Inventaris "Post mortem" 1827-1828. Notari Jaume Nicasi Abella

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Marià Abella Nogués que va treballar a Vilafranca entre 1788 i 1842 i que entre 1827 i 1842 va ser substituït pel seu fill, Jaume Nicasi Abella. Fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Volum d'inventaris 1790- 1826. Redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Nicasi Abella 1827. Foli 1r a 2v. 30 d'abril de 1827.

Maria Civil¹ Gual, vídua de Jaume Civil, pagès de Castellví de la Marca. Inventari de la casa a la plaça de l'Almuni² amb entrada amb estris i eines; celler dues botes de 7 càrreg. i altres. Més la casa de Pere Morató, pagès de les Cases Noves del Pujol, del terme de Castellví, amb una bota de 7 càreg.; cambra de la dreta amb un llit de posts i bancs, amb roba i tres cadires; cambra del costat amb estris. Més peces de terra a Castellví a la partida del Costat de la Muntanya, a la de la casa Montserrat dels Almuni i a la partida de la Serra. Més una peça de terra a Sant Martí Sarroca a la partida de la Vinya Gran.

* * * * *

Notari Jaume Nicassi Abella 1827. Foli 3r a 6r. 14 de maig de 1827.

Domingo Barceló, cirurgià de la Llacuna, el seu pare va ser Josep Barceló, igualment cirurgià: INventari de la casa al carrer dit del Forn o del Granell a la Llacuna, amb entrada amb una bota; estable amb eines; botiga d'afaitar amb dues cadires i eines; celler de tres botes de 3 càrregues; botiga de grans amb cereals; la sala amb una taula de pi, tres bancs respatllers i tres cadires; cambra principal ambllit de posts i bancs, roba, dues taules, una llibreria amb alguns llibres de cirurgia; cambra de la dreta amb un catre i dues cadires; la cambra fosca amb un llits de posts i bancs, roba i estris; cuina amb estris, plats i olles; cambra nord de la golfa amb un llit de posts i bancs i roba; golfes amb roba; rebost; galliner amb quatre gallines; pastador. La casa té dos portals que obren al carrer del Forn o del Grandi. Més unes hortes a la Llacuna a la partida dels Horts de Baix. Més una peça de terra a la Llacuna, partida del Camí del Castell o Font dels Horts. Mésuna altra peça de terra a la Llacuna a la partida de Sota la Casa Quech o Jané de la Coma de la Goyt, a l'heretat d'en Tinet.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella 1827. Foli 7r a 15v. 26 de juny de 1827,

Francesca Alcoverr Farré, de Vilafranca, vídua de Joan Alcover Graells, comerciant i fill de Vilafranca resident a Marsella, França, on morí. Inventari de la casa al Raval de la Font. Francesca Alcove, Francesc Batlle i Fèlix Güell, tutors curadors dels bens dels fills . La casa té estable amb un cavall clos i estris; gruta; celler amb 6 botes de 7 càrreg.; menjador amb dues taules i 12 cadires; l'estudi amb una taula escriptori, una arquilla amb llibres i estris; pastador amb pastera de tomba; botiga de grans; cuina amb estris; hort o eixida amb pou; replà de l'escala amb un rellotge de quarts i hores; cambra de l'esquerra del primer pis; sala amb quadres pintats un d'ells retrat de Francesc Balaguer, parent de la família i dues taules amb dues dotzenes de cadires; cambra del darrere amb llit amb capçalera de color de xocolata i roba; cambra del darrere amb quadres, una escaparata que havia tingut la Mare de Déu del Remei vestida de roba; un armari de paret amb peces de plata, joies i estris de valor; cambra del costat a la part de darrere amb dues alcoves i dos llits, un d'ells de pilars i capçalera de xocolata, l'altre llit de posts i bancs, i roba; corredor que va a la cambra fosca amb armaris i roba; cambra fosca amb llits de posts i bancs i roba; cambra de darrere immediata a la casa de l'Amador amb llit de pilars i roba; cambra del cap de l'escala del segon pius amb llit de pilars, roba, calaixera; saleta del segon pis amb 3 quadres i 6 cadires; cambra del darrere amb llit de pilars i mobles vells; recambreta ("requartet") amb estris; cambra del costat amb estris; rebost amb plats i olles; cambra immediata a la casa de l'Amador amb llit de posts i bancs; golfes amb estris; galliner amb 12 gallines.

Continua l'inventari el dia 27 de juny de 1827. La casa és al Raval de la Font, casa principal d'Alcover. Més casa i fàbrica d'aiguardent amb magatzem i pati cinc habitacions al Raval de la Font, contiguu al portal dit de les Cases Noves, amb estris; 18 botes de 7 càrreg Més un trull per fer oli al costat de la casa anterior. Més casa i hort al costat del trull dita l'Hort Gran. Més pati al costat de l'hort dit la fusteria. Més casa al carrer de Santa Magdalena o Camí que va al Convent de Caputxins, al costat de la fusteria. Més pallissa cremada amb bassa per posar fems al carrer de Santa Magdalena, prop de la casa anterior. Més casa amb hort i sínia a la Rambla, al costat dels "quartels". Més casa amb hort i sínia a la Rambla, al costat de l'anterior. Més casa entre les dues anteriors, prop dels horts. Més casa amb voltes a la plaça Major amb 6 botes de 7 càrreg, quatre d'elles amb cèrcols de fusta. Més una cas aal carrer al carrer Graupera o de les Banyes, Més tres patis que en fan un, situats als fossars de la vila. Més una pallissa que només en queden les parets o la era d'en Codina, al costat de l'era de Pere Batlle Mascaró, prop de l'hort dels Caputxins. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de les clotes, dita lo Camp dels Terrés, unida a la pallissa, era i farretginal(?). Més un peça de terra amb bassa de fems a la partida dels Carxots. Més altres peces de terra a Vilafranca a les partides de Sant Pau, del Camí de les Cabanyes, del Munt de Sant Jaume, de les Clotes, de les Canonades o Rech de la font, altre al Camí de les Cabanyes, prop de la creu de las Pelegrina, altra peça al Camí de les Cabanyes, altre a la partida de les Clotes dita la Plana de la Morera, altre a la partida de la Pelegrina, altra a la de Melió, altra a la de Puigciuró o Barres Estretes, altra a Sant Julià, altra al Mas Alayo, altra a Santa Digna, altra prop de la capella de Santa Digna, altra al Clot de Ferran, altra a Pedrafita o Barres Estrets, altra al Joc del Mall al camí que va a Melió, altra al Joc de Mall, altra al Joc de Mall dit a cal Figuera a las part esquerra de la carretera de Barcelona. Més una peça de terra a Sant Pere Molanta a la partida de la Creu de l'Embràs. Més un molí fariner amb una bassa i hort voltat de parets, a Vilafranca a la partida del Molí d'en Rovira. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de la riera del Molí d'en Rovira. Més una altra peça a Vilafranca a la partida del Molí d'en Rovira.

Continua l'inventari el 28 de juny d 1827. Més un magatzem a Vilanova a la partida de la Llacuna, davant del mar, amb tres portals, dos d'ells de magatzem i l'altre per pujar a dalt l'habitació. Més una casa amb portal al Vendrell, al carrer de la Barceloneta, amb 17 botes de 7 càrreg. Més casa i heretat amb corral davant la casa, a Santa Oliva, a la partida de la Pedrera i altres peces de terra a les partides dels Escapularis, la Planassa(?), el Corral del Nin o Camí de la Muntanya, lo Terré, el Camí de Santa Oliva, tots donats a carta de gràcia. Més una peça de terra a Banyeres, amb masovers i una altra peça de terra darrere la casa. Més a Banyeres peces de terra a l'Hort de la Font i altra a la partida de la Parellada. Més una casa amb corral i terra a Santa Oliva prop de la Bassa del Comú. Més dues peces de terra a Arbeca.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella. 1927. Foli 16r a 17v. 23 d'agost de 1827.

Agustina Pasqual Florit, vídua de Miquel Pasqual, teixidor de lli a Vilafranca. Inventari d'una asa al carrer de la Fruita amb entrada amb quatre telers i eines; celler amb una bota petita; cuina amb estris; pastador; cambra de davant amb llit de pilars i roba; sala amb taula, banc respatller i armari amb roba; golfes; cambra del costat de les golfes amb llit de posts i bancs i roba. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Sant Hilari.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella. 1827. Foli 18r a 20r. 6 de desembre de 1927. (Redactat en castellà)

Dolors d'Olzinelles, vídua de Josep d'Olzinelles Ferret, coronel d'infanteria, cavaller de l'Orde de Sant Hermenegild que va ser governador militar i polític de Vilafranca. Inventari de la casa on morí, al carrer de Sant Joan amb despatx; quadra amb un cavall; sala amb dues taules i 20 cadires; cambra principal amb làmpada aranya i mirall; cambra del costat amb llit i bagul amb els papers de la casa; altra cambra amb llit i un armari amb roba i peces de plata; menjador amb dues taules i 6 cadires; cuina amb estris, greixonera i plats i olles; golfes amb estris.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella 1827. Foli 20r a 21v. 17 de desembre de 1827.

Pere Olivella, pagès de Sant Pere de Riudebitlles, apoderat de M. Dolors d'Olzinelles i Romero, continua l'inventari anterior, de mobles concedits als hereus: casa i hisenda a Sant Cugat Segarrigues i les Gunyoles, dita la Costa, que era de Ramon d'Olzinelles, el germà gran, amb menjador, cambra i cuina; celler amb 20 botes de 7 càrreg.;graner amb cereal; quadra amb dos bous de 5 anys; corral amb 30 ovelles; prop de la casa fusta per fer una premsa de raig i un carro de bous.

Continua l'inventari el 19 de desembre de 1827 per Pere Olivella. Casa i hisenda del Maset, abans Mas Monio, a la Pobla de Claramunt, amb entrada; cambra principal; cambra de l'esquerra; cambra de darrere de l'anterior; sala; cuina; rebost; un celler amb 42 càrregues de vi;³ un altre celler amb 12 botes de 7 càrreg.; més 7 cubes de 7 càrreg al primer celler i altres 5 botes de 7 càrreg. al segon celler. Més una peça de terra a la Pobla de Claramunt amb fàbrica d'aiguardent. Més altres peces de terra a la Pobla de Claramunt a la partida del Grau, a la dels Moyons i les Planes, a l'Aubaga del Torrent de l'Ullastre, i a l'heretat del Forn del Molner amb una casa amb cambra de cereal; celler amb 9 botes de 7 càrreg.; altre celler amb 6 botes de 7 càrreg; al voltant fusta i peces de rajoleria; celler amb 4 botes de 7 càrreg.; segon celler amb 8 botes de 7 càrreg. Més una peça de terra a la Pobla de Claramunt a la partida de Macamulla.

Continua l'inventari de Pere Olivella, folis 24v a 33r del 20 de desembre de 1827. Inventari de la casa dita del Cavaller a la plaça de Sant Pere de Riudebitlles amb entrada; sala amb taula, 24 cadires i un armari amb roba; merjador amb taula i 10 cadires, roba i un armari amb coberts de plata; cambra del costat del menjador amb llit i tocador; cambra immediata amb llit i roba; cambra de la galeria amb llit, roba i 17 cadires; cambra de les quadres amb dos llits i roba; cambra d'abans de la cuina; cuina amb estris, plats i olles; pastador; cambra i alcova del segon pis amb llit i cereal; cambra del costat amb un llit i estris; cambra dita de la sala amb un llit; cambra del despatx amb una taula i els papers de la casa i del patrimoni Olzinelles; sala amb un bagul amb papers dels Olzinelles; cambra de les dues arcoves am,b dues taules i mobles; rebost; cambra dita del cavall amb estris; golfes; graner amb cereal; cambra dels mossos amb mobles; celler amb 5 botes de 7 càrreg.; pati. Més un molí d'oli al carrer del Vall o de Baix a Sant Pere de Riudebitlles. Més altres peces de terra a Sant Pere de Riudebitlles a les partides del Cañet, de Casa Arnan, del Colomer, de Can Prades, del Torrent Cuytó, de l'Altra Part de la Riera, del torrent de la Moja. Més peces de terra a Terrassola a les partides del Pont, de Soleyo, de Turró i Tarroja. Més la casa de Sant Pere de Riudebitlles amb celler de 3 botes de 7 càrreg.; hort. Més casa al carrer Major.

Continua l'inventari dels folis 28v a 33r del 23 de desembre de 1827.

Pere Olivella. Inventari d'una casa a Sitges, al carrer Jesús, coneguda cpm la Casa Gran, amb sala amb taula i 18 cadires; cambra principal a la part esquerra de davant amb un llit ("gergón"), roba, un escriptori, plats, coberteria i vaixella; cambra de la dreta amb llit, cadires i un armari; cambra de l'esquerra de la part de darrere amb un catre i roba; cambra de la dreta amb un llit, roba i estris de cuina; celler amb una bota de 7 càrreg.; quadra. Més cinc cases iguals unides a l'anterior. Més una casa al carrer Jesús davant el carrer de la Muralla. Més una casa al carrer Jesús davant el paratge dit Cap de la Vila. Més una casa al carrer Major de Sitges, davant Casa Lluch. Més cinquanta pensions i censos al seu favor.

Continua l'inventari Pg. 33r a 34v. 24 de desembre de 1827.

Pere Olivella en nom dels Olzinelles. Inventari als Monjos de diverses peces de terra a les partides de la Plana d'en Torras, el Camp del Pont, el Camp de la Bassa del Moló, i el del Cataret. Més censos al seu favor tres a Sant Pere de Riudebitlles i un a la Granada.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella 1828. Foli 35r a 37v. 9 de maig de 1828.

Josep Arnan, vidu, pagès de Sant Pere de Riudebitlles, bens de la seva dona difunta Maria Arnan Piquer. Inventari de la Casa Gran amb la cambra on morí amb dues caixes, una de noguer i l’altra de pi amb roba i coberteria, calaixera amb roba i joies de plata; pastador amb eines de pagès, de cuina, una xocolatera; celler amb 4 botes de 7 càrreg. Més la casa i heretat la Passada a Sant Quintí amb sala amb taula, tres bancs amb respatller i rellotge amb caixa; cambra de l’esquerra amb una caixa; rebost; pastador, menjador amb taula llarga i dos bancs amb respatller, cuina amb ascó; celler amb 8 botes de 7 càrreg. Més peces de terra a Sant Quintí a les partides de la Plana del Pons, la casa Giganta, sota les cases de la Boria, Sant Antoni, prop la Casa Fasol, la que afronta amb l’heretat de la Noguera. Més dues cases amb hortet a Sant Quintí dites les Cases de la Boria.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella. 1828. Foli 38r a 42v. 12 de juny de 1828.

Magdalena Carbó Rossell, vídua de Pere carbó menor. Inventari de la casa Carbó de les Guixeres, a Sant Martí Sarroca, amb entrada amb eines, menjador amb taula llarga i banc amb respatller; cuina amb estris, plats i olles; pastador; rebost al costat del pastador; celler amb 11 botes de 7 càrreg.; estable amb dos matxos; xoll amb 6 porcs (“tocinos”) per engreixar; porxo amb un carro; pallissa; oficina d’aiguardent amb estris; sala amb taula llarga i dos bancs respatllers; cambra del mig amb llit de posts i bancs, màrfegues i imatges de Sants; cambra de davant amb llit de pilars, capçalera i caixa amb roba; altra cambra amb llit de posts i bancs i roba i tres cambres més amb igual contingut i característiques; rebost amb un salador per a dos porcs; cambra del segon pis amb llit de posts i bancs i roba; botiga del gra amb cereal. Més diverses peces de terra a Sant Martí Sarroca a les partides de Arañó, Sota la Plana d’en Fontanals, la Vinya de la Riera, les de Marina, les Comes Maleves(?), la dels Cabañals, la de la Casa Nova, la de Casa Cers amb una capella anomenada de nostra Senyora de Sant Salvador amb calze i elements de plata, però sense la campana “per haver-la presa en els temps que regnava la constitució”.⁴ Més casa i heretat a Sant Martí Sarroca dita Casa Bellvey. Més casa i heretat a la Llacuna dita del Ventanell. Més casa amb portal a Vilafranca, a la plaça de l’Oli. Més tres censals al seu favor.

1 Recordem que, d'acord amb els usos de l'època, el primer cognom de la muller correspon al del marit.

2 Possiblement es refereix a l'Almunia o la Múnia.

3 Correspondrien a 6 botes de 7 càrreg.

4 Ha de referir-se al trienni liberal (1820- 1823). Escriuen Constitució amb minúscula.

Presentació del llibre "De la història vilafranquina"

Parlament de presentació del llibre "De la història vilafranquina", d'Antoni Massanell Esclassans, parlament compartit amb Jordi Vidal Pla com a curadors de l'edició. Sala de l'Escorxador. Vilafranca del Penedès, 21 de març del 2025.

1. Origen del Llibre

Quan es va esdevenir el centenari del naixement d'Antoni Massanell, el passat any 2014 vam trobar la justificació per dues coses que eren assignatures pendents: un record a l'indret on hi havia la serra-àgora vilafranquina i la recuperació de l'obra dispersa, no pas la poètica que ja ho ha estat, sinó la dels seus treballs d'història.

Per quin motiu hem estat nosaltres dos els autors?

Relació, personal quasi inexistent amb Antoni Massanell per part d’en Jordi, però si relació en podríem dir intel·lectual com a estudiosos dels segles XVI i XVII [si bé Antoni Massanell va estudiar també els segles XIV i XV].

Relació personal amb Antoni Massanell per part meva. Vaig conèixer el Ton a través del seu cosí germà, Joan Tarrada Massanell amb qui havíem engegat la revista Olerdulae del Museu de Vilafranca. A Massanell sempre el trobava a la serra en horari laboral, a cinc minuts del col·legi de Sant Elies d'on m'escapava, si era el cas, en alguna hora lliure.

2. Els records del treball d’Antoni Massanell

Com treballava en Massanell

El treball de Jordi Vidal a l'inici del llibre crec que dibuixa ben clarament els plantejaments metodològics del nostre personatge: àmbit local, rigor absolut i minuciositat. És la labor que Jordi Vidal ha qualificat dels "solitaris" que han donat valor a l'estudi local.

D’on sortien els temes? Podríem dir que hi havia dos tipus de temes, aquells que centraven l'interès de Massanell, especialment els de demografia, potser a partir del mment que Mn. Ventura li va mostrar les llibretes de comunió, i els que sorgien pel camí. Pel que fa a aquests darrers hi havia aquells que centraven la seva atenció i li permetien algun treball diguem-ne col·lateral, com alguns més o menys breus dels que va publicar a Olerdulae, a Gran Penedès, o a la Miscel·lània penedesenca, i finalment aquells treballs que podia derivar tot aportant-hi dades per tal que un altre els redactés.

El Ton sovint deia que no a propostes que li feien (fins i tot més d'una vegada a la de fer el pregó de Festa Major, però això entre altres motius potser va ser perquè no estava acostumat a parlar en públic, jo crec que fins i tot tenia un cert pànic escènic), però també deia que no perquè eren temes de compromís que li feien perdre temps i que no li aportaven res, així el 1985 em va encaminar els de la Coral El Raïm per tal que fes el pregó de caramelles de Sant Cugat Sesgarrigues que el Tonet Miret havia proposat a Massanell; Miret no em coneixia, però havia fet el servei militar a Vilafranca amb el Ton i el meu pare, aquesta oportunitat que Massanell em va regalar va donar-me bons fruits perquè amb l'Antoni Miret vam fer al llarg dels anys diversos treballs de recerca sobre Sant Cugat.

Al Ton els temes li sorgien sobre el camí, ja fos com a derivada d'un text que estava treballant i traient dades, o d'un tema que sortia sobre la marxa. Un exemple va ser el 1982 el volum de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya dedicat al Penedès, on l'Alt Penedès va ser redactat, com a mínim en el capítol dedicat a Vilafranca pel vilanoví Albert Virella, allí hi havia diverses errades, el Ton les va anotar, me les va donar i em va demanar que en redactés un article; després que el Ton l'esmenés i hi donés el vistiplau, va sortir publicat al Tothom signat "Uns vilafranquins", amb gran enuig per part del seu cosí, Joan Tarrada, que tenia por que es trenquessin els bons lligams que l'IEP tenia amb la intel·lectualitat vilanovina, de la que Virella n'era una de les figures principals. A més, poc abans Virella s'havia esbatussat per escrit amb Josep M. Masachs Bolet per uns detalls d'un article d'història, a les pàgines de la revista Casal que dirigia el germà del Ton, el Jaume, llavors president del Casal La Principal. Sortosament, el tema no va anar més enllà, picabaralles de campanar que diria Sabater Mill.

Una dècada després quan Mn. Antoni Pladevall portava la direcció dels volums de la Catalunya Romànica va tenir clar que qui havia de redactar l'entrada Vilafranca era Antoni Massanell. El tema li va caure com un compromís d'aquells que no volia entomar, de forma i manera que em va venir amb un extens conjunt de referències bibliogràfiques i em va demanar que fos jo qui redactés l'entrada, el vaig veure amoÏnat i no vaig saber dir-li que no, tot i que res quedava més lluny dels meus pobres coneixements que la Vilafranca romànica. Ho vaig fer amb el compromís per part seva que em revisaria el text i li donaria el seu vistiplau, i així va ser.

Potser el tema col·lateral -aquests que diem que no tenia previst- que més el va enutjar va ser el dels mil boters de Vilafranca, una anècdota que ens ha servit moltes vegades com exemple de la metodologia de treball que cal emprar per fer les obres amb rigor, ja que no es tracta de copiar estrictament el que un autor anterior ha dit i beneir la dada com a bona sense aplicar-hi abans la lògica raonada. Ho va exposar el 1984 a Notícia sobre els boters vilafranquins, publicada a la Miscel·lània Penedesenca. Allí va escriure:

Antoni Martorell va dir textualment, que «per allí a I'any 1880 vivien a Vilafranca més de mil boters», Pere Mas i Perera va recollir també aquesta dada i la Gran enciclopèdia catalana,a I'article Boter, posa, entre altres coses, que «el 1880, [...] es constituí a Vilafranca del Penedès una societat de boters que assolí el miler d'associats el 1883, la més important dels Països Catalans».

A simple vista ja és lògic pensar que era impossible que Vilafranca tingués mil boters, però Massanell va aprofitar per aportar a l'estudi totes les dades que tenia sobre els boters des del Llibre de la Cort del Batlle del 1325 fins a referències del mateix any 1984. Amb xifres i noms objectius va parlar de la Vilafranca del darrer quart del segle XIX que comptava amb 6.656 habitants de dret, dels quals 3.199 pertanyien al sexe masculí i 3.457 al femení, inclosos els infants, una tercera part de la població encara estava dedicada a treballs agrícoles, i a més la gran diversitat d'altres professions que existien, fa del tot impossible d'admetre que poguessin ser, ni de bon tros, un miler els boters que vivien a Vilafranca.

També pel que fa als temes, en altres ocasions érem els seus diguem-ne deixeble o col·laboradors, els que li fèiem saber que estàvem treballant algun tema i ell no sols ens feia indicacions sobre algun aspecte o sobre el mètode de treball, sinó que l'endemà ja t'havia buscat coses (per exemple genealogia als llibres sacramentals de les parròquies) o et passava una nota tot recordant-te que era imprescindible incidir en un aspecte o altre. Si el tema era llarg i complex Massanell aportava noves dades si li era possible, en revisava el redactat final i el signàvem de manera conjunta.

No cal dir que en aquest procés hi havia tota una metodologia que s'aprenia a base d'equivocacions i d'alguna esbroncada amable; en recordo especialment alguna relacionada amb una transcripció que estava fent dels versos del Ball de Serrallonga del manuscrit del Vell Saquetes -Martí Figueres de la Rovira Roja- on ell, a simple vista, ja veia si en aquell vers sobrava o faltava una síl·laba, llavors em deia que sempre tindria l'oïda de tap de suro i no pas musical. Les referències sovint el feien dubtar i llavors en volia trobar més, més informacions que corroboressin el tema. Això el va portar a atzucacs curiosos quan contrastava referències notarials medievals -i l'amic Josep Maria Masachs, llavors director de l'arxiu, ho ha de recordar bé- i es trobava que les referències sobre un carrer -el carrer de Canyamars i el de Serraülls, recordo- no coincidien entre un i altre i no podia determinar el punt concret on calia situar-lo, dubtes que sovint exposava en el mateix text de l'estudi. Va ser llavors que vam entendre que els protocols notarials, especialment els medievals, no sempre s'han d'interpretar al peu de la lletra, el notari el que feia era prendre nota del que li deien i les paraules no sempre tenien la precisió que es dona ara, per exemple, en un detall prou ben fixat en el plànol urbà d'una vila com la nostra. En aquest sentit, jo diria que la interpretació de les referències documentals, i especialment les notarials, va ser un aprenentatge conjunt que vam fer tots plegats.

Sobre el tema dels noms dels espais públics Massanell té una llarga trajectòria de treball que es concreta en 78 articles a les pàgines del setmanari Tothom que després va aplegar en el treball Denominacions vials vilafranquines dels segles XIV i XV que no es va decidir a donar a la llum perquè cada dos per tres trobava alguna referència nova que el feia reinterpretar-ne alguna d'anterior fins que es va decidir a acotar les referències a l'interior de la muralla i el 1985 va publicar Petita història de les denominacions vials vilafranquines compreses dins el recinte que cloïa la muralla, amb dibuixos de Josep Ruiz i Oliva.

Quins aspectes centraven el seu interès?

Sempre vaig tenir la sensació que tenia molts fronts oberts, que sovint li va fer por no poder atendre tot el que s'oferia al seu davant perquè no disposava d'hores, d'aquí que esperava jubilar-se, en especial per poder dedicar temps a la recerca, tot i que tenia una dificultat afegida que era que els seus coneixements de paleografia eren reduïts i no sempre podia interpretar amb l'acurada certesa que el caracteritzava textos de temps reculats, en aquest sentit hi va valdre la col·laboració de Josep Maria Masachs i en alguna etapa del sitgetà Jacint Sastre i Tutusaus que estudiava documents de la Comunitat de Preveres. A aquest fons, situat al Museu i del que Massanell n'era curador, a l'arxiu comarcal i al parroquial esperava poder dedicar-hi bona part del seu temps tan aviat com enllestís definitivament les obligacions laborals, però ben aviat la malaltia li va arrabassar un temps que l'encisava i llavors en deia que no em deixés enredar, que la jubilació era una enganyifa.

A més Massanell sabia veure temes que podien ser interessants i als que no podia o no l'interessava dedicar-se. Era la constatació que en aquests arxius hi havia una feinada encara per fer, una constatació que avui en dia mantenim -i que el Jordi em corregeixi si no és així- en especial pel que fa al conjunt documental, ara servat a l'Arxiu Comarcal. D'aquí que Massanell coneixia les possibilitats dels que érem col·laboradors seus i en alguna ocasió ens havia proposat l'estudi de fons documentals que es conservaven a l'Arxiu de la Comunitat de Preveres, com era el cas de la correspondència del degà del Penedès d'algunes etapes de les primeres dècades del segle XIX, un fons sobre una part del qual vaig treballar i en vaig fer regest detallat, amb el suport de la malaguanyada Maria Rosa Senabre, la Titina.

Hi ha un aspecte de l'exigència i rigor de Massanell en el treball intel·lectual que no voldria deixar d'esmentar. En els primers anys de l'IEP va ser ell qui es va encarregar de la correcció dels originals i les galerades de tots els treballs que constituïen un volum de la Miscel·lània penedesenca de l'Institut d'Estudis Penedesencs, al voltant de tres-centes pàgines cada un. És sabut que Massanell era autodidacta en l'aprenentatge del català a través de les famoses "trameses" de Pompeu Fabra, però el seu coneixement de la llengua i l'atenció que hi posava feien una feina magnífica, entre altres aspectes perquè la correcció demanda no sols coneixement sinó també una capacitat d'atenció que no totes les persones tenim en igual mesura. El problema era que el volum es publicava als tallers de cal Llopart on un jove filòleg hi donava una darrera ullada i li feia algunes correccions, potser per allò d'una mirada fresca sobre un text nou (recordem que Massanell l'havia de llegir dues vegades, atès que corregia l'original i després les proves d'impremta o galerades). Massanell s'enutjava amb ell mateix per haver-se-li escapat una errada o altra i es preguntava com era possible que no l'hagués vist.

El títol del llibre que presentem.

Hem volgut emprar el complement preposicional com a títol en reconeixement a una fórmula que era molt del gust de Massanell. Ja la va utilitzar el 1972 en iniciar una secció al Tothom titulada "Dels carrers de Vilafranca" o el 1986 quan vam tirar endavant el llibre Dels Gegants de Vilafranca (explicar la gènesi d'aquesta edició), fórmula que es va repetir en el llibre de les Cotonines i que després es va mantenir en altres d'aquesta sèrie. Va mantenir el preposicional en el títol fins a un dels seus darrers treballs: De les primeres fonts, espiralls i pous a Vilafranca. En altres ocasions, com es pot veure en aquesta edició i en la bibliografia final, afegia un substantiu davant el preposicional, així "Notes de..." o "Notes sobre..." o "Dades sobre..." o "Notícies sobre..." o "Aportacions a..."

D'alguna manera es tracta d'una reivindicació de la senzillesa que el caracteritzava i que ja es pot veure en la seva primera prosa publicada al butlletí del Centre Excursionista. El títol, fins i tot en treballs editats en volum "De la Vilafranca de...", només volia indicar que no es tractava de pontificar sobre res i només aportar dades que ell potser considerava com a complementàries, recordem que en la nostra llengua la preposició sol introduir un complement circumstancial.

* * * * *

        Ramon Arnabat Mata, president de l'IEP, Jordi Vidal Pla i Joan Solé Bordes

La conclusió no pot ser altra que la reflexió amb el llibre que tenim a les mans: com ja s'ha dit, catorze estudis de Massanell sobre aspectes prou diversos de la història vilafranquina de temps pretèrits, un estudi de Jordi Vidal sobre la metodologia de treball de Massanell i els seus condicionants i una bibliografia completa amb els links que permeten accedir per internet a gairebé 120 estudis o articles que hi són penjats, llargs uns, curts altres, d'entre els més de 130, articles o llibres, que van veure la llum amb la seva signatura.

Antoni Massanell i Esclassans va néixer demà passat en farà 101 anys. però continua present entre nosaltres: té una plaça dedicada, amb un poema seu; té una placa que recorda on hi havia la serra i on s'havien treballat tants aspectes de la vida i la història vilafranquina i penedesenca. i ens deixa més de mitja dotzena de llibres publicats, tots ells dedicats a la història de casa nostra, a banda de la seva obra poètica i, per tant, una notabilíssima aportació al coneixement del passat penedesenc. És un ben destacable patrimoni si, com es remarca en el treball de Jordi Vidal sobre "solitaris" com ell i també en els dos textos de pròleg, de FranCisco Romero i Ramon Arnabat, tenim en compte que Massanell va haver de treballar mancat del mestratge directe de figures com Pere Mas i Perera o Josep Estalella Graells, entre altres. Tot plegat un patrimoni del qual ens en sentim hereus i continuadors, cadascú en la mesura de les seves possibilitats, de manera que sempre que hi hagi una nota a peu de pàgina amb una referència a un estudi de Massanell la seva petjada es mantindrà viva entre nosaltres.

Només em resta, en nom del Jordi i meu, donar les gràcies a tots els que han fet possible aquesta iniciativa de publicació: a la seva filla Maria del Mar i a tota la família per haver donat suport a aquesta iniciativa, a l'Institut d'Estudis Penedesencs per haver-la acollit, a Assumpta Marimon i a Gràfiques Voisin- Mateu per la seva pacient cura en el procés de realització del llibre, a l'Ajuntament de Vilafranca i la Fundació Mútua Catalana per haver acceptat des del primer moment a donar-hi el seu suport econòmic, i a tots vostès per la seva assistència. Tots els socis de l'IEP tenen un exemplar a la seva disposició.

Moltes gràcies.

Inventaris "Post mortem" 1824-1826. Notari Marià Abella Nogués

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Marià Abella Nogués que va treballar a Vilafranca entre 1788 i 1839, del fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Volum d'inventaris 1790- 1826. Redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Marià Abella 1824. Foli 345r a 347v. 7 de gener de 1824.

Felip Casas i Felip Giner, preveres, beneficiats de VIlafranca, hereus de confiança d'Antoni Urgellès, prevere i beneficiat. Inventari de la casa d'Antoni Urgellès al portal de Ferran amb una sala amb cadires i un armari; cambra immediata amb lit de peu de gall i roba i 7 cadires de boga.

Es continua l'inventari el 23 de gener de 1824. Cambra principal amb llit de peu de gall i 12 cadires de boga, taula, quadres, imatges religioses i una llibreria amb quatre breviaris de quart, un joc de breviaris més petits amb coberta de marroquí, uns sants nous moderns, dos toms del salmaticernsis,1dos toms de Corella,2 quatre toms de Nurcia,3 dos toms de Roncaglia, apèndix dels salmaticensis, vocabulari de Torres,4 un diurn, "Práctica de Teologia Mística",5 Instruccions sobre el sagrament del matrimoni,6 comentari de la Bíblia, compendi de teologia de sant Tomàs, Curriliati "Teologia moral", 4 toms de la Guia de pecadors,7 Núrcia "Prácticas de la Pasión", manual de cerimònia de la missa, una semanasanta, faules d'Isop, un missal, un codern de Requiem, exercicis de Rodríguez,8 tres toms del catecisme de S Pio Quinto,9 dos toms Clarievangeli, manual de Meditacions, Borrat 5 toms, 6 toms del catecisme de Rigual, 1 tom "Luz, verdad católica", un tom del santoral de Barcia,10 dos toms de Paxeco "Summa moral", imatges, un rellotge, joies; altra cambra amb dues caixes de pi i estris; altra cambra immediata amb un armari amb roba, una calaixera, una capçalera que espatllaren els francesos i estris; cuina amb estris, una xocolatera, una pastera, plats i olles i coberts; rebost; celler petit amb dues botes de 7 càrreg.; celler gran amb 4 botes de 7 càrreg.; hort. Més en casa de Miquel Galceran, escultoir, un escriptori i un llit nou que tenia en custòdia. En total dues cases, una gran i una petita, al Portal de Ferran, cedides per Joan Trius a canvi de la casa que Mn. Antoni Urgellès tenia a la plaça Major. Més una pallissa al final del carrer del Portal de Ferran. Més diverses peces de terra a Vilafranca, una a la partida del Pujolet de Moja, altra a la partida del Clot de Moja, altra a la partida de Sant Juliuà, altra a la partida de Viver, altra a la partida de Puigdecer.

* * * * *

Notari Marià Abella 1824.. Foli 348r a 349r 10 de setembre de 1824.

Pere Recasens, pagès de la Pobla de Montornès i la seva dona Paula Recasens* Fortuny. Inventari de Mas Barral amb caixes, cadires, roba, pastera i estris de cuina.

* * * * *

Notari Marià Abella 1824. Foli 350r a 353r. 23 de setembre de 1824.

Francesc Estrada, pagès i traginer de Sant Quintí de Mediona. Inventari d'una casa a la plaça Major de Sant Quintí amb estable; celler amb 1 bota de 7 càrreg.; cambra de darrere amb un llit de posts i bancs i roba; cuina amb estris; cambra del costat de la cuina amb estris; cambra de davant amb llit de posts i bancs i roba; sala amb taula i banc respatller i estris; cambra de sota la sala que serveix de rebost, amb estris i roba; cambró xic de dalt amb estris; terrat. Més el que té Madrona Oliver Estrada en el seu poder; terrat amb dos pollastres i dues polles. Més una altra casa amb corralet detràs també a la plaça Major de Sant Quintí de Mediona, al costat de l'anterior. Més una altra casa també a la plaça Major, al costat de les anteriors. Més una peça de terra a Sant Quintí al carrer del Regató. Més una peça de terra a Mediona a la partida del Carrió (?). Més una altra peça de terra a Mediona a la partida de Brugàs. Més una peça de terra a Sant Quintí de Mediona, partida de Comarquinal. Més tres peces de terra a Mediona a les partides de Brugàs, Pedra Aguilà i la Cabanyeta. Més dues peces de terra a Sant Quintí de Mediona a les partides de Mata Asens i de Padrell. Més un molí paperer d'estrassa a Sant Quintí de Mediona al capdavall del carrer de Baix. Més una peça de terra a Sant Quintí contigua al Molí. Més el Maset d'en Curt amb casa i terra.

* * * * *

                                                        (Foto Eugeni Abella)

Notari Marià Abella 1825. Foli 354r a 358r. 8 de gener de 1825.

Maria Garrigo Ginestà, vídua de Bonaventura Garrigo, botiguer de Vilafranca. Inventari d'una casa a Vilafranca, al carrer de la Parellada amb una entrada que és botiga amb taulell i calaixos per posar roba; celler amb 8 botes de 7 càrreg.; pastador; menjador o passadís amb una cadira; cambra contigua al menjador amb un llit de pilars i roba; cambra de darrere amb un llit de posts i bancs i roba; cuina amb estris, una xoclatera d'aram, plats i olles; cambra de davant del segon pis amb estris; passadísderl segon pis amb cereals i olives; cambra d'abans d'entrar al rebost; cambrea de darrere del segon pis amb un llit de pilars i estris; rebost amb estris.

Es continua l'inventari el 20 de gener de 1825. Cambra de davant del segon pis, on es troba la roba de la botiga amb una taula, quatre cadires i una caixa amb roba i monedes. Més pams o canes de roba de panyo, bayeta, cotó, griseta, canalé i altres. La casa té un portal que obre al carrer de la Parellada. Més la meitat de la casa i hortr a Vilafranca, al carrer de la Torregrossa. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida de la Creu de Sant Salvador dit el Camp de Sant Pere. Més altres peces de terra a Vilafranca al mateix Camp de Sant Pere, a la granja de l'Isidret, a la carretera que va a la Pedrera, a la partida de Santa Digna i a la de Melió. Més una peça de terra a Pacs a la partida del Colomer.

* * * * *

Notari Marià Abella 1825. Foli 359r a 361v. 14 de gener de 1825.

Jaume Rovira, pagès de Vilobí, en morir Vicenç Miret, curadors ambdós dels s bens del menor Martí Vallès, fill del difunt Jaume Vallès. Inventari de la casa Vallèso can Sègol a Sant Martí Sarroca amb entrada amb una premsa i estris; cuina amb ascó i morter; celler amb 5 botes de 7 càrreg.; pastador; menjador amb una taula llarga i dos bancs, un d'ells pla i l'altre amb respatller; sala amb una caixa, un armari i bancs de llit; cambra de sobre el corral, amb roba i estris diversos; cambra del costat amb roba, dues escopetes i els papers de la casa; botiga amb cereals; estable amb eines; xoll amb eines; o porxo amb estris. Més una casa i terra a la Rovira Roja. Més una peça de terra a Sant Martí Sarroca. Més cinc censos al seu favor.

* * * * *

Notari Marià Abella 1825. Foli 362r a 363v. 10 de març de 1825.

Maria Farré Vallès, vídua de Josep Farré, pagès de Foix. Inventari d'una casa a les Torres Altes de Foix, amb entrada que serveix de cuina amb estris; pastador amb estris; celler amb 5 botes de 7 càrreg.; estable; rebost; sala amb taula llarga, dos bancs plans, quatre cadires; cambra de la sala amb dos llits de posts i bancs i roba; altra cambra amb estris i roba; cambra en la que hi ha l'alcova, amb una taula; botiga amb una taula i estris.

* * * * *

Notari Marià Abella 1825. Foli 364r a 366v. 7 de juny de 1825

Cristòfol Vallès, prevere i vicari perpetu de la parroquial església de Vilafranca, hereu de confiança de la vídua Antònia Ferrer Gassol. Fa inventari en la casa de Ramon Feliu, espardenyer de la Vila, al carrer de la Cort.

En la cambra que morí la dita senyora, dos llits de pilars, màrfegues, matalassos, coixins, conxes, tres taules, set tamborets, un tocador, un rellotge de quarts i hores, un mirall, cinc cornucòpies, tres quadres de Sants, quadrets, imatge del Sant Cristo, un candelero, una calaixera de noguera amb escambeller usada amb un calaixet amb joies i un reliquiari petit de plata, trenta dobles de cuatre amb or, durillos vells, duros de plata, pessetes i rals, tres rellotges, un de smillorn, coberts de plats, vestits alguns de seda, mantellines. Una altra calaixera amb escambeller, roba de vestir, cortines, papers. Una altra calaixera amb roba. En lo requartet (recambró?) roba, estris i una caixeta amb papers tres toms grossos de lleis, renta en foli de diferents matèries, vuit de més petits, onze en quart, divuit en octau molt dolents i quatre breviaris en quart bons, nou cadires. A la saleta un escriptori vell amb roba als calaixos i tres cadires de braços, velles. A la cuineta, estris de cuina, plats, una xocolatera i ampolles. Més una Una peça de terra a Vilafranca, partida de les Clotes. Més una peça de terra a Montbuy, partida de les Parellades. Més una altra peça de terra a Montbuy partida dita la Coma Thomas de pertinences de l'heretat de Vilaseca dels Torrents. Un crèdit al seu favor.

* * * * *

Notari Marià Abella 1826. Foli 367r a 370r. 26 d'abril de 1826.

Josep Anton Macià Nin, escrivent de Vilafranca, hereu de Manuel Macià i de Tord, burgès honrat de Vilafranca, acompanyat del seu sogre Joan Anton Miret, comerciant de Vilafranca. Inventari de la casa al carrer de la Cort, amb cuina amb una taula; cambra gran dita la quadra amb estris; l'estudi amb taula i dos armaris amb escriptures i papers de processos; sala amb taulña gran. Més la casa de la germana, Josepa Vallès Macià, al carrer de la Palma, que és de Magdalena Valenciano Nin, la mare de Josep A. Macià Ninen primers núpcies i de Pere Valenciano en segones. Una taula, dues taules petites, dues caixes, una arquilla, una pedra de moldre sal, un escriptori amb papers de la casa, coberts, roba, estris i dotze cadires.

Continua l'inventrari el 27 d'abril de 1826 a casa del notari Jaume Mullol Ferrer:11 25 manuals i dues bosses amb papers dintre, manuals de Jaume Bartomeu notari;12 44 manuals i tres plecs de capítols i un plec de testaments de Miquel Bartomeu,13 notari, 59 manuals, un plec de testaments i quatre manuals de capítols notarials en poder de Gaspar Bartomeu,14 un manual de Gelavert notari,15 39 capbreus de diferents senyors notaris, 48 llevadors, manuals, testaments, capbreus i llevadors de l'estudi de casa Macià que tenia arrendats. Més la casa a mà dreta de l'anterior, al carrer de la Cort. Més una casa amb hort al raval de Sant Francesc. Més dues basses i una peça de terra immediata a la carretera que va a Tarragona. Més la casa i heretat als Monjos, al terme de Santa Margarida i de la Bleda, partida de la Ferreria a la riba del Sagrament dels Arenals de la Tallada, amb estris dins la casa. Més una casa amb un molí de farina amb dues moles, als Monjos, amb estris. Més una pallissa als Monjos, davant del molí. Més un total de 13 drets i rendes al seu favor.

* Recordem que, d'acord amb els usos de l'època, el primer cognom de la muller correspon al del marit.

1 S'ha de referir a l'obra de Josepho de Aguilera Salmaticensis "Cursus phgilosophicus" del 1722.

2 S'ha de referir a una obra de Joan Roís de Corella (1433 o 1435- 1497)-

3 S'ha de referir a Sant Benet de Núrsia (480- 547)

4 Podria referir-se a Ignasi Torres Amat de Palou (1768- 1811).

5 Podria ser de Miguel Godinez (1591- 1644) "Práctica de la Teología Mística".

6 Podria referir-se a l'obra de Nicolau le Tourneux del 1774.

7 Possiblement de Fray Luís de Granada (1504- 1588)) "Guía de pecadores..."

8 Possiblement Alonso Rodríguez "Ejercicio de perfección y virtudes Crhistianas..." (1675).

9 Pius V (1504- 1572) autor d'un catecisme.

10 Possiblement José de Barcia y Zambrana (S.XVII- 1696)

11 Jaume Mullol Ferrer va treballar a Vilafranca del 1778 al 1829. Jordà Fernàndez, Antoni. Catàleg de l'Arxiu Notarial de Vilafranca del Penedès. Fundació Noguera. Barcelona 1983.

12 Potser Jaume Bartomeu que va treballar de notari a Vilafranca del 1625 al 1639. Hi ha un altre Jaume Bartomeu que treballa del 1498 al 1537. Jordà Fernàndez, Antoni. Ibid.

13 Miquel Bartomeu va exercir de notari a Vilafranca del 1569 al 1614. ordà Fernàndez, Antoni. Ibid.

14 Consten dos Gaspar Bartomeu, el que va treballar del 1504 al 1535, i el que ho va fer del 1612 al 1652. ordà Fernàndez, Antoni. Ibid.

15 Agustí Gelabert va exercir de notari a Vilafranca del 1669 al 1676. Jordà Fernàndez, Antoni. Ibid.

Inventaris "Post mortem" 1821-1823. Notari Marià Abella Nogués

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Marià Abella Nogués que va treballar a Vilafranca entre 1788 i 1839, del fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Volum d'inventaris 1790- 1826. Redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Marià Abella 1821. Foli 320r a 323v. 13 de gener de 1821

Josep Balaguer, dit Amorós; espardenyer de Vilafranca i Josep Pujador, fuser de Vilafranca, curadors dels bens dels fills menors de Pau Balaguer, espardenyer, germà de Josep Balaguer. Inventari de la casa del carrer de la Cort i també dels bens de Josepa Balaguer* Sivellà, la seva primera dona i de Maria Balaguer Via, la seva segona dona. Entrada amb estable i una burra, un "tocino de cinquanta carnisseres de pes" i un "tocino" petit; celler amb 9 botes de 7 càrregues; cuina amb estris; cambra del davant amb un escriptori i monedes, quadres i imatges, cadires i llit de posts i bancs; cambra del cvostat de l'escala amb un llit de posts i bancs i roba; cambra del darrere amb un lit de posts i bancs, mobles i roba; cambra del segon pis amb un llit de posts i bancs, i roba; rebost. A més de la casa una peça de terra i la casa del costat, cada una amb un portal al carrer. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides del Rech de la Font, del Molí de Vent, del Clot de Ferran; del Pujolet de Moja; del Rech de la Font, i un de la partida de Viver.

Continua l'inventari el 18 de febrer especificant deutes al seu favor i al seu càrrec.

* * * * *

Notari Marià Abella 1821. Foli 324r a 326v. 19 de juny de 1821.

Maria Parelladas Romeu, vídua de Pere Joan Parellada, paperer de Lavit. Inventari de la casa i molí paperer d'en Parellada amb entrada amb estris paperers; estable amb un cavall clos; la tina; les pìles; celler amb 4 botes de 7 càrreg.; sala amb cadires, un rellotge de quarts i hores i plats de vaixella; cuina amb tres xocolateres d'aram; pastador; cambra dels forasters amb un llit de posts i bancs, roba, fil de filar i teixit filat; cambra de les minyones amb dos llits de posts i bancs; cambra dels mossos amb tres llits de posts i bancs i roba; cambra on moró amb un llit de posts i bancs, roba, conc cadires , calaixera amb joies i monedes; mirador; comptador; espolsador; rebost; fora de casa càrregues de llenya. Més una peça de terra a Lavit a la partida del Torrent Miró, i una altra partida al mateix indret. Més una perça de terra a Cabrera a l'heretat del Ros dels Abagots.

* * * * *

Notari Marià Abella 1821. Foli 327r a 328v. 23 d'agost de 1821.

Paula Alemany Parellada, de Terrassola, vídua de Pau Alemany, paperer. Inventari de la casa a Terrassola al carrer del Collet amb una entrada amb eines; cuina amb estris; menjador amb una taula i dues cadires; celler amb 6 botes de 7 càrreg.; estable amb un burro clos; cambra amb una caixa i roba; cambra del darrere amb llit de posts i bancs i roba; golfes amb un llit de posts i bancs; la casa té dos portals que donen a davant i un que dona al darrere. Més una peça de terra a Terrassola a l'heretat del Parellada de la Mata, immediata al molí de l'Alcové. Més peces de terra a Lavit una immediata a la casa d'en Cardús, altra a la partida del Trench dels Torrents i altra a la partida del Costé(?). Més una peça de terra a Terrassola a la partida de la Costa.

* * * * *

Notari Marià Abella 1821. Foli 329r a 337r. 15 de novembre de 1821.

Josep Pers Batlle, pagès i comerciant de Vilanova que morí intestat, la seva vídua Mònica Pers Fontanals i els fills Josep Anton Pers Fontanals, de 20 anys; Maria Mercè Pers Fontanals de 18 anys, Manuel Pers Fontanals, de 12 anys, Antònia Pers Fontanals, de 7 anys i Francesc Pers Fontanals de 3 anys. Inventari de la casa al carrer de Sant Antoni de Pàdua de Vilanova amb un menjador amb pastera de tomba de pi, una taula i quatre gerres d'oli; cuina amb dues taules, banc amb respatller, una xocolatera d'aram amb son molinet, ujn morter, plats i olles; celler amb 8 botes de 7 càrre;, pastador amb una bota de 6 càrreg.; celobert immediat al pastador amb un banc amb respatller; estable amb estris; rebostet de baix amb botes; rebedor amb cadires, estris i una xocolatera; sala amb dues taules, 18 cadires de boga i una tauleta de jugar; cambra principal amb 12 cadires, un llit de pilars, roba, quadres i imatges; altra cambra amb dues taules, un tocador, 11 cadires, escriptori de plata amb joies, papers de la casa, un llit de pilars, roba, quadres i unatges; una altra cambra amb dues taules, tocador, 11 cadires, escriptori amb estris de plata, joies, papers de la casa, un llit de posts i bancs i roba; altra cambra amb un llit de pilars, roba, calaixera ampolles i roba; cambra de darrere amb un llit de pilars amb capçalera, llit de posts i bancs i roba; corredor que va a la cambra del darrere; rebost; terrat o galeria amb estris; golfa de més endins que serveix de botiga amb cereal; golfa del mig amb cereal; altra golfa amb estris; rebost de la golfa amb estris i vaixella pertanyent als bens d'Antoni Fontanals que la vídua Mariàngela Fontanals havia de lliurar a Josep Pers i ara a Mònica Pers com hereva del seu pare.

Es continua l'inventari el dia dia 16 de novembre de 1821. La casa té tres portals al carrer de sant Antoni de Pàdua. Més una peça de terra, l'hort de la casa amb sínia i safreig, a Vilanova, al camí del Castell que afronta amb el camí que va a Sant Cristòfol. Més una casa i heretat amb tres cups, dues premses, trull d'oli i corral al terme de Vilanova, dit la Masia que afronta amb terrers dels hereus de LlorençCabanyes i de Joan Baptista Cabanyes, a la casa hi ha un menjador amb taula llarga i 8 cadires i vaixella i xocolatera; celleret amb dues otes de 7 càrreg; celler gran amb 6 botes de 10 càrreg. cercolades de ferro i estris; sala amb 18 cadires; cambra amb llit de pilars pintat i roba i 12 cadires; golfa amb garrofes. Més una casa amb oficina, cups, premses i corral amb terra a Vilanova, dita la Masia, que afronta amb la hisenda d'el Paduell, amb celler de 40 botes de 7 càrreg. i estris. Més 85 ovelles de cria amb 56 anyells. Més diner en efectiu a la casa del carrer de Sant Antoni. Més 26 deutes al seu favor. Més una paeça de terra a Vilanova al terme dit del Molí de Vent que afronta amb la carretera a Viulafranca i terra del cementiri.

* * * * *

                                                (Foto Eugeni Abella)

Notari Marià Abella 1923. Foli 338r a 341r. 29 d'octubre de 1823.

Josep Cardús, pagès de Sant Sadurní, hereu del seu avi Josep Rosell, pagès de Lavit. Inventari de la casa heretat Mas Rosell, a Lavit, amb entrada amb tres bancs, un d'ells de festejar i estris; menjador amb taula llarga i post clavada a laparet que fa de banc, amb plats, olles i eines; cuina amb estris, estable amb una burra vella i estris; cambra dels mossos amb 6 bancs i 10 posts; l'establot amb 1 bota de 7 càrreg.;galliner amb estris; celler amb 9 botes de 7 càrreg.; sala amb una taula llarga i dos bancs amb respatller, plats, olles i cereal; coniller amb estris; cambra de la dreta amb cofre amb roba, cereal i estris; cambra amb caixes i coberts; rebost; cambra de les minyones amb llit de posts i bancs i roba.

* * * * *

Notari Marià Abella 1823. Foli 342r a 344v. 4 de novembre de 1823.

Pere Miquel del Solà i el seu fill Jaume Miquel del Solà, pagesos de Sant Pere de Riudebitlles, el fill vidu de Rosa LLucià. Inventari de la casa i fàbrica de paper de Sant Pere de Riudebitlles al carrer de Baix, amb entrada amb estris i quatre cadires; cambra que va al celler amb estris i cadires; celler amb dues botes de 7 càrreg.; cuina amb estris; pastador; cambra de la part del celler amb lit de posts i bancs i roba; cambra de darrere amb lit de posts i bancs i roba, estris i dues xocolateres d'aram i plats i olles, i un armari amb roba, coberts i joies; mirador amb estris; cambra de dalt del mirador amb estris;botiga amb cereal; rebost; la casa i fàbrica de paper d'estrassa d'una tina, afronta amb el carrer de Baix i amb la riera. Més una peça de terra a Sant Pere de Riudebitlles, a la partida de la Masia.

*Recordem que, d'acord amb els usos de l'època, el primer cognom de la muller correspon al del marit.

Inventaris "Post mortem" 1818-1820. Notari Marià Abella Nogués

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Marià Abella Nogués que va treballar a Vilafranca entre 1788 i 1839, del fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Volum d'inventaris 1790- 1826. Redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Abella 1818. Foli 290r a 293v. 19 de febrer de 1818.

Rosa Aloy* Matheu, vídua de Fèlix Aloy, paperer de Lavit i el seu fill Pau Aloy, també paperer al molí paperers de l'Esbert. Inventari del molí amb piles i tina;celler amb 1 bota de 7 càrreg; estable; cuina amb estris i una xocllatera, plats i olles; pastador; sala amb rellotge, dues cadires i vaixella; cambra de la criada amb "un catre amb un matalasset i roba"; una cambra amb un llit de posts i bancs i roba, i un rellotge de paret; cambra dels joves amb llit de posts i bancs i roba; cambra dels mossos amb tres llits de posts i bancs i roba; rebostamb dos porcs a la sal, botifarrers, oli, bacallà, arròs, fesols i estris; mirador amb cerela; espolsador; cambra dels draps espolsats; efectes per vendre com paper floret enraïmat, paper floret en postes, paper floret en pasta, draps, dues premses d'igualar paper, formes de mitja vitela, formes de fer paper regular, dues barres de premsa, càrregues de llenya. Casa a Sant Quintí de Mediona, al carrer Montserrat.Més un crèdit al seu favor. Més quatre deutes al seu càrrec.

* * * * *

Notari Marià Abella 1818. Foli 294r a 295v. 10 de març de 1818.

Jaume Rovira menor i Pau Via, pagesos de Vallformosa, Sant Martí Sarroca, tutors i curadors dels fills menors de Josep Miret, pagès. Inventari de la casa dira de Josep Miret, a la quadra de Vilobí, partida de les Guixeres: entrada amb eines; estable; cuina amb estris, una gerra de posar pebrots i roba; cambra del costat de la cuina amb eies i roba; celler amb una bota de 7 càrreg.; cambra de dalt la casa amb caixes. Més tres drets a redimir o recuperar.

* * * * *

Notari Marià Abella 1819. Foli 296 a 297. 19 de febrer de 1819.

Fàbrica d’aiguardent que tenia a Vilafranca el pagès Josep Anton Graells, situada al raval o carrer de Santa Magdalena. En aquella data es va fer inventari del contingut d’una fassina propera o adjunta a la de Graells, a causa del fet que alguns dels seus associats havien marxat a França, s’entén que abandonant el negoci. En concret es tractava de l’empresa del barceloní Francesc Pujol i de Cristòfol Fabré “natural del Regne de França” i habitant a Vilafranca, socis de la companyia formada amb Esteve Mauri i Joan Martín, també francesos “per a fabricació i destil·lació d’aiguardents i esperits”. Aquests dos darrers es van absentar “sense haver-se conclòs la fàbrica que tenien començada i molt adelantada en la present vila per fabricar i destil·lar”. Per tal de posar ordre a aquesta situació decidiren fer inventari o descripció de tot el que hi havia. Entre els elements allí presents consta un dipòsit d’aram de setze càrregues, una bomba per treure aigua del pou, una tina gran per a l’aigua, un serpentí de nou voltes, altres de sis voltes, aixetes i altres elements tots ells d’aram o de ferro, a banda dels auxiliars de fusta. Les peces grans les van deixar a la mateixa fassina i les altres, totes convenientment inventariades amb detall, es van passar a la fassina de Josep Anton Graells.¹

* * * * *

Notari Marià Abella 1819. Foli 298r a 299r. 13 de maig de 1819.

Josepa Boada Buxedas, vídua de Jaume Boada, pagès. Inventari de la seva casa a Vilafranca, al carrer de la Parellada amb entrada amb banc i dues botes de 7 càrreg.; cuina amb estris; cambra del davant amb una màrfega amb palla i roba; recambreta [reuqartet] amb roba; terrat amb un llit de posts i bancs. La casa afronta amb la Parellada i el carrer del Pou de la Pina. Més un hort i cereal.

* * * * *

Notari Marià Abella 1819. Foli 300r a 304v. 1 de juliol de 1819.

Antoni Maria Llorens, tinent coronel graduat del regiment de Tarragona, natural de Vilafranca, fill únic de Josep Anton Llorens i Nin, hereu de la seva mare Eulàlia Llorens Pujol. Inventari de la casa al carrer de la Torregrossa de Vilafranca, amb un celler amb 10 botes de 7 càrreg. i estris.

Continua l'inventari el 23 d'agost de 1819. Cuina amb dos morters, una xocolatera i estris; menjador amb taula i sis cadires de boga i un armari amb plats i olles; rebedor amb una taula, sis cadires i dos armaris;sala amb 16 cadires, un garrape(?),² imatges i cortines; cambra de l'esuqerra amb llit de posts i bancs i un escriptori; recambreta amb llit de posts i bancs i roba; estrado amb una taula de pi, altra taula, 30 cadires de boga, tres cortines amb ses sanefes i cantoneres daurades; cambra principal amb un llit de posts i bancs, roba, cortines, 16 taborets coberts d'indiana, tocador amb calaix i mirall i quadres; cambra del darrere amb llit de posts i bancs, "un ase de noguer per escalfar llits", i barrils per posar farina; estatge d'obra nova amb pastera, cereals i estris; rebostet; pou de l'hort; sala del segon pis amb mobles; altra sala amb caixes i bagul; cambra amb posts i bancs i roba; altra cambra amb llit de posts i bancs i roba; golfa amb "diferents trastos vells i inútils". Més una peça de terra a Vilafranca al dit Camp de l'adoberia del Janer. Més altres peces de terra a Vilafranca que són les de la Partida de la Riera Gran, altra de les Clotes, altra de les Clotes, una de Sant Pau, altra de les Clotes sota els Caputxins, altra del Camp Negre, altra de la Plana del Camí de la Granada, altre del Pont Nou, altra de la Vinya de les Picapolles, altra de Santa Maria dels Horts, altra Sota la Capella de Santa Marina, altra al Camp de la Figuereta, altra al Camp Llarg, altra Sobre la Capella de Santa Marina, altra a Santa Maria dels Horts, altra al Mas Masteret, altra de Canarrosa(?) al detràs del front del convent de Sant Francesc, altre a la Creu de Miser Llaurador, altra al Molí d'en Rovira, altra al Pou Nou, altra prop lo Portal de Nostra Senyora. Més una caseta, hortet i pallissa al Raval de Sant Francesc. Més casa i heretat de les Planes de Sant Miquel d'Olèrdola. Més una peça de terra a Sant Miquel d'Olèrdola. Més casa i heretat de Mas Castellà a Santa Margarida. Més una peça de terra a Santa Margarida al costat de la carretera a València. Més heretat a Santa Margaida, cerca de les cases de la Ràpita. Més una peça de terra a l'heretat Mas Castellà, cerca de l'oficina de DSamià Rosell de la Costa. Més casa i heretat a Santa Margarida, a l'heretat de la Torrera. Més uina heretat a Santa Margarida dita lo Tomasot de la Torreta. Més casa i heretat a Viladecans.

* * * * *

Notari Marià Abella 1819. Foli 305r a 308r. 3 d'agost de 1819.

Josepa Mata Soler, vídua de Josep Mata, pagès de Torrelles de Foix. Inventari d'una casa a Torrelles, al carrer de Baix amb entrada amb eines; oficina d'aiguardent amb estris; celler amb 6 botes de 7 càrreg.; cuina amb estris i dues xocolateres; sala amb taula, dos bancs amb respatller, plats i olles, cambra amb llit de posts i bancs, roba i caixa amb els papers de la casa i joies; cambra fosca amb lit de posts i bancs i roba i caixes; cambra del terra amb llit de posts i bancs i roba; cambra dels minyons amb llit de3 posts i bancs i roba; rebost; golfa amb estris i cereals. La casa té un portal, oficina d'aiguardent, safareig, cup i premsa, tot al carrer de Baix. Més una casa al mateix carrer davant de l'anterior amb entrada amb dues botes de 4 càrreg. desfondades que serveixen per posar brisa; estable amb un matxo clos i estris; boytiga amb gra. Més una peça de terra amb corral per tancar bestiar, a Torrelles al dit Camp de les Figueres; més altres peces de terra a Torrelles al Camp de l'Era, altra al Camp de Sant Genís, altra a la partida de l'Hort Vell, altra a la partida d'Espoya(?), altra a la Torreta, altra a la partida de la Coma de Mont, altra a les Marrades, altra a la partida del Forner, altra a la partida de la Coma Sorda, altra a la partida de Rocafort. Més 7 censos al seu favor.

* * * * *

Notari Marià Abella 1820. Foli 309 a 312. 19 de gener de 1820.

A Lavern, Mn. Miquel Varnedas, rector d'Avinyonet i Mn. Serafí Margarit, rector de Sant Pau d'Ordal, marmessors amb Bonaventura Solà, comerciant de Sant Sadurní der Mn. Antoni Francàs(?), rector de la parròquia de Lavern. Inventari dels bens a la rectoria, al baluard eines; a l'entrada eines; un menjador amb taula i banc respatller; a la cuina estris i una xocolatera d'aram, dos morters de pedra amb mà de fusta, una pastera, plats i olles; celler amb 3 botes de 7 càrreg.;celler de més endins amb dues botes de 7 càrreg.; celler de darrere de la rectoria amb 10 botes de 7 càrreg; cobert de davant del celler; galliner amb tres polles grosses, cinc polles petites i un pollastre; estable amb una mula i una burra; xoll amb un porc; pou; un armari al cap de l'escala amb estris de vidre; sala amb dues taules, rellotge de paret, caixa i roba, una llibreria de fusta amb: 4 toms Jannaris,³ 2 toms Menochio,⁴ dos toms Spanner,⁵ dos toms Tamburini,⁶ un joc de breviaris en octau, dos toms de breviaris grossos, 6 toms Barcia⁷ predicable, un tom Molina⁸ Sacerdotis, un tom Voz del pastor,⁹ un tom Retórica de Garrat, dos toms Quaresma de Municase, un tom Ulloa del Rosario, 9 toms Henno, un diurn, dos de plàtiques dominicals, Larrega, un diccionari llatí- castellà, Compendi de Besonbaum, un tom d'observaciones teológicas, el segon tom de momentos históricos, un tom en llatí d'explicació dels salms, 5 toms manuscrits de filosofia i teologia, un tom Temporal y eterno,¹⁰ un manual de sacerdots, un tom de l'Institut de la Canongia, dos toms petits Summa de moral, un tom de prèdiques en llatí, un tom de catecisme en llatí, arte de cocina, un tom Instrución de conciencias, un tom Compendio de mOral, un tom Instrucciones predicables, un Ofici sanctorum vell, un tom Sumalla, una imatge, eines i ulleres; cambra principalamb un llit de pilars i quatre cadires; cambra del costat de l'església amb un llit de posts i bancs i roba; cambra del jassal(?)¹¹ amb estris; rebost del primer pis; cambra dels mossos amb un llit de posts i bancs, roba, dos fusells i una escopeta; cambra del mig amb un llit de pilars amb capçalera pintada; cambra de la majordona amb un llit de posts i bancs; golfes amb estris i botiga amb mestall. Més 3 censals al seu favor.

                                                            (Foto: Eugeni Abella)

* * * * *

Notari Marià Abella 1820. Foli 313r a 314r. 25 de maig de 1820. (Amb la indicació reimpresa a la part superior "habilitado, jurada por el rey la Constitución").

Felisa Ràfols Güell, de Vilafranca, vídua de Miquel Ràfols, mestre de cases. Inventari d'una casa al Raval de Sant Francesc amb entrada i celler, tot junt, amb una ota de 5 càrregh.;cuina amb estris, plats i olles; pastador amb pastera plana; cambra del costat del pastador amb un llit de bnacs i posts i roba; cambra on morí amb un llit de posts i bancs i roba; terrat. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida del Promeal de Santa Digna, prop de la granja d'Antoni Fontanals.

* * * * *

Notari Marià Abella 1820. Foli 315r a 316v. 9 de març de 1820.

Rosa Alegre Fàbregas, vídua de Pere Alegre, paperer de Lavit al molí de l'Alcové. Inventari d'aquest immoble amb entrada amb eines; contador; espolsador; menjador amb una taula llarga i dos bancs respatllers; cuina amb ascó, estris i pastera; celler amb 8 botes der 7 càrreg.; sala amb un rellotge espatllat; cambra amb llit de posts i bancs, roba i un escriptori amb papers de la casa; cambra de la criada amb llit de posts i bancs i roba; cambra dels mossos amb dos llits de posts i bancs i roba; altra cambra amb un llit de posts i bancs i roba; altra cambra amb una arquilla; rebost; galliner amb quatre gallines i un gall;fàbrica de paper blanc amb un hort junt al terme dit del molí de l'Alcover, amb una tina amb 12 taleres de 3 o 2 forats, claus, sabates i baldetes, masses, claus mal lloçats, solatges, lleves, mal per picar el paper i altres. Més una peça de terra a Lavern, al terme i heretat de Casa Parellada de la Mata. Més una altra peça de terra a Lavern a l'heretat Cal Cerdà de Palau.

* * * * *

Notari Marià Abella 1820. Foli 317r a 319v. 24 de novembre de 1820.

Ramon Fàbregas, espardenyer de Piera, curador amb Josep Fàbregas, també espardenyer de Piera que és el seu pare, dels bens dels ills de Pau Alegra, paperer i M. Rosa Alegre Fàbregas, la seva dona. Inventari del molí de l'Alcové amb una entrada amb una premsa; contador i espolsador; celler amb 8 botes de 7 càrreg; saleta de la cambra; cambra al costat de la saleta; cambra amb un llit de posts i bancs i roba; cambra del costat amb un llit de posts i bancs i roba; molí paperer i dues peces de terra descrits al protocol del 9 de març de 1820; diverses monedes.

* Recordem que, d'acord amb els usos de l'època, el primer cognom de la muller correspon al del marit.

1 Eroles Benabarre, Lluís i Solé Bordes, Joan. Americanos del Penedès interior a les Antilles. Comerç i correspondència, els sobreports en cartes prefilatèliques al Penedès. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2021. p. 13.

2 Potser es refereix a garrapell com a carràs o penjoll d'avellanes, però és acepció pirinenca poc probable aquí (Alcover-Moll)

3 Per dates no pot ser A.N. Jannaris. "Gramàtica històrica del grec".

4 Potser es refereix al jesuïta Giovanni Stefano Menochio (1575- 1655)

5 Potser es refereix a un diccionari anglès- espanyol.

6 Obra de Pietro Tamburini (1737- 1827).

7 José de Barcia i Zambrana (?- 1696). Podria ser: "Epístola exhortatoria en orden a que los predicadores evangélicos no priven de la doctrina..." (1693)

8 Possiblement Luís de Molina (1535-1600)

9 Possiblement Jose Antonio de San Alberto (1727- 1804). "Voces del pastor en su visita..."

10 Podria ser de Juan Eusebio Nieremberg (1595- 1658) "Difrencia entre lo temporal y eterno"

11 Potser jàssera.