Torrelles de Foix ha tingut la bona pensada de donar el nom de veïns ja traspassats a diversos indrets de la població, des de carrers a equipaments passant pel significat detall de situar als bancs del carrer una inscripció amb el nom d'alguns fills i filles de la població que mereixen ser recordats, ni que sigui pel seu bon veïnatge. Aquestes iniciatives són de les que ajuden a fer poble, a donar cohesió i identitat a una petita comunitat humana sotmesa, com tantes altres, a les sotragades del temps i la història. Tot plegat, una aportació al reconeixement col·lectiu en la que incideix també la creació o millora d'equipaments com el casal d'avis, l'arxiu o el casal dels joves.
Aquest darrer, l'espai per a la joventut, porta ara el nom de Joan Domènec, «el Fusteret», un torrellenc que, entre moltes altres coses, va ser sempre un decidit dinamitzador i col·laborador, impulsor en tota mena d'activitats de la vida local. En els anys que el vaig conèixer, ja en fa més de mig segle, la seva empenta es deixava sentir entre la joventut, aquelles i aquells que érem una colla d'anys més joves que no pas ell. Parlo d’altres temps, de quan els pobles del nostre Penedès, com en aquest cas Torrelles de Foix, comptaven amb una activitat social i una vida de carrer més activa que l'actual. Suposo que les facilitats derivades dels mitjans de comunicació han determinat que els pobles tinguin ara menys «vida de poble» que n’hauríem de dir, com a mínim en el dia a dia, potser deixant a banda l'estiu i la seva festa major.
El Joan era un dels incansables promotors d’aquesta vida de poble, en especial des de la parròquia, sempre amb el record ben present de mossèn Salvador Pou que hi va deixar una empremta especialment notable pocs anys abans de la seva tràgica mort. Als anys setanta s'organitzaven sortides i activitats de tota mena, en recordo especialment a l’estiu i al voltant de la festa major, a Torrelles dedicada a sant Genís. En uns anys que gairebé podria haver estat el nostre pare, en Joan Domènec, solter i poc amic de les obligacions familiars, era sempre en iniciatives com el cos de portants del Sant Crist o les acampades d'estiu al Pirineu. Vital i constant, el seu nom ho recorda al casal dels joves de Torrelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada