Publicat per Josep
Maria Llantet a la revista del Penedès número 14,
primavera 2007.
A
mig
camí entre els vuitanta anys de la I Exposició d’Art del Penedès
(Vilafranca 1926) i de la II al Vendrell el 1927, hem pogut consultar
–mercès a les atencions de la seva directora– l’interessant
fons documental sobre la celebració vendrellenca que es conserva,
sense que n’hàgim pogut esbrinar el motiu, a la Biblioteca Víctor
Balaguer de Vilanova i la Geltrú, mentre esperem que el Museu de
Vilafranca porti a terme la catalogació del fons documental del
doctor Ricard Fortuny, donat per la seva filla Maria Dolors i on ens
consta que hi pot haver documentació sobre l’exposició
vilafranquina –com a mínim nosaltres hi vam veure fotografies
inèdites– tota vegada que el doctor Ricard Fortuny va ser,
juntament amb Mn. Trens, l’ànima d’aquella primera celebració.
Curiosament,
aquest fons podem dir que gairebé no aplega cap mena d’informació
sobre la celebració vilanovina del 1929, la darrera i la més
desconeguda de les tres. De la primera Exposició a Vilafranca, en
conservem una magnífica documentació aplegada en el volum-catàleg
de 176 pàgines, editat a la impremta Ramon del Vendrell el 1927,(1)
mentre de la segona tan sols es va publicar un breu catàleg de 32
pàgines en octau, imprès també a cal Ramon el 1927 i de la
tercera, el 1929, ni tan sols això, la quarta s’havia de fer a
Sitges i es va quedar pel camí, entre les notes republicanes.
El
1977, mig segle després i amb motiu de la constitució de l’IEP,
Miquel Castellví i Socias, llavors en representació de l’anomenat
“Museu del Vendrell” i vocal de la primera junta directiva de
l’Institut, va aplegar(2) un conjunt de dades ben poc conegudes, en
la seva major part procedent del setmanari vendrellenc Baix
Penedès,
que el 1927 dirigia Josep Ramon, l’home clau de la II Exposició
juntament amb el també vendrellenc Valentí Carné. L’estudi de la
documentació conservada a la Biblioteca Balaguer permet complementar
aquell treball, per una banda amb material imprès, des de cartells
fins a fulls informatius, entrades, invitacions, rebuts de les obres
exhibides, programes d’actes i impresos diversos, però sobretot
amb un important fons de 215 cartes, còpia de carbó de cartes
enviades i originals de cartes rebudes entre el 5 de maig i el 23
d’agost del 1927.
A
més, el fons aplega un exemplar de la publicació L’Abella
d’Or,
del 1930, que inclou una crònica de la celebració vendrellenca i
una consideració sobre la vilanovina del 1929.
EL
VENDRELL, 1927
D’entrada
la comissió organitzadora –també anomenada comissió executiva,
formada inicialment per Josep Ramon i Blanch, el qual anava al
capdavant i amb ell Valentí Carné i Soler, Joan Vidal Salvó i
Salvador Euras– va fer pública una crida a la celebració de la II
Exposició que es conserva en el conjunt del fons de la Biblioteca
Balaguer i on llegim textualment, amb la tonalitat d’espiritualitat
noucentista que trobarem en moltes altres comunicacions:
PENEDESENCS:
La
Exposició d’Art que l’any passat es celebrà a la capital de
l’Alt Penedès, aquest any, i per la seva Festa major, tindrà lloc
a la nostra amada vila.
Vet-aquí,
perquè la Comissió organitzadora vol iniciar les seves tasques amb
una crida que us desvetlli i us faci aportar decididament el vostre
esforç a aquesta manifestació d’art que tant ens ennoblirà, ja
que la terra manifesta el seu daler de superació, no sols procurant
l’enrobustiment de la seva economia, sinó no deixant mai enfosquir
la claror espiritual que airradia. Tant lo que ha estat com el que
és, inclús el gràvid d’imminents realitats, integrarà la II
Exposició del Penedès. I dintre d’aquestes dues fases no
oblidarem cap matís artístic, valorantlo prèviament els tècnics
per no caure en un caràcter industrial. I alliçonats per aquest
criteri, la selecció i l’empremta comarcal seran els senyals
inesborrables del nostre tarannà artístic. Vilanova i Sitges
bressol de pintors egregis, Vilafranca fogar d’escriptors insignes,
Vendrell llar preeminent de músics eximis, es daran les mans fent la
rotllana de germania i l’anella intrencable circumdarà tot el
nostre Penedès que té la generositat i finor mediterrànies.
I
la nostra vila, el dia daurat de la seva Festa cabdal, estatjarà
aquests neguits fulgurants i sonors que el nostre Àngel del
campanar, invàlid i tot, mostrarà sempre als vinents i als que
vindran com a custodi que és de l’esperit pairal.
Assenyalada
és la transcendència de la missió que se’ns ha confiat.
Despullats de tot egoisme, pensant sols en la flama que la il·lumina
i en el batec del vent que la fa tibant, doneu-nos la vostra
col·laboració, tornant roentes d’entusiasme de tota mena les
festes preliminars, fent néixer iniciatives, ajudant-nos en la
recerca de l’art del passat, descobrint- nos vocacions inèdites, i
voleu que la nostra vila sigui una vegada més –ella que sap tant
de la dolor– reverenciada per tota la terra, perquè ha sabut fer
vibrar les cordes més amagades i subtils de la seva ànima.
Per
això, penedesencs, us fem aquesta crida.(3)
Ara
sabem que el 31 de maig del 1927 ja es proposava la constitució d’un
jurat d’admissió de les obres d’art, format per Pau Casals com a
president d’honor, Manuel Trens com a conservador del Museu Diocesà
de Barcelona, Josep Carbonell com a director de L’Amic
de les Arts,
Francesc Pujols des de Martorell i el sitgetà Trinitat Catasús. El
cert és, però, que Trinitat Catasús va presentar la seva dimissió
en una carta a Josep Maria Junoy. Ens podem atrevir a suposar que per
discrepàncies amb Mn. Trens, que devia ser qui realment tallava el
bacallà? Tant si la cosa va anar per aquest camí com si va anar per
un altre, sabem que les seccions que es van constituir van ser la
d’art, en la doble línia actual i retrospectiva, formada per
Miquel Castellví Carbonell, Josep Durand, Josep Prats Camins i
Baltasar Gonzàlez; la bibliogràfica, que formaven Ferran Ramon i
Soler, Francisco Figuerola i Pilar Belmonte; la secció musical, amb
Joan Ivern, Joan Borrull i Pau Gomis, i la d’hisenda i propaganda,
que constituïen Pere Plana i Mañé, Joan Tolrà, Rafael Fusté i
Güell, Enric Solé, Isidre Martorell, Joan Angrill Sapés i Llorenç
Bové i Martí.(4)
El
5 de maig diverses cartes conviden a participar en l’exposició als
pintors de més prestigi al Penedès històric en aquells anys, allí
trobem els noms dels sitgetans Joaquim Sunyer, Pere Jou i Mas i
Fontdevila, de Ricard Estivill que residia a Santes Creus, Pere
Inglada que vivia a París i dels residents a Barcelona rancesc
Domingo i B. Puig Perucho.
L’admissió
d’obres d’art es va obrir el 25 de juny i hi havia la intenció
d’inaugurar la mostra el 10 de juliol, tot coincidint amb els dies
de la Festa Major vendrellenca. Per tal d’activar les coses a cada
població significativa del Penedès es van nomenar uns delegats,
així a Sitges el president del llavors anomenat “Pavelló de Mar”,
juntament –no podia ser d’altra manera– amb un representant de
la directiva del Casino Pardo i una altra d’El Retiro. Antoni Mir
Capella havia de ser el delegat de Sant Sadurní, però no va
acceptar per problemes de salut, juntament amb J. Bosch i Josep
Olivé. La documentació de la Biblioteca Balaguer ens parla
igualment d’un comitè d’honor format per Miquel Utrillo, de
Sitges; el Comte del Asalto; el Marquès de Ferrer-Vidal; el Marquès
de Vilanova; Santiago Rusiñol; Lluís Plandiura; Ramon Cases; el
cardenal-arquebisbe de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer; Pau
Casals i Benvingut Socias.
L’arquebisbe
Vidal i Barraquer va contestar assegurant que no podia acceptar, tota
vegada que corresponia al bisbe de Barcelona –“[...] la
delicadesa que dec guardar al Prelat al Bisbat del qual pertany el
Penedès em priva del gust que tindria en poder-los complaure”–.
No podem oblidar que llavors el Baix Penedès encara formava part del
bisbat barceloní. Pel que fa als músics Casals i Socias que acabem
d’esmentar, no podem oblidar que en altre temps van estar
enemistats i que la pau entre ambdós s’havia signat tàcitament un
any abans, en la celebració vilafranquina, en oferir un concert
conjunt, de forma que aquest 1927 van oferir una interpretació a duo
al vendrellenc Teatre Tívoli.(5)
Hi
havia, però, qui no veia el tema clar i no va acceptar el fet que
l’acte inaugural de la II Exposició es fes coincidir amb un
homenatge a Casals i un concert popular a la plaça Nova
vendrellenca:
Amic
Ramon: Llegeixo que l’Exposició del Penedès ja no és independent
de l’Homenatge a en Pau Casals, sinó que és també un dels
elements organitzadors d’aquest. Doncs bé, tingueu-me per apartat
o dimitit del càrrec de membre de la Comissió central de
l’Exposició, que tàcitament havia acceptat.
La
raó d’això és senzill: jo no vull estar un element pertorbador
que mogui ara a última hora un enrenou que no tothom sabria
comprendre i que podria fer més mal del que es proposaria evitar,
però menys vull ésser responsable dels disbarats que s’estan fent
i que, probablement, es faran en dit homenatge.
Entengueu
bé que aquesta decisió és irrevocable. Per no fer xipoll (que
podria ser perjudicial) no cal que la feu pública en el Baix
Penedès, però sí que feu de manera de publicar altra vegada, amb
alguna excusa, la Comissió central sense el meu nom. A més, així
podreu, d’aquí endavant, anomenar, sense tanta injustícia, els
components de dita comissió per ordre invers. Qualsevol dia us
enviaré la llista del que hi ha per casa, per si és exposable
[...].(6)
Altres
aspectes d’aquesta II Exposició van tenir també altres detalls
polèmics, així una carta de la direcció de la sitgetana La
Punta, i
en concret de Rafel Font, s’expressava el 30 de maig de 1927 amb
aquestes paraules:
Assabentats
del nomenament de la Comissió Organitzadora de la II EXPOSICIÓ
D’ART AL PENEDÈS ens creiem en el deure d’elevar-vos la més
respectuosa protesta per no haver tingut en compte, una volta encara,
la veritable composició espiritual interna de Sitges. Si l’any
passat vàrem callar perquè sabíem del cert que el més jove dels
senyors nomenats aconsellà –“a mi, a l’Utrillo i ningú més–,
la qual cosa fou reputada per tothom d’ingènua criaturada, no
podem continuar emmudint ja que els elements que representem i que
són precisament aquells als quals l’any vinent s’haurà de
recórrer si es vol fer l’Exposició a Sitges, ens hi empenyen amb
vehemència.
Considerem
molt natural que hom tingui sempre un concepte de les, valors de cada
poble, i és per això que, a desgrat de caure en pecat d’immodèstia,
us fem avinent que una part importantíssima de les espirituals
activitats sitgetanes no es pot sentir ben representada en la
Comissió que tan dignament presidiu.
Aprofitem
aquesta avinentesa per posar el nostre periòdic a la disposició
vostra, tot assegurant- vos que, com fins ara, propagarem amb joia
l’ideal de l’Exposició [...].(7)
Aquest
conjunt de documentació permet resseguir aspectes com l’organització
de les conferències, en general proposades i organitzades a darrera
hora. Així veiem com se li demana una conferència a Mn. Trens, amb
data fixada del 16 de juliol a la Biblioteca Popular, una altra es
proposa a Francesc Pujols per al 30 de juliol, a les 7 de la tarda,
al mateix indret, i una tercera al també vilafranquí Jaume Valero
Ribas per al dia 14, a les 7 de la tarda, igualment a la Biblioteca.
Tots
tres repetien com a conferenciants després de la celebració del
1926, d’aquí que la resposta fos diversa: Pujols els contesta en
carta del 29 de juny i els proposa una dissertació sobre: “El
castellanisme i la tuberculosi en el renaixement de Catalunya”.
Mn.
Trens, però, en carta també del 29 de juny, comenta als
organitzadors que creu que a la llista de conferenciants no hi hauria
de figurar cap nom de l’any passat “altrament semblaria que
haguéssiu acabat els recursos”, de manera que per a ell “el no
donar cap conferència seria no sols un descans, sinó gairebé una
necessitat” i en aquest sentit indica als organitzadors la
possibilitat de proposar una conferència al poeta resident a
Vilafranca Romà de Saavedra o a la seva filla Anna Maria, aspecte
que els organitzadors van tenir en compte tot fent arribar al poeta
vilafranquí la carta corresponent.
Un
altre dels que reben la proposta de conferència és el músic Amadeu
Vives, del qual reconeixen el caire penedesenc des d’una
perspectiva molt més àmplia de l’actual, per haver nascut a
Collbató; aquest els va contestar en una carta del 8 de juliol tot
indicant-los que aquest any li era impossible, però que de cara a
l’any vinent podia preparar una conferència sobre el tema “La
música com a símbol de la ciutat”. A Joan Estelrich li proposen
la conferència de cloenda, sota l’arc de Berà, a Josep Maria
Junoy com a vilanoví li demanen una conferència per al dimarts 12
de juliol, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Popular, i fins i tot
s’adrecen a Anfós Maseres, el qual vivia a París, tot demanant-li
si podria venir a parlar o trametre algun text per poder ser llegit.
A
l’hora de la veritat va ser el vilafranquí Pere Mas i Perera qui
va parlar d’un tema que ja havia estat la base de l’exposició de
Josep Estalella i Graells a Vilafranca, un any abans: “Projecte
d’Estatuts de l’Institut d’Alts Estudis Penedesencs”,(8) text
que suposem prou interessant però que no tenim referències que
s’hagi conservat.PRIV
E R A 2 0 07
UNA
CRÒNICA DEL 1927
La
documentació conservada a la Biblioteca Balaguer ens permet
igualment resseguir l’organització de l’esdeveniment a través
de les notes de premsa que l’organització feia arribar als mitjans
de comunicació de l’època, tot i que, com es pot observar pel que
hem dit abans, el caire d’improvisació era general en molts
aspectes, sense que això es fes evident en el redactat d’aquestes
notes oficials, de les quals es conserven dues o tres versions,
sempre amb una tonalitat marcadament triomfalista, d’esperit
publicitari si voleu:
Propera
ja la data de la seva inauguració, es va accentuant la importància
que assolirà aquesta magna manifestació artística. S’han rebut
ja les teles d’en Mir, Cabanyes, Ricart, Puig i Perucho, Sunyer, Iu
Pascual, Mas i Fontdevila, Rovira, Estivill, Cañas, Marimon, Vidal,
etc..., i se n’esperen d’un moment a l’altre les de Rusiñol,
Utrillo, Carles, i d’altres valors de la pintura penedesenca que
han promès la seva aportació. Es treballa activament en la
col·locació d’aquests quadres que dada la qualitat indiscutible
de llurs autors i l’afinament de sensibilitat que palesen,
constituiran una veritable sorpresa.
A
més a més, els camions i cotxes particulars que els han ofert
desinteressadament no cessen de recórrer tota la comarca penedesenca
portant al Vendrell veritables joies d’Art, sobretot en el seu
aspecte religiós. El tern vermell i els quadres gòtics de
Vilarodona, la Verge bizantina de la Pobla de Montornès, la
col·lecció de Creus parroquials, la de calzers, etc... formaran un
grup d’una riquesa inigualable. I a això cal afegir-hi la multitud
d’objectes civils catalogats en col·leccions, que seran una lliçó
per al professional de les coses artístiques.
La
inaugural, tindrà lloc el prop- vinent dissabte, a les set de la
tarda, assistint a l’acte, dada la qualitat dels convidats, les
seleccions de la cultura pairal, i des del diumenge dia 10 serà
oberta l’Exposició al públic, no dubtant que fins al dia 31 que
es clausurarà, lo millor de la nostra terra desfilarà per la
mateixa.
I
a fi de fer agradosa l’estada dels forasters que visitin aquest
veritable museu comarcal, són en curs d’organització una sèrie
de festes, com conferències a càrrec d’en Josep Maria Junoy,
Jaume Valero, Anna Maria de Saavedra, Francesc Pujols, Josep
Carbonell, Mossèn Manuel Trens, i concerts musicals, de manera que
ben breument darem la llista completa d’aquests actes, amb tots els
detalls, a fi de facilitar l’assistència als coterranis.
Per
tal de retre tribut al malaguanyat pintor vilanoví Rafael Sala, mort
suara a Mèxic, en un dels dies d’aquest mes es farà un acte a la
seva memòria que per la qualitat dels que hi prendran part promet
reeixir esplèndidament. De dit traspassat artista, amb l’aplegament
de les seves teles, s’hi ha destinat un lloc d’honor dintre de la
nostra Exposició”.(9)
El
1930 trobem encara una crònica concreta, però tan breu que ben poc
ens aporta a l’entorn de la celebració vendrellenca, ressenya que
recollim en la seva totalitat:
La
II Exposició d’Art del Penedès, celebrada l’any 1928 al
Vendrell, va ésser muntada a la sala d’actes del Centre
Industrial, dividida en quatre sales mitjançant un creuer fet amb
cortines de vellut, a més de l’ampla sala de la Secretaria on es
bastí la secció bibliogràfica.
S’hi
exhibiren prop de cent-cinquanta teles i escultures degudes, entre
altres, a Joaquim Mir, Joaquim Sunyer, B. Puig Perucho, Francesc
Domingo, Enric C. Ricart, Alexandre Cabanyes, Llorenç Brunet, Ramon
Casas, Pere Inglada, Iu Pasqual, Josep Vidal, Ricard Estivill i
altres; sentim no recordar llurs noms en aquest moment. En l’art
retrospectiu es catalogaren uns tres-cents objectes, alguns d’alta
valor artística i arqueològica. Comprenia el recull, del valuós
reliquiari al senzill vano i hi figuraven mobles, vaixelles, robes,
joies, imatges, llums, vidres, ferros, monedes, etc. etc. A la secció
bibliogràfica, presidida pel retrat
del gran poeta Àngel Guimerà, hi figurà l’escriptori on aquell
geni escriví, a vila, la seva gran obra “Mar i Cel” i altres
produccions i poesies, un notabilíssim aplec de premis guanyats pels
escriptors locals a diferents certàmens i jocs florals, un recull
d’obres i llibres escrits pels vendrellencs i una col·lecció de
premsa local.
Les
altes despeses ocasionades per la II Exposició d’Art del Penedès
foren eixugades amb els ingressos obtinguts en diferents actes i
concerts, al davant dels quals cal recordar la solemnitat artística
que li dedicaren els excelsos artistes locals, el gran
violoncel·lista En Pau
Casals i l’il·lustre pianista En Benvingut Socias, així com la
col·laboració que hi prestà l’Elenc Artístic Arbocenc,
representant el drama d’En Guimerà “Terra baixa” i el sainet
d’En Ramon Ramon: “A cal notari o uns capítols matrimonials
desfets”, un festival de danses populars catalanes a càrrec del
Grup Folklore del Foment Sardanista de Vilafranca, les entrades de
l’Exposició i una subvenció que donà l’Ajuntament de la
vila”.(10)
Miquel
Castellví esmentava encara alguns detalls poc coneguts com la visita
de Francesc Cambó o els d’aquell epíleg que va ser el festival
literari i musical celebrat sota l’arc de Berà –és a dir, en el
camp del costat perquè sota l’arc hi passava la carretera–, on
una dansarina amb indumentària helenitzant i fins i tot nom
noucentista –Àurea– va oferir peces de ballet clàssic amb
l’acompanyament de la pianista Nausica Palamas i el violoncel·lista
Joan Carné. En caure la tarda hi van haver parlaments i allí, en
una de les portes històriques del Penedès, es van sentir les
paraules de Joan Vidal Salvó, de l’arquitecte Balcells, de
l’arqueòleg Bosch i Gimpera i del polític Joan Estelrich.(11)
Tot
i el notable grau d’improvisació –podem suposar que la
celebració vilafranquina havia tingut un any abans un caire
semblant– l’Exposició del Vendrell finalment havia resultat prou
reeixida, des de llavors un punt de referència en la cultura
penedesenca.
NOTES
(1)
El vam estudiar i en vam donar referències inèdites ja fa molts
anys al primer número zero de la revista Olerdulae
del Museu de Vilafranca. 1976.
(2)
Miquel CASTELLVÍ I SOCIAS. "Les Noces d’Or de la II Exposició
d’Art del Penedès en l’Any de constitució de l’Institut
d’Estudis Penedesencs” al volum Institut
d’Estudis Penedesencs. Constitució.
Pg. 43 a 47. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs.
Vilafranca 1977.
(3)
Impremta Ramon, el Vendrell. 1927.
(4)
Els noms els dóna Castellví, Les
Noces. Pg. 44.
(5)
CASTELLVÍ. Les Noces.
Pg. 46.
(6)
Carta de l’advocat Salvador Euras, sense data. Catalogada amb el
número 202.
(7)
Carta catalogada amb el número 35.
(8)
CASTELLVÍ. Les Noces.
Pg. 46.
(9)
Còpia de nota de premsa, catalogada amb el número 184 i datada a mà
el 6 de juliol del 1927.
(10)
"La II Exposició del Penedès", a L’Abella
d’Or: Penedès. Sense signar.
Barcelona 1930. Pg. 56-57.
