Inventaris "Post mortem" notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1841- 1842)

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Notari J.A. Lomaña. 1841. Foli 146v a 150v.

Mariagna Fontanals* Nadal, vídua de Pere Fontanals, dit de les Cases i Colomés, pagès de Santa Magdalena del Pla. Inventari de l’heretat Fontanals de les Cases del Pla. Entrada amb banc i estris; menjador amb taula llarga, banc respatller i banc a la paret, plats i olles; cuina amb escó amb sa taula, estris i dues filoses; pastador amb pastera de tomba, una caldera d’aram i altres estris; estable amb dues mules velles i estris; celler prop de l’estable amb 6 botes de 6 càrr.; cambra dels arreus amb eines de pagès; altre aposento amb estris; altre celler amb 8 botes de 7 càrr.; botina dels grans amb estris i cansalada per lo gasto de la casa; altre aposento amb llit de porc o salador; cambra de baix amb llit de posts i bancs i roba; altre aposento amb dos bancs; altra botiga amb quarteres d’ordi; cambra dels mossos amb dos llites de posts i bancs; cap de l’escala amb un rellotge i una cadira; sala amb dos bancs respatllers, cadires i taula; cambra dels frares amb llit de posts i bancs, roba i dues caixes; cambra del terrat amb besses; cambra fosca amb estris; altra cambra amb taula i estris; rebost amb gerres, barralons, ampolles, porrons, xocolatera i estris; cambra de les minyones amb un llit de posts i bancs, una cadira i estris; cambra del davant amb llit de posts i bancs i roba; armari a la paret amb roba; cambra principal amb un catre, un escriptori amb papers de la casa, cadires, quadres, roba i estris; golfes amb estris; premses amb dues de racó i estris; celler de baix amb 12 botes de 6 càrr.; corral amb 20 primales, 6 gallines, 1 gall, 5 godalls; colomar amb uns quants parells de coloms de cria i alguns de novells.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1841. Foli 224v a 226v. 17 de novembre de 1841.

Antònia Mata Torrents dels Casals, vídua de Jaume Mata del Racó de Sant Pau d’Ordal. Inventari de la casa que hi ha dins l’heretat de dit Mata, anomenada del Racó al terme de Subirats i parròquia de Sant Pau d’Ordal amb casa principal, pallissa, apartament, corral, fassina, afronta amb cal Vendrell de la Codina i altre hisenda del difunt Jaume Mata que té empenyada. En la botiga de les golfes faves, favolins, patates i estris; en la cuina de l’apartament cebes, patates, estris i una cadira; en la cambra de l’apartament mestall, blat, una imatge de la Verge del Roser; en el menjador de l’apartament caixes dolentes, un braseret i i una romana; cambra que dona al baluart amb un llit de posts i bancs, roba, tres cadires, un armari amb roba, un escriptori amb notes i papers de la casa, un rellotge de paret corrent, una capelleta de sant Antoni i una dotzena de rams de fil; la cambra de la reixa amb un llit de posts i bancs, roba, una cadira gran i una calaixera amb roba; un armari a la paret amb peces de vidre; la cambra de les minyones amb tres llits de posts i bancs i roba; la sala amb tres taules i una cadira; la necessària amb dues gibrelles i un orinal; l’entrada amb una premsa de racó i estris; cuina amb una pastera de tomba, una xocolatera i altres estris com les eines pel forn del pa; menjador amb una taula llarga i dos bancs respatllers, un banc pla, sis porrons blancs de vidre i cinc porrons de vidre verd i ues cadires usades; celler de dalt amb 8 botes de 7 càrr. I un cubell de passar bugada; celler de baix amb 12 botes de 7 càrr. I estris; hospital dels mossos amb tres llits de posts i bancs i roba; estable amb dos bous, dos burros i estris de pagès; baluart amb una escala i llenya; pallissa; fassina amb una olla d’aram corrent, dues botes de 7 càrr., i estris; corral amb tres porcs de greix, dues gallines i un gall. Més l’heretat dita lo Maset del Mata al mateix terme i parròquia, sobre el que hi ha un deute, afronta amb l’heretat del Rovira de la Serra i la del Masana de la Casa Vella. Més la hisenda dita Cal Rosell que afronta amb Cal Vendrell de la Codina. Més una casa al poble de Sant Pau d’Ordal amb dos campets i un hort units a la casa Puig amb vuitanta lliures d’empenyorament. Més varis deutes contra si.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1842. (Vol. 2.800). Foli 28v a 29v. 1 de febrer de 1842.

Josep Notó, pastisser de Barcelona, en representació de la seva germana Maria Figueras Notó, vídua de Josep Figueras, pagès, difunt, de Sant Sadurní. Inventari de la casa i hisenda Figueras a Subirats, amb celler de 12 botes de 7 càrr., cercolades de fusta; entrada; cuina amb taula; quatre cups i estris i premsa de racó. Més una casa de lloguer a Sant Sadurní amb cambra del davant amb dos llits de posts i bancs; altra cambra amb llit de pilars amb capçalera, roba, dues caixes; cuina amb estris; pastador amb pastera de tomba; estable amb estris; celler amb 6 botes de 7 càrr. La hisenda casa Figueras afronta, entre altres, amb Josep Massana, dit Llopart, pagès hisendat de la parròquia i terme de Subirats.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1842. Foli 32r a 33^r. 7 de febrer de 1842.

Maria Bolet Miret, vídua de Joan Bolet, boter de Vilafranca. Inventari d’una casa a la Rambla de Vilafranca. Golfes amb estris;cambra dita la Saleta amb llit de posts i bancs, una caixa, dues cadires de boga; cambra del terrat amb lit de posts i bancs i roba, cornucòpia i quatre cadires; cambra del davant amb llit de pilars amb capçalera, roba, una calaixera amb quatre cadires i cornucòpia; cuina amb una tauleta i estris; celler amb 5 botes de 7 càrr i dues botes de 4 càrr amb cèrcols de fusta; botiga amb fusta per fer botes i eines de botes. Més una casa a la Rambla al costat de la principal, afronta amb l’anomenat Hortt dels Corders.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1842. Foli 120r a 123v. 30 de maig de 1842.

Maria Milà Montaner, vídua de Francesc Milà, pagès, Salvador Raventós, comerciant, veïns tots de Torrelles de Foix, i Josep Montaner Mestre, hisendat de Ribas, curadors dels fills menors de Francesc Milà. Inventari de la casa a la plaça de Torrelles que afornta en part amnb el vall de la mateixa població. Entrada amb celler amb quatre botes, dues de 7 càrr., i altre dues de 6 càrr., estris i cups; celler de dalt amb dues botes i estris; estable amb una burra i estris; corral amb una premsa de racó; pastador amb pastera plana i eines de pagès; cuina amb escó i estris; rentador i fogons amb estris de cuina; sala o menjador amb taules i banc de fusta; a l’escalfapanxes amb una caixa buida, gots, gibrells, rentamans de pisa, plats i escudelles; cambra de més endins amb llit de posts i bancs, cadires de boga, roba i capsa amb els papers de la casa; cambra de les minyones amb un cove, roba, un catre; cambra del terrat amb llit de posts i bancs i roba; cambra dita de la vella amb un llit de posts i bancs i roba; agolfa amb estris; rebost amb llit o salador de porc i estris; botiga amb estris i fesols per sembrar: Més diverses peces de terra a Torrelles de Foix a les partides de la Parellada, el Camp de la Soirt, l’Hort Tancat, les Vinyes Planes, del Cos, Camp de les Tres puntes, que afronta amb el camí que va de Torrelles a Mas Florit i el camí que va a Can Coral de Torreprima, el de la partida de la Cervera, la Comagrasa, els Pujols, amb corral descobert, les alzines, la Xuriguera i l’Hort de la Riera. Més censos a conrar i deutes.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1842. Foli 234r a 235v 7 de desembre de 1842.

Joan Àlvarez de Tord administrador dels bens del seu fill infant Lluís Àlvarez Verdaguer hereu dels bens de la seva difunta mare Isabel Àlvarez Verdaguer del que és l’únic fill i la mare hereva universal de la seva difunta tia Isabel Carbonell de Vilafranca en testament de 1836, amb assistència de Paula Vidal Verdaguer, neboda d’Isabel Carbonell, i també hi assiteix Camila Verdaguer, de Vilafranca, vídua de Josep Anton Verdaguer, nebot també d’Isabel Carbonell. Inventari en l’habitació on vivia, a casa de la seva germana, Mariagna Verdaguer Carbonell, a Vilafranca, al carrer de Santa Maria. Una taula amb claus, monedes, joies, roba, una llibreta de rebuts de contribucions, una taula, 19 cadires de boga, dos confidents, banquillos de peus, medallons de sants, un llit de pilars de noguera, un quadre, dues imatges religioses, coberts de plata, roba. Escriptures notarials de vendes, promeses i censals. Un bagul, dues calaixeres amb roba, un armari amb roba. Inventari que es continuarà l’endemà.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1842. Foli 235v a 236v. 10 de desembre de 1842.

Joan Àlvarez de Tord administrador dels bens del seu fill infant Lluís Àlvarez Verdaguer hereu dels bens de la seva difunta mare Isabel Àlvarez Verdaguer del que és l’únic fill i la mare hereva universal de la seva difunta tia Isabel Carbonell de Vilafranca en testament de 1836, amb assistència de Paula Vidal Verdaguer, neboda d’Isabel Carbonell, i també hi assiteix Camila Verdaguer, de Vilafranca, vídua de Josep Anton Verdaguer, nebot també d’Isabel Carbonell. Continuació de l’inventari anterior, en l’aposento de l’habitació a casa de la seva germana, una taula antiga, sis cadires petites, rentamans, braserets, roba, un canapé i 14 cadires de boga; celler amb dues botes de 7 càrr. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de la Pelegrina i la Granja de l’Isidret.

* Recordem que el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

Inventaris "post mortem" notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1840)

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. 

Notari J.A. Lomaña 1840. Foli 103r a 105v. 3 d’abril de 1840.

Francesca Llopart* Blanch, vídua de Jacint Llopart. Inventari d’una casa al carrer de la Cort de Vilafranca. Celler amb 8 botes de 7 càrr., i estris; cuina amb estris, banc respatññer, escó, taula, sis cadires de boga, coberts i estris i una capelleta a la paret amb un sant Josep de bulto; pastador amb pastera de tomba i estris; rentador amb estris i una caldera d’aram; cambra del davant amb mirall armari i roba; sala amb una taula gran, vuit cadires, caixes velles i mapes; cambra de detràs amb alcova amb llit de peu de gall, tres cadires de boga, quadres dels 7 sagraments; saló de la cambra amb roba, tres cadires de boga i quadres; recambra amb estris, un armaeriet, una caixeta amb llibres i papers, calaixera amb papers, rpba, prestatges per posar llibres; agolfa amb estris; aposento fosc amb taula, bressol i estris; agolfa del davant amb tampañs i cañissos per estendre fideus; cambra d’allotjament amb llit de posts i bancs, taula i caixa de fusta, dins una caixeta capítols matrimonials, rebuts i notes de peces de terra i papers de la casa. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de Sant Hilari, Benaiges, Bordellet, Clot de Ferran, la Pedrera i la Cua de Lluert.

* * * * *

Notari J. A. Lomaña. 1840. Foli 133v a 134r. 26 d’abril de 1840.

Ramon Gili Llopart, serraller de Vilafranca, hereu del seu avi, Jacint Llopart, fideuer de Vilafranca. Inventari de 600 lliures

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1840. Foli 154r a 155r. 9 de maig de 1840.

Rosa Albornà Mir, vídua de Josep Albornà, fuster de Vilafranca. Inventari d’una taula i uns prestatges amb llibres

Pacheco. Suma moral. Dos tomos en quart.

Cuaresma de P. Pablo Señeri. Dos tomos en quart.

Equileta. Sermons. Segon i tercer tomo en quart.

Arte explicado. Un tomo en quart.

La voz del pastor. Un tom en quart.

Catecismo de Pio Quint. Un tom en quart.

Quatre breviaris en octau.

Fabulas. Fedro. Un tom en octau

Los Sants nous, un tom en octau.

Un breviari de tot l’any, en quart.

El porqué de la Iglesia. Un tom en quart.

Prontuari de la Teologia moral, un tom en quart.

Molina de Sacerdotes un tom en quart.

Lexicon eclesiasticum, un tom en foli.

Compendium salmanticensum, dos toms en foleo.

Benet catorse, dos toms en octau.

Marchant, un tom en foleo.

Francobini [?] un tom en foleo.

Roberto Bellarmini, un tom en foleo.

El Evangeli en triumfo, quatre toms en quart.

Homilias de Lamusa, sis toms en quart.

Diccionario de ordenes. Tomo segundo en quart.

Obras de Quevedo, un tom en quart.

Diccionario español y francés y viceversa, tom segundo en quart.

Catecismo de Rigual, sis toms en octau.

Iglesia de Cristo desde Adan, dos toms en octau.

Semana Santa, un tom en octau.

Instruciones cristianas, un tom.

I alguns llibres dolents o vells; quatre quadres, llit de posts i bancs, roba i un crèdit al seu càrrec.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1840. Foli 236r a 236v. 25 d’octubre de 1840.

Don Carlos de Moy i Colins i Ramona Janer concedeixen a rabassa morta a Pau Massana, pagès de Santa fe, dos jornals al terme de Santa Fe, dita la Barberana, afronta en part amb el camí de la Barberana a Mas Massaguer.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

Inventaris "post mortem", notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1838- 1839)

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Notari J.A. Lomaña. 1838. Foli 26v as 31r. 8 de desembre de 1838.

A Sant Pere de Ribes, del corregiment de Vilafranca, Felip Vallès, pagès de la Granada nombrat per la seva germana Rosa Puig* Vallès, vídua de Francesc Puig del Maset, pagès de Ribas, resident actualment a Tayà.¹ Inventari de la casa principal, casa Puig del Maset, a Sant Pere de Ribas a la seva heretat. Entrada amb un banc, estris i una buyola amb quatre cercols de ferro usats i un llibant vell; estable amb un mul i estris; menjador amb una taula llarga i dos bancs amb respatller, dues cadires de boga, un bressol, una pedra de moldre sal, dins la paret una Verge del Roser de guix, dos ventalls un d’ells de palma, cinc llibres vells, plats i olles, estris; aposento a l’entrar a la cuina amb taula de fusta i banc, plats i olles i dues filoses; cuina amb estris i dues cadires; pastador amb taula i banc respatller i pastera de tomba i estris; armari de paret amb morter i estris; aposento on hi ha els cups amb pots dels cups, escales, bigues i estris; aposento de la premsa amb una premsa de lliure, una premsa de racó i 11 botes de 7 càreg; celler amb 73 botes de 7 càrr., un mayol de posar vinagre i estris; sala amb tres cadires de boga, caixes, una d’elles amb papers, una imatge del Santcristo, quadres, caixa de rellotge; cambra de ma dreta amb llit de pilars amb capçalera, dues cadires i escripotori; cambra entrant per la sala que dona al corral amb llit de posts i bancs i cadires; cambra que dona al dit corral amb llit de posts i bancs, cadires i roba; cambra de més endins donant al coral amb prestatges per posar llibres, 310 llibres variats especials, usats; cambra principal amb llit de pilars amb capçalera pintada, amb roba, un escriptori, quatre quadres, una caixa, dues calaixeres; recambró [«reuarto»] detràs l’alcova de la cambra principal amb llit de posts i bancs, roba, tres caixes amb alguns papers, un cofre amb papers de la casa, taula i cadires; cambra a la part de detràs amb llit de pilars amb capçalera, roba, un quadre i una piqueta; cambra «de la reixa» amb llit de pilars amb màrfega, roba, cinc cadires de boga, caixa amb roba; botiga vella amb cereal i mobles vells i estris; necessària amb gibrelleta i orinal; rebost amb senalles, gerres, càntirs, olles, barrils, salador, sedàs, cadires de oga, coves, braser, roba, mesures, un barrelonet dit mayol, estris, greixonera d’aram, estalvis, cereal, una casabona[?] d’aram; el trull amb una caldera per fer l’oli; pallissa; galliner amb 15 gallines i un gall; colomar amb un parelles de coloms. A més de la casa principal inventariada, les seves oficines, apartament i demés, a Sant Pere de Ribas a l’heretat dita Casa Puig del Maset amb bosc, oliveres, garrofers, muntanya i vinya, que afronta entre altres amb Josep Roig de les Planes mitjançant el camí de l’Església, amb la riera que travessa part de la hisenda, amb el camí que va a Vilanova, amb el camí que va a la Serra, amb Cristòfol Coll, dit Panxo, amb el torrent que baixa de la masia i travessa part de la hisenda. Dins de la hisenda hi ha quatre cases pròpies de Francesc Puig: la casa del Comú de la Parròquia i terme de Ribas, la rectoria, el consell del mateix terme i parròquia i una altra casa pròpia de Joan Solé, pagès, dit Gulla. Més una peça de terra al terme de Ribas a la partida de les Tirencas[?]. Més una casa al paratge de cal Pocoll de la Coma, al mateix terme. Més una casa, celler i cup a Ribas, al paratge de les Planes. Més un pati, abans hort, a Ribas les Planes. Més un pati a Ribas al paratge del Pont de la Serra.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1838. Foli 31r a 35r. 1 de desembre de 1838.

A Sant Pere de Ribas, Maria Àngela Giralt Marsó, vídua de Cristòfol Giralt Miret i el seu fill Josep Giralt Marsó, pagesos de Ribas. Inventari de l casa que habitava Cristòfol Giralt Miret, on morí. A Ribas, paratge de lo Palou, pròpia de Francesc Moixó, de Barcelona. Entrada amb eines; estable amb dos matxos i eines; celler amb 50 botes de 7 càrr., i estris; cuina amb escó, banc, cadires, estris, plats i olles; pastador amb pastera de tomba, estris, calderes, una xocolatera; menjador amb taula, banc, banc clavat a la paret, plats i olles, imatge de Ntra. Sra. del Roser; rebost pujant l’escala amb estris; sala amb armari, roba, 18 cadires de boga, una banyera gran de llauna, taules, rellotge de paret, caixa amb papers de la casa i un rentamans; cambra del mig amb llit de posts i bancs, una calaixera amb roba, caqixa de fusta, tres cadires de boga, dos catres, una imatge de Crist; cambra del davant amb llit de pilars amb capçalera, roba, calaixera amb roba, caixes amb roba, dues cadires de boga, tres quadres, un mirall, dues dotzenes de rams de fil; cambra gran amb llit de pilars amb capçalera i roba; recambra darrere l’alcova amb llit de posts i bancs, roba, dues cadires de boga i una caixa; necessària amb 4 gibrelletes, un orinal de pisa i un de vidre; cambra de detràs de la part dreta amb dos llits de posts i bancs, tres cadires i una caixa; cambra de detràs de la part esquerra amb dos llits de posts i bancs, robas, caixes i quadres; armari a la paret amb plas i olles; botiga amb mestall i guixes, mesures i estris. Més peces de terra a Ribas als paratges de Comantorra[?], los Pujols, les Planes, altra a les Planes, la Serra, lo Palou. Més dues rabasses mortes a l’heretat. Més una casa de dues naus i un hortet a Ribas a lo Palou. Més tres cases d’una nau cada una a lo Palou. Més una peça de terra a Sant Miquel d’Olèrdola. Més una casa amb censal, hort i pallissa a Moja. Més una peça de terra a Santa Margarida. Més una peça de terra als Monjos. Més dues peces de terra a Moja, al Camp dels Costals i a la Plana, que afronta amb el camí de Santa Digna als Monjos. Més una peça de terra entre Moja i Vilafranca. Més dues peces de terra a Moja dites Fondet i la Muntanya. Més dues peces de terra a Vilafranca a les partides del Promeal i de Santa Digna.

* * * * *

Notari J.A. Lomaña. 1839. Foli 220r a 221v. 10 d’octubre de 1839.

Josep Parladé, baster i Cayetano Baltà, mestre de cases, marmessors testamentaris de Francesca Fontanals Rosell, vídua de Jaume Fontanals, mestre de cases, i en primer matrimoni de Fèlix Bertran, pagès de Vilafranca. Inventari de la casa de Vilafranca al raval de Sant Francesc aque afronta amb una altra casa dela mateixa propietat dita «casa xica», amb altres propietaris i amb un carreró que no té sortida. Estable amb una antena de mestre de cases i una escala de ma; celler amb dues botes mitjanes i una de petita; cuina amb taula llarga i dos bancs respatllers, tres cadires de boga, pastera de tomba i estris; cambra fosca amb dues taules, tres cadires, estris, roba, mestall; sala amb dues caixes buides i un salador; cambra de la sala amb llit de posts i bancs, roba, monedes i joies, una caixa amb roba, 7 cadires de boga, taula, armari amb ampolletes; cambra fosca de la sala amb llit de posts i bancs, roba, capsa amb papers de vendes i capítols matrimonials, roba, taula amb coberts al calaix. Més la casa dita «casa xica» as l’extrem del carrer de la Cort, immediata al Raval de Sant Francesc. Més tres peces de terra a Vilafranca a les partides de Puigciuró, Clot de Moja i del Viver.

*Recordem que, com era habitual a l'època el primer cognom de la dona casada correspon al del seu marit.

1 Teià, entre Alella i Premià, al Maresme.

Record de Mercè Solé Prado

Aquest 2026 se'ns està presentant talment malastruc. Més de mitja dotzena d'amics traspassats m'han fet anar al tanatori. El darrer comiat, a primers d'aquest setembre, el de Mercè Solé Prado a la que m'unia una sincera estimació des dels anys a les aules de Sant Elies, sempre al voltant de la poesia.

La Mercè era una d'aquelles ànimes sensibles i vitals que de tant en tant trobem en el camí de la vida. Va mantenir sempre una espiritualitat senzilla i vital reflectida en la seva poesia. Tot això és en la seva obra publicada, encetada el 1990 amb "Només per a tu" a la que seguiria el 1992 "A flor de pell", i finalment "Respiro, bategant paraules" el 2014 en una presentació compartida que recordo com intensament corprenedora. Deia Gaziel que la felicitat possible la portem a la vora, seguint-nos com la pròpia ombra silenciosa, un estat d'equilibri que establim entre el món i nosaltres mateixos, fruit d'una personal, misteriosa i secreta harmonia. Potser aquest va ser el sentit de l'existència de la Mercè que va passar per la vida de puntetes, sense fer gairebé soroll.

Les composicions que s’apleguen a les pàgines dels seus llibres ens ofereixen una paraula poètica lleugera però intensa, ens proposen imatges de les seves emocions, mentre la reflexió permet constatar el pes vital de la realitat de cada dia. Un entorn personal que convida a la reflexió directa, íntima i oberta, sobre la trajectòria del viure, però que no defuig tampoc el to esllanguit, amb un punt de tristor que s’escampa sobre l’horitzó, des del paisatge. Vet ací una guia íntima i vital d’aprenentatge, de detalls i d’emocions, amb un vocabulari fet sovint de creacions personals en metàfores potser corprenedores.

Seguint Gabriel Celaya i considerant la poesia una arma carregada de futur, la Mercè trobava en les paraules la intensitat per obrir noves finestres al camí de la vida. El passat abril va rebre una distinció vilafranquina, amb senzillesa, sense el reconeixement que hauria merescut. Comptat i debatut, ella no esperava altra cosa que poder posar els seus pensaments en versos i compartir-los amb tots els que encara creiem en una vida feta de senzilles aportacions. Així ho va fer sempre la Mercè i mai li podrem agrair prou.

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 25 de setembre del 2026.

Sant Fèlix a Santa Maria, la cripta que va somiar Torras i Bages

 Fa 110 anys de la consagració de l'altar de sant Fèlix

Es va enrajolar el terra i les parets es van decorar amb pintures

1916, mor Torras i Bages sense veure acabada la cripta

Després de dècades a la que ara és la capella del Santíssim de Santa Maria, l'altar i les relíquies de sant Fèlix van tornar el 1880 a la cripta, l'anomenada popularment "capella fonda", humida i sense enrajolar. Torras i Bages, que hi havia ajudat a dir missa quan era escolanet, va voler oferir a Vilafranca un interior de la cripta en consonància amb la basílica i va encarregar a Josep Llimona el grup escultòric del Sant Sapel·li o enterrament de Jesús i un nou altar de sant Fèlix. Calia, però, sanejar aquell espai de sota l'altar major. El resultat de la intervenció el bisbe de Vic no el va poder veure acabat en morir pocs mesos abans de la consagració de la renovada cripta l'agost de 1916, ara en fa cent deu anys.

La cripta de Santa Maria era emprada com a capella del Santíssim quan van arribar les relíquies del màrtir romà l'any 1700 i quan el 1776 va ser declarat patró se li va fer un altar nou, també a la cripta. Com és ben conegut, d'allí va sortir el 1810 per passar a ocupar la que ara és la capella del Santíssim, amb un altar i la imatge de sant Fèlix a la glòria, sobre un núvol i voltat d'àngels. Diversos exvots i ofrenes l'acompanyaven com quan el 1856 el notari de Vilafranca J. A. Lomaña deixa constància de la donació que fa un devot de dues aranyes de cristall per a l'altar del sant Patró. El 1836 la cripta fou colgada i fins al 1880 el temple no va recuperar aquest espai soterrat.

A partir de llavors va ocupar la cripta de Santa Maria l'altar del sant Patró amb les relíquies i una imatge que gairebé tocava el sostre, l'acompanyava la humitat i quadrets d'exvots d'alguna intercessió miraculosa de sant Fèlix. En aquesta situació el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, hereu únic d'un important patrimoni al Penedès, va decidir aplicar una part del llegat familiar a les Cabanyes, a Vic i a Vilafranca. Dignificar la cripta va implicar encarregar a l'artista Josep Llimona el grup escultòric de l'enterrament de Jesús i també un nou altar dedicat a sant Fèlix que acollís les seves relíquies.

Enllosada i decorada

Torras va convèncer el prevere vilafranquí Joaquim Inglada, marmessor del patrimoni dels Via Oliveras, que costegés la neteja i ornament de la cripta. El vell altar del Patró vilafranquí amb la imatge a la glòria va anar a l'altra banda de la plaça, a la capella de sant Pelegrí, i el grup escultòric d'en Llimona va ocupar l'espai del fons de la cripta, on segueix ara. Al davant es va situar l'altar amb les relíquies i la imatge de sant Fèlix i per completar l’entorn, en especial el grup escultòric, l’artista Joan Llimona, germà de l’escultor Josep, va pintar les parets amb apropiades decoracions, figurava a la part de l’arcuació central les Taules de la Llei i als costats els atributs dels quatre evangelistes, completant-ho a cada banda amb un tapís pintat. Per una carta del bisbe Torras sabem que Joan Llimona va encarregar-se també de dirigir l'enllosat del sòl de la cripta, llavors encara de terra.

Era aquesta la cripta que havia somiat el bisbe Torras? Ho podem creure, però no la va veure mai acabada, va morir el febrer d'aquell any 1916 i el conjunt de la cripta es va enllestir uns mesos després i es va consagrar el 29 d'agost. Coneixem tan sols una imatge fotogràfica de la cripta amb les pintures de Joan Llimona -la qual reproduïm- que ens mostra un estil proper al dibuix decoratiu. És fàcil entendre que no es devia fer el tractament correcte de la pedra i les humitats i de les baixes temperatures van determinar que les pintures anessin desapareixent tot i que no feia gaire més d'un any que s'havien estrenat. Potser no eren del gust de tothom i es van treure. El resultat, però, continuava sense ser satisfactori i es va haver d’actuar sobre les parets i voltes de la cripta, del cost d'aquesta intervenció se'n feu càrrec igualment Mn. Joaquim Iglada Via, degà de la Comunitat de Preveres de Santa Maria.

Després vindria la reforma del Concili com a justificació per suprimir el 1964 l'accés frontal a la cripta, però que va fer possible l'ubicació actual de l'altar i les relíquies del nostre sant Patró, tot i que es mantenen els problemes d'humitat. Aquest 30 d'agost, un any més, hi accedirem a fer pregària i demanar a sant Fèlix el seu favor.

Per saber-ne més: VV. AA. Santa Maria de Vilafranca. El gran temple gòtic del Penedès. Parròquia de Santa Maria. Vilafranca 2024. Josep Maria Juncà i Antoni Ribas, Sant Fèlix el romà fet vilafranquí. Ajuntament de Vilafranca 2009. VV.AA, Abecedari de la Festa Major de Vilafranca. Vilatana. 1995

La cripta d'abans del 1916, amb sant Fèlix a la glòria i quadrets exvots a les parets (Foto. Arxiu Joan Bosch)

La cripta renovada amb el nou altar i les pintures de Joan Llimona. (Foto. Arxiu Joan Bosch).

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", extra de Festa Major, el 28 d'agost del 2026.