Diu l'aforisme llatí de Caio Titus al senat romà "verba volant, scripta manent", és a dir: les paraules volen i allò que està escrit roman. No sols es manté el que està escrit sinó que sovint, com passa amb els llibres propis, van pel món i un no sap mai, com a fills que són, si et donaran alegries o disgustos, tot i que la major part de les vegades passen desapercebuts. Aquesta és la crònica d'un llibre que ara m'ha donat una gran alegria.
Vaig conèixer en Llorenç Soldevila possiblement el 1995 -o potser abans si, com em penso, encara hi era la Montserrat Gillué que ens va deixar el 1994- en una commemoració verdagueriana quan amb el grup dels més grans de Sant Elies vam portar a terme durant tot un dia una ruta verdagueriana que, si no vaig errat, vam iniciar a Folgueroles, vam continuar per Vic i vam cloure al santuari de Gleva, a la comarca d'Osona. Soldevila era l'artífex d'aquesta ruta literària i va ser qui ens va acompanyar tot fent les explicacions. Pocs anys després va venir a Vilafranca a fer una conferència organitzada per Òmnium Cultural de l'Alt Penedès.
Aquesta coneixença va fer que quan, entrat ja el nou segle, va començar a tirar endavant el projecte de la geografia literària dels Països Catalans vam refer aquella relació, especialment pel fet que les comarques barcelonines van ser les que van ocupar el primer volum. Ens vam veure en alguna ocasió tot tombant pels indrets de la vila, em va trucar algunes vegades, a més de consultes de correu electrònic. El resultat el va presentar en un acte, organitzat igualment per Òmnium, era el volum inicial d'una iniciativa sense precedents que el mateix Llorenç qualificava de bogeria impossible, però que finalment ha esdevingut una realitat completa el gener d'aquest 2024 amb un total de dotze volums i una pàgina web -endrets.cat- que encara li dona més difusió.
Encara recordo que amb motiu d'haver fet realitzar l'amic Joan Cercó del restaurant Sant Jordi Ca la Katy de Sant Martí Sarroca un càntir específic per a mantenir en fresc una ampolla d'aigua, vaig contactar amb en Llorenç i ens va acompanyar al Museu del Càntir d'Argentona on ell residia i on vam fer lliurament d'un exemplar d'aquest estri tan popular en la tradició catalana, crec que era l'any 2006.
D'esquerra a dreta: Llorenç Soldevila, Joan Solé Bordes, Joan Cercó, Katy Gallego i Maria Teresa Gil, al mig el càntir que ingressava al museu d'Argentona
En un d'aquests encontres en Llorenç em va comentar que estava treballant en els darrers volums, un d'ells, com és preceptiu, dedicat a Andorra i va ser llavors que li vaig comentar l'existència del llibre del meu pare: Joan Soler Torner "Mossèn Bordes a la Massana (Gairebé dos metres de capellà poc conegut)" que Nord Andorrà li havia publicat el 1993. Persona amatent a tota mena d'obres literàries, en Llorenç me'n va demanar un exemplar i pocs mesos més tard em va comentar que l'obra era ben interessant i que havia incorporat un parell de fragments al volum 11, l'andorrà, en la visita a la Massana.
El volum, que finalment veig que ha acabat aconseguint el suport del Govern d'Andorra, va tenir problemes de finançament i va quedar aturat. Si parlava amb en Llorenç preguntava pel tema i em deia que esperava que l'edició s'engresqués aviat i que es fes la presentació al Principat, però fins i tot va veure la llum el volum 12 dedicat als universos literaris i l'andorrà restava en l'oblit. Era un tema que em recava, em disgustava perquè d'aquest tema no havia dit res al pare, l'autor del treball sobre l'oncle capellà. Volia donar-li una sorpresa tot i que tenia la certesa que no m'hauria autoritzat a inserir els fragments en el volum d'en Soldevila amb l'excusa que tot allò eren bestieses però, coneixent-lo com el coneixia, sabia igualment que si el llibre veia la llum sense alguns fragments del seu treball s'emprenyaria i asseguraria que l'apartat dedicat a la parròquia de la Massana quedava molt incomplet. Sigui d'una o altra manera, m'estranya que a hores d'ara el pare no hagi vingut alguna nit a estirar-me els peus al llit, tal com assegurava l'àvia Enriqueta que feien els morts quan estaven emprenyats amb algú d'aquest món.
Aquesta era la situació quan el 2019 el pare ens va deixar. Va marxar d'aquest món sense saber que la seva prosa, entre la literatura, la prosa costumista i la recerca d'història local, acabaria formant part d'un volum al costat d'importants escriptors de la literatura catalana. Poc després, el 2022, de forma sobtada, també ens va deixar Llorenç Soldevila i va ser llavors que vaig perdre l'esperança de veure el llibre fet realitat. Era el darrer volum de la sèrie, però no es tractava d'un treball d'èxit editorial, de manera que si no hi havia una empenta decidia en l'àmbit institucional o entre els col·laboradors més directes d'en Soldevila, el segell editorial Pòrtic del grup 62, o sigui Planeta, oblidaria l'original en el fons d'algun calaix.
El 2023 vaig fer alguna cerca a internet que em va indicar que el volum 11 dedicat a Andorra continuava pendent, de manera que vaig perdre l'esperança que el tema acabés tirant endavant. Pel que sembla, però, l'equip de col·laboradors més directes d'en Llorenç -el d'endrets.cat- hi va insistir, a la vegada que s'ha compromès a mantenir i renovar el portal web. El primer resultat ha estat que el gener del 2024 ha vist la llum el dedicat a Andorra.
Sense saber-ne res més, vaig descobrir el volum en una llibreria el 15 de juny d'aquest 2024. A la pàgina 81, a la referència a l'església de Sant Iscle, s'esmenta la biografia novel·lada escrita per Joan Soler Torner, el meu pare, amb les dades de naixement (equivocada, diu 1925 i va ser el 1926) i a la pàgina 82 es reprodueixen dos fragments del llibre del pare i s'esmenta la labor de mossèn Bordes reconeguda amb una placa a la plaça de la Ciutadania, a la Massana.
Per a mi el llibre és ara, finalment, un doble homenatge al meu amic Llorenç Soldevila i Balart i al meu pare, Joan Soler Torner, dues persones que malauradament ja no són entre nosaltres i no ho podran veure, o qui sap sí, allí on sigui el seu esperit, ho celebraran, en el cas del pare, rondinant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada