En aquestes darreres setmanes de fervor entorn del temple barceloní de la Sagrada Família, hem sentit més de quatre vegades emprar l'expressió "Gaudí, l'arquitecte de Déu", justament un lema que devem a Mn. Manuel Trens qui no va dubtar a qualificar-lo d'aquesta manera en un article al diari barceloní "La publicitat" aquell juny del 1926, amb motiu de la mort del genial arquitecte.
Tot i que en paraules de Josep Pla no seria estranya la qualificació del conjunt arquitectònic de la Sagrada Família com una "església bunyol" (no oblidem que Pla va donar aquest qualificatiu al vilafranquí monument a Milà i Fontanals), les actuals tècniques informàtiques han permès entendre algunes de les aportacions arquitectòniques que Gaudí ja tenia clares i que han estat una novetat absoluta en l'art de bastir edificacions, de manera que el temple expiatori barceloní pot atribuir-se el qualificatiu de genial per la forma, però també pel seu contingut, és a dir per la matemàtica que Gaudí va proposar aplicar a la construcció.
Vam poder veure l'article necrològic de Trens sobre la mort de l'arquitecte a l'exposició de fa uns mesos al Berger- Balaguer de Pinnae i hom té clar que el qualificatiu proposat pel sacerdot i escriptor vilafranquí, i que certament ha fet fortuna, deriva d'aquella dita del mateix Gaudí: "el meu amo no té pressa". Mn. Trens escrivia ara fa un segle "El gran arquitecte no feia res sense Déu, perquè veia amb formidable intuïció la seva missió i la seva responsabilitat. Ell sabia què volia dir el desafiar-se tot sol amb arma moderna contra deu generacions que edificaren catedrals, el lluitar contra una allau de pedra i de ferro i de fusta que bastava per esdevenir una ciutat i una ciutat santa en cada pedra havia de portar una empremta divina".
Una vegada i una altra s'ha remarcat la influència de penedesencs com Torras i Bages en la trajectòria vital de Gaudí tan sovint marcada per un abrandat misticisme religiós. Però resulta significatiu que, per encertada, l'afirmació de Manuel Trens -per edat d'una generació posterior a la de l'arquitecte- hagi passat a formar part del patrimoni col·lectiu català, postil·la a la identitat del genial constructor, al reconegut "arquitecte de Déu".
Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 26 de juny del 2026.