Al pas dels anys conservava entre els records d'infantesa el de fer el pessebre amb l'avi. Ell era qui treia la capsa de sabates on hi havia les figuretes embolicades en paper de diari, les havia guardat amb molta cura perquè eren velles, de quan l'avi era petit. Primer organitzaven el paisatge, si fa no fa cada any el mateix: la cova, la muntanya amb les casetes, el camí i el riu ... I llavors venia el protocol de col·locar les figuretes, el dia de Santa Llúcia.
El pessebre no era per jugar, els tres reis no es movien i cada figura mantenia la mateixa posició perquè no es podien tocar fins que, passat festes, tot es tornava a guardar, per la Candelera. D'acord amb les indicacions de l'avi ell les anava col·locant amb molta cura en una cerimònia que comptava amb els comentaris corresponents perquè l'avi assegurava que cada un dels components de la família tenia la seva figureta al pessebre.
.-Aquesta que fila és la teva àvia.
.-I el pagès que llaura?
.-Qui vols que sigui, és el teu pare.
.-I la mare?
.-Que no la veus que va cap a la cova i porta una tupina?
.- I aquest que està pescant?
.-Aquest és el teu oncle que encara busca una xicota per casar-se.
.-I per això ha de pescar?
.-A veure si n'hi ha alguna que pica, ximplet!
.-I tu?
.-Ja ho saps, jo soc el pastor que porta un xai al coll.
.-Oi que és la Blanqueta?
.-Clar, xiquet! Que no l'has vist, és la menuda del ramat.
.-I jo qui soc, avi?
.-Tu ets també el menut del nostre ramat. Fins fa poc eres l'angelet de sobre la cova... però em sembla que aviat ja seràs el caganer!
I l'avi feia unes cleques. Molts anys després qui havia estat el menut de casa encara recordava aquelles rialles franques i netes, tota felicitat mentre li esbullava els cabells.
El bon humor de l'avi, però, no va durar gaire. L'any següent una grip mal curada se'l va emportar poques setmanes abans de Nadal. De manera que, tot i que el vailet no en tenia pas ganes, a casa li van recordar que li tocava fer el pessebre. La mare el va ajudar i amb molta cura van anar posant les figuretes i mentrestant, com ho feia l'avi, ell comentava qui era cada un: l'àvia, el pare, l'oncle, la mare, ell... Tot i buidar la capsa, van trobar a faltar una de les figuretes. El pastor amb el xai sobre les espatlles ja no va ser mai més en aquell pessebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada