A l’entorn de la festivitat de sant Fèlix les diades tenen temps diversos en la vida de tots i cada un dels penedesencs, espais que es corresponen a les etapes del viure. La celebració, el que en podríem dir l’essència del programa d’actes, no ha canviat gaire en els darrers setanta o vuitanta anys, però aquella Vilafranca dels anys cinquanta, posem pel cas, ha acabat aferrada al vertiginós ritme d’acceleració d’ara mateix i al pas de les més recents tecnologies, sense cap mena d’aturador. Potser per això els que ja tenim un bon grapat d’anys coneixem prou bé el component nostàlgic de la Festa Major, el de les coses que ja no hi són i el d’aquells que compartien la celebració amb nosaltres i que ara han esdevingut absents.
Els meus primers records de festa no són sols el Drac, els Gegants i les Cotonines, també el castell de focs del 29 i tot seguit, amb els cosins de Barcelona i de la mà de l’avi, la primera funció del circ Continental, al Camp dels Rolls i l’endemà als cavallets de la Rambla. L’adolescència la va marcar l’interès pels balls i els castellers, a peu de pinya fent mans amb els Verds i tertúlia amb els amics, sota el balcó de l’Ajuntament amb el Ton Massanell, retornat ja del voluntari exili vora mar, amb mossèn Lluverol, el Miqueló i alguns més de fora vila que potser no veiem en tot l’any però que no faltaven a la crida castellera. I si era el cas —amistat amb algun administrador— anada a la processó. En aquells primers anys adolescents eren d’obligació els espectacles, en especial el cinema o alguna obra de teatre, potser més que no pas la música. El que no ha canviat és el temps del dinar, en els meus anys infantils amb llevant de taula inclòs. Des de fa anys, però, la festa major té, per a mi i suposo que per a molts, un altre temps, el de l’ofici, la pregària a la cripta i els castells, una mica a la plaça i tots sencers al televisor.
La petjada dels anys la trobem remarcada en els retrobaments, a peu de carrer en qualsevol moment i sobretot a la sortida d’ofici, al portal de la plaça de Santa Maria, l’encontre d’amics i coneguts. És el punt enyoradís que ens pauta el pas del temps, el goig de la trobada, el record dels absents i sempre el desig compartit d’una bona Festa Major.
Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 28 d'agost del 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada