Fa 110 anys de la consagració de l'altar de sant Fèlix
Es va enrajolar el terra i les parets es van decorar amb pintures
1916, mor Torras i Bages sense veure acabada la cripta
Després de dècades a la que ara és la capella del Santíssim de Santa Maria, l'altar i les relíquies de sant Fèlix van tornar el 1880 a la cripta, l'anomenada popularment "capella fonda", humida i sense enrajolar. Torras i Bages, que hi havia ajudat a dir missa quan era escolanet, va voler oferir a Vilafranca un interior de la cripta en consonància amb la basílica i va encarregar a Josep Llimona el grup escultòric del Sant Sapel·li o enterrament de Jesús i un nou altar de sant Fèlix. Calia, però, sanejar aquell espai de sota l'altar major. El resultat de la intervenció el bisbe de Vic no el va poder veure acabat en morir pocs mesos abans de la consagració de la renovada cripta l'agost de 1916, ara en fa cent deu anys.
La cripta de Santa Maria era emprada com a capella del Santíssim quan van arribar les relíquies del màrtir romà l'any 1700 i quan el 1776 va ser declarat patró se li va fer un altar nou, també a la cripta. Com és ben conegut, d'allí va sortir el 1810 per passar a ocupar la que ara és la capella del Santíssim, amb un altar i la imatge de sant Fèlix a la glòria, sobre un núvol i voltat d'àngels. Diversos exvots i ofrenes l'acompanyaven com quan el 1856 el notari de Vilafranca J. A. Lomaña deixa constància de la donació que fa un devot de dues aranyes de cristall per a l'altar del sant Patró. El 1836 la cripta fou colgada i fins al 1880 el temple no va recuperar aquest espai soterrat.
A partir de llavors va ocupar la cripta de Santa Maria l'altar del sant Patró amb les relíquies i una imatge que gairebé tocava el sostre, l'acompanyava la humitat i quadrets d'exvots d'alguna intercessió miraculosa de sant Fèlix. En aquesta situació el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, hereu únic d'un important patrimoni al Penedès, va decidir aplicar una part del llegat familiar a les Cabanyes, a Vic i a Vilafranca. Dignificar la cripta va implicar encarregar a l'artista Josep Llimona el grup escultòric de l'enterrament de Jesús i també un nou altar dedicat a sant Fèlix que acollís les seves relíquies.
Enllosada i decorada
Torras va convèncer el prevere vilafranquí Joaquim Inglada, marmessor del patrimoni dels Via Oliveras, que costegés la neteja i ornament de la cripta. El vell altar del Patró vilafranquí amb la imatge a la glòria va anar a l'altra banda de la plaça, a la capella de sant Pelegrí, i el grup escultòric d'en Llimona va ocupar l'espai del fons de la cripta, on segueix ara. Al davant es va situar l'altar amb les relíquies i la imatge de sant Fèlix i per completar l’entorn, en especial el grup escultòric, l’artista Joan Llimona, germà de l’escultor Josep, va pintar les parets amb apropiades decoracions, figurava a la part de l’arcuació central les Taules de la Llei i als costats els atributs dels quatre evangelistes, completant-ho a cada banda amb un tapís pintat. Per una carta del bisbe Torras sabem que Joan Llimona va encarregar-se també de dirigir l'enllosat del sòl de la cripta, llavors encara de terra.
Era aquesta la cripta que havia somiat el bisbe Torras? Ho podem creure, però no la va veure mai acabada, va morir el febrer d'aquell any 1916 i el conjunt de la cripta es va enllestir uns mesos després i es va consagrar el 29 d'agost. Coneixem tan sols una imatge fotogràfica de la cripta amb les pintures de Joan Llimona -la qual reproduïm- que ens mostra un estil proper al dibuix decoratiu. És fàcil entendre que no es devia fer el tractament correcte de la pedra i les humitats i de les baixes temperatures van determinar que les pintures anessin desapareixent tot i que no feia gaire més d'un any que s'havien estrenat. Potser no eren del gust de tothom i es van treure. El resultat, però, continuava sense ser satisfactori i es va haver d’actuar sobre les parets i voltes de la cripta, del cost d'aquesta intervenció se'n feu càrrec igualment Mn. Joaquim Iglada Via, degà de la Comunitat de Preveres de Santa Maria.
Després vindria la reforma del Concili com a justificació per suprimir el 1964 l'accés frontal a la cripta, però que va fer possible l'ubicació actual de l'altar i les relíquies del nostre sant Patró, tot i que es mantenen els problemes d'humitat. Aquest 30 d'agost, un any més, hi accedirem a fer pregària i demanar a sant Fèlix el seu favor.
Per saber-ne més: VV. AA. Santa Maria de Vilafranca. El gran temple gòtic del Penedès. Parròquia de Santa Maria. Vilafranca 2024. Josep Maria Juncà i Antoni Ribas, Sant Fèlix el romà fet vilafranquí. Ajuntament de Vilafranca 2009. VV.AA, Abecedari de la Festa Major de Vilafranca. Vilatana. 1995
La cripta d'abans del 1916, amb sant Fèlix a la glòria i quadrets exvots a les parets (Foto. Arxiu Joan Bosch)
La cripta renovada amb el nou altar i les pintures de Joan Llimona. (Foto. Arxiu Joan Bosch).
Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", extra de Festa Major, el 28 d'agost del 2026.