La nostra festa

Publicat a "La voz del Penedès" el 28 d'agost de 1982.

Consideracions, petites reflexions, algunes noticies sobre les diades grans a les darreries d'agost. Han anat arribant a les nostres mans, pausadament, d'un cap d'any a l'altre en el particular calendari de les tradicions més estimades, indefectiblement encetat el vint-i-nou d'agost a les dotze del migdia. D'estiu a estiu, pensant en la festa... records, opinions, possibles perspectives de futur de tots els elements populars que envolten la figura de St. Fèlix, notes i trets de cultura en una creativitat popular, amb les més variades derivacions des de l'antigor, a casa nostra conjunt d'extraordinària riquesa i proporcions.

En primer lloc, la mort el passat mes de gener de Josep Cardona, propietari de la popular i centenària botiga barcelonina «El Ingenio», d'on han sortit la major part de creacions de gegants i cap grossos de Catalunya seguint una tradició i uns models del segle passat. No podríem assegurar que les testes actuals dels nostres altíssims i monàrquics gegants haguessin sortit d'aquests obradors barcelonins, però la referència vilafranquina va per una altra banda. Fou Escaler, fill de la nostra vila, qui fundà aquest establiment dedicat a nans, gegants i tot allò que es pot relacionar amb la gatzara popular i festiva. La botiga obri les seves portes possiblement cap a la dècada del 1860 i allí hi treballaren Lambert Escaler, el gran escultor modernista vilafranquí, germà del fundador, i en Lluís Sabadell, artesans, mestres en aquest art d'arrels tan populars i creadors de les principals Unes estètiques que els més grans i els més petits de les festes majors de quasi tota Catalunya han vingut mantenint fins ara mateix, tota vegada que, com ja hem indicat, tota la tasca posterior de restauració i producció ha vingut determinada per les notes artístiques que Lambert Escaler i Lluís Sabadell varen marcar i renovar, sempre en el camí de la tradició, cap al darrer terç del segle passat.

No oblideu que gegants i cap grossos són personatges que, mantenint la literalitat de l'expressió, poden, en un mal pas, trencar-se la cara i, verament, encara es conserven altres testes i mans de l'alta parella vilafranquina. Desmanegats en alguna caiguda o tan sols deteriorats pel pas del temps, esperant encara el moment de reposar entre admiracions en un museu de la nostra Festa Major que hauria d'ésser part del museu d'Història de Vilafranca, impossible destriar un concepte de l'altre.

Lambert Escaler és conegut sobretot per la seva activitat com a comediògraf, un altre dia caldrà parlar amb deteniment d'aquest aspecte, i escultor, dedicació en la qual excel·lí com a creador de figures de terra cuita policromada d'extraordinària qualitat, fent evidents elements i formes de la més clara orientació modernista. Sabem, concretament, que el 1949 dissenyà els capgrossos de Vilanova. Tristament, com tantes d'altres vegades, caldrà dir que morí el 1957 a Barcelona i, ni en vida ni pòstumament, no obtingué el reconeixement i la consideració de la seva vila nadiua.

En la perspectiva de la festa voldria recordar l'excel·lent article del jove escriptor català que signa Dr. Scopius -Joan Rendé Masdeu- a les pàgines del barceloní diari «Avui». En començar setembre ens parlava de la visita a la vila i remarcava la nostra particular idiosincràsia en la liberalitat amb què ens adrecem a sant Fèlix a l'hora de cantar els goigs. Res d'encarcarats tractaments, potser en la senzillesa de parlar al sant pel seu nom: «Feu Fèlix vostra favor...» hi ha una veritable definició de l'esperit obert que es patentitza any darrera any en donar acollida a tants penedesencs i catalans que omplen els nostres carrers i places participant de l'autèntica joia de la festa, parents i amics que tornen a trobar parada la taula grassa de la millor festa, els portentosos dominis del rostit.

A remarcar l'evolució positiva del ball de gralles des de que l'any passat s'organitzaren uns cursets per a ensenyar els diversos tipus de músiques i com ballar-les, enguany no s'ha fet i ja veurem com van les coses. Però, sobretot, un dels espectacles més saborosos de la darrera Festa Major fou la mostra folklòrica, recordeu que hi havia l'Esbart de Sant Martí Sarroca, un grup del País Valencià i un altre de les Illes, tots els que hi érem vàrem poder gaudir d'una festa plena d'intensitat i força creativa, extraordinàriament rica i participativa en tots els seus elements. Allí era possible identificar-se amb les arrels populars de la dansa com a festa i, en aquest aspecte, els grups valencià i illenc no eren tan bons balladors com estudiosos de tots aquests motius del folklore.

Ningú podrà negar que Vilafranca seria el marc ideal per a realitzar anualment una mostra folklòrica dels Països Catalans, una mena de petit festival que acollís tants grups que arreu de les nostres terres treballen els més variats aspectes de les tradicions que ens són pròpies. Una gran trobada cultural en l'ambientació incomparable del conjunt de la nostra Festa Major. És clar que tot això caldria complementar-ho amb alguna exposició, xerrades i diades d'estudi obertes a tots els interessats en aspectes de la nostra rica cultura popular. Aquesta part d'estudi i intercanvi de coneixements i opinions caldria portar-la a terme els dies immediatament anteriors al 29 d'agost. Talment com aquest dissabte se celebra una jornada d'estudi sobre els Falcons dins dels treballs del Congrés de Cultura Tradicional i Popular. Demà la tronada de les dotze tornarà a obrir tot un any per a comentar tants aspectes d'aquests dies de joia. 

Bona Festa Major!