Aquest 2026 se'ns està presentant talment malastruc. Més de mitja dotzena d'amics traspassats m'han fet anar al tanatori. El darrer comiat, a primers d'aquest setembre, el de Mercè Solé Prado a la que m'unia una sincera estimació des dels anys a les aules de Sant Elies, sempre al voltant de la poesia.
La Mercè era una d'aquelles ànimes sensibles i vitals que de tant en tant trobem en el camí de la vida. Va mantenir sempre una espiritualitat senzilla i vital reflectida en la seva poesia. Tot això és en la seva obra publicada, encetada el 1990 amb "Només per a tu" a la que seguiria el 1992 "A flor de pell", i finalment "Respiro, bategant paraules" el 2014 en una presentació compartida que recordo com intensament corprenedora. Deia Gaziel que la felicitat possible la portem a la vora, seguint-nos com la pròpia ombra silenciosa, un estat d'equilibri que establim entre el món i nosaltres mateixos, fruit d'una personal, misteriosa i secreta harmonia. Potser aquest va ser el sentit de l'existència de la Mercè que va passar per la vida de puntetes, sense fer gairebé soroll.
Les composicions que s’apleguen a les pàgines dels seus llibres ens ofereixen una paraula poètica lleugera però intensa, ens proposen imatges de les seves emocions, mentre la reflexió permet constatar el pes vital de la realitat de cada dia. Un entorn personal que convida a la reflexió directa, íntima i oberta, sobre la trajectòria del viure, però que no defuig tampoc el to esllanguit, amb un punt de tristor que s’escampa sobre l’horitzó, des del paisatge. Vet ací una guia íntima i vital d’aprenentatge, de detalls i d’emocions, amb un vocabulari fet sovint de creacions personals en metàfores potser corprenedores.
Seguint Gabriel Celaya i considerant la poesia una arma carregada de futur, la Mercè trobava en les paraules la intensitat per obrir noves finestres al camí de la vida. El passat abril va rebre una distinció vilafranquina, amb senzillesa, sense el reconeixement que hauria merescut. Comptat i debatut, ella no esperava altra cosa que poder posar els seus pensaments en versos i compartir-los amb tots els que encara creiem en una vida feta de senzilles aportacions. Així ho va fer sempre la Mercè i mai li podrem agrair prou.
Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 25 de setembre del 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada