Inventaris "Post mortem" 1795-1797. Notari Marià Abella Nogués

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Marià Abella Nogués que va treballar a Vilafranca entre 1788 i 1839, del fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Volum d'inventaris 1790- 1826. Redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Marià Abella 1795. Foli 35r a 36v. 8 de febrer de 1795.

Geroni Romeu, pagès de Sant Pere de Riudebitlles, curador de les persones i bens dels pubills fills i hereus de Josep Busquen, paperer de la present vila, la seva dona i usufructuària Candia (Càndida?) Busquen* Romeu, germana de Geroni, que va morir deixant una filla del primer matrimoni i que en segon matrimoni es va casar amb Josep Suriol, mestre de cases de Sant Pere de Riudebitlles. Inventari de mobles, joies, robes, dues botes de 7 càrreg., una bota de 4 càrreg., eines de cuina. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de Mas Cennanó del marquès de Lió.

* * * * *

Notari Marià Abella 1795. Foli 37r a 38r. 11 de juny de 1795.

Joan Bues, calçoner de Sant Sadurní d'Anoia, hereu d'Anton Bues, pagès i del seu germà Francesc Bues. Inventari d'una casa al C/ Sant Antoni, a l'entrada eines; cuina amb ascó i estris; celler amb dues botes de 6 càrreg.; cambra amb un llit de peu de gall i roba; la casa té apartament i caseta al corral. Més una peça de terra a la parròquia de la Beran (Lavern?), Subirats, partida de la Plana del Pasteller.

* * * * *

Notari Marià Abella 1795. Foli 39r a 40v. 29 de juliol de 1795.

Sadurní Notó i Poacià Font, pagesos de Sant Sadurní d'Anoia, marmessors de Josep Catasús, pagès. Inventari de la casa al Raval de Sant Sadurní d'Anoia, entrada amb eines, celler amb tres botes de 7 carr.; cuina; menjador amb una taula i dos bancs plans; sala; cambra de davant amb un llit de peu de gall, caixes amb roba, cambra de darrere amb un llit de bancs.

* * * * *

Notari Marià Abella 1795. Foli 41r a 42v. 5 d'agost de 1795.

Andreu Figueras Tusach, fuster de Bellvey. Inventari dels bens de la seva mare Maria (Figueras) Tusach, esposa en segon matrimoni de Magí Figueras de Gumila, pagès de Sant Jaume dels Domenys i en primeres núpcies vídua de Josep Cadens, pagès de Sant Jaume dels Domenys. Inventari del Mas Grau de les Ondes, parròquia de Montagut, amb entrada, cuina, pastador, sala amb taula i banc de respatller; apartament amb roba i caixes; botiga amb grans. La casa amb terres i mobles és a Bellvey on habita Cristina (Figueras) Soler, vídua de Ramon Figueras Tusach.

* * * * *

Notari Marià Abella 1795. Foli 43v a 46v. 31 de desembre de 1795.

A Lavit, Anton Dias Pometa, guanter de Vilafranca, hereu de Benet Dias. Inventari del molí paperer dit molí de Benet Dias, amb fustes a l'entrada, cambra amb ferros, menjador amb una taula llarga i un banc pla, cuina, sala d'espolsador de draps, mirador , altre mirador, estable davant del molí amb un carro, safareig o bassa. La casa o molí de paper blanc té un hort.

El 29 de gener de 1796 es continua l'inventari a la casa on morí el pare d'Anton Dias Pometa amb botiga de pells, celler amb 11 botes de 7 càrr., a la plaça Major de Vilafranca, cuina amb estris de coure i aram, pastador, cambra de darrere on morí el pare amb roba i diferents llibres i papers, estris i roba; cambra de darrere del segon pis amb un llit de peu de gall i roba; cambra del mig amb un llit de peu de gall; cambra de davant amb un llit de peu de gall; golfes i rebost; aquesta casa de la plaça Major de Vilafranca tenia tres portals, dos al davant i un al darrere. Més una altra casa amb un portal i corral darrere a Vilafranca, prop del portalet. Més un hort clos a Vall del Castell o plaça de l'Oli. Més una adoberia amb trull al c/ Santa Magdalena amb estris. Més una pallissa al c/ de Santa Magdalena. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Munt de Sant Jaume. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Mas Pujó; més una peça de terra a Moja, partida del Clot de Moja. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de la Carretera de la Pedrera o Promeal. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Melió. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Vallmoll. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de la Fembra Morta o Camí de la Granada. Més una peça de terra a Cabrera a la partida del Clot de la Font Vella.

* * * * *

Notari Marià Abella 1796. Foli 47r a 48r. 18 de març de 1796.

Pere Casanovas, pagès de Sant Sadurní, tutor i curador dels fills i hereus de Vicenç Casanovas, pagès de Sant Sadurní. Inventari d'una casa al Raval al carreró de prop del camp de l'Hospital de Sant Sadurní amb celler de 3 botes de 7 càrreg. amb eines, cuina, cambra amb llit de peu de gall i roba; altra cambra amb estris. Més una peça de terra a Sant Sadurní a la partida de la Parellada. Més una peça de terra a Lavit en terres de l'heretat Pau Cardús. Més una peça de terra a Sant Sadurní. Més una peça de terra a Sant Sadurní a la hisenda Prunamala.

* * * * *

Notari Marià Abella 1796. Foli 49r a 50v. 29 de març de 1796.

Paula Oller* Piquer, vídua de Jaume Oller, pagès de Sant Quintí de Mediona. Inventari de la casa Mas d'en Branca a Sant Quintí de Mediona, a l'entrada dues botes de 7 càrreg. i eines; estable amb dues burres; cuina amb estris; cambra amb un llit de peu de gall i roba; sala amb un llit de peu de gall i roba; altra cambra amb un llit petit de peu de gall i roba; corral amb dos porcs, quatre gallines i un gall. La casa té una peça de terra. Més una peça de terra a Sant Quintí de Mediona a la partida de Comadauba. Més una peça de terra donada a rabassa morta.

* * * * *

Notari Marià Abella 1796. Foli 51r a 52v. 29 de març de 1796.

Madrona Parellada Fontanals, vídua de Josep Parellada, paperer de Sant Quintí de Mediona al molí de Josep Oliver, pagès, annex a la casa de Josep Oliver asmb cuina amb estris; cambra amb llit de peu de gall i roba; altra cambra amb llit de peu de gall i roba; altra cambra amb llit de peu de gall i roba; mirador; tina, estable amb un burro. Més una casa a Terrassola amb quatre botes de 7 càrreg. Més una altra casa a Lavit prop de la casa de Pau Ràfols. Més un hort a terres de Josep Parellada, pagès. Més una peça de terra a l'heretat Parellada. Més una peça de terra a rabassa al terme de Cabrera.

* * * * *

Notari Marià Abella 1796. Foli 53r a 54v. 13 d'octubre de 1796.

Josepa Nin Petit, vídua de Josep Nin, dit de la Font, pagès de Sant Sadurní d'Anoia. Inventari de la casa al c/ Major de Sant Sadurní d'Anoia; entrada amb eines; cuina amb estris; celler amb cinc botes de 7 carreg.; sala amb un llit de bancs i roba de llit; cambra amb un llit de peu de gall amb roba; botiga amb gra;; altra cambra amb palla; una eixida o corral amb un porc per engreixar i sis polles i dues gallines; la casa té una caseta o apartament al corral, al capdavall del carrer Major de Sant Sadurní d'Anoia. Més una peça de terra a Sant Sadurní d'Anoia, a la partida del Pont d'Estremena. Més una peça de terra a Sant Sadurní d'Anoia a la partida de la Triola. Més una feixa de terra a Sant Sadurní d'Anoia a la partida d'Estremena, al camí que va al Molí Nou.

* * * * *

Notari Marià Abella 1796. Foli 55r a 56v. 21 d'octubre de 1796.

Josep Anton Llorens, burgès honrat i Fèlix Fages, sastre, tots dos de Vilafranca, curadors dels bens i hereus de Gabriel Lleó, pagès de Vilafranca, al molí paperer de Sant Pere de Riudebitlles al paratge de la Font Grau, casa o molí paperer de fer paper blanc, amb estris, un molí i una pallissa, a mitges amb Francesc Fontanitlles amb sala o comptador amb una taula llarga i dos bancs amb respatller; cuina. Més una peça de terra a Terrassola a la partida de la Torroja. Més una casa amb portal, corral i feixes de terra prop de Sant Pere de Riudebitlles, al paratge dit A l'Altra Banda. Més una peça de terra propera a Sant Pere de Riudebitlles, al camí que va a Vilafranca. Més una peça de terra a Terrassola a la partida de la Torroja. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de Sant Pere de Riudebitlles. Més una peça de terra a Sant Quintí a la partida del Corral Nou.

* * * * *

Notari Marià Abella 1796. Foli 57r a 58v. 16 de desembre de 1796.

Margarida Graupere, vídua de Jordi Graupere, fuster de Sant Pere de Riudebitlles. Inventari de la casa al c/ Còdols de Sant Pere de Riudebitlles, amb entrada amb eines de fuster, celler amb dues botes de 7 càrregues; sala amb taula llarga i banc amb respatller; cuina, cambra amb un llit de peu de gall amb roba; altra cambra amb un llit de peu de gall i roba; golfa amb gra. La casa té dues portes que obren al c/ dels Còdols. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de Comprades. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida del torrent de la Boja. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida del Mas d'en Carreró. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida del Puig. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida del Canyet. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de la Calsina. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de l'Horta Sobirana.

* * * * *

Notari Marià Abella 1797. Foli 59r a 66v. 23 de febrer de 1797.

Ignàsia Delom Ubach, vídua en segon matrimoni de Josep Delom, apotecari de Sant Sadurní amb casa al c/ Major. Inventari d'aquesta casa amb entrada que serveix de maryanisa (?) (marjanisa?) (marxanisa?) i d'apotecari amb una caixeta de maryanbt(?) amb canes de cintes de colors, fils, roba d'indiana, mocadors, mocadors de seda, mitges, cotilles, botons, baieta; un taulell d'apotecari amb balances amb prestatges, armaris, pots de pisa, productes, píndoles, pòlvores, llavors, aigües; cuina amb estris; menjador amb taula i dos bancs amb respatller, vaixella; celler amb quatre botes de 7 càrreg.; cambra amb llit de peu de gall i roba; golfa amb estris; botiga amb grans. 13 deutes al seu favor entre ells censals. Llibreta amb els aconduïts de la botiga i conducta que paguen; lligall de receptes dels aconsuïts. Més una peça de terra a Sant Sadurní d'Anoia a la partida de Ballestà. Més una peça de terra a Sant Sadurní d'Anoia, partida dels Plans de Mas Canyet. Més una peça de terra a Sant Sadurní d'Anoia, partida de Ballestà.

* * * * *

                                            (Foto Eugeni Abella)

Notari Marià Abella 1797. Foli 67r a 70v. 18 de desembre de 1797.

Josep Sans, pagès de Castellví de la Marca i Antònia (Sans) Noya, muller seva. Inventari de la casa anomenada d'en Noya de Castellví, de Pere Noya, pagès pare d'Antonia i de Rosa, amb terres, corral, bestiar, pallissa, era, trull d'oli, celler, apartaments i altres amb una capella. Entrada amb un banc amb respatller i eines; menjador amb taula i dos bans amb respatller, un armari que no s'ha pogut obrir perquè té la clau Joan Vidal, familiar del Sant Ofici habitant en la Quadra de Papiol i sobre el que hi ha un plet pendent a l'audiència; estable; cuina amb dues xocolateres; pastador amb una pastera de tomba; celler amb onze botes de 7 càrreg.; botiga amb quarteres de mestall; sala amb 18 cadires amb roba de taula i roba de la capella, entre ella casulla, estola i també patena, missal, calze; roba d'home i de dona; cambra del cap de l'escala amb roba, coberts i joies; altra cambra amb un llit de peu de gall i roba; altra cambra amb un llit de peu de gall i roba; cambra dita dels Frarets amb llit de peu de gall i roba; cambra del fondo amb llit peu de gall i roba; rebost. Més un censal que avui en dia no es cobra ni se sap quantes pensions se deuen. Una casa al terme de Pontons dita Mas de Cortadelles. Una casa a Marmellar dita cal Pasqual de la Muntanya. (Se suspèn l'inventari).

Es continua l'inventari anterior el dia 19 de desembre de 1797. Al Pont d'Armentera casa amb dues portes a la plaça Major, amb celler amb 3 botes de 6 càrreg.; cuina amb pastador; cambra del cap de l'escala amb llit de peu de gall i roba; altra cambra amb roba; sala amb taula amb un banc respatller amb un Sant Crist en una capelleta amb cortines. Casa amb terra al Pont d'Armentera a la partida de Barranch. Més peça de terra al Pont d'Armentera, partida del Vinyet. Més peça de terra al Pont d'Armentera, partida de les Fermades. Més peça de terra al Pont d'Armentera, partida del Gaià. Més peça de terra al Pont d'Armentera, partida dels Mastres(?). Més una altra peça de terra al mateix terme i partida de l'anterior. Més una peça de terra al Pont d'Armentera, partida del Barranch deixada a rabassa morta a 12 pagesos dels que s'indica el nom. Més peça de terra al Pont d'Armentera, partida del Camí de Querol, un a rabassa a dos pagesos. Més cases amb corral, bestiar i terres a la vila del Pla, dita la Masia de la Capona. Més una casa amb terres a Pontons dita cal Joan Soler.

---------

* Recordem que , d'acord amb els usos de l'època, el primer cognom de la dona és el del seu espòs.

Una figureta del pessebre (Conte de Nadal)

Al pas dels anys conservava entre els records d'infantesa el de fer el pessebre amb l'avi. Ell era qui treia la capsa de sabates on hi havia les figuretes embolicades en paper de diari, les havia guardat amb molta cura perquè eren velles, de quan l'avi era petit. Primer organitzaven el paisatge, si fa no fa cada any el mateix: la cova, la muntanya amb les casetes, el camí i el riu ... I llavors venia el protocol de col·locar les figuretes, el dia de Santa Llúcia.

El pessebre no era per jugar, els tres reis no es movien i cada figura mantenia la mateixa posició perquè no es podien tocar fins que, passat festes, tot es tornava a guardar, per la Candelera. D'acord amb les indicacions de l'avi ell les anava col·locant amb molta cura en una cerimònia que comptava amb els comentaris corresponents perquè l'avi assegurava que cada un dels components de la família tenia la seva figureta al pessebre.

.-Aquesta que fila és la teva àvia.

.-I el pagès que llaura?

.-Qui vols que sigui, és el teu pare.

.-I la mare?

.-Que no la veus que va cap a la cova i porta una tupina?

.- I aquest que està pescant?

.-Aquest és el teu oncle que encara busca una xicota per casar-se.

.-I per això ha de pescar?

.-A veure si n'hi ha alguna que pica, ximplet!

.-I tu?

.-Ja ho saps, jo soc el pastor que porta un xai al coll.

.-Oi que és la Blanqueta?

.-Clar, xiquet! Que no l'has vist, és la menuda del ramat.

.-I jo qui soc, avi?

.-Tu ets també el menut del nostre ramat. Fins fa poc eres l'angelet de sobre la cova... però em sembla que aviat ja seràs el caganer!

I l'avi feia unes cleques. Molts anys després qui havia estat el menut de casa encara recordava aquelles rialles franques i netes, tota felicitat mentre li esbullava els cabells.

El bon humor de l'avi, però, no va durar gaire. L'any següent una grip mal curada se'l va emportar poques setmanes abans de Nadal. De manera que, tot i que el vailet no en tenia pas ganes, a casa li van recordar que li tocava fer el pessebre. La mare el va ajudar i amb molta cura van anar posant les figuretes i mentrestant, com ho feia l'avi, ell comentava qui era cada un: l'àvia, el pare, l'oncle, la mare, ell... Tot i buidar la capsa, van trobar a faltar una de les figuretes. El pastor amb el xai sobre les espatlles ja no va ser mai més en aquell pessebre.

Inventaris "Post mortem" 1792-1794. Notari Marià Abella Nogués

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Marià Abella Nogués que va treballar a Vilafranca entre 1788 i 1839, del fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Volum d'inventaris 1790- 1826. Redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Marià Abella 1792. Foli 14r a 15r. 6 de setembre de 1782.

Bentura Domènech, administrador de rendes de Vilasfranca en ser nomenat administrador fa inventari del que hi ha a Cal Domènech, al carrer de Sant Joan de Vilafranca, inventari dels llibres, ordres i estris de la Real Hacienda a la "Administración de la Tabla General de la presente villa" en haver mort Francesc Puig l'anterior administrador. Així un lligall d'ordre del 1774 fins a setembre de 1792, dos llibres de la Taula de Sant Pere de Riudebitlles, dos llibres de la Taula General de Vilafranca, dos llibres de la Taula del Vendrell, dos llibres de la Taula de l'Arboç, 6 "remazas¹ con sus encuños, sellos", un lligall d'albarans tornats a l'Administració.

* * * * *

Notari Marià Abella 1793. Foli 16r a 19v. 11 de març de 1793.

Ramon Domènech Domènech, pagès de Sant Benet d’Espìells, com hereu de Rosa Domènech² Domènech, dona d’Antoni Domènech, pagès, casat amb Maria Romeu. Inventari de la casa Espiells de Dalt dita Casa d’en Domènech d’Espiells (dels Piells), amb entrada amb dues botes de 7 càrregues; celler del menjador vell amb 7 botes de 7 càrreg, més una bota de vinagre; menjador amb una taula llarga i dos bancs amb respatller i dos embuts de fer botifarres; cuina amb dos ascons, eines de cuina, dos filoses de caña; pastador amb una pastera amb tots els guarniments de pastar, un sedàs, una farinera de pi vell, dos burjons (?) i una pala de fusta per lo forn; estable amb dues premses de racó; corral; oficina de fer aiguardent amb estris d’aram i 9 botes de 7 càrreg. Galliner amb quatre gallines; sala de la casa amb un llit de peu de gall; cambra amb un llit “de tres bancs” i roba; una altra cambra amb llit de pilars, amb roba i mobles; terrat; empostissat amb una taula vella; cambra dita de l’hospital amb dos llits de quatre bancs cada un i roba; rebost amb gerres i plats de pisa; botiga amb una romana. La casa amb terres dita d’en Domènech dels Piells. Més una peça de terra al terme de Subirats, prop d’en Farré de la Riba. Més una casa amb hisenda amb corral per tancar besties dita Casa Vella d’en Domènech, al terme de Gelida. Més cinc censos o censals al seu favor.

* * * * *

Notari Marià Abella 1793. Foli 20r a 23r. 21 de maig de 1793.

Maria Oliver Carafí de Sant Quintí de Mediona, vídua de Francesc Oliver, pagès de Sant Quintí de Mediona. Inventari d'una casa al c/ de Baix de Sant Quintí de Mediona, amb eixida i oficines, amb una peça de terra, entrada, celler amb 3 botes de 4 càrregues, portadores, un altre celler amb 8 botes de 7 càrr. i cadenes de rentar les botes; pellissa amb eines; estable amb dues vaques, una burra i eines; cambra del cap de l'escala amb el forn i una pastera; cuina amb eines i plats; la sala o menjador amb una taula llargas i dos bancs amb respatller; la cambra de la sala amb un llit de peu de gall i roba; altra cambra prop de la cuina amb un lit de peu de gall i roba; altra cambra del segon pis amb dos llits de peu de gall i roba; botiga de blat amb gerres d'oli, un salador i gra; altra cambra amb un llit de peu de gall; porxos amb dotze gallines, el seu galñl i quatre conills casolans; corral amb dos porcs ("tocinos"). Més una peça de terra a Sant Quintí de Mediona partida dita del Moré(?). Més una peça de terra a Sant Quintí a la partida del Coll de Gimberga. Més una peça de terra a Sant Quintí de M. a la partida de l'Aubaga. Més una peça de terra a Sant Quintí a la partda de les Estoses(?). Més una peça de terra a Sant Quintí, a la partida dels Vinyets. Més una peça de terra a Sant Quintí de M. partida de Comarquinal, amb un corral. Més una peça de terra a Sant Quintí de M. a la partida dita de Brugas. Més una casa a la placeta. Més quatre censos al seu càrrec i tres deutes a cobrar.

* * * * *

Notari Marià Abella 1793. Foli 24r a 25v. 4 de setembre de 1793.

Maria Baltasar Farré, vídua de Jaume Baltasar, pagès de Sant Pere de Riudebitlles. Inventari d'una casa al c/ dels Còdols amb un portal i un pati descobert al davant, entrada i cuina amb una pastera de tomba i eines de cuina; celler amb 2 botes de 5 càrregues i eines de pagès; saleta amb una taula llarga i un banc pla i una escala de fusta per pujar a la golfa (suposo que una mena d'escala de pintor); cambra amb un llit amb pota de gall, caixes de pi i roba a dins; porxo amb estris. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de Sant Geroni. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida del Pont de Barquias. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de Sobre del Fogas(?).

* * * * *

Notari Marià Abella 1793. Foli 26r a 27v. 15 de novembre de 1793.

Magdalena Carbó Farré, vídua de Joan Carbó, pagès de Sant Sadurní d'Anoia, casa al Raval de Sant Sadurní d'A., casa pròpia de Pau Cardús, pagès. Entrada amb eines; celler amb 5 botes de 7 càrreg.; cuina amb pastera i eines; sala amb dues cadires i una caixa "amb son pany i clau"; cambra amb un llit de peu de gall i roba; altra cambra amb un llit de peu de gall i roba. Més una peça de terra a Lavern Subirats, heretat dita la Casa Gran d'Anton Ravella i Busquets d'Ordal. Més una peça de terra a Lavern, sota la casa del Pere de la Mina.

* * * * *

Notari Marià Abella 1794. Foli 28r a 34v. 20 de gener de 1794.

Francesca Farreras Farré de Sant Pere de Riudebitlles, vídua de Francesc Farreras, paperer, i el seu fill Josep Anton Farreras, paperer. Inventari de la casa o molí paperer dit d'en Mora, propi del Marquès de Lió, amb entrada amb eines de fuster, cambra o estància de la tina, amb aparells per fer paper; les piles amb pasta per a fer paper; la cambra del Cap d'Escala o dels Mossos, amb quatre llits de peus de gall i un de bans, amb roba; els Podridors amb arroves de draps de floret i draps d'estampa; cuina amb eines, un molinet de moldre pebre i un perol per fer cola; sala del molí i contador amb una taula gran per comptar paper i raimes de paper; cambra amb un llit de peu de gall amb roba i quadres de Sants, amb dos toms del Flos Sanctorum, 2n i 3r tom del Diccionari Geogràfic Universal, i altres obres en quart i octau enquadernades en pergamí; cambra amb dos llits de peu de gall i roba; en l'esquinsador espolsadors i esquinsadors de ferro, arroves de draps comuns i una romana; un mirador amb raimes de paper blanc aparellat, encolat o no, de paper floretilla i de paper sensillo, blau per lligar raimes; la cambra de la calç amb calç blanca; a l'entrada de la casa annexa al molí, eines de pagès, un estable amb un matxo; un celler amb dues botes de 7 càrregues; cambra del caragol amb una cabra amb dos cabrits; sala amb deu cadires de boga, cambra de les alcoves amb dos llits de peu de gall; botiga amb gra; el forn vell; pallissa, pastador amb una pastera de tomba; rebost. A l'entrada de l'altre molí paperer, fora de dita vila, en la torre d'ella, també del marquès de Lió, dit Molí de Baix, la tina, les piles, els esquinsadors, el comptador, el mirador gran, el mirador petit, l'estança del parol(?). Al molí de Dalt, al mateix terme i propi del marquès de Lió, l'estaqnça de les piles, la de la tina, celelr; els casalots amb posts i cabirons, l'esquinsador, el comptador, l'estança del Parol, la cambra de la calç, el mirador. Paper entregat que s'ha de cobrar, paper donat a interessos marítims. Deutes al seu favor. Diners deixats a negoci per mar. La casa del carrer Major que no està acabada de fer. Més una peça de terra a Sant pere de Riudebitlles a la partida de la Creu Trencada. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de Rocafort. Més una peçade terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de Tarroja(?). Més una peça de terra a SWant Pere de Riudebitlles a la partida de Turró. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de les Planes. Més una casa amb terres a la partida d'en Baltasar, abans Verdaguer, abans Pasdeñen dita casa d'en Fesol amb dues peces de terra al terme de Font-rubí partida del Fondo del Llop. Més l'arrendament del molí paperer a Sant Quintí de Mediona, partida del Pujol.

1 Potser es refereix a "remache" o segell marcat amb l'encuny.

2 D'acord amb els usos de l'època el primer cognom és el del marit.

Inventaris "post-mortem" notari Marià Abella 1790- 1791

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Marià Abella Nogués que va treballar a Vilafranca entre 1788 i 1826, del fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Volum d'inventaris 1790- 1826. Si no s'indica, el protocol és redactat en català. El primer cognom de la dona, d'acord amb els usos de l'època, és el del seu marit.

Notari Marià Abella 1790. Foli 1r a 2r. 20 de març de 1790.

Anton Roig, pagès de Vila-rodona, hereu de Joan Roig prevere beneficiat de Vilafranca. Inventari de la casa que obre dos portals al carrer de Sant Bernat de Vilafranca: sala amb taula i cadires, cambra on morí amb cadires i dos llits de peu de gall, dotze rajoles de xocolata¹, roba, armari amb llibres, escriptori, calaix amb monedes d'or i plata, una mangala² capçada de plata, llistat de tot el que s'ha guanyat la Comunitat de Preveres i que cobrarà en el seu moment; celler amb dues botes de 7 càrreg.; eixida amb rebost i tres cases d'abelles. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Santa Digna.

* * * * *

Notari Marià Abella 1791. Foli 3r a 4v., 22 d'agost de 1791.

Paula Torrents³, de Sant Quintí de Mediona, vídua de Josep Torrents, pagès de Sant Quintí de Mediona. Inventari d'una casa al carrer de les Cases, a Sant Quintí de Mediona; a l'entrada un torn de filar i eines; celler amb quatre botes de 4 càrreg.; cuina amb eines, plats, olles i coberts, dos embuts de fer botifarres; cuina amb dos ascons, eines de cuina, dos filoses de caña; pastador amb una pastera amb tots els guarniments de pastar, un sedàs, una farinera de pi vell, dos burjons⁴ i una pala de fusta per lo forn; cambra de davant amb llit de peu de gall i gra; cambra on morí, amb llit de peu de gall i roba. La casa té un corralet darrere i dues peces de terra a rabassa morta. Més una peça de terra a Mediona, al costat de l'hort del Sebrià. Més una peça de terra a Sant Quintí a la partida de Fogàs.

* * * * *

Notari Marià Abella 1791. Foli 5a a 9r. 2 de setembre de 1791.

Pere Font Colomer, pagès de Subirats, hereu del seu pare Francesc Font Surià, a la casa de Cal Font de Subirats. Inventari, a l’entrada principal on habita els masovers, una taula; a la cuina un ascó, celler amb dues botes, una de 7 càrreg. I una de tre carreg.; estable amb un burro; on viu Francesc Font una cuina amb eines d’aram, una saleta amb una taula llarga i un banc de pi dolent, tres cadires, plats de pisa, peces de vidre, un “caputxí o tasseta de vidre”, una xocolatera, coberts, una imatge de sant Antoni, papers de la casa; la cambra dita apartament amb un llit de peu de gall, amb roba i joies “cinc anells del temps vell”, una altra cambra amb un llit de peu de gall i roba. La casa té dos apartaments amb un cup i quatre cellers, a la vila de Sant Sadurní al carrer Major, amb cinc botes de de 7 càrregues i dues de 7 càrregues. Més una peça de terra a Sant Sadurní dita l’Horta (?) amb una casa ara derruïda de la que només en queden les parets. Més una peça de terra a Sant Sadurní, partida de la Fortesa. Més una peça de terra a Sant Sadurní partida de les Burrullas. Més una peça de terra a Sant Sadurní dita Vinya del Camí Ral. Més una casa amb apartament, cull i celler, amb pellissa, porxo, xoll, amb un pati amb corral, a Terrassola, dita Cal Surià de Terrassola. Més una peça de terra a Terrassola, partida de La Plana. Més una peça de terra a Terrassola partida del Camp de la Punta. Més una peça de Terra a Terrassola partida de les Bassetes. Més una peça de terra al mateix terme i partida de les Bassetes que afronta amb la casa Mata. Més una peça de terra al terme de Lavit dita la Plana de Santa Maria. Més una peça de terra a Lavit que afronta amb l’Arbossar.

* * * * *

Notari Marià Abella 1791. Foli 9v a 10v. 2 d’octubre de 1791.

Magí Bas Perayre i Josepa Bas Boloix, conjugues, de Sant Quintí de Mediona, hereus de Joan Boloix, paperer i de Gertrudis (Bordas) Boloix, muller de Josep Bordas, pagès, sense fills. Inventari dels bens que foren de Joan Boloix, casa amb un portal al carrer Montserrat de Sant Quintí de Mediona.

* * * * *

Notari Marià Abella. 1791. Foli 11r a 13v. 19 de desembre de 1791.

Paula Piñol, vídua de Pau Piñol, pagès de Guardiola, terme de Santa Maria i Fontrubia, hereva del seu marit, i Josep Piñol, pagès, fill i hereu de Pau Piñol. Inventari de la casa d’en Piñol de Guardiola, amb entrada amb eines, menjador amb taula llarga i un banc amb respatller, i un banc pla (sense respatller); cuina amb estris; estable amb un parell de bous i un burro vell; celler amb 11 botes de 7 càrreg.; xoll amb cinc tocinos ; gallinam amb 12 gallines i un gall; corral per tancar el bestiar; sala amb una taula; cambra amb un llit de peu de gall; altra cambra amb un llit de peu de gall; dos cambres més amb llit de peu de gall; botiga amb gra; golfes. La casa amb era, pellissa, apartament i una peça de terra. Més una peça de terra al terme de Font-rubí dita Los Pujols. Més una peça de terra al terme de Font-rubí dita La Roca. Més una peça de terra al terme de Font-rubí dita La Vinya. Més una peça de terra al terme de Font-rubí dita Sant Climent. Més una peça de terra al terme de Font-rubí dita Les Hores. Més una peça de terra al terme de Font-rubí dita la Parellada i les Pinedes. Més un crèdit al seu favor.

1 La rajola de xocolata sembla que ja es va elaborar a Barcelona el 1777 i l'Alcover Moll dóna una referència del 1784 que fa referència a una peça de xocolata de forma anàloga a les rajoles de construcció, en una frase esmentada en BSAL Bolletí de la Sociedat Arqueològica Luliana, revista d'estudis històrichs. Ciutat de Mallorca. Començà a publicar-se l'any 1885.

2 bastó d'autoritat o de passeig (Alcover-Moll).

3D'acord amb els usos de l'època, el primer cognom de la dona és el del marit.

4 Perxa llarga acabada en ganxo per atiar el caliu (Alcover-Moll)

50 anys de l'Associació de Viticultors del Penedès

Parlament en la commemoració dels 50 anys de l'Associació de Viticultors del Penedès. Restaurant Cal Joanet, Vilafranca, 21 de novembre del 2024.

Benvolguts, amigues i amics viticultors.

D'entrada agrair-vos que m'hàgiu volgut convidar en aquesta celebració per tal de fer una mica de memòria d'allò que ja és història, mig segle de la vostra entitat. Quan m'ho vau dir em va venir al record les hores compartides amb Pere Mestre, mestre de nom i de coneixements, tot treballant en alguns dels temes que avui voldria recordar-vos, una labor que després quedava reflectida a les pàgines de la premsa, especialment a "El 3 de Vuit" i també a "La semana vitivinícola". Van ser temps de canvis, moments complicats pel sector, un àmbit que jo coneixia una mica ni que fos perquè la meva família era magatzemista de vi en unes naus a pocs metres d'on ens trobem.

Anem, però, a pams i, si us sembla bé, en parlem una mica. El 1974, situats encara en el franquisme, un grup de viticultors decideix que cal tirar endavant una entitat que sigui propera i resolgui els problemes que no es podien resoldre des de la "Hermandad de Labradores y Ganaderos" de la "Organización Sindical" que al Penedès representava en Joan Sangenís. Fins llavors els temes pagesos no tenien una organització representativa, només hi havia a Barcelona l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) gairebé inactiu en temes pràctics com ho era el Centre Agrícola del Penedès de Vilafranca que, a sobre, havia canviat el seu nom pel de "Centro Artístico del Panadés".

Després d'un seguit de trobades, el desembre de 1974 al saló d'actes de la Mútua del Penedès es va celebrar la primera assemblea presidida per Cristòfol Mitjans Vendrell i amb Josep Anton Bolet de secretari, en suposo que era una mesa d'edat amb el més gran i el més jove, hi van assistir 87 socis fundadors que van aprovar els estatuts i van elegir una junta directiva. Es tractava d'una associació legal -i no pas clandestina com alguna altra organització pagesa nascuda aquells anys- però que havia d'homologar els seus estatuts davant la citada "Organización Sindical". Sobre la taula hi havia dos temes, un que ara ens sona a anecdòtic que era el projecte de reformar el pantà de Castellet i convertir en inundables un conjunt de terres de l'entorn per tal de fer-hi una urbanització d'esbarjo i un port per a esports nàutics, o sigui somnis del desenrotllisme franquista. Però també hi havia un tema transcendent que durant bona part d'aquests cinquanta anys ha estat un dels pals de paller de la vostra Associació, la coneguda com a secció de mà d'obra, és a dir l'organització d'un sistema que permetés la contractació regular i efectiva de colles per a treballar les vinyes, especialment en el moment de la verema, un tema que en part ha acabat passant també a la història amb l'actual verema mecanitzada.

D'aquella assemblea fundacional en va sortir una primera junta amb Raimon Güell Fortuny de president, Pere Sadurní de vicepresident, Pere Vidal de tresorer, Joan Llopart de comptador, Josep Anton Bolet de secretari i com a vocals Pere Mestre, Salvador Planas i Gabriel Giró. Els estatuts van ser aprovats definitivament, encara per la "Organización Sindical" el maig del 1976 com a "asociación profesional sindical con personalidad jurídica plena", el contingut d'aquests estatuts és purament formal reconeixent com a primer objectiu de l'entitat la defensa dels interessos econòmics i professionals dels seus membres.

El 1976 Raimon Güell va haver de deixar la presidència i va exercir en funcions Pere Mestre, fins que l'agost del 1977 va encapçalar una nova junta que va comptar amb 85 vots dels presents a l'assemblea, que llavors ja se celebrava al Museu de Vilafranca. Remarquem que en aquesta junta ja portava la secció de mà d'obra Salvador Planas en la que s'insistia que tots els collidors havien d'estar assegurats i comptar amb la cartilla de desplaçats. L'Associació va crear també una comissió tècnica i una de relacions amb el Consell Regulador de la D.O. Penedès. Entre els temes que interessaven hi havia la necessitat de comptar amb més associats i que hi hagués un representant de l'Associació a cada poble.

Era una època de posar ordre en els aspectes formals d'organització del sector vitivinícola després de tants anys d'anar amb allò que en diem amb "una sabata i una espardenya", calia tenir les vinyes i els cellers inscrits i el registre de vinyes ben portat. Calia vetllar per la correcta aplicació de tots els aspectes del reglament de la D.O. Penedès perquè tots sabem que llavors el Consell Regulador no aconseguia regular-ho tot. Però, a més, sortien temes que en podríem dir transversals ,que sovint eren sols notícies a la premsa d'allò que -com el port esportiu del pantà del Foix que dèiem abans- sovint es tractava d'una mena de globus sonda que agradaven molt a la premsa que així tenia titulars, però que a l'hora de la veritat quedaven en fum: que si l'enològica podria desaparèixer per integrar-se a l'INDO, o el tema recurrent de notícies sobre importacions de partides de vi o d'alcohol, aspecte que, evidentment, afectava el preu de la producció autòctona. El 1981 es parlava de l'entrada de nous municipis a la D.O. Penedès potser per acostar-se una mica més al compliment del que preveia el reglament, però que també havien d'incidir sobre el preu del producte.

Després dels quatre anys de la junta encapçalada per Pere Mestre, el 1981 va ocupar la presidència Ramon Bosch de Noya elegit per 65 vots. En Ramon, a qui em va unir una bona amistat, era un personatge singular, un propietari pagès il·lustrat, un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Penedesencs, però que s'havia anat fent gran i va acabar malalt de manera que el 1987 va entomar el tema una nova junta altra vegada amb Pere Mestre com a president i, entre altres, Josep Camps Albareda i Joan Fortuny Fàbregas. Sobre la taula hi havia una colla de temes complexos, la representació al Consell Regulador de la D.O. Penedès pel cens C, o la llarga i polèmica exigència de compliment del reglament de la D.O., i preocupava també l'entrada de l'estat espanyol a la Comunitat Europea. En contrapartida altres temes havien millorat, s'havia creat l'INCAVI i el 1984 havia començat a funcionar el servei d'avisos anti-míldiu de l'Enològica.

Van començar a aparèixer també noves normatives legals, un nou reglament de plantació de la vinya, la possible aparició de la denominació "Vins de la Terra" a la que l'Associació es va oposar i especialment el tema de la creació i el reglament de la Denominació Cava i la seva regió del Cava un tema que, com tots recordareu, va aixecar veritable polseguera. Qui tingui interès pel tema i tot el seu detall li recomano la comunicació que amb el títol "Les reglamentacions del cava i la seva relació amb la Denominació d'Origen Penedès" vam presentar al III Col·loqui d'Història Agrària sobre mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcohòliques als Països Catalans, promogut pel catedràtic Emili Giralt i celebrat a Vilafranca el febrer de 1990. La comunicació, redactada per qui us parla sobre la base de l'allau d'informació i textos legals que m'anava facilitant Pere Mestre i signada per tots dos, ressegueix des dels primers antecedents amb les referències a vins escumosos a l'Estatut del Vi de 1932 fins a la baralla legal per la creació de la D.O. Cava i la regió corresponent i la sentència del Tribunal Suprem de 13 de març de 1989.

Molts recordareu que Francesc Suriol va passar a presidir l'Associació el març del 1991 amb Pere Mestre de sots-president, però que el novembre de 1992 la disparitat de criteris amb altres membres de la junta va fer que Suriol dimitís. Més enllà d'aquest episodi, que ara qualificaríem d'anecdòtic, el cert és que eren anys convulsos i que podeu trobar a la premsa local, especialment al "3 de Vuit" titulars i nombroses notícies i entrevistes, qui tingui curiositat per seguir-les estan tots els exemplars del setmanari penjats a internet a les pàgines de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

El 1991 es començava a parlar dels acords interprofessionals un tema al qual tant l'Associació com Unió de Pagesos i Joves Agricultors hi van manifestar el seu suport.

El gran tema de debat seguia sent, però, la Denominació Cava i en concret el 1989 el seu reglament. Personalment, em consta que Pere Mestre era pessimista, coneixia perfectament per la seva experiència professional el funcionament de l'administració i el poder dels grans elaboradors, però estava convençut que eren temes que calia batallar fins al final, primer perquè era de lògica, l'esperit que havia guiat la creació de les denominacions d'origen ara es trencava perquè el cava, si no veia especificada la zona geogràfica de procedència, no recollia la voluntat de reconèixer les característiques d'una zona vitícola específica, però a Pere Mestre i a tota l'Associació també us enutjava perquè d'aquesta normativa podia dependre el futur del Penedès.

Recordo que en Pere deia "i ara faran la D.O. Catalunya i ho acabaran d'ensorrar tot", jo penso que li sabia greu no sols pels interessos pagesos, que era el que defensava l'Associació, sinó també pel manteniment de la identitat del Penedès, recordem en Pere Mestre ornitòleg i la seva extraordinària col·lecció al Museu de Vilafranca, o com a membre fundador de l'Institut d'Estudis Penedesencs. Qui us parla, fill i net de magatzemistes de vi que s'ocupaven de la distribució a bona part de Catalunya d'un producte a l'engròs on només comptaven dues condicions: el grau alcohòlic i el preu, té el convenciment que res ha fet tant per la identitat del Penedès, diversa de la zona metropolitana barcelonina, com la Denominació d'Origen Penedès, malgrat totes les batalles inicialment perdudes, però de bona part de les quals el temps sembla que ens està donant la raó. D'aquí a cent anys es podrà analitzar amb calma i molta més perspectiva.

Com que el 1989 el nou reglament del Cava no contemplava la distinció de zones, el que en diríem cava Penedès, va caldre presentar recurs davant els tribunals el 1991, recurs de reposició contra el reglament del Cava, recordo que fins i tot en aquell moment i per fer pressió davant dels polítics es va parlar de boicotejar les eleccions al Parlament Europeu del 1994 o presentar una candidatura a les eleccions municipals, en un temps que als ajuntaments no hi havia tantes formacions polítiques com ara. El 1995 es va conèixer la sentència desfavorable i es va desistir de portar el recurs al Suprem.

El 1995 Josep Olivella Galimany es va posar al capdavant de l'Associació, Salvador Planas per motius d'edat havia deixat la secció de mà d'obra que havia fet tan bona feina. Van ser els anys de lluita pel tema de D.O. Catalunya, a la vegada que es treballava en un nou reglament de la D.O. Penedès. Van ser temes que van portar moltes tensions i que van acabar provocant la dimissió de la junta directiva de l'Associació el 1998. Però l'oposició a aquests temes va seguir sota la presidència de Josep Anton Mallofré a l'Associació després d'un procés electoral entre els que acceptaven la D.O. Catalunya i els que s'hi mantenien contraris. Hi va haver recurs contra el decret de la D.O. Catalunya juntament amb l'Institut del Cava, L'IASCSI, la D.O. Priorat, els Viticultors de la Terra Alta i l'Associació de Viticultors del Penedès i tots sabeu que inicialment no va servir de res, però que a la llarga i després de molt patiment ha posat les coses al seu lloc, ara sabem que una ampolla de la D.O. Penedès realment fa justícia al seu nom.

Molts altres temes han anat posant-se sobre la taula, la interprofessional del sector, les negociacions pel preu del raïm, el treball amb la fundació Pro Penedès en defensa del territori o la lluita pel respecte a la integritat d'aquest, afectat per l'ocupació de polígons industrials, el pas del tren d'alta velocitat o els oleoductes, carreteres i autopistes. Es parlava també del Pla Sectorial Vitivinícola de Catalunya i del nou reglament de la D.O. Penedès sobre una realitat que feia que encara ara es vegi impedida a ser una D.O. Qualificada.

El 2007 Francesc Pascual va passar a la presidència de l'Associació i sobre la taula encara hi havia contenciosos contra la D.O. Catalunya i la de "Viñedos de España", però també les condicions que exigia la Comunitat Europea a les D.O., i temes nous, sovint marcadament burocràtics, com el de la traçabilitat, les inspeccions de treball durant la verema, la davallada de vendes de la D.O. Penedès i el pas d'empreses del Penedès a la denominació Catalunya. S'havia participat ja en diverses tractorades però el contenciós contra la D.O. Catalunya s'acabaria perdent definitivament el 2016. S'exigien i s'exigeixen millores en la qualitat, les parcel·les, la traçabilitat, l'ecologia, els rendiments per parcel·la, però el preu del raïm no puja. Sortosament, l'Associació ofereix un servei complet i pràctic als associats en tots aquests temes de gestió que han acabat amb l'encara recent protesta contra la burocràcia administrativa, protesta que va acabar ocupant els carrers de Barcelona. El 2019 es van aprovar les deu subzones del Penedès i el 2021 es va participar en la tractorada davant Codorniu, Freixenet i Torres, des d'aquest any teniu una nova junta amb Santiago Vallès al davant.

Han passat cinquanta anys, s'ha fet molt bona feina, enhorabona. S'han perdut moltes batalles, és cert, però també se n'han guanyat, sou més de tres-cents associats i no voldria imaginar-me un Penedès sense l'Associació de Viticultors. El Penedès hi ha guanyat que és l'important.

I la història continua.

Per molts anys!

El Monument als Castellers, cinquanta anys entre la polèmica i la història

 Publicat a El Figarot, butlletí dels Castellers de Vilafranca n. 43. Setembre del 2013.

El 30 d’agost de 1963 s’inaugurava al bell mig de la plaça de Jaume I el monument de Josep Cañas: un pilar de 5 que va ser el primer monument a l’esforç de les realitzacions castelleres. El va beneir l’abat de Montserrat, el també penedesenc Aureli Maria Escarré, qui pocs mesos després, el 14 de novembre, feia unes declaracions al diari fancès “Le Monde” on es mostrava especialment crític amb Francisco Franco. D’això, en fa ara mig segle, cinquanta anys amb el pilar de 5 al bell mig de la plaça amb opinions per a tots els gustos que el temps, sortosament, ha anat apaivagant. Ara ens sembla que la tradició no seria igual sense poder alçar els pilars a la sortida d’ofici, però en aquell moment n’hi va haver per a tots els gustos. Com que la iniciativa fou absolutament popular, hi va haver qui hi va veure un monument al populisme folklòric que es fomentava des de determinats sectors del franquisme; altres van qüestionar les figures excessivament atlètiques de la pinya o de tècnicament poc agosarat perquè al darrere necessitava una agulla de pedra que l’acabés de sostenir i que es va voler dissimular amb uns xiprers que es van situar al seu darrere.

La polèmica ja venia d’abans d’alçar-lo: hi va haver qui no el volia en un espai central sinó d’esquena a una construcció i quan es va decidir la ubicació mossèn Manuel Trens no es va estar de criticar-la, tot i que un parell d’anys després, quan la plaça ja va quedar totalment enllosada i urbanitzada, va escriure que li semblava un escenari digne d’una representació solemne. Cinquanta anys després encara hi ha qui li proposa alguna nova ubicació i manipula fotografies electrònicament per intentar fer creure que el monument ha estat traslladat. La vila, però, ha crescut, i la Festa Major ha esdevingut més multitudinària encara de manera que si abans la plaça donava prou per a tots els que s’acollien a veure l’entrada de sant Fèlix ara el pilar de 5 entorpeix la visió dels centenars de devots de la festa que se situen més avall del seu espadat esperant veure per un moment com sant Fèlix entra amb glòria i lluïment a la basílica.

Del monument, se’n va començar a parlar a les darreries del 1961, la premsa oficial va proposar una subscripció popular i un adolescent Josep Miret hi va fer la primera aportació econòmica. En aquells grisos anys del franquisme eren poques les iniciatives populars que s’endegaven com un esplai inquiet entre el lent pas dels mesos. Un any després, Alfons Chulvi -veritable ànima del projecte amb en Pepet Vallès i el suport d’Oriol Rossell- anunciava que ja s’havien recollit 150.000 pessetes. Amb Pere Català Roca es va parlar amb la gent de Valls i es va dibuixar una proposta que situava el Pilar de 5 a Vilafranca i el monument al 3 de 9 a la ciutat bressol dels castells. L’artífex d’ambdós havia de ser Josep Cañas i Cañas, fill de Banyeres, guardonat ja amb nombroses distincions artístiques i que havia fet diverses maquetes i havia estudiat fins i tot de realitzar el llavors gairebé mític pilar de 6.

El projecte vilafranquí va entrar a l’Ajuntament el 15 de gener de 1962 i el batlle, Lluís Melo Garcia, va anunciar comissions de tota mena i el febrer d’aquell 1962 es va concretar el tema amb l’artista: un pilar de 5 d’una mica més de set metres d’alçada en pedra arenisca de la Floresta, amb un cost total de 200.000 pessetes. El 29 de juliol de 1963 es va col·locar la primera pedra i el 30 d’agost els administradors de l’any: Joan Cortadella, Alfons Chulvi, Fèlix Sabaté i Mn. Ferran Bueno, van poder veure com les autoritats del moment i l’abat benedictí que havia presidit l’ofici de sant Fèlix l’inauguraven, amb parlaments, tronada i fins a set pilars de 5 que comptem en una imatge a càrrec de les colles Vella i Joves dels Xiquets de Valls, Xiquets de Tarragona, Nens del Vendrell, Minyons de l’Arboç i els Castellers de Vilafranca. Va ser també l’any del primer pregó de Festa Major, i de la III Fira de la Vinya i el Vi.

El Tres de Nou, més enllà de la gesta

 Publicat a El Figarot, Butlletí dels Castellers de Vilafranca, 1 d'octubre de 1987.

Després del primer esclat de notes eufòriques per la consecució vilafranquina del Tres de Nou són diversos els punts de reflexió que potser caldria remarcar, notes que vénen de lluny perquè · tenen referències centenàries, o que es queden en els temps presents, en aquesta nova època d'or castellera que ens ha tocat l'immens goig de viure i, si m'és permès dir-ho, de protagonitzar, fins i tot pels qui sols exterioritzem el nostre neguit casteller a la plaça, a peu dret.

Era precisament al segle passat, quan els diversos grups socials mantenien unes delimitacions molt marcades, que podríem parlar del fet casteller com a element integrador, i els estudiosos de la història castellera ens han deixat referències diverses de personatges que no pertanyien a les classes populars, però que per Sant Fèlix compartien la mateixa passió dels homes de les terres vallenques i els eren peces insubstituïbles en els castells que plantaven a la nostra vila. En aquest temps d'ara les colles castelleres han jugat igualment ben sovint un paper d'integració, pinya conjunta amb els nouvinguts. Però l'intent i consecució de castells de nou presenta una nova línia de conjunció i neguit compartit.

Potser mai com ara ha existit entre tots els homes del món casteller una perspectiva tan clara, em refereixo al que suposa un plantejament seriós d'enlairar castells de nou. Si s'apunta la possibilitat d'una gesta d'aquestes dimensions, la magnitud de la proesa esdevé tan singular que és llavors quan podem parlar de la voluntat encomanadissa de tot un poble, de tots aquells que comparteixen l'hora a la plaça, amb el més sincer suport dels companys de les altres colles que hi són presents. Són instants de clarividència absoluta, potser perquè hi ha consciència que s'està escrivint una pàgina d'història.

Són impressions d'aquell 31 d'agost que l'eufòria del moment no ens permeté sintetitzar, però que, al pas dels dies, s'han anat manifestant com a certes. La història que els Castellers de Vilafranca van escriure aquell dia fou també encesa de clarividència absoluta perquè en el fet casteller s'obria un nou camí i es deixava per al museu el més vell dels mites d'aquest àmbit, el dels castells de nou com a exclusivitat vallenca. Ara ens queda el record joiós d'aquell migdia i el sincer reconeixement a tots els qui varen fer possible una gesta que no en té prou amb notes agraïdes i d'aquí a molts anys, si Déu vol, la que ara és la menuda de casa potser trobarà un petit espai en els seus records d'infantesa, el d'aquell dia que, al coll del pare, veié com una de les més gegantines formacions humanes s'enlairava en un espai tenyit d'un verd de prodigiosa esperança.

325 anys de la concessió de les relíquies de sant Fèlix

 Beu parlament del dia 26 d'octubre del 2024, a la cripta de Santa Maria. 

La vila volia una relíquia important, tot un esquelet, “un cos sant” en el llenguatge eclesiàstic de finals del XVII. Tot i les gestions realitzades anteriorment, qui el va aconseguir de Roma va ser l’ardiaca del Penedès, Mn. Josep Molines Casadevall, canonge de la Seu de Barcelona que tenia gran prevalença en els alts estaments eclesiàstics romans, ja que era el degà del Tribunal de la Sagrada Rota de Roma.

El 26 d'octubre de 1699 es dona la relíquia a Vilafranca de manera ben documentada i en fan responsables el dia 30 d'octubre diversos càrrecs vilafranquins: el vicari perpetu, que era qui representava l’ardiaca, la Comunitat de Preveres i els jurats, així com el mateix Mn. Josep Molines.

El cos del màrtir sant Fèlix va ser desenterrat del cementiri- catacumba de Calepodi, eren 6 ossos llargs: fèmur, tíbies, el crani; 7 ossos mitjans, 2 costelles, 20 vèrtebres i molts ossets petits, en total 36 i fragments. Es va fer una caixa amb quatre panys dins la que hi havia l’urna de la relíquia, per obrir-la calia la clau dels quatre patrons.

Vilafranca coneix l'obtenció de la relíquia el 15 de març de 1700 i el vicari perpetu de Santa Maria fa tocar les campanes; però el cos sant del màrtir Fèlix no arriba a Barcelona fins a primers de setembre. El vicari general del bisbat –que era el bisbe de Barcelona Benet Sala, ex abat de Montserrat i que arribaria a cardenal-, autoritza el culte públic i la festa cada 30 d’agost, perquè aquesta diada ja estava assignada a un altre sant Fèlix aquell que, segons la llegenda àurea i com diu la lletra dels goigs, es va enfrontar al tirà romà que el feu executar per no acceptar els ídols pagans. En el suplici de la mort s'hi va afegir Adaucte que vol dir el que acompanya, d'aquí que una de les campanes de Santa Maria porti per nom Adaucta.

En honor a sant Fèlix, l’Ajuntament i els beneficiats van acordar que es farien cada any tres dies de festa, que pagaria l’Ajuntament i que el clergat no cobraria cap estipendi per les celebracions.

La relíquia va arribar a Vilafranca i va quedar custodiada al convent de Santa Clara, fora muralla. La van anar a buscar en processó aquell dissabte 11 de setembre i la van portar a Santa Maria. El 12 i 13 de setembre es van fer funcions religioses i el dia 14, la funció amb sermó va acabar posant l'urna de les relíquies a l’altar de la cripta, on des de bon principi la comunitat de preveres havia decidit dipositar-les.

El 1701 ja consten rogatives demanant la intercessió de sant Fèlix demanant pluja. El gener de 1776 la Junta General de la Parròquia va acceptar que sant Fèlix fos compatró de la vila amb sant Ramon de Penyafort que ho era des de principis del segle XVII, i sant Jocund des del 1680.

I la història continua...

La caiguda de l'antic règim a l'Espanya del segle XIX vista des del paper timbrat.

A més el conjunt d'informació que conté el Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès amb els diversos tipus de protocols, d'acord amb les necessitats de la comunitat social, des de compravendes i testaments a capítols matrimonials, inventaris, préstecs, constitució o lluïment de societats o censos, hipoteques, testaments.., que ens parlen de la situació econòmica de cada família, de com eren les cases i de quins llibres es llegien -si se'n llegien, cosa rara- a cada època, i que fins i tot aporten una molt interessant mostra de vocabulari de l'època amb alguns arcaismes curiosos; a més de tot això hi podem veure dibuixats amb paraules els principals aspectes de la vida política del país amb el caràcter formal que tenia el paper timbrat que empraven els notaris per a les seves escriptures.

El paper timbrat ens permet explicar la història d'aquest país, en concret el canvi de l'anomenat antic règim o absolutisme al sistema polític liberal només observant-lo.

Si ens situem a finals del segle XVIII, el 1796, un document fet, en castellà, en nom i representació del rei Carles IV "Carolus IV D(eo) G(ratia) Hispaniae Rex" en el que tot seguit el notari remarca:

"Don Carlos por la gracia de Dios rey de Castilla, de León, de Aragón, de las dos Sicilias, de Jerusalen, de Granada, de Navarra, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Córcega, de Murcia, de Jaen, de los Algarbes, de Algeciras, de Gibraltar, de las islas, de Canarias, de las islas occidentales i orientales, islas y tierra firme del mar oceano, archiduque de Austria, duque de Borgoña, de Bravante y Milá, duque de Absburg, de Flandes, Tirol y Barcelona, señor de Vizcaya y de Molina, etc."

Aquí tenim un rei absolutista, Cal observar que no es diu en cap moment "rei d'Espanya", concepte que no apareix fins a la seva neta Isabel II.

Veiem ara un document del 2 de setembre de 1808, ha començat la Guerra del Francès, Carles IV ha abdicat i Ferran VII és el rei des del mes de març, però el maig renuncia, torna la corona al seu pare, aquest a Napoleó i Napoleó el juny de 1808 la dona al seu germà que serà Josep I, conegut com a "Pepe botella o Pepe plazuelas" perquè va autoritzar desgravacions en la fabricació d'aiguardents i licors i va liberalitzar la fabricació de cartes de joc, d'aquí que el poble el bategés de jugador i de borratxet.

Durant la guerra de la Independència s'empren timbres napoleònics de José I en les regions dominades per l'invasor, mentre que les Juntes Supremes antifranceses imprimeixen el seu propi paper timbrat. També durant les guerres carlines s'imprimeix paper timbrat amb les armes del pretendent a les regions on se'l reconeix. (1)

A Vilafranca durant el període de la guerra del Francès (1808-1814) sempre es fa servir paper timbrat de Ferran VII, com aquest de 1813 on no es parla de la Constitució de Cadis i Ferran VII és rei D. G. d'Hispania i de les Indies.

En acabar la guerra suposo que pocs o molts esperaven que el rei tornés i acceptés la Constitució, "la Pepa" de nom popular, i fins ho posen en un segell, però Ferran VII no l'accepta i torna al sistema absolutista, de manera que s'agafa paper timbrat del 1813 i es tatxa la part del segell que diu "ET CONST." i només és monarca per la gràcia de Déu.

El 1820 Ferran VII segueix amb el sistema absolutista, sense parlament ni constitució i és rei per la gràcia de Déu i prou.

Però pocs mersos després l'aixecament del general Riego l'obligarà a acceptar el sistema parlamentari, de manera que es reimprimeix el mateix paper timbrat i es fa constar que ha jurat la Constitució, comença l'anomenat "trienni liberal".

El 1821 s'ha normalitzat el timbrat i consta que Ferran VII és rei constitucional. I així fins que el 1823, un any que comença constitucional:

però l'entrada de l'exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís acaba amb el trienni i torna a l'absolutisme, de manera que es tracta del mateix paper timbrat però tatxant la paraula constitució.

Tot seguit es normalitza i es fa nou paper timbrat del mateix any 1823 sense la parauleta tan polèmica.

I així fins que el 1833 el rei Ferran VII mor i la seva filla Isabel II ocupa el tron. Inicialment es fa servei el mateix paper timbrat reimprès.

Però, d'aquí en endavant la monarquia esdevé constitucional, un tema del que en podríem parlar molta estona. El problema és que el pretendent Carles no l'accepta, oficialment perquè Isabel és una dona, i s'engega la primera guerra carlina. El paper timbrat també en dona testimoniatge i, a la vegada que es fa constar que és reina per la gràcia divina i la constitució, adjunta un recàrrec per les despeses de la guerra.

Tots els documents que adjuntem pertanyen al Fons Notarial de l'arxiu vilafranquí.

1 AMADO MOYA, Joaquín. 2018. "El papel sellado español", a Academvs. Real Academia Hispánica de Filatelia y Historia Postal. https://rahf.es/el-papel-sellado-español (consulta 14 d'octubre del 2024).