A més el conjunt d'informació que conté el Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès amb els diversos tipus de protocols, d'acord amb les necessitats de la comunitat social, des de compravendes i testaments a capítols matrimonials, inventaris, préstecs, constitució o lluïment de societats o censos, hipoteques, testaments.., que ens parlen de la situació econòmica de cada família, de com eren les cases i de quins llibres es llegien -si se'n llegien, cosa rara- a cada època, i que fins i tot aporten una molt interessant mostra de vocabulari de l'època amb alguns arcaismes curiosos; a més de tot això hi podem veure dibuixats amb paraules els principals aspectes de la vida política del país amb el caràcter formal que tenia el paper timbrat que empraven els notaris per a les seves escriptures.
El paper timbrat ens permet explicar la història d'aquest país, en concret el canvi de l'anomenat antic règim o absolutisme al sistema polític liberal només observant-lo.
Si ens situem a finals del segle XVIII, el 1796, un document fet, en castellà, en nom i representació del rei Carles IV "Carolus IV D(eo) G(ratia) Hispaniae Rex" en el que tot seguit el notari remarca:
"Don Carlos por la gracia de Dios rey de Castilla, de León, de Aragón, de las dos Sicilias, de Jerusalen, de Granada, de Navarra, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Córcega, de Murcia, de Jaen, de los Algarbes, de Algeciras, de Gibraltar, de las islas, de Canarias, de las islas occidentales i orientales, islas y tierra firme del mar oceano, archiduque de Austria, duque de Borgoña, de Bravante y Milá, duque de Absburg, de Flandes, Tirol y Barcelona, señor de Vizcaya y de Molina, etc."
Aquí tenim un rei absolutista, Cal observar que no es diu en cap moment "rei d'Espanya", concepte que no apareix fins a la seva neta Isabel II.
Veiem ara un document del 2 de setembre de 1808, ha començat la Guerra del Francès, Carles IV ha abdicat i Ferran VII és el rei des del mes de març, però el maig renuncia, torna la corona al seu pare, aquest a Napoleó i Napoleó el juny de 1808 la dona al seu germà que serà Josep I, conegut com a "Pepe botella o Pepe plazuelas" perquè va autoritzar desgravacions en la fabricació d'aiguardents i licors i va liberalitzar la fabricació de cartes de joc, d'aquí que el poble el bategés de jugador i de borratxet.
Durant la guerra de la Independència s'empren timbres napoleònics de José I en les regions dominades per l'invasor, mentre que les Juntes Supremes antifranceses imprimeixen el seu propi paper timbrat. També durant les guerres carlines s'imprimeix paper timbrat amb les armes del pretendent a les regions on se'l reconeix. (1)
A Vilafranca durant el període de la guerra del Francès (1808-1814) sempre es fa servir paper timbrat de Ferran VII, com aquest de 1813 on no es parla de la Constitució de Cadis i Ferran VII és rei D. G. d'Hispania i de les Indies.
En acabar la guerra suposo que pocs o molts esperaven que el rei tornés i acceptés la Constitució, "la Pepa" de nom popular, i fins ho posen en un segell, però Ferran VII no l'accepta i torna al sistema absolutista, de manera que s'agafa paper timbrat del 1813 i es tatxa la part del segell que diu "ET CONST." i només és monarca per la gràcia de Déu.
El 1820 Ferran VII segueix amb el sistema absolutista, sense parlament ni constitució i és rei per la gràcia de Déu i prou.
Però pocs mersos després l'aixecament del general Riego l'obligarà a acceptar el sistema parlamentari, de manera que es reimprimeix el mateix paper timbrat i es fa constar que ha jurat la Constitució, comença l'anomenat "trienni liberal".
El 1821 s'ha normalitzat el timbrat i consta que Ferran VII és rei constitucional. I així fins que el 1823, un any que comença constitucional:
però l'entrada de l'exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís acaba amb el trienni i torna a l'absolutisme, de manera que es tracta del mateix paper timbrat però tatxant la paraula constitució.
Tot seguit es normalitza i es fa nou paper timbrat del mateix any 1823 sense la parauleta tan polèmica.
I així fins que el 1833 el rei Ferran VII mor i la seva filla Isabel II ocupa el tron. Inicialment es fa servei el mateix paper timbrat reimprès.
Però, d'aquí en endavant la monarquia esdevé constitucional, un tema del que en podríem parlar molta estona. El problema és que el pretendent Carles no l'accepta, oficialment perquè Isabel és una dona, i s'engega la primera guerra carlina. El paper timbrat també en dona testimoniatge i, a la vegada que es fa constar que és reina per la gràcia divina i la constitució, adjunta un recàrrec per les despeses de la guerra.
Tots els documents que adjuntem pertanyen al Fons Notarial de l'arxiu vilafranquí.
1 AMADO MOYA, Joaquín. 2018. "El papel sellado español", a Academvs. Real Academia Hispánica de Filatelia y Historia Postal. https://rahf.es/el-papel-sellado-español (consulta 14 d'octubre del 2024).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada