Publicat a El Figarot, butlletí dels Castellers de Vilafranca n. 43. Setembre del 2013.
El 30 d’agost de 1963 s’inaugurava al bell mig de la plaça de Jaume I el monument de Josep Cañas: un pilar de 5 que va ser el primer monument a l’esforç de les realitzacions castelleres. El va beneir l’abat de Montserrat, el també penedesenc Aureli Maria Escarré, qui pocs mesos després, el 14 de novembre, feia unes declaracions al diari fancès “Le Monde” on es mostrava especialment crític amb Francisco Franco. D’això, en fa ara mig segle, cinquanta anys amb el pilar de 5 al bell mig de la plaça amb opinions per a tots els gustos que el temps, sortosament, ha anat apaivagant. Ara ens sembla que la tradició no seria igual sense poder alçar els pilars a la sortida d’ofici, però en aquell moment n’hi va haver per a tots els gustos. Com que la iniciativa fou absolutament popular, hi va haver qui hi va veure un monument al populisme folklòric que es fomentava des de determinats sectors del franquisme; altres van qüestionar les figures excessivament atlètiques de la pinya o de tècnicament poc agosarat perquè al darrere necessitava una agulla de pedra que l’acabés de sostenir i que es va voler dissimular amb uns xiprers que es van situar al seu darrere.
La polèmica ja venia d’abans d’alçar-lo: hi va haver qui no el volia en un espai central sinó d’esquena a una construcció i quan es va decidir la ubicació mossèn Manuel Trens no es va estar de criticar-la, tot i que un parell d’anys després, quan la plaça ja va quedar totalment enllosada i urbanitzada, va escriure que li semblava un escenari digne d’una representació solemne. Cinquanta anys després encara hi ha qui li proposa alguna nova ubicació i manipula fotografies electrònicament per intentar fer creure que el monument ha estat traslladat. La vila, però, ha crescut, i la Festa Major ha esdevingut més multitudinària encara de manera que si abans la plaça donava prou per a tots els que s’acollien a veure l’entrada de sant Fèlix ara el pilar de 5 entorpeix la visió dels centenars de devots de la festa que se situen més avall del seu espadat esperant veure per un moment com sant Fèlix entra amb glòria i lluïment a la basílica.
Del monument, se’n va començar a parlar a les darreries del 1961, la premsa oficial va proposar una subscripció popular i un adolescent Josep Miret hi va fer la primera aportació econòmica. En aquells grisos anys del franquisme eren poques les iniciatives populars que s’endegaven com un esplai inquiet entre el lent pas dels mesos. Un any després, Alfons Chulvi -veritable ànima del projecte amb en Pepet Vallès i el suport d’Oriol Rossell- anunciava que ja s’havien recollit 150.000 pessetes. Amb Pere Català Roca es va parlar amb la gent de Valls i es va dibuixar una proposta que situava el Pilar de 5 a Vilafranca i el monument al 3 de 9 a la ciutat bressol dels castells. L’artífex d’ambdós havia de ser Josep Cañas i Cañas, fill de Banyeres, guardonat ja amb nombroses distincions artístiques i que havia fet diverses maquetes i havia estudiat fins i tot de realitzar el llavors gairebé mític pilar de 6.
El projecte vilafranquí va entrar a l’Ajuntament el 15 de gener de 1962 i el batlle, Lluís Melo Garcia, va anunciar comissions de tota mena i el febrer d’aquell 1962 es va concretar el tema amb l’artista: un pilar de 5 d’una mica més de set metres d’alçada en pedra arenisca de la Floresta, amb un cost total de 200.000 pessetes. El 29 de juliol de 1963 es va col·locar la primera pedra i el 30 d’agost els administradors de l’any: Joan Cortadella, Alfons Chulvi, Fèlix Sabaté i Mn. Ferran Bueno, van poder veure com les autoritats del moment i l’abat benedictí que havia presidit l’ofici de sant Fèlix l’inauguraven, amb parlaments, tronada i fins a set pilars de 5 que comptem en una imatge a càrrec de les colles Vella i Joves dels Xiquets de Valls, Xiquets de Tarragona, Nens del Vendrell, Minyons de l’Arboç i els Castellers de Vilafranca. Va ser també l’any del primer pregó de Festa Major, i de la III Fira de la Vinya i el Vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada