Documents del Fons Freixas (i IV)

Transcripció de documents del fons Freixas servats a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Una camisa per entregar a Lluís Cases, escrit el 6 de setembre de 1870, signat Joan Antoni Cervera [?] de la Diputació Provincial de 26 d’agost de 1870 on diu a l’Ajuntament de Vilafranca en relació a l’Hospital que la Diputació el 23 d’agost va aprovar el dictamen de 17 d’agost de 1870 en el que es va aprovar el pressupost per a l’any econòmic 1869-70 i va considerar els hospitals de Berga, Barcelona, Igualada, Manresa, Vilafranca i Moyà per tal que tornessin a tenir caràcter municipal o de districte i el sostinguessin els Ajuntaments dels pobles corresponents i cridaven l’atenció l’elevat cost de les estades de fora de Barcelona, el de Berga d’un escut 400, i el de Vilafranca 1 escut i 85 milèssimes, un fet que revelava la mala administració o organització viciosa o necessitat de supressió o agregació de l’establiment i que les rebaixes que podien correspondre als crèdits les podia fer millor la Diputació si se n’encarregava i estudiava detingudament les reformes que el ram exigia. Diu que cap d’ells té les condicions per ser nomenat assil provincial i indiquen com a prova el poc nombre d’estades que tots tenen.

Es parla de la història d’aquests hospitals que abans de ser declarats provincials se sostenien amb rendes pròpies i el producte de llegats i cessions, quantitat que disminueix quan s’hi apliquen fons de la província, també disminueixen les rendes perquè les administracions dels establiments no es veuen molt estimulades quan saben que la Diputació ha de suplir el dèficit, és a dir que augmenten les despeses i disminueixen els ingressos.

Diu que com que són a la capital és molt difícil controlar la seva administració, que d’hospital provincial només en tenen el nom i que la Diputació ha d’invertir els seus fons en serveis que siguin d’utilitat general a la província i no d’establiments que no pot comptar directament i inspeccionar i vigilar, perquè l’Ajunament se n’encarregarà de manera que els hospitals de Berga, Cardona, Igualada, Manresa, Vilafranca i Moià perden el caràcter de provincials i tornen a ser municipals i cedeix la Diputació als Ajuntaments respectius tot el material i la propietat, que es dóna una última partida per subvencionar el servei que fan, partida que a Vilafranca és de 700 escuts. Acorden també que cessin en les seves funcions totes les juntes de govern o administracions que regien els hospitals per delegació de la Diputació, i són cessants tots els empleats o dependents dels establiments, tot i seguir en el càrrec a disposició del que diguin els Ajuntaments.

* * * * *

Un bitllet sobre el monestir de Ripoll.

* * * * *

Pel que es veu va voler escriure un llibre sobre l’església de Santa Maria.

* * * * *

Una camisa «Apuntes sobre antiguedades»

* * * * *

Vàries notes sense més interès

* * * * *

Un foli del 11 de juny de 1878 que diu que ahir es va beneir la capella del cementiri que va ser possible per la generositat de la Sra. Margarida Panzano, vídua de Josep Almirall, diu que serveix d’enterrament a Josep Almirall, a la fundadora i a la seva família, obra d’estil bizantí [ara en diríem romànic] i de bones proporcions, de planta quadrada amb cúpula, amb un relleu que representa la resurrecció de Llatzer, de Ramon Elias i una figura a dalt, del mateix escultor, que representa l’àngel del judici, la silleria interior i l’altar és de Fèlix Sallent i una creu de mida natural, obra mestra d’Agapit Vallmitjana, l’arquitecte va ser Joan Torres i el mestre d’obres Ramon Raventós, les gàrgoles i mascarons són dels escultors de la vila Pau Merca i Albert Bonet. Va ssistir a l’acte de benedicció el canonge i després bisbe Josep Morgades i Gili, es van posar dues làpides, una a cada banda de l’altar recordant l’acte i a la memòria de Josep Almirall i la generositat de la seva vídua i donadora Margarida Panzano.

* * * * *

Una camisa «Nota sobre la matanza de vilafranqueses». Parla d’una nota de Milà al final dels seus «Apuntes históricos sobre Olèrdola» que es refereix a la matança de Misser Rufet.

Al Vol 3 de les «Obres completes» Tom 3 «Estudios sobre historia» Barcelona 1890. «Apuntes históricos sobre Olérdula»:

* * * *

Nota de la benedicció de la nova font baptismal el 18 de gener de 1870 pel canonge Morgades, va batejar un nen, el nou baptisteri va ser pagat per Morgades. El 5 d’agost de 1865 diu que es van acordar enderrocar «los tablados de la música» que eren situats a l’entrada de l’absis i el feien lleig, el 1868 es va renovar tot el paviment de l’església i el 1879 el de la capella del Santíssim. Altres notes disperses sobre Santa Maria i sobre Misser Rufet.

* * * * *

Una camisa «Notas y documentos sobre la guerra de la independencia»

Notes diverses, sovint de llibres que parlen de la Guerra del Francès a Vilafranca.

Diu una nota que a l’arxiu antic de l’Ajuntament hi havia una carpeta sobre els subministres fets per les tropes franceses el 5 i 6 de juny de 1808.

Inclou document de la "Junta de Gobierno de la Villa de Villafranca del Panadés, constituida con motivo del alzamiento del mes de junio del año 1808 para la guerra de la independencia"

La resta són notes de llibres generals que fan referència a Vilafranca.

Documents del Fons Freixas (III)

 Transcripció de documents del fons Freixas servats a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

17 quartilles relligades, còpia de documents amb lletra de Ramon Freixas:

Autorització de l’Ajuntament de Vilafranca per enderrocar la part antiga del convent de Sant Francesc pel seu estat ruïnós d’acord amb la petició feta pels administradors de l’Hospital el 31 de masç de 1845.

Acord de l’Ajuntament de Vilafranca que en sessió, rebut l’ofici de l’«Administración subalterna de bienes nacionales de Villafranca» sobre el convent de Sant Francesc, el sr. administrador general diu que el sr. intendent que ho va dir el 22 d’octubre de 1845, que la Junta Superior de Venta del Bienes Nacionales amb datat 16 d’octubre de 1845 li diu que el dia 2 d’octubre d’aquell any 1845 es va disposar que l’administrador del ram podia procedir a incautar-se de la part ruïnosa del convent, la Junta aprova la disposició aplicada a la part que no s’apliqui a hospital, tal i com va ser cedit a l’Ajuntament, i tenint en compte que aquest no té fons suficients per plantejar-se la seva adquisició, de manera que el 26 d’octubre de 1849 l’administrador subaltern, Francesc Garcia, demana que li assenyalin dia i hora per poder incautar-se, tal i co disposa la «Junta Superior de Ventas», de manera que ara l’Ajuntament ha d’exposar el que correspongui per conservar la part del convent que li correspongui a 30 d’octubre de 1845.

Contestació de l’Ajuntament a la nota anterior dient que l’edifici havia estat destinat en la seva totalitat a l’objecte de la cessió, tot i la distinció entre obra nova i obra antiga ja que tota ha servit d’hospital, el mateix Administrador de Bienes Nacionales «no serà capaz de negar que durante la guerra estaba destinado exclusivamente para hospital militar» i que si ara no s’utilitzava era per amenaçar ruina i no tenir fons l’administració de l’Hospital per fer ls reparacions necessàries tot i que l’Ajuntament diu que sap que hi ha la idea de fer-les i d’utilitzar d’una manera o altra aquell local, de forma que no té l’Ajuntament facultats per expropiar ja que és un edifici cedit pel Govern i del que està en possessió pacífica, amb data 10 de setembre de 1845.

Els administradors de l’Hospital, el patrons de diverses sepultures i capelles de l’església del convent de Sant Francesc s’adrecen [al bisbe¹] i exposen que el convent va ser cedit a l’Ajuntament per dedicar-lo a hospital de pobres i l’administració de l’hospital l’ha anat utilitzant tot i que l’església era tancada des de l’agost del 1835, de manera que demanin que es torni a obrir el temple. Que alguns dels signants d’aquest document tenen restes d’avantpassats als sepulcres de l’església «algunso de los cuales contribuyeron con sus eminentes virtudes y saber a dar renombre y lustre a esta antigua población y desean que no queden olvidados».

Diu que va ser construït a finals del segle XIII i que té encara la magestuositat de l’arquitectura gòtica i que és digne de ser obert com a monument. Diu també que a Vilafranca hi ha poques esglésies amb capacitat tenint en compte que a la vila hi hatropes que van a missa a l’església parroquial «con gran incomodidad del público y el clero», diu que també hi havia molta devoció a alguns Sants que es veneraven al temple i que serviria pels malalts que s’allotjaven a l’hospital, que faria les despeses indispensables «Para la conservación de la fábrica y sostén del culto» i que els patrons de les capelles es comprometrien a tenir-les arreglades, però diuen al bisbe que ho ha d’autoritzar i nomenar un eclesiàstic que s’encarregui d’aquest temple. El 16 de novembre de 1847 ho signen Ramon Freixas, Ramon Miret, Pau Martorell, Fèlix Güell, Fèlix Barba, Antoni Vidal i per la seva mare Felipa Alvarez signa Liberata Alvarez de Miret, Josep de Tort, Joan Antoni Llorens, Rosa Vallès i Francesc Batlle.

El bisbe va promulgar un decret de 17 de desembre de 1847 que s’obrís al culte com a capella pública i diu que passarà a visitar-la i demana una relació de l’estat en què es troba i que li proposin l’eclesiàstic que se n’ha de cuidar, signat Pere, bisbe de Barcelona.

* * * * *

El 18 de febrer de 1839 es va cedir a l’hospital el convent de Sant Francesc, demanen a Francesc Garcia les claus de l’església amb data 5 de gener de 1848, signen Lluís Freixas, Ramon Miret, Pau Martorell, Julià Romagosa i Jaume Caballol. Però el 5 de gener de 1848 l’administrador subaltern, Francesc garcia, explica que l’administració principal del ram li va dir que havia de ser el bisbe el que ho demanés a l’Intendent de Rendes de la província.

L’administració de l’Hospital es va adreçar llavors a l’Intendent i hi va acompanyar els documents i certificació del bisbe i li demana que faci l’ofici perquè entregui les claus el 13 d’abril de 1848.

El 18 de maig de 1849 es va reproduir las petició.

La Intendència de la Província de Barcelona va enviar a la Dirección General de Rentas y Arbitrios de Amortización, a l’epígraf de Edificios de Conventos, l’expedient promogut pels administradors de l’Hospital demanant que s’aclarís si la concessió del Govern del Convent de Sant Francesc tenia inclosa l’església i es va recolzar per part d‘aquests oficis.

L’Ajuntament de Vilafranca va rebre la indicació que l’església del convent per Reial Ordre de 30 d’octubre de 1848 havia estat agregada a l’Hospital i va dir que no tenia cap inconvenient que es dediqués al culte però que volia conservar l’Ajuntament el patronat de l’església, el 24 de novembre de 1849, el president accidental del Consistori que era Antoni Nogués i el secretari Antoni de Valenciano. El 5 de novembre de 1849 van ser nomenats obrers de l’església de Sant Francesc el Rdo. Antoni Isert, Francesc Batlle Curto, Pau Martorell, Julià Romagosa i Ramon Feliu.

El 18 d’octubre de 1849 la Reial Ordre de cessió de l‘església, amb data 30 de setembre de 1849 es va comunicar per la Dirección general de Fincas del Estado, al sr. Intendent i el Ministeri de Gràcia i Justícia ho va comunicar al diocesà.

La Junta d’Obra va fer reparacions i el 3 de juny de 1850 va comunicar a l’Ajuntament que s’obriria al culte el dia 9 de juny a les 10 del matí en un acte solemne, també ho va comunicar a la Comunitat de Preveres.

* * * * *

Nota amb lletra de Ramon Freixas en una quartilla que diu que tot el que no queda del convent es devia enderrocar, encara que no consta, per les necessitats de la finca de fortificació. El convent tenia una superfície que arribava fins a l’actual carrer de la Paloma, amb un hort molt extens, la porteria principal era al costat de l’església i hi havia una altra porteria més enllà que era la dita «porteria del tragí», hi havia una sala capitular a la planta baixa i una altra al primer pis. Sembla que hi va haver un altre claustre.

* * * * *

Tres quartilles doblades, amb lletra de Ramon Freixas, hi ha copiada la mateixa sessió de l’Ajuntament de 2 d’agost de 1835 però amb més notes que són que el mes de febrer de 1836 el Brigadier Comandante del Batallón de Granaderos de Oporto va demanr a l’Ajuntament un local per allotjar la tropa i cuidar els seus malalts i l’Ajuntament va enviar un Oficial Comisionado Subalterno perquè es permetés que aquells es traslladessin al convent de Sant Francesc, a l’indret que fos més a propòsit i que hi poguessin causar menys perjudici; aquest Batallón de los Granaderos de Oporto de la Legión Extrangera procedien de Portugal, eren 16 oficials i 416 homes, i eren coneguts com «Los Naynes».

1Suposició meva tota vegada que de pas demanen que es torni a obrir al culte l’església, però no es diu expressament a qui s’adreça l’escrit, el llegeix a la nota següent que és el bisbe de Barcelona.

Documents del Fons Freixas (II)

 Transcripció de documents del fons Freixas servats a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Una camisa «Borrador remitido al Sr Dodgson» lletra de Dodgson. Hi ha una subcamisaque indica «Para la imprenta», sense res a dins, i un doble foli amb notes.

Un foli amb lletra de Dodgson que proposa afegir unes inscripcions de Catalunya, una de Sant Martí Sarroca, una del claustre de la catedral de Solsona, la tercera de Tortosa, casa consistorial i en la muralla «Mister Dodgson espera que se sacarán fotografias de las muchas e interesantes inscripciones que conservan en este claustro para publicarlas en grabados con las debidas traducciones y notas».

«Carta epigráfica» formada per unes 40 quartilles a una cara, en castellà, que semblen a punt per anar a la impremta. Dodgson era filòleg epigrafista i arqueòleg anglès, acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid..

* * * * *

Camisa amb la indicació «Dr. Barraquer, convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penadés».

Carta de 27 de març de 1903 de Barraquer a Freixas des de Barcelona que li demana l’opinió sobre una paraula calcada, en concret la paraula «POEKI» que dig dodgson i que Barraquer no interpreta igual.

Carta de Barraquer a Freixas del 26 de desembre de 1902, diu que la làpida és claríssima i no la interpreta bé ni el «Llibre Verd» ni Dodgson, per a ell els «POEKI» era «PXI» que significa «de Crist» o «JOPHESI» o sigui el cast Josep, fill de Jacob.

Un foli doblat: «Datos nuevos sobre el convento franciscano de Villafranca del Panadés», on es recorda com el 1853 els frares van sortir dels convents sense persecució, les famílies dels patrons dels altars i les famílies de devots es van emportar els retaules, quadres i objectes de culte a les seves cases per salvar-los dels revolucionaris i lladres. L’església va ser tancada al culte el 5 d’agost de 1835 i reoberta el 13 de juny de 1850, el retaule de Sant Jordi va estar a la casa Miret.

El 1835 els religiosos marxen però el temple va quedar a l’abast, tothom entrava i s’emportava el que volia, com pedres, vigues o coses que necessitava. Això va durar del 1835 fins el 1847.

El claustre tenia el 1835 quatre ales, el 1845 l’Ajuntament va destruir l’ala adherida al temple per emplear algunes columnes, la porta «amodillada» que comunicava el claustre amb el temple, en la construcció d’una sala de ball al refetori del convent de la Trinitat que ara (1902) acull les escoles municipals.

Diu que les làpides anaven per terra fetes malbé i que en la guerra dels set anys es va allotjar allí un batalló de belgues que el poble anomenava «naínes», diu que moltes làpides tenen la ubicació actual des de fa molt poc. Les campanes van anar a parar a la trintat i són les que ara hi ha a la parròquia.

* * * * *

Carta de Barraquer a Freixas del 25 d’octubre de 1902, li tramet una nota de dades amb el prec que Freixas li torni completada i corregida. Es pregunta que es temple es va reobrir al culte el 1850, per què i per qui. També com és que si el 1839 es va decidir que fos hospital va continuar la rampinya i l’abandó fins el 1847. Quan es va organitzar l’hospital. També pregunta detalls sobre sepulcres i altars.

* * * * *

Carta de Barraquer a Freixas de l’11 de novembre de 1902 donant les gràcies per la tramesa de dades.

* * * * *

Carta de Barraquer a Freixas de data dia 30 sense indicar es ni any, donant les gràcies.

* * * * *

Notes soltes.

Una quartilla amb lletra de R. Freixas assegurant que una part del convent va ser enderrocada el 1837 per millorar la fortificació de la vila.

Dos folis còpia de la sessió extraordinària de l’Ajuntament del 2 d’agost de 1835, els regidors i l’alcalde amb D. Joan de Sandoval, brigadier dels reials exèrcits i governador militar i polític del Corregiment de Vilafranca, Jordi Miret, regidor degà, Felip Güell, Joan Castelltort, Sebastiàs Rigual, Jaume Sabater, Jaume Caballol, regidorsi el Rd. Josep Jané, rector de la parròquia. Pren la paraula el president i diu que les circumstàncies actuals fan que en moltes poblacions es doni el pasaport als religiosos que ho demanen per apartar-se «...de los conventos en que no les permite permanecer el terror que les han infundido los lamentables hechos ocurridos en diferentes puntos...». S’acord fer també això a Vilafranca i els convents queden abandonats. S’ha comunicat al Capità General però mentre això arriba es proposa a l’Ajuntament elm nomenament d’una comissió formada per dos regidors, el rector i el «prelado del respectivo convento» per tal que preguin es mesures que calguin per salvar el que allí quedi si els religiosos el desocupen del tot, en aquest cas el secretari de l’Ajuntament serà encarregat per la comissió per tal que en faci l’inventari per duplicat i trameti una còpia a l’Ajuntament i l’altre al prelat del convent, en principi que es deixin els efectes inventariats en el punt del convent que es consideri més segur, deixant-lo tancat i segellat, excepte els objectes necessaris pel culte, dels que es farà càrrec el rector de la parròquia.

S’aprova i formen la comissió el regidor Sebastià Rigual i el regidor diputat Jaume Caballol. El secretari de l’Ajuntament era Francesc Ignasi Solà.

El 5 d’agost de 1835 va quedar tancat l convent de Sant Francesc, sense incidents.

El 22 d’octubre de 1835 servia el convent de «casa fuerte».

Tot el que quedava del convent va ser cedit per l’Estat, per reial ordre de 3 de desembre de 1839, a l’Ajuntament de Vilafranca per dedicar-ho a hospital de pobres.

* * * * *

Un plec de dues quartilles doblades on diu, amb lletra de Ramon Freixas, que la junta del sant hospital va fer les reparacions en el temple de Sant Francesc d’Assís i ha acordat obrir-lo al culte el dia 9 de juny de 1850 amb una celebració a les 10 del matí, informació que es va trametre a l’Ajuntament i a la comunitat de preveres de Vilafranca.

* * * * *