Publicat al 3 de Vuit el 23 d'agost del 2024
En el centenari del seu naixement.
.-Amb una trajectòria cívica d'abrandada catalanitat, a més d'obra poètica va publicar nombrosos estudis d'història local.
El passat 23 de març es complien els cent anys del naixement d'Antoni Massanell i Esclassans, el poeta, l'historiador, l'excursionista, entre els molts adjectius que s'escauen a tants anys de continuada activitat cívica. Va morir a Vilafranca el novembre de 1993 sense haver pogut arribar ni a 70 anys, però la seva petjada, la de qui ha estat una figura rellevant de la cultura penedesenca de la postguerra, es manté viva en moltes referències, des de les seves publicacions històriques fins als poemes com és el cas dels aplegats en el volum 30 d'agost. Palma, gralla, dansa, crit. Versos de Festa Major que des de fa tres dècades es llegeixen els nou dies de la novena a sant Fèlix, poemes que ens recorden aquell Ton Massanell que rere la seva tan característica senzillesa amagava un home d'esperit obert i incansable, amb un tracte afable i directe, i un abrandat defensor del catalanisme fins i tot en els anys més difícils del franquisme.
Entre els molts aspectes de la seva biografia, resulta imprescindible recordar que Antoni Massanell no va ser sols un excursionista incansable i un dels fundadors del Centre Excursionista del Penedès (CEP), també hem de recordar el seu paper de membre actiu del Museu de Vilafranca; fundador de l'Institut d'Estudis Penedesencs hem de recordar també el sardanista, el col·laborador constant a la premsa local i l'autor de nombrosos estudis d'història vilafranquina i penedesenca, aspectes biografcs que complementen la seva faceta de poeta de remarcada arrel tradicional.
Una personalitat
Home de caràcter obert i pacient, Ton Massanell combinava la senzillesa amb el rigor i l'exigència, uns trets que volia trobar també en tot allò que tenia a veure amb Vilafranca i que inseria igualment en una fe cristiana viscuda amb intensitat directa i personal. En conjunt, una personalitat policroma, rica i vital, que sabia fer encomanadissa la constant intensitat de les seves inquietuds, sense homenatges ni formalismes que mai no va voler. El seu era un mestratge exercit des d'aquella universitat sense càtedra que ell tenia a la seva serra del carrer de la Beneficència, allí compartia iniciatives amb les noves generacions que feien tot un aprenentatge de la seva exigència i rigor documental, sense oblidar que en aquell espai es feia també tertúlia de poesia, es comentaven, sovint amb ironia, els esdeveniments de la Vilafranca de cada dia i es polemitzava sobre temes castellers en una tertúlia en la qual hi era igualment present el també enyorat Gabi Martínez qui havia estat cap de colla dels Castellers de Vilafranca.
Portada del volum de versos de Festa Major.
Una trajectòria
D'entre els molts trets de la personalitat del Ton Massanell una de les més primerenques va ser la seva afecció a l'excursionisme, activitat a la qual durant molts anys va dedicar bona part del seu temps lliure. Quan en els darrers anys de la seva vida la malaltia el tenia ja condicionat i li eren impossibles els desplaçaments, el seu bon amic Aureli Andrés -'l'Aureli dels ous'- el portava en un vehicle 4x4 que feia possible arribar fins a ermites i racons muntanyencs de l'entorn Penedesenc. Massanell participà directament en la recuperació del Museu de Vilafranca, al costat del seu pare i germà, on va fundar el CEP (Cercle d'Estudis Penedesencs) juntament amb Emili Giralt, Joan Tarrada, Pere Giró, Fèlix Sellarès, Albert Mallofré i altres joves vilafranquins. Membre actiu del Centre Excursionista, van ser els anys que començà a escriure les primeres composicions poètiques, al mateix temps que dedicà un temps a la lectura de poesia catalana i a l'aprenentatge gairebé autodidacta de la seva llengua, aspecte que no impedirà que n'esdevingui un profund estudiós i coneixedor i que es dediqui al seu ensenyament i a labors de corrector i assessor lingüístic en diverses publicacions penedesenques.
A partir dels anys cinquanta Massanell col·labora en activitats de caràcter catalanista i es relaciona amb exiliats com Pere Mas i Parera a Buenos Aires amb qui mantindrà una llarga relació epistolar. El 1976 és nomenat responsable de l'Arxiu de la Comunitat de Preveres de Santa Maria que es conservava al Museu de Vilafranca, van ser anys dedicats intensament als estudis històrics i, tot i que amb menys intensitat, a la creació poètica. També la passió castellera li tenia el cor-robat i cap a la meitat dels anys vuitanta Massanell va encetar una etapa intensa de poemes d'aquesta temàtica.
Versos de Festa Major
El 1953 Massanell va publicar Poesies, un recull de les composicions que havia escrit fins llavors, amb un pròleg d'Albert Manent. Aquests anys col·laborava també a les pàgines de les publicacions locals, a Acción i posteriorment al setmanari Tothom, fins arribar a les pàgines del 3 DE VUIT. El 1962 veu la llum Crit, un aplec de composicions en el que predominen els epigrames i els poemes d'absència. Els monosíl·labs conformen el seu volum Bestiari publicat el 1981 amb dibuixos de Rosselló. El 1984 és l'autor de l'auca del patró de Vilafranca al volum Jo, Fèlix i 1985 veu la llum el volum Del meu terrer on aplega el conjunt dels treballs poètics apareguts fins llavors les pàgines del 3 DE VUIT.
Pocs mesos més tard d'haver-se jubilat en tancar la serra, Massanell va rebre dues propostes, per una banda l'Institut d'Estudis Penedesencs que volia iniciar una col·lecció antològica de poetes penedesencs i, de cara a un primer volum a ell dedicat, li va demanar que preparés una selecció de les seves composicions. Gairebé al mateix temps, però, Òmnium Cultural de l'Alt Penedès -per iniciativa especialment d'Eloi Miralles- li va proposar l'edició d'un volum de poemes dedicats a la Festa Major. D'entrada, Massanell va reconèixer, en tractar-se de composicions referides a cada un dels balls, que d'alguns en tenia més d'un vers, mentre que d'altres balls no creia poder dir-ne gran cosa. Tot seguit, però, va acceptar el repte de la proposta i cap element del seguici folklòric vilafranquí no es va quedar sense el seu vers, mentre valorava quin títol posar-li tenint en compte que li agradava la paraula 'versos' i que posar 'poemes' li semblava pretensiós.
Finalment, el 28 d'agost de 1992 Ton Massanell va rebre un homenatge amb la presentació de l'edició de 30 d'agost, Palma, gralla, dansa, crit. Versos de Festa Major, volum que iniciava la sèrie Corraló de les edicions Vilatana i que va ser possible pel suport econòmic d'un munificent vilafranquí i d'Òmnium Cultural.
El volum 30 d'agost... s'obre i es clou amb una composició dedicada a sant Fèlix, al seu costat les que fan referència als grallers i als diversos balls del seguici festiu en el mateix ordre de la processó. Alguns elements compten amb més d'un poema, sempre composicions curtes, des de sonets a quartetes i altres estructures fins a un total de més de quaranta poemes sempre ajustats de rima i mètrica. Tots ells s'acompanyen de dibuixos i gravats dels artistes de la vila: Pau Boada, Parera Romagosa, Ruiz Oliva, Lluís Casas, Joan Bosch, Raimon Colomer, Bernet Toledano, Manuel Baró, Carles Casanellas, Joan Batet, Màrius Via, Eulàlia Barqué, Amdreu Navazo, Ricard Aranda, Mercader-Miret i Joan Alayo.
També amb caràcter d'homenatge, per iniciativa d'alguns vilafranquins i de Mn. Ignasi Mora, des del 1994 cada un dels dies de la novena dedicada a sant Fèlix es llegeix un dels poemes del llibre de Massanell, de forma i manera que trenta anys després aquestes composicions formen part de l'estructura de la novena i, tot i que sovint se n'esmenta l'autoria, hi ha qui no coneix o no sap qui n'és l'autor, el llibre que els acull o el que va fer possible l'aplec dels versos festamajorencs.
Mentre, però, Massanell havia deixat enllestit l'aplec Antologia poètica que finalment va poder publicar l'Institut d'Estudis Penedesencs amb el suport de l'Ajuntament de Vilafranca. Va ser, però, una edició pòstuma que va veure la llum el 1994 quan Massanell ja ens havia deixat. Com a síntesi, el 2014 el volum Amb perfum de terra concreta d'edicions Andana va aplegar l'obra poètica completa de Massanell.
Els grallers, dibuix de Pau Boada a les pàgines del llibre.
La tasca de Massanell com a estudiós i investigador, bàsicament centrada en les èpoques medievals i modernes, té unes dimensions notables i es caracteritza pel rigor i una metodologia de treball de base estrictament documental. Els seus estudis continuen sent obres de consulta imprescindible i referència bibliogràfica en treballs d'història penedesenca. La labor de recerca sobre els noms històrics dels carrers vilafranquins, publicada a les pàgines del setmanari Tothom va quedar aplegada i completada al volum Petita història de les denominacions vials vilafranquines compreses dins el recinte que cloïa la muralla que el juny de 1985 va publicar la Fundació Antoni i Vicens Mestres Jané, amb dibuixos de Josep Ruiz Oliva. Aquest i altres estudis guardonats als premis Sant Ramon de Penyafort constituiran els llibres: La població vilafranquina a la segona meitat del segle XVII, editat pel Museu de Vilafranca el 1976 i La població vilafranquina al segle XVIII que també publica el Museu el 1977, estudis als quals seguiran De la Vilafranca del 1634 que edita l'Institut d'Estudis Penedesencs el 1987 i De la Vilafranca del 1803 publicat per l'Institut d'Estudis Penedesencs el 1990.
A banda d'aquests volums, les seves col·laboracions a la revista Olerdulae del Museu de Vilafranca des del 1986 fins al 1993 i a les pàgines de la Miscel·lània penedesenca de l'Institut d'Estudis Penedesencs, són una bona mostra d'una constància absoluta i amb aquest motiu l'Institut d'Estudis Penedesencs li va concedir una de les seves primeres medalles d'honor. Cal destacar igualment la seva incansable labor de revisió i suggeriments en nombroses publicacions de temàtica històrica o tradicional com és el cas de la col·lecció de volums sobre els balls de la Festa Major publicats per Caixa Penedès o les edicions de Vilatana que Antoni Massanell assessorava, a més de ser un dels autors de l'Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès que ja no va poder veure publicat, l'any 1996.
Tot plegat, la persona i la seva obra, se'ns tornarà a fer present un any més quan nou dels seus versos siguin recitats, dia rere dia, en el decurs de la novena a sant Fèlix i amb ells ens retorni el record d'aquell vilafranquí que aquest any hauria celebrat el seu centenari.
Antoni Massanell en els darrers anys de la seva vida a la porta de l'ermita de Sant Miquel del Montclar prop de Vallespinosa al municipi de Pontils (Foto: Aureli Andrés)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada