Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1801- 1802

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu Rius. 1801. (Vol. 2.525). Foli 106r a 107v. 10 d’abril de 1801.

Rosa Esteve* Parrot, vídua d’Agustí Esteva, pagès, de l’Arboç. Inventari d’una casa que obre al carrer Major de l’Arboç, amb estris, celler amb 3 botes, de les que dues són de set càrreg.; sala amb tres bancs dels que dos són amb respatller i l’altre llis, una caixa, plats i olles, quadres i roba; altra cambra amb taula de fusta, altra cambra amb dues caixes i un bagulet. Més una peça de terra a Castellet a la partida de Castellet.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1801. Foli 408r a 409v. 14 de juny de 1801.

Mariana Tarrida Domingo, vídua de Josep Tarrida, pagès de sant Quintí de Mediona . Inventari d’una casa a sant Quintí, al carrer d’en Ceca, amb una saleta amb una caixa i roba; cambra del costat de la saleta, amb caixa, llit de peu de gall i roba; cuina amb estris; celler de tres botes; entrada amb estris. Més una peça de terra a la quadra de santa margarida i els Monjos.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1801. Foli 410r a 411v. 5 de novembre de 1891.

Jaume Torres, pagès de Sant Pere de Gelida, curador dels hereus de Pau Ràfols, pagès del terme de Santa Maria de Lavit i de Pelegrina Ràfols Amat, vídua deixada de Pau Ràfols. Inventari d’una casa a Lavit amb corral i pati, amb estris, cambra amb llit de bancs i posts i roba;. Més una peça de terra al terme de Lavit.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1801. Foli 412r a 413v. 26 de novembre de 1801.

Josefa Balaguer Sivellà, muller de Pau Balaguer, espardenyer de Vilafranca i la donzella Josefa Sivellà Travé, germana, hereves del seu pare. Inventari d’una casa a Vilafranca, al carrer d’en Coll amb afrontacions “que ocultar no se poden” amb entrada, estable amb burro; Celler amb 5 botes de les que quatre són de 7 càrreg., cuina amb estris i cambra on morí amb llit de posts i bancs i roba. Més una altra casa immediata a l’anterior. Més diverses peces de terra a les partides de La Pelegrina, Molí de Vent, Clot de Ferran i Mas Rabassa.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1802. (Vol. 2.526). Foli 370r a 372v. 6 de gener de 1802.

Francesca Jané Sonet, vídua d’Anton Janer, caporal segon de la Ronda de Salou, habitant a les Pesses, terme d’Albinyana. Inventari de la casa de les Pesses amb taula, plats, olles i coberts; celler amb 8 botes de 7 càrr.; celler amb premsa de fusta desfeta; cambra principal on moró, amb llit de posts i bancs i roba; altra cambra amb llit de posts i bancs i roba; sala amb pastera; cambra prop de la sala amb taula amb un calaix amb papers; altra cambra amb una gerra; golfes amb estris. La casa té pastador, hort, trull i sínia. Més diverses peces de terra a Albinyana, a les partides de les Oliveres, de Gatà, de Camprodó, Plana d’en German, del Pujolet, del Boscarró, del Camp de la Basseta i del Camp dels Ametllers. Més cinc patis a les Pesses.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1802. Foli 376r a 377v. 20 de gener de 1802.

Jaume Abreu Rius, com a apoderat per haver mort els notaris Francesc i [?] de Solà i de Benet,¹ pare i fill, inventari dels seus bens a Sant Miquel d’Olèrdola, a l’heretat Torre Blanca, casa al erme d’Olèrdola amb un llit de peu de gall amb posts i bancs de fusta blanca, roba, estris de cuina; celler amb 6 botes de 7 càrr. i estris; lliures o diners.

* * * * *

Notari Jaume Abreu 1802. Foli 378r a 379v. 23 de gener de 1802.

Francesca Busquet Honori [?], vídua de Jaume Busquet dit de la Casanova, inventari d’una casa dita de Busquet o Casanova, al terme de Mediona. Entrada amb premsa de racó i estris; erstable amb dos bous i una burra vella i estris; celler amb 5 botes de 7 Càrr.; cuin amb estris; pastador amb pastera de fusta ordinària; cambra amb una caixa i roba; altra cambra amb llit de posts i bancs i roba; altra cambra amb un llit de posts i bancs i roba; altra cambra amb el mateix; botiga amb cereals, salador amb dos porcs petits i un porc gros. Més peça de terra que afronta amb Pere Ferrer de la Freixaneda. Més el petit mas de la Casanova. Més una peça de terra al mateix terme.

* * * * *

Notari Jaume Abreu 1802. Foli 380r a 381v. 6 d’abril de 1802.

Magdalena Rius Romeu, vídua de Josep Rius, pagès de Sant Quintí. Inventari casa a Sant Quintí de Mediona, que obre al carrer Sant Pere amb hortet i peça de terra, amb cuina amb estris; esntrada amb estris; estable amb una burra vella; eixida amb una pastera i una taula; celler amb tres botes de 7 càrreg. I estris; sala amb taula i bancs llargs, plats i olles i roba; cambra principal mab llit de peu de gall i roba; altra cambra amb llit de posts i bancs i roba; altra cambra també amb llit de post i bancs i roba. Més dues peces de terra al terme de Sant Quintí de Mediona.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1802. Foli 382r a 385v. 1 de maig de 1802.

Maria Soler Rovira, vídua de Cosme Soler, pagès de l’Arboç. Inventari d’una casa a l’Arboç, al carrer de Sant Julià que afronta amb la muralla i la carretera, amb entrada amb estris,; 10 botes de 7 càrreg.; hort amb pallissa; cambra del cap d’escala, amb estris; cambra on morí amb llit de posts i bancs i roba; cuina amb estris; eixida amb estris; cambra del segon pis amb banc ab respatller i fil i roba; botiga de grans amb cereal i estris; terrat amb estris. Més una casa a l’Arboç al carrer dels Misteris[?]. Més diverses peces de terra a l’Arboç a les partides del Pou Dolç,la Cuscó[?] d’en Nadal, de la Costeta i del Camp Moliner o Moratonas.

* * * * *

Notari J. Abreu. 1802. Foli 385r a 386v. 2 de novembre de 1802.

Rosa Respall Vidal, dona de Jaume Respall, pagès de Terrassola. Inventari dels bens del seu pare, Jaume Vidal, pagès de Sant Pere de Riudebitlles i de la seva mare Agnès Vidal Martí. Inventari d’una casa a Sant Pere de Riudebitlles, al carrer de l’Altra Banda de la Riera, amb hortet, roba, caixes usades, estris de cuina i 3 botes de 7 càrreg. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de Rocafort. Més un hort davant la casa. Més dues peces de terra a Terrassola a les partides de Mas d’en Romeu i Torroja.

* * * * *

Notari J. Abreu. 1802. Foli 387r a 388v. 12 de desembre de 1802.

Francesca Barris, vídua de Josep Barris, pagès de Sant Quintíde Mediona, inventari d’una casa a Sant Quintí de Mediona al c/ Nou. Una entrada amb premsa i estris; cuina amb estris; sala amb una taula llerga de fusta i banc respatller i altres estris; cambra amb llit de posts i bancs i roba; celler amb dues botes de 7 càrr.; golfes amb estris: Més diverses peces de terra a Sant Quintí a les partides de Santa Anna, dues dites de Sant Antoni i una peça de terra a Mediona a a la partida del Bru.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

1 No els identifiquem com a notaris de Vilafranca en l’inventari d’Antoni Jordà.

Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1799- 1800

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1799 (Vol. 2.523). Foli 106r a 109v. 4 de juliol de 1799.

Pere Mas, organista i Anisnia(?) Mas* Totosaus, conjugues de l’Arboç, hereus de confiança de Manuel Amat, prevere, rector de Sant Pere de Mager, a la Llacuna. Inventari dels bens a la rectoria: cuina amb estris, pastador, cambres i sales de la rectoria amb 7 parells de llits de posts i bancs, estris, roba; cambra de la rectoria amb un calaix amb roba; cambra rectoral amb una caixeta amb roba litúrgica, un bagul, un escriptori amb roba i coberteria, estris, ampolles i cansalada. Mérs una casa a l’Arboç al carrer de la Plateria. Més 3 crèdits i censals.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1799. (Vol. 2-524). Foli 17r a 26r. 23 de novembre de 1799.

Mariana Ferrer Gra, vídua del doctor en Dret Vicens Ferrer Coll, regidor perpetu de Vilafranca i que fou batlle reial d’Igualada. Inventari d’una casa al carrer de la Font, abans del Sant Esperit. A l’entrada una pica i un pou i una jàssena de roure; celler amb una bota gra; celler petit de sota l’escala per posar vinagre; estable amb un matxo de valor 12 dobles¹ i estris; botiga de grans amb cereals; pastador amb pastera de tomba; l’estudi que don a l’escala amb un llit de posts i bancs, un armari amb vaixella; altre aposento immediat a l’estudi amb gerres, càntirs, diferents llibres de notes i papers; sala amb 12 quadres, dues arquilles, escaparates, bufets, 14 cadires de vaqueta de Moscovia i un rellotge; cambra que dona a dita sala amb un llit de peu de gall, roba, quadres, una creu, mirall, cadires i calaixera amb roba; estrado que treu balcó al carrer, un salamó² gran de cristall, dos miralls, sis cornucòpies, 4 quadres, uns «arrimaderos», dues sanefes, 12 cadires grans, 12 cadires petites blaves amb perfils de colnadura(?), una tauleta, vidrieres; cambra principal que treu balcó al carrer amb quadres, quatre cornucòpies, vuit cadires, «arrimaderos», sanefes, vidrieres, roba, una piqueta amb una imatge de la concepció, de plata; cuina amb estris i dues xocolateres amb els seus molinets, dos morters, un de pedra i l’altre de fusta, cadires, armari a la cuina amb vaixella; cambra que porta al corredor i el jardí amb 9 quadres, 10 cadires, un «Niño Jesús» vestit, taula, roba,plats i olles, vaixella, matalassos i coixins; acmbra immediata amb un salonet amb llit de peu de gall, roba, una arquimesa³ amb papers de la casa i heretat, 8 cadires i un rellotge e vidre. La casa té un portal major que obre al carrer de la Font. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de les Clotes, Mas Rabassa, lo Rec de la Font, el Camí de les Cabanyes. Més una quadre i heretat del Mas de les Garrigues, a la quadra de Viladellops, terme de Sant Miquel d’Olèrdola que afronta amb el Camp Paredat entre la Serra entre Esplugas i la Cana de la Figuera fins a la Carretera i el Torrent de la Vinya i Coma de la Ollera, també afronta amb terres de la casa de Ferreny del Sepulcre. Més una peça de terra a Sant Miquel d’Olèrdola, a la quadra de Viladellops, partida dita de les Vinyes. Al celler de la casa del Mas de les Garrigues dos cups, estris, 30 botes de 7 càrr., i 6 de mitja càrrega; a l’habitació de la difunta una taula, un banc, quadres i un armari amb vaixella, cuina amb estris i plats, olles i vaixella; cambra principal amb llit de peu de gall, 12 cadires, roba, 12 quadres, un mirall i estampes; altra cambra amb un llit de peu de gall i 6 cadires; a l’estudi una taula, una dotzena de llibres, sis cadires, dos quadres, 6 estampes; altra cambra al segon pis amb llit de peu de gall; una capella de Sant Francesc de Paula i Sant Pere Màrtir amb altar, sagrari de fusta i una relíquia de Santa Teresa, faristol, candelero, missal, canadelles i campaneta. Més un ramat de cabres.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1800. Foli 27v a 28v. 6 de gener de 1800.

Francesca Pujol Girona, vídua de Joan Pujol, teixidor de Vilafranca. Inventari d’una casa a la plaça de l’Oli amb un teler, un torn, cuin amb tauleta de fusta, banc respatller, plats, olles i una pastera.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

1 Moneda antiga, d'or o de plata, que tenia diferents valors segons les èpoques i regions; cast. dobla. En el segle XVIII una dobla senzilla equivalia a cinc lliures i mitja. (Alcover Moll)

2 Canelobre sense peu, amb molts de braços per a posar-hi els llums, que penja al sostre per a il·luminar una església o una sala. (Alcover Moll)

3  Moble compost d'una taula i un cos superior amb molts de calaixets o enfonys per tenir-hi papers i coses valuoses. (Alcover Moll)

Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1796- 1798

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1796. Foli 17r a 23v. 1 de febrer de 1796.

Maria Rosa Vallès* Marrugat, vídua de Cristòfol Vallès, pagès i caslà del lloc de Sant Cristòfol de la Granada. Inventari de la casa del carrer dit de Baix a la Granada, amb entrada amb una post, un feix de llenya i estris, entre ells una massa d’estellar llenya, sense cèrcols; estable amb estris; cuina vella amb escó, calderes d’aram i altres estris; menjador amb una taula llarga de 20 pams de llargada, una post que serveix de banc llevadís, plats, quadres i una pedra de moldre sal; cuina nova amb estris, xocolatera i dos bancs respatllers; celler amb 4 botes de 7 càrreg.; botiga de grans amb cereals; sala amb rellotge de quarts i hores i campanes de coure, roba, caixa de fusta, cornucòpies i quadres; cambra nova de la casa amb un llit de noguer fet a l’antiga, de mig pilars, un armari amb els papers de la casa, una caixa amb coberts de plata i monedes, quadres, mirall, marededeu del Roser, de fusta; altra cambra immediata a la cambra nova amb llit de posts i bancs i roba; cambra immediata a la sala, amb llit de fusta amb mig pilars, roba, una rodella de cànem, cadira; cambra immediata a l’anterior, amb llit de posts i bancs i roba; salador; golfa; celler de fora de la casa amb 17 botes de 7 càrr.; galliner amb 12 gallines i el seu gall; la casa dita Casa Gran afronta amb la rectoria. Més un corral de bestiar amb pallissa, porxo i trull destruït, a la partida de Calandraix. Més diverses peces de terra al terme de la Granada, aa les partides dels Pujols, de Bobaria dita la Parellada que afronta amb el camí de Vilafranca a Sant Sadurní, a la partida del Camp del Salze que afronta amb el camí ral que va a Sant Sadurní, a la partida del Pont de la Torre, altra que afronta amb el camí ral, altra a la partida de las Bonatas i la Morera, altra a la partida del Camp del Siraret, altra a la partida del Camp Gran, altra a les Feixas. Més jornals de bosc amb corral. Més una altra peça de terra amb bosc. Més una peça de terra a la partida dels Cortois, a Avinyonet.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1796. Foli 41v a 44v. 4 de gener de 1796.

Teresa Via Rosell, vídua de Salvador Via, pagès de Vilafranca. Inventari d’una casa al c/ dels Ferrers amb cuina amb estris i coberts i una taula mitjana; estable amb un matxo, un ruc i estris; celler amb tres botes de 7 càrr.; botiga de grans amb cereals; cambra amb llit de posts i bancs, taula, cadira, armaris i roba; saleta amb tres caixes, llit de posts i bancs i roba; cambra del segon pis amb lit de posts i bancs, roba, dues caixes i un salador. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de l’Oliverar, de lo Viver, de Sagol, de lo Munt de Sant Jaume i a l’heretat de Josepa Escofet Llaurador.

* * * * *

Notari Jaume Abreu, 1796. Foli 49v a 50v. 26 d’abril de 1896.

Josep Carbonell i Joan Carbonell, pagesos de Sant Miquel d’Olèrdola, fills del difunt Joan Carbonell. Inventari d’una casa a Sant Miquel d’Olèrdola. Dues caixes de fusta amb roba, eines i dues botes de 7 càrr. Més una casa amb horta a Santa Margarida. Més una peça de terra a Montserrat de l’Almúnia. Més una peça de terra al terme de Sant Miquel d’Olèrdola a la partida de Santa Digna o de Promeal.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1796. Foli 143v a 145r. 4 de novembre de 1796.

Cristòfol Ràfols i Mestre, menor, pagès, dit dels Caus, a Sant Pere d’Avinyonet, casat amb Francesca Soler Nn de la quadra de Cunit, terme de Cubelles. Inventari de la casa a la quadra de Cunit, carrer d’en Junnaller(?). Més una peça de terra al terme de Cunit, a la partida del Fondo d’en Rossell. Més una peça de terra al terme de Cubelles.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1796. Foli 3^r a 4v. 28 de desembre de 1796.

Bonaventura Vidal Busquets, de Cambra de la Reial Audiència de Barcelona, hereu de Pere Màrtir Vidal Cerdà, regidor perpetu que fou de Vilafranca. Inventari dels bens propis de la que fou la seva mare, Maria Rosa Vidal Busquets al carrer dels Ferrers de Vilafranc, amb taula i armari amb raimes de paper blanc i tinter; celler amb 8 botes de 7 càrr.; botiga de grans amb estris; cap d’escala; menjador amb taula rodona i sis cadires; cambra del darrere amb llit de posts i bancs i roba, sis cadires i taula; cuina amb estris is is cadires; sala amb mirall, sis cornucòpies, quadres, trenta cadires i "arrimadero" i una calaixera amb roba; cambra on morí amb llit de capçalera pintada, escriptori amb calaixos amb monedes i roba; segon pis amb la cambra de davant amb llit amb transpontins, roba, escriptori de Mn. Anton amb algun llibre de poc valor; cambra pujant de l’escala amb llit de pots i bancs i roba; rebost; cambra de les criades; golfa amb cofre gran i roba. Més peces de terra a Vilafranca a les partides de les Figueretes, la Pelegrina, las Bleda, el Bordellet, de Sant Pau i de Santa Digna.

* * * * *

1797 No hi ha inventaris.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1798. Foli 63^r a 68r. 22 de març de 1798.

Teresa Malla Vennich, vídua deixada de Josep Malla, sastre de la vila de l’Arboç, amb el fill Josep Malla, sastre. Inventari d’una casa a l’Arboç al C/ dels Micens(?) amb botga amb taulells de fusta, peces d’indianes amples noves, tres peces d’indianes, peces de mocadors de cotó, de vions nous, de tela, de mocadors nous, de cintes encarnades, de tafetans, de draps, de seda, d’estam, de llana, de fil, d’escarlatina, mitges d’estam, boixets, palillos de fusta, raimes de diversos papers, collarets, rosareis, cordons, borles i altres, capseta de balances, tisores, gorres de cop...; rebotiga amb roba i una grossa de taps de suro; cellet amb 4 botes de 7 càrr.; estable amb un burro i estris; corral amb mitja dotzena de gallines; menjador amb taula i dos bancs, un am respatller i l’altre llis, cadires, sacs de farina, estris de cuina, plats i olles; eixida amb torretes; cuina amb estris; sala de la casa amb taulell de sastre i roba; cambra immediata al taulell de sastre amb calaixos, vetllador, roba; cambra dels joves; cambra del mig amb llit de posts i bancs i roba; altra cambra amb llit i roba: la casa té dos portals oberts al carrer dels Micers. Més diverses peces de terra al terme de l’Arboç al Camí de Papiol, a la partida de lo Prat, a la de la Riera, a la d’en Guineu, i a la de la Muntana. Més hort i pallissa clos de parets al carrer d’en Boleda.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

Record de Joan Bosch Planas

Reelaboració del text publicat al "3 de Vuit" el passat 23 de gener.

L’insospitat i dissortat traspàs de l’amic Joan —nascut a Vilafranca el 1951— el passat 15 de gener, m’ha portat records de dècades d’iniciatives i treballs compartits des d’un temps, a les darreries de la dècada dels vuitanta, que posàvem en solfa les mancances culturals de la nostra Vilafranca, sovint derivades de les institucions, en algun cas amb polítiques erràtiques o clarament esbiaixades, un paisatge que té ben poc a veure amb l’actual en especial des de la desaparició de Caixa Penedès i els profunds canvis que, entre altres, van acabar fent del Museu de Vilafranca l’actual Vinseum.

El Joan, sempre perfeccionista i exigent, havia passat per la música i era un pintor ben reconegut amb periòdiques exposicions de paisatge i també figura. El seu esperit lliure, però, volia cercar altres camins, de manera que va estudiar i catalogar les obres d’art de la Casa de la Vila en un volum que va costat de publicar. D’aquí va néixer la col·lecció Vilatana que, comptant amb algun mecenatge remarcable, va editar el seu estudi sobre el pintor Clausells, alguns clàssics vilafranquins —Manuel Trens, F. De P. Bové, P. Bohigas...— i treballs sobre cultura popular. Després de la reeixida recuperació de la Moixiganga, Bosch va intentar reincorporar el Ball de Moros i Cristians al seguici de la Festa Major i va escriure i publicar cròniques de la Vilafranca del nostre temps, fins a acabar en la col·lecció Cercavila de contes infantils. Tot plegat molta i bona feina de la que encara parlàvem sovint, moltes vegades per telèfon perquè la salut no li permetia sortir gaire.

En Joan va ser sempre home de neguits i va buscar nous camins en publicacions penedesenques, però també de l’àmbit llatinoamericà i col·laboracions amb institucions universitàries d’aquells espais, especialment peruans i de la República Dominicana, i encara volums de prosa, bàsicament contes, i finalment poesia amb creacions ben reeixides, i encara algun projecte més que espero que no acabi en l’oblit. No van ser iniciatives fàcils, la cultura no sempre té el reconeixement que potser es mereix, han passat els anys, el món ha canviat molt i les coses són ara molt més diverses, però el Joan continuava creient en la vida com un art al qual cal donar reconeixement si es vol que la cultura progressi. Descansi en pau.

Un document argumental de les celebracions franquistes del 21 de gener

Després d’haver bombardejat els dies abans l’entorn de la carretera de Barcelona a València, fins el punt que moltes famílies que no havien marxat de la vila però tenien alguna peça de terra amb una caseta de pagès hi van anar a fer nit, la tarda del 21 de gener de 1939 els soldats de les anomenades «Brigadas navarras», cos en bona part format per marroquins, va entrar a la vila procedent de Tarragona i sense trobar-hi cap mena de resistència ni oposició.

Des de llavors el règim franquista va voler celebrar aquesta data —la «liberación de la villa»— cada any, però calia vestir el tema i argumentar-lo. Cercant un altre tema, a la carpeta «Dictàmens de la Comissió de Governació i propostes dels Srs. Regidors. 1894-1940» de l’Arxiu Municipal de Vilafranca servat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, hem localitzat aquest text mecanografiat que, certament, és una mostra —de redactat fins i tot amb tonalitats de dramatisme literari— del pensament i el discurs d’aquell moment, el dels guanyadors de la guerra. El text s’ho val i així decidim reproduir-lo justament aquests dies que n'ha fet 87 anys.

Comisión gestora de Villafranca del Panadés. Comisión de Gobierno. 1939.

En virtud de haber sido liberada nuestra Villafranca por nuestro siempre Glorioso Ejército Nacional, dirigido por la mano maestra de nuestro invicto Caudillo, de la que la fiera rojo-separatista había implantado el terror a nuestro Pueblo, sobre todo en las casas de orden durante treinta meses consecutivos, pregonando la canalla marxista unas libertades que solo consistían en afusilar a los que no pensaban como ellos, a robar a mansalva, a perseguir a las familias que los rojos consideraban que no eran de los suyos, incluso hasta en las casas adonde se les había asesinado alguno de sus seres más queridos (hermanos nuestros muertos por Dios y por España) nos encontramos que de repente un buen día se nos devuelve la emoción, la alegría hacia a nuestros hogares, hacia nuestras casas y eran nuestros soldados, los soldaditos de España que al entrar en nuestro Pueblo se les abrazaba, eran nuestras Madres, nuestras Esposas, nuestros Hijos que con lágrimas en los ojos se les veía que estaban comprimidas por el terror, llorando, riendo como locas de alegría, pensando seguros de que ya se había terminado, de que ya había llegado la paz, esta era de paz y tranquilidad, de libertad, pero esta libertad bien entendida que los buenos Españoles que nos sale de nuestras conciencias y de nuestros corazones, este día era el Glorioso 21 de Enero del año 1939, por lo que la Comisión de Gobernación tiene a bien proponer a la Comisión Gestora Municipal para su aprobación lo siguiente:

1º.— Declarar fiesta Oficial a perpetuidad el día 21 de Enero del año de 1939, [el día 21 de enero de cada año]..

2º.— Que la calle del General Riego se denomine calle de 21 de Enero de 1939.

FESTEJOS

1º.— Por la mañana la Banda de Villafranca dará a las nueve de la mañana un recorrido por las calles de costumbre

2º.— A las 11 de la mañana misa de campaña en la Plaza del Generalísimo Franco invitando a todas las Autoridades Jerarquías de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Militares, Civiles y Eclesiásticas y pedir al mismo tiempo tanto a Falange como al Ejército si puede haber un desfile después de la misa, invitar en un vermut de honor a las Autoridades y que la Banda dé un concierto en las ramblas hasta la una.

3º.—Llamar a los presidentes o delegados de las casas de Beneficencia para que hagan una comida extraordinaria, subvencionados en parte por el Ayuntamiento.

4º.—A las tres en punto, hora en que entraron las Gloriosas Fuerzas del Ejército Libertador, disparar en las Ramblas una fortísima tronada conmemorativa de aquel Glorioso Momento, seguidamente concierto en las Ramblas por la Banda hasta las cinco de la tarde y repique general de campanas.

5º.— Interesarse acerca de las Sociedades Recreativas celebran bailes y festejos populares.

6ª.— Invitar al vecindario a que engalanen los balcones.

No obstante la Comisión Gestora Municipal acordará lo que crea más procedente.

Villafranca del Panadés a 28 de Diciembre de 1939.

Año de la Victoria

Aurelio Andrés, Pedro Mitjans