En fa cinquanta

El 13 de març de 1976 una primera col·laboració a la premsa vilafranquina portava la meva signatura. El malaguanyat Enric Tomàs va estudiar al llibre «Els diaris de Vilafranca durant La Transició (1971-1978). Els setmanaris Tothom i Penedès» (IEP, 2015) les característiques de contingut i forma, d’ideologia i de realització gràfica, d’aquelles dues publicacions locals. En el cas de «Penedès», que va ser el que va veure un bon grapat de textos meus durant anys, haig de certificar que sempre hi vaig escriure el que vaig voler i que el tema va derivar en una colla d’anys de redactor —temps d’aprenentatge— a la que va passar a ser «La voz del Penedès» de mans d’aquell mestre del periodisme i de l’art de saber viure que era Pepe Ballester.

Del vell «Penedès», imprès a la cofurna de cal Pepito Esteva, en recordo especialment i com a cosa curiosa, la confecció manual encara amb tipografia, un aspecte que derivava en el que en podríem dir correcció «sobre la marxa», atès que quan sortien els primers exemplars de la doble pàgina corresponent sempre hi havia qui hi donava una ullada, si en veia alguna de molt grossa la comentava al Pepito i, si era el cas, s’aturava la minerva, es treia la caixa i es feia l’esmena, però els fulls ja impresos s’aprofitaven. En pot servir d’exemple el titular d’una col·laboració de Sabaté Mill en un extra de Festa Major de la que hi ha exemplars on es llegeix «Pua Boada» en un ball de lletres que es refereixen al pintor que ara fa mig segle ens va deixar, mentre altres exemplars del mateix dia tenen l’errata esmenada. Amb la tecnologia actual aquests detalls resulten anecdòtics.

Han passat cinquanta anys, endarrere queden columnes de referència personal, des del «Pati del gall» o «Pel davant/ pel darrere» fins aquell «Bon dia, Maria» que signava «Lo lloro Lluc», el mateix que ara torna a fer columna mensual, tot esperant que de l’altre barri algun dia ens arribi la de l’entranyable amic Joan Bosch, ara definitivament absent. Han passat cinquanta anys, el món s’ha girat com un mitjó i moltes coses semblen talment sotmeses a la llei de l’inversament proporcional o, com sempre s’ha dit, a la teoria del «com més anem menys valem».

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 27 de febrer del 2026.