Fa poques setmanes, circumstàncies familiars van determinar que hagués de passar uns dies a l’hospital acompanyant una persona ingressada. A banda de portar-hi feina en un portàtil vaig decidir fer un pecat i adquirir el darrer llibre de Dan Brown, una narrativa d’aquella que distreu i t’ajuda a passar hores. Ben aviat vaig poder comprovar que la narrativa d’aquest autor continua caracteritzant-se per la incidència superior de l’estructura del relat, molt més forta que en una obra pròpiament literària, d'aquí que hi hagi seriosos dubtes sobre si una obra com aquesta pot ser qualificada de literària.
Una bona prova en aquest plantejament narratiu, sempre d’estructura lineal, la trobem a l’inici de cada un dels 139 capítols, per altra banda sovint molt breus atès que, per tal de mantenir la tensió, l’autor ha de tallar i anar d’un escenari a l’altre, d’una acció a l’altra. Des d’aquest plantejament podem dir que el llibre ens mostra tres tipus de capítols:
Els que a les dues primeres línies esmenten l’indret, habitualment un lloc, i el personatge, en total 91 capítols que són el 64’54 per cent de la novel·la.(1)
Els que a l’inici esmenten el nom del personatge o d’algun dels diversos actors, en conjunt 29 capítols que corresponen al 20’57 per cent de la novel·la.(2)
Els que a les dues primeres línies situen en l’espai-temps, especialment complements circumstancials, en total 21 capítols que són el 14’89 per cent de la novel·la.(3)
Aquests tres àmbits configuren un codi secret -no podia ser d'altra manera en Dan Brown- de manera que el llibre presenta una estructura superficial i diverses capes més profundes, talment com les cebes o les carxofes, tot i que possiblement no vol dir res o no té altra intenció que la d’entabanar al lector llepafils. No cal dir que sorprèn l’extraordinari nombre de capítols: 141 sobre un total de 821 pàgines en l’edició catalana, cosa que suposa una mitjana de 5’8156028368 pàgines per capítol. Sorprèn també que no comencin tots a la pàgina de la dreta o senar i, per tant, no deixin, quan és el cas, pàgina blanca de cortesia a l’esquerra, tot i que això es podria justificar pel fet que la pàgina de cortesia ampliaria l’edició en prop d’un centenar de pàgines més, un cost que també s’hauria pogut corregir baixant el cos de lletra i l'interlineat.
Si tenim en compte que a l’autor li agrada molt jugar amb els codis secrets i tota mena de trencaclosques podríem estar fent elucubracions sobre el contingut del llibre molta estona, per exemple sobre els noms i cognoms dels personatges, però, tot i que els noms i cognoms no es tradueixen, el fet de desconèixer la llengua anglesa ens impossibilita treballar en aquest àmbit.
Hi ha, però, un seguit de jocs numèrics que es poden deduir de l’obra. D’entrada el nombre de pàgines: 821 si deixem de banda les finals d’agraïments. Però aquest joc no funciona, ja que en altres llengües varia el nombre total, així en anglès trobem edicions de 688 pàgines, en alemany de 704 i en castellà 832 pàgines que si es compten les pàgines finals de cortesia serien les mateixes que en català. A partir d’aquí seria possible, però, trobar una relació entre capítols, és a dir un conjunt d’analogies o correlacions matemàtiques entre ells que, en definitiva i potser en la llengua original anglesa, aporten alguna mena de codi secret. Cal tenir en compte igualment que els capítols podrien començar un darrere l’altre, a la mateixa pàgina, però es deixa en blanc el final de cada capítol per tal que de l’edició en una llengua a una altra no hi hagi tanta diferència.
Praga, escenari del llibre (Vikipedia)Observem
la relació de les pàgines dels vint primers capítols:
Pròleg
pg. 14 a 17 o 18.- 4 o 5 pàg.
Cap.1
19 a 29 11.
2
30 a 33 4.
3
34 a 39 6
4
40 a 48 9
5
49 a 54 6
6
55 a 56 2
7
57 a 61 5
8
62 a 69 8
9
70 a 72 3
10
73 a 77 5
11
78 a 81 4
12
82 a 88 7
13
89 a 92 4
14
93 a 96 4
15
97 a 102 6
16
103 a 108 6
17
109 a 112 4
18
113 a 115 3
19
116 a 119 4
20
120 a 123 4
Potser
és possible, si es fa amb tots els capítols, arribar a treure’n
una relació numèrica determinada, és a dir unes determinades cadències o constants. Qui vulgui s’hi pot entretenir.
Pel
que fa al contingut, com sempre en les novel·les d’aquest autor
sorprèn el caire forçat dels esdeveniments pel fet que tot
succeeixi en menys de 24 hores, de manera que sembla literalment
impossible una pressió d’acció constant tan evident en aquest
breu espai de temps. I de literatura i creativitat... res de res.
() Són
els capítols: Pròleg, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 13, 14, 15, 16, 17, 18,
24, 26, 27, 28, 32, 33, 39, 41, 43, 44, 46, 48, 49, 50, 51, 54, 55,
57, 58, 59, 60, 62, 63, 64, 66, 67, 68, 69, 70, 72, 73, 74,77, 79,
81, 83, 84, 85, 86, 88, 89, 91, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 101, 102,
103, 104, 107, 108, 110, 112, 113, 115, 116, 119, 120, 121, 123,
124, 126, 128, 1298, 130, 131, 133, 134, 135, 136, 138, 139, i
l’epíleg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada