Beu parlament del dia 26 d'octubre del 2024, a la cripta de Santa Maria.
La vila volia una relíquia important, tot un esquelet, “un cos sant” en el llenguatge eclesiàstic de finals del XVII. Tot i les gestions realitzades anteriorment, qui el va aconseguir de Roma va ser l’ardiaca del Penedès, Mn. Josep Molines Casadevall, canonge de la Seu de Barcelona que tenia gran prevalença en els alts estaments eclesiàstics romans, ja que era el degà del Tribunal de la Sagrada Rota de Roma.
El 26 d'octubre de 1699 es dona la relíquia a Vilafranca de manera ben documentada i en fan responsables el dia 30 d'octubre diversos càrrecs vilafranquins: el vicari perpetu, que era qui representava l’ardiaca, la Comunitat de Preveres i els jurats, així com el mateix Mn. Josep Molines.
El cos del màrtir sant Fèlix va ser desenterrat del cementiri- catacumba de Calepodi, eren 6 ossos llargs: fèmur, tíbies, el crani; 7 ossos mitjans, 2 costelles, 20 vèrtebres i molts ossets petits, en total 36 i fragments. Es va fer una caixa amb quatre panys dins la que hi havia l’urna de la relíquia, per obrir-la calia la clau dels quatre patrons.
Vilafranca coneix l'obtenció de la relíquia el 15 de març de 1700 i el vicari perpetu de Santa Maria fa tocar les campanes; però el cos sant del màrtir Fèlix no arriba a Barcelona fins a primers de setembre. El vicari general del bisbat –que era el bisbe de Barcelona Benet Sala, ex abat de Montserrat i que arribaria a cardenal-, autoritza el culte públic i la festa cada 30 d’agost, perquè aquesta diada ja estava assignada a un altre sant Fèlix aquell que, segons la llegenda àurea i com diu la lletra dels goigs, es va enfrontar al tirà romà que el feu executar per no acceptar els ídols pagans. En el suplici de la mort s'hi va afegir Adaucte que vol dir el que acompanya, d'aquí que una de les campanes de Santa Maria porti per nom Adaucta.
En honor a sant Fèlix, l’Ajuntament i els beneficiats van acordar que es farien cada any tres dies de festa, que pagaria l’Ajuntament i que el clergat no cobraria cap estipendi per les celebracions.
La relíquia va arribar a Vilafranca i va quedar custodiada al convent de Santa Clara, fora muralla. La van anar a buscar en processó aquell dissabte 11 de setembre i la van portar a Santa Maria. El 12 i 13 de setembre es van fer funcions religioses i el dia 14, la funció amb sermó va acabar posant l'urna de les relíquies a l’altar de la cripta, on des de bon principi la comunitat de preveres havia decidit dipositar-les.
El 1701 ja consten rogatives demanant la intercessió de sant Fèlix demanant pluja. El gener de 1776 la Junta General de la Parròquia va acceptar que sant Fèlix fos compatró de la vila amb sant Ramon de Penyafort que ho era des de principis del segle XVII, i sant Jocund des del 1680.
I la història continua...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada