb llit de posts i bancs, una caixa i tres cadires de boga; cambra de davant amb llit de posts i bancs i roba; cambra de detràs amb llit de posts i bancs i roba; botiga de grans amb estris; menjador amb taula i banc respatller, amb estris i tres quadres de fruites; entrada amb eines de pagès; cuina amb estris i pastera; celler amb dues botes de 7 càrr., una olla de fer aiguardent amb ses trompes i demés; porxo de davant la casa amb estris; estable amb un matxo vell i estris; corral de bestiar; capella amb un Santcristo, una Verge dels Dolors i un Sant Jaume xic; sagristia amb estris de dir missa. Més dos apartaments separats de la casa principal. Més tota l’heretat d’en Cruset de la Griansola que afronta, entre altres, amb l’heretat Masflorit i l’Heretat Monsarra.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1833. Foli 261v a 263v. 11 de setembre de 1833.

Santa Magdalena del Pla. Sufragània de Santa Maria de Lavit. El rector i Jaume Cerdà de Palou, pagès d’¡aquest terme, curador dels fills menors de Joan Borrós, pagès de la mateixa i Francesca Borrós sa muller, ara morta. Inventari d’una casa al carrer de les Parres o Casa Borrós, casa principal amb tres cases contigues i un hort al mateix carrer; celler amb 14 botes de 7 càrr.; entrada amb eines de pagès, taula i tres bancs sense respatller; cuina amb dues taules, un banc, un escambell i estris; estable amb estris; botiga amb cereal; primer pis amb tres guarniments de posts i bancs i roba. Més un hort proper. Més diverses peces de terra a Santa Magdalena del Pla a la partida del Camp i a la de les Faixetes. Més una casa a la parròquia de santa Maria del Pla, al carrer dit Lo camí de la Font. Més una peça de terra as la partida de La Tarumba i un hort davant de les cases. Més un hort davant la Tarumba. Més una vinya que afronta amb terres de Joan Raspall dels Horts. Més quatre peces de terra a la Granada. Més rabasses mortes i censos.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1833. Foli 356r a 357v. 19 de desembre de 1833.

A Sant Pere de Riudebitlles, Pere Tenas, capellà ecònom de l’església de Sant Pere; Ramon Gomà, cotoner de Sant Pere de Riudebitlles i Joan Gomà, pagès de Sant Quintí de Mediona, marmessors dels bens de Josep Gomà Suriol, cotoner de la vila de Sant Pere de Riudebitlles. Inventari de la casa al paratge dit el Torrent Curtó [Cuitó?] De Sant Pere de Riudebitlles, que afronta, entre altres, amb la carretera a Vilafranca. Entrada amb estris; celler amb 3 botes de 7 càrr., i estris; aposento sota la cuina amb feixes de cànem i estris; cuina amb pastera plana i estris; eixida amb estris; cambra del davant amb taula, cadira i roba; un armari amb roba; cambra de detràs amb estris i papers de propietats i censos; eixida amb corral; agolfa amb esris. Més diverses peces de terra a Sant Pere de Riudebitlles a les partides de prop del Mas de les Planes, la del Canyet, el Torrent de les Guineus i el Mas d’en Tort.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

De 25 a 50, i fins cent anys

El passat dia 21 de març Gogistes Penedesencs va celebrar a Sant Martí Sarroca un quart de segle d’activitat: assemblea, conferència de Salvador Llorach sobre la història de la població, visita a l’església i el castell i dinar de germanor. Una manera senzilla i fraternal de fer memòria de vint-i-cinc anys d’una labor que, entre altres aspectes, ha fet possible l’edició de prop de set-cents goigs -alguns dels quals de nova composició-, com els que tots els vilafranquins coneixem perquè cada any s’ofereixen en els dies de la novena de sant Fèlix. I també han fet possible set carpetes de goigs antics i un llibre dels de la Mare de Déu de Foix.

En un àmbit específic d’entorn popular i devoció religiosa, els gogistes mantenen una tradició centenària i no sols permeten el col·leccionisme, també promouen l’estudi i coneixement dels tallers d’impremta que els van fer possible i les característiques de cada composició, en la lletra i en la música, a més, és clar, de la seva interpretació el dia de la festivitat corresponent. En un món hiperconnectat i marcat per la celeritat més superficial, els gogistes continuen reivindicant les velles tradicions devocionals de remarcada senzillesa, el gaudi de poder adreçar-se a una advocació per fer pregària en el cant. Tot plegat, bona feina, amb senzillesa i voluntat de servei, i que duri molts anys més.

Justament al castell de Sant Martí vam recordar aquell maig del 1977 -l’any vinent en farà mig segle- que allí mateix es va constituir l’Institut d’Estudis Penedesencs. Els precedents, per altra banda coneguts i publicats, ens situen a la primavera del 1976, com qui diu ara mateix, quan va veure la llum el darrer número de la vilafranquina Dionysos, a la que seguiria el primer d’aquells Olerdulae que, a més de fer crònica de les activitats del llavors Museu de Vilafranca, van promoure la creació de l’Institut d’Estudis Penedesencs tot prenent com a referència la Primera Exposició d’Art del Penedès, el 1926, on Josep Estalella va proposar la creació d’una entitat dedicada als diversos aspectes de l’estudi del Penedès. Així les coses se’ns gira feina: la commemoració del centenari de la I Exposició d’Art del Penedès i l’any vinent els cinquanta de l’IEP.

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 24 d'abril del 2026.

Inventaris "Post mortem" notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1830- 1831)

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Notari J.A. Lomaña. 1830. Foli 349v a 354r. 5 de juliol del 1830.

Antònia Días* Güell, vídua de Ramon Días, negociant de Vilafranca i el seu fill i hereu Antoni Días Güell. Inventari de la casa principal, a la plaça de l’Oli, que afronta amb altres cases del mateix patrimoni. Celler amb 15 botes de 7 càrr.; entrada amb estris; cuina amb taula, escó, estris, dos morters un de coure i l’altre de pedra; cambra principal amb un «ganapé», 7 cadires, llit de pilars, roba i tres quadres, cortines d’indianes i roba; sala amb 9 cadires de boga; cambra de darrere sense alcova, amb una pastera, estris, llit de posts i bancs i roba; cambra de darrere amb alcova, llit de posts i bancs, cortines d’indiana, 4 cadires de boga, roba; galeria amb mobles; rebost amb salador i estris. Més una altra casa a la plaça de l’Oli davant de les carnisseries de la Vila i amb el carrer o passadís entre dita casa i la del Baró de Rocafort. Més una altra casa a la plaça de l’Oli i a la muralla que passa detràs de la casa del Baró de Rocafort, afronta amb el passadís i amb la casa anterior. Més una altra casa al mateix passatge que afronta amb la casa anterior i amb un estable i la muralla. Més una altra casa al mateix paratge, afronta amb les cases anteriors i amb la muralla. Més un pati extramurs a Vilafranca, al paratge del Portalet, afronta amb la muralla i amb el trànsit de dita muralla o portalet i amb el camí que volta la vila. Més casa amb eixida i hort a la plaça de l’Oli, afronta amb el carrer que va a la plaça, al portal de Ferran. Més casa a la plaça de l’Oli, al portal de Ferran que afronta amb la casa anterior. Més casa a la plaça que afronta amb el carrer d’Escudellers. Més botiga que abans era la carnisseria de la vila a la plaça Major, afronta amb passadís que va de la plaça al carrer d’Escudellers. Més diverses peces de terra al terme de Vilafranca a les partides de Camp del Promeal, lo Pasatge, la vinya del Camí de la Granada, el Camp Negre, el Camp del Cos, l’Hort del Cantó, el Camp de la Cua de Lluert, el Camp de la Sínia, el Camp de Colldebou, el Camp de Sant Francesc, i les Tires del Torrents. Més censals sobre la casa. Més deutes.

* * * * *

Notari J. A. Lomaña. 1830. Foli 447r a 449v. 26 d’octubre de 1830.

Josep Archs i Baldiri Mainer, ecònoms de la rectoria de Santa Oliva, la mare i parents del difunt Mn. Joaquim Cardona, rector que fou de l’església de Santa Oliva. Inventari de la rectoria amb cambra i recambra («recuarto») on dormia i habitava, amb roba, dos llits de pilars amb capçalera, dos llits de peu de gall, dos santcristos, un rellotge de plata, 51 llibres dels que 4 són breviaris i els altres llibres morals, un organet d’ensenyar canaris¹, dues cadires, quatre taules, dues mitges taules i una pastera; cuina amb estris, xocolatera d’aram i molinet, estris, plats i olles; rebost amb una bota de dues càrreg.; celler amb una bota de 7 càrr., un orinal de pisa groc i tres gibrelletes; corral amb un porc de cria, fruits i cereals. Més una peça de terra de la rectoria, a rabassa morta.

* * * * *

Notari J. A. Lomaña. 1831. Foli 467r a 469v. 16 de novembre de 1831.

Rosa Nadal Olivella, vídua de Ramon Nadal Colomer de Sant Marsal de Terrassola i Pere Mestres del Racó, pagès de Ribas, tutors curadors dels menors fills de Ramon Nadal. Inventari d’una casa amb la seva era, pallissa, corral i apartament a Sant Marsal de Terrassola, a l’heretat de Ramon Nadal amb terres en part a l’heretat de Joan Raspall dels Horts i amb la de Joan Soler de Secabecs. Sala amb caixa, taula,dotze cadires de boga, rellotge de paret amb caixa de fusta i roba; armari amb roba; cambra amb llit de posts i bancs i roba; altra cambra amb llit de posts i bancs i roba; cambra principal amb dos llits de posts i bancs, recambra, caixa i dues cadires de boga; cambra dels mossos amb tres llits de osts i bancs i roba; altre aposento amb cereal, forcs d’alls i carabasses; rebost amb salador de tocino; botiga d’oli amb gerres per oli, tres carretells cercolats de fusta amb vi blanc, també amb cigrons, fesols i patates; entrada principal amb eines; estable amb dues mules i un matxo; pastador amb una pastera i farinera; cuina amb escó, plats i olles i estris; entrada de dalt amb dues premses de racó i estris; menjador amb taula i dos bancs de fusta i una gerra de terrissa per posar aigua per rentar les mans; botiga amb cereal i estris; celler de dalt amb sis botes de 7 càrreg.; celler de baix amb 26 botes; fassina amb 8 botes de 7 càrr., i dues pipes, una plena de vi i l’altra buida; olla amb trompes per a fer aiguardent, estris i una prova d’aiguardent; cort amb set porcs d’engreix; corral de bestiar amb 70 casivats(?) i tres borrecs; pallisa amb estris. La casa era cercada de les parets amb posts i rolls de pi, llenya i fustes.

* * * * *

Notari J. A. Lomaña. 1831. (Vol. 2.792) Foli 20r a 21v. 22 de gener de 1831.

Rosa Albornar Via, vídua de Josep Albornar, fuster de Vilafranca, inventari casa del difunt al carrer de la Cort de Vilafranca que afronta en part amb la casa de Josep Anton Macià. Al segon pis estris i fustes velles, una caixa i dues caixes noves de núvia, d’alba; cambra principal amb dues cadires de boga, quadres, una taula de pi amb sobretaula,un escriptori de cedre, un tocador xic, un llit de posts i bancs, amb roba, a l’escriptori roba; un altre aposento amb cinc jocs de bancs de fusta, una taula i un escriptori; altra cambra amb un armari gran i una cantonera i a l’armari roba; cuina amb taula de poi i banc de pi, cadires i eines de cuina, plats i olles; celobert seixanta bancs de llit, plats i olles; a la botiga bancs de fusta i eines diverses; celler amb 2 botes de 7 càrr.

* * * * * *

Notari J.A. Lomaña, 1831. Foli 162r a 170v. 5 de juliol de 1831.

Josep Vila Riba i Mas, hisendat de Barcelona, hereu de Josep Mas dit de Guardiola, hisendat de Santa Maria de Bellver, el seu pare. Inventari de la casa principal dita del Mas de Guardiola que afronta amb terres de l’heretat de Rafael Soler, de Vilafranca, dita casa Palau, i amb terres del senyor de Grabuac. Amb golfa amb estris de pagès i trompa per olla d’aiguardent; rebost de la golfa amb barralons, una boteta i salador; hospital o cambra dels mossos anb dos llits de posts i bancs i roba; entrant al rebost de la glfa de la casa amb una taula, plats i olles; al rebost de la golfa de la casa vella plats i olles, cereal, fesols, coves, estris i quatre caixes amb roba; sala del primer pis amb banc respatller, capires de boga, una capella a la paret amb un santcrist i sants; cambra del davant amb mitja taula, cinc cadires de boga, llit de posts i bancs de peu de rei, un mirall, un escopidor de boix, un culleré[?] de drap, roba, estampes; cambra principal amb calaixera antiga amb panys de ferro, escuts, anelles de llautó, amb roba; recambra [«requarto»] amb calaixera antiga, escriptori antic, caixa, calaixera amb roba, escriptori amb un plec d’escriptures entre elles drets, censos i inventaris, roba de dona, quadernillos de paper blanc; cambra de les minyones amb roba i cadires; galeria amb roba i estris; la necessària amb orinal i gibrelletes; cuina amb estris, xocolatera amb molinet, plats i olles, taula, pastera, braser, cadira i escó; armari a la paret de la cuina amb plats i olles; menjador amb ampolles, dues taules, tres bancs respatllers i mola de moldre sal; celler de l’estable amb botes i estris; entrada amb estris; cobert amb eines, entre elles un diable i una pica; aposento dels cups amb dues premses; magatzem de dalt amb una pipa amb aiguardent refinat, amb estris, un fusell de carro, un cavall de mestre de cases, una barrina de fer caragols de fusta; magatzem de baix amb una olla d’aram per fer aiguardent, estris, 17 botes de 7 càrr.,una bomba d’aram usada. Més l’heretat Mas Pinyol amb la casa al terme i parròquia de Santa Maria de Bellver. Més crèdits al seu favor. Més deutes i censals de la casa.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1831. Foli 266v a 267v. 31 d’octubre de 1831.

Josep Parlader, baster de Vilafranca, tutor i curador dels fills i filles menors de Manuel Pedro Bonet, ferrer de Vilafranca. Inventari d’una casa al raval de Sant Francesc amb dues casetes unides, afronta amb el carrer del les Mosques, el raval de Sant Francesc i el carrer de la Cort. Botiga amb enclusa, eines, manxa, ferros, un bagul i una pastera; cuina amb estris, plats i olles, una taula i tres cadires; sala amb un banc i una taula mitjana amb escriptori, estampa, quadre, cadira i banquet; cambra principal amb una taula, quatre cadires de boga, llit de posts i bancs de peu de gall, caixa gran amb roba, cortines d’indiana de les dues alcoves, una escaparata amb la Verge dels Dolors; cambra sense alcova amb una taula, caixes, llit de posts i bancs de peu de gall i roba. Més 13 deutes al seu càrrec.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

1 Es tracta d’un aristó o serinette, orguenet petit de cilindre destinat a ensenyar melodies als ocells (Agraïm la informació a Berenguer Montserrat).

Inventaris "Post mortem" notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1828- 1829)

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Notari J.A.Lomaña. 1828 (Vol. 2.789). foli 110v a 112v. 9 de juliol de 1828.

A Sant Sadurní, Anton Parés, procurador d’ Antoni Ferrer i Ferrer per Rosa Ferrer* Casanovas, vídua de Josep Ferrer Ferrer, pagès hisendat, sobre els bens del seu pare, Josep Ferrer Surià. Inventari de la casa i heretat Surià de Sant Sadurní. Celler de baix amb 16 notes de 7 càrr., i estris; celler de dins amb 12 botes de7 càrr., i estris; celler de l’entrada amb dues botes de cadireta; celleret xic de fora amb 5 botes de 7 càrr., i estris; celler gran de fora el pati amb 12 botes de 7 càrr., i estris; cobert amb dues premses de racó i estris; menjador amb taula i tres bancs amb respatller; cambra nova amb salador; cuina amb escó, pastera i una taula; sala amb dues caixes i una taula; cambra de davant a la dreta amb una caixa; cambra dita alcova de Mn. Anton amb llit de posts i bancs i roba; cambra del cap de l’escala amb un armari i una romana; rebostet amb estris; estable amb dos bous vells; davant de la casa amb llenya; apartament amb estris, cuina, golfes. Més l’heretat dita Mas Pont, al terme de Lavern.

* * * * *

Notari J. A. Lomaña. 1828. Foli 152r a 153v. 16 de setembre de 1828.

Caterina Cruset Rafecas, vídua de Joan Cruset, fuster de Vilafranca. Inventari d’una casa amb hort al Raval de Sant Francesc, amb celler amb dues botes de 6 càrr.; cuina amb escó i estris; menjador amb dues taules i 3 bancs; pastador amb pastera de tomba; cambra nova a la part de tramuntana amb llit de posts i bancs i roba; cambra de ponent amb llit de posts i bancs i roba; recambra amb llit petit de posts i bancs i roba; sala amb 4 caixes i 3 cadires de boga; botiga amb estris de fruita. Més una altra casa al Raval de Sant Francesc, al costat d’aquesta. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida de Viver.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1828. Foli 192v a 193r. 6 de novembre de 1828.

Pere Esclassans, espardenyer de Vilafranca, i Úrsula Esclassans Pedro, sogra, i mare d’ella Caterina Pedro Bonet, vídua de Josep Pedro. Inventari d’un llit de posts i bancs i roba, calaixera i estris de cuina, un bagul i una taula. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida del Promeal de Santa Digna.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1828. Foli 211v a 212v. 6 de desembre de 1828.

Coloma Jané Tomàs, vídua de Quintí Jané. Inventari d’una casa habitació a Sant Pere de Riudebitlles amb celler amb 2 botes, una de 3 càrr. I l’altra de 2 càrr.; cuina amb estris; cambra de davant amb llit de posts i bancs, dues caixes, un santcrist, eines de pagès; altra cambra amb roba i una altra caixa amb roba. Més una peça de terra a Sant Quintí de Mediona a la partida de Comarquinal o la Cana de Bullifaves que formava part del Mas de la Nogueras. Més una altra peça de terra, també a Sant Quintí de Mediona, a la partida del Pla de la Creu.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1829. Foli 172v a 175r. 18 d’agost de 1829.

Josep Anton Parés, causídic, en representació de Maria Francesca Morgades Olivella, de Vilafranca, que li havia donat poders per fer inventari dels bens de la seva mare, Maria Morgades Olivella, muller de Magí Morgades, advocat de Vilafranca. Inventari de dues cases unides, al carrer de la Parellada u afronten amb propietat de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona i part amb propietats del Baró de Canyelles. Més una altra casa al portal de Ferran. Més una heretat amb casa edificada dins la mateixa amb una altra caseta dita lo Maset del Bayó, a Castellví de la Marca, anomenada Casa Tetas. Més heretat amb casa edificada a Castellví de la Marca anomenada Casa Pusa. Més nombroses peces de terra al terme de Vilafranca a les partides de Sant Julià, del Camí de la Bleda, de les Clotes, del Camí de Sant Martí, de les Clotes o la Tria, de Sant Hilari, de Melió, del Pont Fangà, del Passatge i del Joc de Mall travessada per la carretera que va de la vila a Mas Rabassa, del portal de Nostra Senyora que afronta entre altres amb uns patis que presten censos i en part amb la carretera Reial a Barcelona. Més una peça de terra a Pacs, a la partida del Colomer. Més una peça de terra a la Granada a la partida de la Creu Trencada.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1829. Foli 176v a 181r. 1 de setembre de 1829.

A Santa Magdalena del Pla, sufragània de Santa Maria de Lavit, Maria Fontanals Colomer, vídua de Pau Fontanals, anomenat de les Cases, pagès hisendat. Inventari de la casa Fontanals de les Cases. Agolfa amb estris, cereal, patates, fesols i «trastos inútils»; cap de l’escala amb rellotge de paret corrent; sala amb tres taules, cinc cadires de boga i una panera amb pa; cambra que va al terrat amb llit de posts i bancs; cambra dels frares amb llit de posts i bancs, roba, catre amb un matalàs, dues cadires de boga, dues caixes i un santcrist; cambra de la criada amb llit de posts i bancs i roba; cambra del davant amb llit de posts i bancs, roba, cadira de braços, de boga, tres caixes amb roba, papers de la casa, un escriptori amb roba i quatre cadires de boga; un arnari clavat a la paret, al passadís, amb roba; cambra fosca amb roba i estris; rebost amb estris, amb eines de cuina, una xocolatera; altra cambra o aposento amb una pastera de tomba, dos bancs amb respatller, forcs d’alls i «altres trastots de molt poca utilitat»; cambra a la casa de baix amb llit de posts i bancs amb roba, cadires de boga i una romana; cambra dels mossos amb dos llits de posts i bancs i roba; cambra del pastor amb llit de posts i bancs amb peus de fusta de pi «fet a lo antic» amb roba: altra cambra amb llit de posts i bancs i roba; botiga amb cereals i estris; aposento més enllà de la botiga amb «lo llit del tocino o salador», bota per aiguardent de trenta cortans i estris; altre aposento al costat de l’escala amb estris de pagès; menjador amb taula, banc de fusta respatller i banc clavat a la paret; en l’aigüera del menjador gibrells, càntirs, porrons i estris; a l’entrada estris, taula, cadires i mobles; cuina amb estris, escalfallits, una marmita d’aram, llevants, una mitja lluna, filoses de canya; pastador amb estris; celler amb 15 botes de 7 càrr.; estable amb tres matxos i estris. Més la casa xica amb estrada amb estris; cuina amb ascó i estris; celler amb 13 botes de 7 càrr.; l’habitació dita de l’hospital amb una partida de fusta nova; pallissa; corral amb 29 ovelles; corral dels porcs i les gallines, amb 8 porcs «que són los que usualment se crien tots los anys», unes quantes gallines, algun gall i polla d’índia; colomar amb coloms de cria i novells.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

Inventaris "Post mortem" notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1826- 1827)

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès..

Notari Josep Anton de Lomaña. 1826 (Vol. 2.788). Foli 43r a 47r. 17 d’agost de 1826.

A Sant Sadurní d’Anoia Antoni Torras Romeu, hisendat de les Cabanyes i Josep Cardús Vallès, hisendat de Lavit, tutors curadors dels fills menors de Miquel Romeu dels Borrulls, pagès de Sant Sadurní d’Anoia. Inventari d’una casa amb era i pallissa i corral, a Sant Sadurní dins l’heretat del difunt Miquel Romeu amb extensió de pins, alzines, vinya olivera i terra campa. Al celler de baix amb 15 botes de 7 càrr., i estris; al celler de dalt 8 botes de 7 càrr.; a l’estable de les mules dos matxos i un burro vell; a l’estable dels bous dos ous joves amb els seus guarniments; el cobert de davant de la casa amb un carro i eines de camp; entrada amb estris; menjador amb taula i banc llarg, una imatge de la Mare de Déu del Roser i una de sant Domingo, una aigüera de pedra amb porrons, un armari amb 7 porrons de vidre; cuina amb escó, dues taules, quatre bancs, estris, plats i olles; pastador amb dues pasteres, una de tomba i l’altra plana; forn amb pales; botiga de baix amb cereals; cambra del cap de l’escala amb un catre amb un matalàs, tres caixes amb roba i un armari amb papers de la casa; sala amb sis cadires grans de boga, una taula, cinc caixes de pi velles amb roba, armari amb plats i tres raimes de paper blanc; cambra de les criades amb llits de posts i bancs; cambra de la dreta amb lit de posts i bancs, 5 cadires de vaqueta, caixes amb roba i una carrabina; cambra de davant a l’esquerra amb una taula de pi i una caixa amb roba per fer camises; botiga de dalt que serveix de rebost amb estris; cambra principal amb llit de posts i bancs, roba, dos sants, dos quadres, tres caixes amb roba, joies i papers de la casa i roba; a les alfolfes (golfes?) estris de molí paperer, cebes i gra. Pallissa davant de la casa amb palla, quatre porcs («tocinos»), sis gallines i un gall, cups caironats i dues premses de racó. Més una casa al terme de Piera amb era, corral, pallissa i apartament al costat del molí paperer, amb un celler d’onze botes de 7 càrr.; entrada amb estris. Més deutes i censals.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1827 (junt amb el volum del 1826, l’índex és incomplet i només arriba a la lletra R) Foli 102v a 104r. 3 d’agost de 1827.

Gaietana Parés* Pou i el seu fill Josep Anton Parés, fan inventari dels bens del seu pare, Cristòfol Parés. Una casa al carrer de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, que afronta amb el carrer i el cementiri. Celler amb 3 botes de 7 càrr., i estris; cuina amb taula, amb banc respatller i estris; aposento dit l’estudi amb una taula mitjana, dos bancs, quatre cadires de boga, una llumenera de quatre brocs i estris de cuina; sala del primer pis amb una taula gran, quatre cadires, quatre quadres i un escriptori; cambra principal amb 11 cadires de boga, llit de posts i bancs i roba i una calaixera amb roba, un armari amb roba i papers de la casa Parés; recambra de la cambra principal amb llit de posts i bancs i roba; cambra del segon pis, dita del cantó amb cadires i roba; cambra de la reixa amb llit de posts i bancs, roba i una caixa; cambra del mig amb estris; rebost amb cereal, estris i una post de pastar. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Casadellops o Mas d’en Pallarès i una altra al mateix terme i partida. Més una peça de terra a Moja, a la partida del Clot de Moja.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1827. 138v a 141v. 17 de desembre de 1827.

Angel Mir Salina, rosquillaire, en morir la seva mare Maria Mir Salina i el seu marit Sadurní Mir, fa inventari d’una casa al carrer de la Cort que afronta amb la casa Macià. Un estable amb burro i estris; pastador amb estris; glorieta amb estris; entrada a la botiga amb taulell, armari amb vidrieres i estris; cambra de davant al primer pis amb llit de pilars, calaixera amb papers de la casa , roba i quatre cadires de boga; cambra de l’allotjament amb llit de posts i bancs; cambra del darrere, amb matalàs i roba; cambra de torn amb un torn de passar farina i estris; cambra del darrere del segon pis, amb mobles vells; aposento que serveix de celler amb 1 bota de 7 càrr. Més tres peces de terra a Vilafranca, una a la partida de la carretera de Tarragona, amb una pallissa i dues ala partida de la Pedrera.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

Aquelles redaccions

Tot i que ara els ordinadors ens ofereixen dotzenes de famílies tipogràfiques per a confegir qualsevol document, els que venim del temps de la màquina d’escriure recordem l'íntima satisfacció de veure les nostres paraules en tipografia i a l’abast de qualsevol lector. Fora d’això, la premsa escolar era confegida amb el mètode del ciclostil, al meu col·legi barceloní amb la denominació d’«Anar fent» i posteriorment a la vilafranquina de Sant Elies aquell «Soca— rel» que va durar dècades. El ciclostil era un sistema de maquinària rudimentària que anomenàvem «la vietnamita», útil durant dècades per a la docència i en els temps del franquisme prou adequada per confeccionar pasquins i fulletons clandestins i revolucionaris.

L’anecdotari de mig segle als mitjans de comunicació locals té tendència a ser ampli si hom fa una mica de memòria, des de l’administradora de la Festa Major que es va disgustar d’allò més perquè el Lloro Lluc va fer broma del vestit que va estrenar a la processó del 30 d’agost, fins a l’enyorat amic i fotògraf Jaume Giménez que arribava a la redacció amb imatges d’actes dels quals en sabíem ben poca cosa, de manera que fèiem deducció del nom d’un personatge o altre, una mica a la desesperada, com sens dubte recordarà en Jaume Raventós, company d’aquells anys a «La voz...»

La redacció de «La voz del Penedès» ocupava dimecres, des del vespre fins a la matinada de dijous, un menut despatx de gestoria a la Rambla, un espai en el qual, tot escrivint a la desesperada les darreres notes, assaboríem els cigars havans que el senyor director ens obsequiava. L’endemà les administratives que hi treballaven encara trobaven l’ambient una mica molt carregat.

Ni el «Tothom» ni el «Penedès» eren mitjans del tot professionals, de manera que el material de cada setmana anava a la impremta i s’organitzava d’acord amb les possibilitats del moment i quatre indicacions que hi adjuntàvem. La fotografia a color i la seva impressió era un fet absolutament excepcional i les imatges de reportatge, habitualment en blanc i negre en un temps que es desconeixia la imatge digital, sovint eren fosques o poc contrastades. En Pepe Ballester assegurava, amb caire de gresca, que en Jaume Giménez les positivava amb allioli.

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 27 de març del 2026.

Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1809- 1812

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1809. Foli 117r a 120v. 3 de març de 1809.

Caterina Martorell* Balaguer, vídua deixada d’Antoni Martorell, pagès de Vilafranca. Inventari d’una casa al carrer dels Ferrers que afronta a ponent amb la muralla. Entrada amb estris; estable amb una mula; celler amb 6 botes de 7 càrr. I estris; cuina amb estris i un bressol de criastura; botiga amb grans; sala amb taula de fusta, banc respatller i caixes; cambra del davant amb un llit de peu de gall i estris i roba; cambra del mig amb roba; altra cambra del mig amb cadira de boga, estris i roba; cambra del darrere amb caixa i cofre amb roba; altra cambra dita dels soldats amb llit de posts i bancs i roba; terrat o golfa amb estris. Més una casa a Vilafranca, al carerr de3 la Trinitat que afronta amb el convent dels Trinitaris i a tramuntana [o nord] amb el carreró. Més una pallissa a Vilafranca, al carreró de la Trinitat Vilafranca. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de La Pelegrina, los Grecs, Clot de Ferran, Viver, les Clotes i Sant Jaume.

* * * * *

Notari Jaume Abreu, 1809. (Vol. 2.533). Foli 121r a 123r. 16 de març de 1809.

Salvador Galtés, ferrer de tall, i Joan Huguet, argenter, executors i curadors dels bens dels pubills i fills de Jaume Font, ferrer de tall i Victòria Font Bonet, vídua de Jaume Font. Inventari d’una casa al Raval de Sant Francesc, davant de l’Hospital que afronta amb l’Hospital; amb entrada amb estris; sala amb taula i plats; cambra on morí amb un bressol, quatre caixes amb pany i roba; altra cambra amb una tauleta de fusta i un llitet de posts i bancs. Més una peça de terra a Moja a la partida del Clot de Moja. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida del Molí de Vent.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1809. Foli 124r a 125v. 12 d’agost de 1809.

Magdalena Baró Martorell, vídua de Fèlix Baró, serrador de Vilafranca. Inventari d’una casa amb una entrada amb estris; celler amb una bota de 7 càrr, i una altra de 3 càrr.; cuina amb estris; cambra que dona al cap de l’escala amb llit de posts i bancs, robes, caixa amb roba i 8 cadires de boga; altra cambra amb estris; terrat. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de ca l’Alayo. Més una peça de terra a Sant Miquel d’Olèrdola a la partida de Marrabassa.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1809. Foli 126r a 129v. 13 d’agost de 1809.

Francesca Güell Oller, vídua de Josep Güell, assaonador de Vilafranca. Inventari d’una casa al carrer de Puigmoltó amb un hort i una figuera. Entrada amb taula i estris; celler amb 2 botes de 7 carr., i estris; cuina amb plats i olles, estris, escó i taula; sala amb banc respatller, taula i llit de posts i bancs; cambra propera a la sala amb llit de posts i bancs, caixes, roba i dues cadires; golfa amb estris. Més diverses peces de terra a Vilafranca a lesd partides de Colomer, Viver, Sant Julià, les Clotes, Caputxins Vells, Pont de Porroig, dels Grecs i Pedrera de Santa Digna i Bordellet. Més deutes al seu càrrec.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1810. No té inventaris.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1811. Foli 108r a 112v. 27 de setembre de 1811.

Maria Rosa Petit Totosaus, vídua de Josep Petit, fabricant de carros. Inventari d’una casa a Vilafranca al Raval de Sant Francesc que afronta amb la muralla vella a tramuntana. Entrada amb eines per fer carros; estable amb estris; celler amb 7 botes de 7 càrr.; pati amb estris; cuina amb escó, estris i plats i olles; pastador amb pastera de tomba; botiga de grans amb cereals; sala amb taula, 6 cadires, armari i roba; cambra on morí amb llit de peu de gall, quatre cadires, tauleta petita, quadres, roba, nota de comptes del que li deuen; cambra del mig amb llit de posts i bancs i roba; golfa amb estris; hort. Magatzem contigu a la casa. Més diverses peces de terra a Vilafranca, a les partides de la Pelegrina, el Camí Fondo, la Pedrera, lo Mas Bateret, lo Camí Ral que va a la Quadre dels Monjos, lo Viver de la Bleda, la Sínia del Bertran a la partida de Viver, la Bleda i dues peces a Sant Julià.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1812. No té inventaris.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

Conferència "La Guerra del Francès al Penedès, noves referències"

 

Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1807- 1808

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1807. (Volum. 2.531) Foli 201r a 202v. 25 de juny de 1807.

Pere Carbó Rovira, revenedor i Pere Vias, paperer de Sant Sadurní, curadors dels fills i hereus de Josep Solà, paperer de Sant Sadurní. Inventari dels bens de la fàbrica de paper blanc de Pere Mir Porta. Dues caixes de pi amb roba, una pastera, una xocolatera, estris de cuina i dues botes de 3 càrr. Més tres deutes al seu favor.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1808. (Vol. 2.532). Foli 81r a 84v. 27 de juny de 1808.

Rosa Bertran* Campano, vídua de Pere Bertran, pagès de Sant Miquel d’Olèrdola i el seu fill Mariano Bertran Campamà, pagès de Sant Miquel d’Olèrdola. Inventari d’una casa a Sant Miquel d’Olèrdola amb cuina amb pastera, estris, arada; menjador amb taula, càntirs, tres cadires de boga, plats i olles; celler amb 12 botes de 7 càrr.; cort amb 6 porcs [«tocinos»]; a l’estable dues burres i una pollina; cambra amb roba. Més una peça de terra a Olèrdola, a l’heretat de Ferreny. Més una peça de terra a Olèrdola a l’heretat de Viladellops; més una peça de terra al terme de Cañelles. Més crèdits al seu càrrec i altres al seu favor.

* * * * *

Notari Abreu. 1808. Foli 85r a 86v. 28 de juny de 1808.

Anna Maria Esclassans Font, vídua de Rafael Esclassans, pagès de Vilafranca «per haver-lo mort los francesos en lo terme de esta mateixa vila» [Vilafranca]. Inventari d’una casa al carrer del Puigmoltó amb una cuina amb escó; cambra principal amb una calaixera, roba i estris de cuina. Més una casa al carrer de la Font que afronta amb la Casa Gran, amb dues botes de 3 càrr. Més diverses peces de terra a Vilafranca a la partida de Viver, a la del Camí que va a la Granada, a l’Hostal Nou, la carretera nova que va a Barcelona i a la Muntanyeta de Sant Jaume. Més un cens al seu favor.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

En fa cinquanta

El 13 de març de 1976 una primera col·laboració a la premsa vilafranquina portava la meva signatura. El malaguanyat Enric Tomàs va estudiar al llibre «Els diaris de Vilafranca durant La Transició (1971-1978). Els setmanaris Tothom i Penedès» (IEP, 2015) les característiques de contingut i forma, d’ideologia i de realització gràfica, d’aquelles dues publicacions locals. En el cas de «Penedès», que va ser el que va veure un bon grapat de textos meus durant anys, haig de certificar que sempre hi vaig escriure el que vaig voler i que el tema va derivar en una colla d’anys de redactor —temps d’aprenentatge— a la que va passar a ser «La voz del Penedès» de mans d’aquell mestre del periodisme i de l’art de saber viure que era Pepe Ballester.

Del vell «Penedès», imprès a la cofurna de cal Pepito Esteva, en recordo especialment i com a cosa curiosa, la confecció manual encara amb tipografia, un aspecte que derivava en el que en podríem dir correcció «sobre la marxa», atès que quan sortien els primers exemplars de la doble pàgina corresponent sempre hi havia qui hi donava una ullada, si en veia alguna de molt grossa la comentava al Pepito i, si era el cas, s’aturava la minerva, es treia la caixa i es feia l’esmena, però els fulls ja impresos s’aprofitaven. En pot servir d’exemple el titular d’una col·laboració de Sabaté Mill en un extra de Festa Major de la que hi ha exemplars on es llegeix «Pua Boada» en un ball de lletres que es refereixen al pintor que ara fa mig segle ens va deixar, mentre altres exemplars del mateix dia tenen l’errata esmenada. Amb la tecnologia actual aquests detalls resulten anecdòtics.

Han passat cinquanta anys, endarrere queden columnes de referència personal, des del «Pati del gall» o «Pel davant/ pel darrere» fins aquell «Bon dia, Maria» que signava «Lo lloro Lluc», el mateix que ara torna a fer columna mensual, tot esperant que de l’altre barri algun dia ens arribi la de l’entranyable amic Joan Bosch, ara definitivament absent. Han passat cinquanta anys, el món s’ha girat com un mitjó i moltes coses semblen talment sotmeses a la llei de l’inversament proporcional o, com sempre s’ha dit, a la teoria del «com més anem menys valem».

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 27 de febrer del 2026.

Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1805- 1806

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1805. (Vol. 2.529). Foli 343^r a 344v. 16 d’abril de 1805.

Caterina Cerdà* Poch, vídua de Bonifaci Cerdà, paraire de Sant Quintí de Mediona. Casa de lloguer a Sant Quintí de Mediona al carrer del Sal [Salt?] amb entrada amb dues botes de 4 càrr.; cuina amb pastera i estris; saleta amb una taula, roba i estris; cambra on morí, amb llit de peu de gall i roba. Més una cala al carrer del Vilet(?) de Sant Quintí. Més diverses peces de terra a Sant Quintí a les partides dels Prats i d’Abrugas o Abrugat.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1805. Foli 345r a 346v. 19 d’abril de 1805.

Ramon Mañosas, pagès de Sant Quintí de Mediona, casat amb Maria Mañosas Pujal, hereva de Domingo i Maria Pujal de Sant Pere de Riudebitlles. Inventari d’una casa amb eines de pagès a Sant Pere de Riudebitlles, al carrer dels Còdols. Més una altra casa també a Sant Pere de Riudebitlles. Més diverses peces de terra també a Sant Pere, a les partides de la Serra del Torrent Custó, el Corral del Martí i de Brugas. Més deutes al seu càrrec.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1805. Foli 347r a 351v. 4 de juny de 1805.

Teresa Claramunt Alemany, vídua de Jaume Claramunt, sastre de Vilafranca. Inventari d’una casa al carrer dels Ferrers amb cuina amb estris; cambra del segon pis amb pastera, teler de fer betes, matalàs de teles viades de llana menuda, un llitet de les noies i estris; cambra on morí amb tres cadires, 10 estampes, capses, piqueta d’aigua beneyta i roba; botiga de sastre amb vetllador de fusta amb calaix, tisores, rodets , taulell, tauletes, planxa, dues cadiretes, «tros de fusta que se diu lo passa correu», perxa, empostissat, prestatges amb calaixets, un tallador, lliures i unces de cotó fort blau, cotó dit de tres fils, estam a dos fils, estam a tres fils, fil alamandra(?), fil de troqueta menuda, fil blanc a dos bots, fil de color de dos bots, fil de crema a tres sous, fil de saró de tres caps, seda negra i colors en madeixa, seda argensada, vetes encotillades amples, vetes de cotó, fil negre fort, camalligas d’estam, vetes de filadís, trenes d’estam, trenes de 8 pams, trenes de seda de 6 pams, cordons filadís, panillos, botons d’estany i barnilla, mocadors de filadís de 4 pams, mocadors de filadís de 4 pams i mig, mocadors de seda, veta de galó ample, veta de galó estreta, vellut estret, vellut ample, cinta , cinta de quart, cintetets, cotó blau i blanc, rosaris de ferro, didals, bayeta blava, baieta frisat, sargil negre, sargil blau, drap blau, bri blanc, indiana blava, indiana fondo, indiana encarnada, mocadors de cotó, alanquins, vions de cotó i fil, cotó blau i blanc, monfort blau, cotonina de tres pams, tela de la rosa, tela sidaria, tela de Gan, caputxes d’escot dipra, caputxes de llanilla, barnilla, jaqueta de Nanquins, basi. Més crèdits al seu favor.

* * * * *

Notari Abreu 1805. Foli 352r a 357v. 27 de novembre de 1805.

Josep Mata, pagès de Sant Quintí de Mediona, vidu de Rosa Busquet, pare i administrador dels pubills comuns. Inventari d’una casa amb corral al carrer de la Carniceria a Sant Quintí de Mediona que afronta amb el carrer de la Font i amb la placeta. Entrada amb estris; estable amb un burro vell; celler amb 6 botes de 7 càrreg.; pastador amb estris; cuina amb escó i estris; rebost; sala amb dues taules i dos bancs respatllers, escudeller amb plats i olles; capella amb una imatge de guix de Nostra Senyora; cambra fosca amb un llit de peu de gall i roba; altra cambra fosca amb un llit de peu de gall de fusta i roba; cambra immediata amb llit de peu de gall i roba; joies de la difunta; cambra on morí amb llit de peu de gall, dues caixes i roba; golfes i porxo amb estris. Més una peça de terra a Sant Quintí a la partida al costat del camí que va a Vilafranca. Més un tancat sota el Priorat. Més diverses peces de terra a Sant Quintí a les partida del Camp de les Figures, la Falsa, Sobre el Moli Nou, Camp del Padrell, Sobre el Molí d’en Bas, del Forat Mico, de Gardufa, de la Morella, de la Coma de Sant Elies, de lo Pelegrí o Bofia, del Pla, de Brugàs: Més una casa a Sant Quintí al carrer del Forner. Més un hort al camí que va a Sant Pere de Riudebitlles.

* * * * *

Notari Abreu 1805. Foli 358r a 359v. 24 de desembre del 1805.

Ramon Bertran, cantirer de Vilafranca, amb la seva muller Magdalena Bertran, hereus dels bens de Joan Ferrer, pagès de Sant Jaume dels Domenys. Inventari d’una casa a Sant Jaume dita la casa de la Cornadella amb cuina amb escó, pastera, una filosa, una post i estris; celler amb tres botes de 3 i 4 càrr. I estris; aposento amb quatre caixes amb roba. Més una peça de terra a l’heretat de Pau Palau dit del Gatell de la Bisbal.

* * * * *

Notari Fèlix Abreu i Busquets. 1806. (Volum. 2.530). Foli 370r a 371v. 6 de gener de 1806.

Antònia Pasqual Capdevila, vídua d’Anton Pasqual, corder de Sant Quintí de Mediona. Inventari d’una casa de lloguer al C/ de la Boada amb entrada amb 10 telers de fer cordes, usats, taulell i tisores; celler amb 1 bota de 3 càrr. I una altra de 6 càrr.; sala amb pastera, taula, plats i olles, càntir, molinet de desfer xocolata; cambra que dona a la sala amb llit de peu de gall amb 5 posts, rob, cuina amb estris. Més una peça de terra a l’heretat Mas Carreró, a Sant Pere de Riudebitlles. Més una peça de terra concedida aa rabassa a l’heretat de l’Isidro Ferrer. Més una peça de terra a Sant Quintí, a la partida del Bosc Gran.

* * * * *

Notari Fèlix Abreu 1806. Foli 372r a 374v. 7 de gener de 1806.

Eulàlia Fàbregas, vídua de Joan Fàbregas, forner de Sant Quintí de Mediona. Inventari d’una casa de lloguer al c/ del Portal o de la Boada, on hi ha el forn, a Sant Quintí de Mediona. Entrada amb fogotsd; estància del forn amb dos taulells per posar el pa, pales i altres estris; botiga amb taula i balança, pesos, ganiveta i altres estris; estable amb un burro, un porc d’engreix i estris; sala amb taula llarga, banc respatller i armari mitjà amb roba; cambra on morí amb llit de posts i bancs, calaixera, escaparata; cambra que està al davant, on dormen les minyones amb llit de posts i bancs, roba i caixa gran; altra cambra immediata a les golfes amb llit de posts i bancs i roba; botiga de blat immediata a la sala amb estris; cambra davant de la cuina amb diverses pasteres; estància o cambreta immediata al terrat amb un torn per filar; cuina amb estris; passadís que va al terrat amb plats i olles. Més quatre crèdits al seu favor.

* * * * *

Notari Fèlix Abreu. 1806. Foli 375r a 378r. 4 d’abril de 1806.

Gaietana Mallofré Mallofré, vídua de Francesc Mallofré, pagès anomenat de Casa Mallofré de les Parellades, a Santa Maria de Mediona. Inventari d’una casa i heretat Mallofré amb entrada amb eines; pastador; cuina amb escó i eines; menjador amb taula llarga, calaix i una ganiveta, banc respatller, plats i olles; estable amb un burro i estris; celler amb 4 botes de 3 càrr.; corral amb 38 ovelles, a parceria que no són seves i estris; cambra on morí amb llit de posts i bancs, roba un Sant Cristo de guix; altra cambra amb un llit de dos bancs i quatre posts i tres caixes amb roba; porxo amb estris; altra cambra imediata a la sala amb arganells per anar a buscar aigua. La casa de les Parellades té baluard i quatre portals: més 7 deutes, uns al seu favor i altres al seu càrrec.

* * * * *

Notari Fèlix Abreu. 1806. Foli 379r a 380v. 2 de juny de 1806.

Llúcia Salinas Soler, vídua de Martí Salinas, moliner de la Bleda. Inventari d’una casa a la Bleda, amb hort, estris i cadires; estable amb un matxo i estris; celler amb 7 botes i estris; menjador amb taula i banc sense respatller, i plats i olles; cuina amb escó i estris; pastador amb pastera i estris; sala amb tres caixes, un armari, un rellotge fixat a la paret i roba; cambra on morí amb calaixera, roba quadre de Nostra Sra. dels Dolors; altra cambra amb llit de peu de gall i roba; altra cambra amb llit de peu de gall i roba; botiga amb cereal; galliner amb 18 gallines i un gall; pati amb premsa; celler amb dues botes de 5 càrreg. Més una casa als Monjos que afronta amb la carretera a València. Més una peça de terra amb caminet quer va a Vilafranca. Més una peça de terra del Camp de la Mare de Déu amb casa, al terme de Vilafranca. Més peça de terra i peça de terra a la Bleda. Més peça de terra a rabassa en terres de Joaquima Freixas i Mascaró. Més altra peça de terra a rabassa de Joaquima Freixas. Més peça de terra a Rabassa a l’heretat Soler, prop dels hereus de Carles Casanovas dit el Bosc Negre. Més peça de terra a rabassa a terres d’Antònia Macià, prop de la Casa Prat.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1806. Foli 381r a 389v. 7 d’agost de 1806.

Francesca Marrugat Romaní, vídua de Josep Marrugat, pagès de la Granada i Tomàs Marrugat menor, el fill, també pagès de la Granada. Inventari d’unas casa gran a la Granada ambtres portals que obren al carrer de Baix i al carrer del Mig; entrada amb estris; estable patit amb una burra i estris; estable gran amb dos matxos i estris; botiga de baix amb dues botes de 7 càrr. i estris; pastador; celler de dalt amb 12 botes de 7 càrr., i estris; menjador amb taula llarga i dos bancs respatllers, dues taules mitjanes, una capella de Ntra. Sra. del Roser, quatre cadires, plats i olles, armari amb garrafes de vidre; altre armari amb roba; cambreta de baix prop del menjador amb llit de posts i bancs i roba; cuina amb estris i xocolatera mitjana; cambra principal frente a l’escala amb tauleta petita, sis cadires de boga, llit amb muntants i roba, cinc cornucòpies, quadres petits, quadre gran, piqueta de plata, escriptori amb roba i papers de la casa; cambra immediata a la principal amb dos llits de posts i bancs de peu de gall amb roba, una cadira, quadres, una pica i roba; sala gran amb taula i dos bancs respatllers, onze cadires de boga, mitja taula arrimada a la paret i dues caixes amb roba; vuit quadres vells , un gran de santa Gertrudis i un altre de sant Vicenç Ferrer; cambra que dona a la sala amb dos llits vells, un de pilars i l’altre de peu de gall, un canterano de fusta amb quatre llibres «infoleo» llatins, una caixa i una cadira; altra cambra amb la xemeneia del pastador amb estris; altra cambra del mig que dóna a la sala amb un llit com a cater amb sos muntants i roba, quadres i cinc cadires; cambra de més enllà que s’hi passa des de la sala amb llit de posts i bancs, roba, cadira, escopeta amb la bossa vermella, quadres, dues caixes amb roba; golges amb 15 forcs d’alls; rebost amb dos saladors; botiga gran dels grans amb cereals; botiga petita amb cereal; porxo de davant la casa amb palla i pallissa; magatzem de davant la casa amb llenya; oficina de fabricar aiguardent; oficina de baix prop del pou major. Més casa petita on hi ha l’oficina que afronta amb terres de la casa. Més peces de terra a la Granada a les partides del Pou Major, altra del Pou Major, de la Creueta, del Carxol, altra del Carxol, de les Mocas, de les Cucurelles, del Clot, del Camí Estret, del Mas, del Viter de Vall i del Bot. Més pues peces de terra a Santa Maria de Bellver a la partida dels Pujols de la Granada. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Sargols. Més dues a Avinyonet a la partida dels Corteis. Més 17 deutes al seu càrrec.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.