Des- Comunals (III)

Una llibreta del 1915

Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Sembla que no té a veure amb el popular Virtuts del cagar, quadernet signat per Macari Cagané del que en consten edicions del 1873 a la impremta de Roca i de la dècada del 1940 publicat per editorial Diarrea. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.

-31-

Quan jo vaix á fer les feines

us ho dic sense fatíga

que si no trobo paper

m’aixugaré amb la camisa

-32-

En aquest lloc reservat

freqüentat per tanta gent

fa forces el més covard

i s’hi caga el més valent

-33-

En aquests recons deserts

no se amb qué m’aixugaré

perquè tinc tres ulls oberts

i no «filo» cap papé

-34-

Tu que cagant estás

el que amb gust te mengabes

caga not posis trist

que cagant mangarás

-35-

Si en aquet lloc ensá

i hagues sempre papê

nom turbaria amb el trupell

de fragarme amb la má

-36-

Des- comunals, en prosa

Sembla mentida «qu’hagueu» dit això

Ja diu el ditxo que gat escaldat fuig de l’aigua tebia

Qu’aga... fi jo? Agafa tu, si vols

Qu’hagueres fet tu, si t’hi haguessis trobat?

-37-

El que vingui aquí a obrar

y no porti ganivet

si te l’ull un xic estret

ja te feina a gemegar

-38-

Watter clos diuen d’aixó

y no os deixa satisfet

perquè tots els que aquí venen

veig que son water obert

-39-

Qui no tingui punteria

per anar dret al forat

com y a neu mereixeria

que li futesin de cap

-40-

Aquet forat de comuna

que está de paret cobert

sens tenir cap cel- obert

veu el Sol i fins la L++++luna

-41-

Tant si es guapa, com si es lletja

com si es gran, com si es patita

no ni a cap de devan meu

no s’aixequi la camisa

-42-

Per veura el cul d’una dona

molts darian la fortuna

y en canvi en veu a dotzenes

un trist forat de comuna

-43-

En aquet lloc deliciós

cada jorn vinc á resar

y també á depositar

lo que’m causa grans dolors

-44-

Aquí amb varias posisions

ho fan calces y fandilles

unes tocanse els jonolls

les altres las pantorrilles

-45-

Oh, forats de llocs comuns

que n’aureu vist de fetxades?

De molsudes y peludas

de xatetas y peladas

Des- Comunals (II)

Una llibreta del 1915

Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Sembla que no té a veure amb el popular Virtuts del cagar, quadernet signat per Macari Cagané del que en consten edicions del 1873 a la impremta de Roca i de la dècada del 1940 publicat per editorial Diarrea. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.

-16-

Dintre eixa urna universal

tant si sou com no á les llistes

podeu votar sugragistes

sens que ningú ho prengui á mal

-17-

Tant si és llest com si és gandul

la cosa está aquí ben clara

quan entra’m dona la cara

quan es dintre’m dóna el cul

-18-

Dispensari com aquet

no n’hi ha cap tant bó y barato

entra’l malalt, y al poc rato

surt curat y satisfet

-19-

(Posat com avis després d’emblanquinar l’escusat)

Es de burrus y ximplets

l’escriure per les parets

Resposta.

Per no ser lo que tu has dit

ja no haurias d’havé escrit

-20-

Tu que d’aquest siti t’alçes

ja no podrás dir may mes

que no t’abaixes les calçes

-21-

-En un balneari-

Si no obres aquí dalt

que les aigües sont tant fortes

est ben segur, ho mortal!

Que de per á baix tu portes

el teu ventre molt malalt

-22-

Dispensari on hi acud

hommes, dones, criatures

que casi tots sont confiters

perquè deixen aquí, les confitures

-23-

Si aquí tu pel teu natural

hi pots deixar el que et sobra

el pagés se ferá ric

y el metge se turnará pobre.

-24-

Per un que s’hagi purgat

que és més dolç que l’excusat?

-25-

Dos forats tinc com tothom

cuan soc un lloc dels millors

l’un es per fer majors feines

l’altre per aigües menors

-26-

Amb ulls de tantes maneres

com me venen á mirar

tots hi deuen veure clá

perquè mai cap porte ulleres

-27-

Aquí el vago es ben segú

que ha de portar-s’hi les eines

puig per fer-hi ses feines

no’ls hi faria ningú.

-28-

Per ric que un sia, puc di

que si á mi m’ha visitat

es la grand necessitat

la que l’ha portat aquí.

-29-

Si aquí jo he fet ó no he fet

és cosa segura i clara

perquè dic: cantin papers

encara que mentin barbes.¹

-30-

An aquí, amb recolliment

entra l’home sens res dir hi

i al sé dintre’s treu un ciri

peró may per rés l’encén

1 Tota la quarteta guixada a l’original.

Des- Comunals (I)

 Una llibreta del 1915

Una família penedesenca ens ha fet a mans una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Sembla que no té a veure amb el popular Virtuts del cagar, quadernet signat per Macari Cagané del que en consten edicions del 1873 a la impremta de Roca i de la dècada del 1940 publicat per editorial Diarrea. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.

A les vies dels carrils

hi ha unas sales necesaries

dedicades al servei

de les vies urinaries.

-2º-

Jo soc un lloc foradat

a on s’hi posa el derrera

i parlant amb propietat

sóc el forat de l’ullera.

-3º-

Sortint d’aquest lloc comú

deia en sa llengua un gallego

-Si no arribo a nar de cós

estic segur que m’ofego.

-4º-

El senyor Water Closet?

Que desitja? Vull fé un pet

-5º-

El que vingui aquí a obrar

s’ha de portá un paperet

puix no está be que amb el dit

bagi embrutant la paret.

-6º-

Amb cinc centims que tingués

cada cul que ha c. g. t.

en aquet negre forat

ja no traballava més.

-7-

Descripsió descomunal

empescada per en Pitus

desenrotllant cigarritus

en un puden setial

-8º-

Una post que te un furat

un tap brut que no es de puro

l’home que’s troba en apuro

l’aixeca amb solemnitat

-9º-

Si trobes que bas mol dú

esclama amb esforç= Serrú=

i si es que tens cagarrines

digas suaument =Curumines=

-10º-

Un valent dels mes del mon

no fa molt que aquí ha entrat

y no fent-li por ningú

aquí mateix s’ha cagat

-11-

En aquest lloc necessari

un astróleg de primera

perquè sempre que m’hi asento

se posa a mirar l’ullera

-12-

Se suplica als parroquians

d’aquest gran establiment

que nos descuidin el género

aquí sobre del taulell

-13-

Fossa comú, on hi regna

la veritable igualtat

tant hi va el dinar de duro

com el cobert de tres rals

-14º-

Aquí descansa un dinár

que’m costá molts dinerets

de menjar’me’l cinc pessetes

de treure’l, cinc centimets

-15-

Al veure que tanta gent

las parets sol embrutar,

pregunto si en aquet lloc

si ve á escriure ó á c. g. r.

Inventaris "Post mortem" notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla (1834- 1837)

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Notari J.A. Lomaña. 1834. (Volum 2.795, 1834-1835). Foli 104r a 105v. 9 de juny de 1834.

A Sant Sadurní d’Anoia Narcís Viader, farmacèutic i Jaume Raventós de cal Codorniu, hisendat, com a marmessors i hereus de confiança triats per Mn. Anton Ferrer, prevere. Inventari de la casa on vivia Mn. Ferrer, al carrer Major o de l’Hospital de Sant Sadurní. Cuina amb estris, un escó i sa taula, una taula, 6 cadires; menjador amb estris, armari amb cristalleria; pou; eixida; estable; cambra del carbó amb estris; rebost amb sdalador o llit de porc¹; celler amb 3 botes de 7 càrr., i estris; cambra de davant del primer pis amb cortines d’indiana, dues taules xiques, 5 breviaris, 10 llibres quasi inservibles i una setmanasanta, una Verge dels Dolors, 2 calçotets de bris i altres de cotonina; cambra de detràs amb rellotge de paret, una caixa i estris; cambra de detràs del segon pis amb un llit de posts i bancs, estris i roba; cambra de davant del segon pis amb llit de posts i bancs, roba, fesols, sis llibres bons i alguns d’inservibles.

* * * * *

Notari J. A. Lomaña. 1835. Foli 67r a 68v. 20 de febrer de 1835.

Ignasi Cots i Fèlix Giron, preveres i beneficiats de Santa Maria, marmessors testamentaris de Manuela Torras* Marques, vídua de Tomàs Torras, adroguer de Vilafranca. Inventari de l’habitació a la casa de l’Almoina, al carrer de la Font. Inventari d’estris de cuina, calaixos, roba, coberts i joies de plata, una imatge de la Verge del Pilar, escut de les Dolors, anells i joies. Més una peça de terra a Vilafranca que afronta amb les monges carmelites de Vilafranca.

* * * * *

El 1836 no consten inventaris en aquest notari.

* * * * * *

Notari J. A. Lomaña. 1837. (Vol. 2.796. 1836-1838). Foli 26r a 27v. 12 de febrer de 1837.

Josefa Ybern Cruset, esposa que fou de Magí Ybern, pagès de Santa Maria de Foix. Vol fer inventari i s’indica textualment: «...ha passat lo mateix Magí Ybern a encontrar un per un a tots los Notaris de esta Vila, per veure si algun de ells voldria anar a sa casa per formar i autoritsar lo dit inventari; y com no hi hagia volgut ningun de ells anari baix pretext de no ser presos de alguna partida de carlins² o altras³ de varios malevolos que per rahó de la horrorosa guerra civil que estan patint infectan lo Principat, agafant indistintament a cualsevol persona, ha practicat igual diligencia a fi a lo menos de poder pendrer dit inventari ab lo Alcalde Constitucional de dit parroquial, y com tampoc se hagia volgut exposar est en sortint del poble de Torrellas que se encontra fortificat y en el que permaneix per los temors sobredits...». Finalment es fa inventari en presència del regidor de la parròquia, Josep Escofet i de dos testimonis. Inventari de la casa principal a l’heretat d’en Cruset de la Griansola. Amb golfa amb estris; rebost amb salador i gerra d’oli; sala amb taula, 4 cadires de boga i una caixa; armari a la paret amb roba; cambra⁴ nova amb una caixa vella; cambra⁵ fosca amb un llit de posts i bancs; cambra⁶ de les dones amb dos llits de posts i bancs, roba i una caixa; cambra⁷ del davant amb un escriptori vell; cambra⁸ dels mossos amb dos llits de posts i bancs i roba; menjador amb taula, banc respatller i estris; entrada amb eines; cuina amb estris i pastera; botiga de grans amb mesures i eines; celler amb 10 botes de 6 càrr., una olla per fer aiguardent amb ses trompes i dues botes de 10 càrr., i estris; porxo de davant la casa amb un banc de fusta; estable amb dos animals vells i estris; corral amb 25 caps de bestiar; capella amb altar, imatges, quadres, una cadira, calze i patena de plata; sagristia amb un calze i ornaments sagrats. Més dos apartaments a la mateixa heretat. Més les terres de l’heretat que afronten amb la hisenda Monsarra, amb la de Mas Bertran, amb la de Mas Florit i la de la Pineda del Foix.

* * * * *

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

1 Textual, ja no empra el castellanisme “tocino”.

2 Tatxat a l’original.

3 Tatxat a l’original.

4 Textual, no empra el castellanisme “cuarto”.

5 Textual, nota anterior.

6 Textual,, notes anteriors.

7 Textual, tnotes anteriors.

8 Textual, notes anteriors.

Presència del Penedès en la vida i l’obra d’Antoni Gaudí

Versió ampliada del text publicat al «3 de vuit» el dia 17 d’abril del 2026.

.-L’arquitecte era descendent d’un calderer vilafranquí

.-Les pedreres vilafranquines material per a les seves edificacions.

.-Torras i Bages va influir directament en la realització de la Sagrada Família.

La commemoració del centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí Cornet (1852-1926) ha estat motiu per a dues exposicions complementàries a Vilafranca, amb el títol «El Penedès amb ulls de Gaudí», al Berger-Balaguer fins al passat 12 d’abril i a la capella del Sant Pelegrí de Vinseum encara fins al 28 de juny. S’ha recordat allí la vinculació que va mantenir el genial arquitecte amb diversos àmbits del Penedès, de manera que es podria dir que la petjada penedesenca, i específicament vilafranquina, en Gaudí té una doble dimensió, la material s’inicia potser en el seu rebesavi, el vilafranquí Simeó Salvany Solsona, d’ofici calderer i que perdura en la pedra i els materials penedesencs emprats en les seves obres. Però potser encara és més significativa la dimensió espiritual, la petjada dels grans intel·lectuals del segle XIX i específicament l’empenta de Torras i Bages que és qui l’encoratja a tirar endavant el projecte de la Sagrada Família, d’aquí que es reivindiqui una escultura del bisbe Torras a la façana de la Passió mentre segueix endavant el procés de beatificació de Gaudí i el del bisbe fill de les Cabanyes fa dècades que es manté empantanegat entre tràmits, qui sap si pel seu reconegut catalanisme.

De Vilafranca a Riudoms i Reus

Com es recordava amb detall a les exposicions commemoratives, el rebesavi de Gaudí es va traslladar a viure a Riudoms i una filla seva es casaria amb Francesc Gaudí Figueras, el seu besavi. Hi ha així l’empremta de la tradició familiar artesana Al segle XVIII la producció d’aiguardent va esdevenir habitual al Penedès com a complement i sortida als excedents de vi, d’aquí que la caldereria tingués molta activitat, quan els comerciants europeus fan de Reus el centre de la seva activitat de mercat de fruits secs i també d’aiguardent, amb sortida del producte a través del port de Salou, la producció de caldereria esdevé més activa en aquells indrets, fet que explicaria el trasllat de l’avantpassat de Gaudí a Riudoms on un petit museu a la casa pairal dels Gaudí mostra nombroses peces d’aram, bona part de les quals calderes i alambins emprats per a la destil·lació i producció d’aiguardent. No oblidem que el Penedès estava comunicat amb l’Alt Camp a través del Coll de Santa Cristina.

No oblidem tampoc l’aplicació de fragments d’ampolles de xampany en el trencadís gaudinià i el material de les pedreres de l’entorn de la capital penedesenca -la reconeguda «pedra de Vilafranca»-, a l’explotació de la qual es dedicava la família Cusiné. Gaudí empraria aquest material en algunes de les seves obres, i específicament a la casa Milà del passeig de Gràcia, coneguda popularment com «la Pedrera» per la profusa aplicació d’aquest material a la façana.

Amb poc més de vint-i-cinc anys Gaudí havia conegut el Penedès interior, la terra d’una banda dels seus avantpassats, el 1880 en una visita de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques a Vilafranca i Olesa de Bonesvalls. El 1901 el trobem a Vilafranca per parlar del projecte d’una creu monumental que es volia aixecar a Ordal, amb el seu mecenes Eusebi Güell i el degà del Penedès visiten l’indret, un projecte no es va arribar a concretar mai.

El guiatge

A Barcelona deixaran empremta en la formació intel·lectual i estètica de Gaudí els personatges més rellevants de la florida penedesenca de diverses generacions. D’entrada, els plantejaments estètics de Pau Milà i Fontanals (1810-1883), el rigor intel·lectual del seu germà Manuel (1818-1884) i del filòsof Francesc Xavier Llorenç i Barba (1820-1872). Al seu darrere, la producció literària de Gaietà Vidal i Valenciano (1834-1893) i en grau més baix del seu germà Eduard (1838-1899), tots ells residents a Barcelona.

Tres figures claus de la generació de Gaudí són el vigatà Jaume Collell (1846-1932), el mecenes Eusebi Güell (1846- 1918) i especialment Josep Torras i Bages (1846-1916) que tindrà una influència directa sobre l’arquitecte. Amb posterioritat, cal esmentar per la seva incidència en l’obra gaudiniana el pintor Josep Maria Sert (1874- 1945), el vilanoví Josep Francesc Ràfols (1899- 1965) i finalment el vilafranquí Manuel Trens (1892- 1976) qui amb motiu de la sobtada mort de Gaudí el va qualificar de «l’arquitecte de Déu».

Antoni Gaudí, que va ser declarat «venerable» pel papa Francesc i té en camí el seu procés de beatificació, va esdevenir en els darrers anys de la seva vida una persona d’un profund misticisme, com ha estudiat recentment Armand Puig en el volum «Antoni Gaudí, vida i obra», però un moment clau en la seva trajectòria vital i que ens mostra la influència que el bisbe penedesenc tenia sobre l’artista, va ser l’any 1894 quan Torras convenç Gaudí per tal que abandoni el dejuni extrem que estava realitzant i li fa veure que té una missió que no és altra que la d’emprendre el projecte del temple expiatori de la Sagrada Família.

El canonge Collell, Torras i Bages i Gaudí en un dibuix d’Opisso. (Vinseum)

A l’epistolari de Torras, conegut i editat de fa anys, hi ha una missiva a Gaudí que li porta personalment el jove pintor Josep Maria Sert (1874-1945) que es presenta així al genial arquitecte «me sembla -escriu Torras- que hi ha un paral·lelisme entre l’esperit de l’un i el de l’altre». En una carta de Torras a Sert del 1903 escriu «No puc prescindir d’En Gaudí, puix és arquitecte de mèrit, i en la comissió tinc la seguretat de que no es deixarà portar d’una impressió rebuda poc favorablement, sinó que, home de talent i voluntat recta, judicarà segons veritat». El projecte de murals de Sert a la catedral de Vic que va projectar l’any 1900 per encàrrec de Torras va ser revisat el 1905 per Gaudí i el dibuixant i pintor Dionís Baixeras (1862-1943) pràcticament coetanis ambdós.

Torras i Bages va ser un decidit impulsor de la devoció a la Sagrada Família i la pràctica piadosa de la visita domiciliària devocionari escrit l’any 1894, amb el qual l'autor paga un tribut de recordança al seu pare, traspassat recentment, i en destina el producte al temple expiatori de la Sagrada Família. Fou estampat en la Casa Subirana, de Barcelona, l’any 1895. El 1906, per tal de proporcionar treball a una impremta de Vic, l'autor el feu reimprimir en aquesta ciutat. . Igualment, en diversos moments de la correspondència del bisbe veiem com feia constants aportacions econòmiques per a la construcció del temple. Potser un dels testimonis més directes és la carta del 1912 adreçada al jesuïta Ignasi Casanovas, on Torras escriu «comprenc la situació d’aïllament d’esperit d'en Gaudí després de la mort de sa neboda, que vivia en companyia d’ell. Home qui no cerca relacions, ni expansions mundanes, troba a faltar los afectes domèstics, que ara necessita suplir amb los afectes de l'amistat. Quan V. vindrà a Vic per los Exercicis porti'l, doncs, a ell, que és molt mereixedor de que se proporcioni consol a aquell qui tants goigs cristians i estètics ha proporcionat als altres».

La mort del bisbe el 1916 el va afectar de manera remarcable i va ser llavors que a la façana de la Passió va projectar-hi un obelisc de més de vint metres dedicat al bisbe de Vic, obra que mai s’ha concretat i que no estava prevista, tot i que la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat havia reivindicat darrerament la seva realització d’acord amb l’únic dibuix original de Gaudí que es conserva d’aquesta banda de l’edificació; una informació recent, del dia 15 d’abril, indica que el president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, ha afirmat que el monument dedicat a Torras i Bages es portarà a terme tal com el va projectar Gaudí tan bon punt s’enllesteixi la façana de la passió.

Josep Francesc Ràfols recordava que Gaudí li havia comentat: «Jo era molt amic del doctor Torras. Abans d'ésser bisbe venia tot sovint aquí. Ens passejàvem per baix, enraonàvem... Ell ha dit la frase més exacta sobre Temple. Quan va publicar el «Mes de Sant Josep» va escriure en el pròleg que aquesta obra és un dels temples més elegants de la cristiandat. Jo crec que això és exacte.» («En Gaudí i el bisbe Torras», a «Penedès», març 1921).