Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1799- 1800

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1799 (Vol. 2.523). Foli 106r a 109v. 4 de juliol de 1799.

Pere Mas, organista i Anisnia(?) Mas* Totosaus, conjugues de l’Arboç, hereus de confiança de Manuel Amat, prevere, rector de Sant Pere de Mager, a la Llacuna. Inventari dels bens a la rectoria: cuina amb estris, pastador, cambres i sales de la rectoria amb 7 parells de llits de posts i bancs, estris, roba; cambra de la rectoria amb un calaix amb roba; cambra rectoral amb una caixeta amb roba litúrgica, un bagul, un escriptori amb roba i coberteria, estris, ampolles i cansalada. Mérs una casa a l’Arboç al carrer de la Plateria. Més 3 crèdits i censals.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1799. (Vol. 2-524). Foli 17r a 26r. 23 de novembre de 1799.

Mariana Ferrer Gra, vídua del doctor en Dret Vicens Ferrer Coll, regidor perpetu de Vilafranca i que fou batlle reial d’Igualada. Inventari d’una casa al carrer de la Font, abans del Sant Esperit. A l’entrada una pica i un pou i una jàssena de roure; celler amb una bota gra; celler petit de sota l’escala per posar vinagre; estable amb un matxo de valor 12 dobles¹ i estris; botiga de grans amb cereals; pastador amb pastera de tomba; l’estudi que don a l’escala amb un llit de posts i bancs, un armari amb vaixella; altre aposento immediat a l’estudi amb gerres, càntirs, diferents llibres de notes i papers; sala amb 12 quadres, dues arquilles, escaparates, bufets, 14 cadires de vaqueta de Moscovia i un rellotge; cambra que dona a dita sala amb un llit de peu de gall, roba, quadres, una creu, mirall, cadires i calaixera amb roba; estrado que treu balcó al carrer, un salamó² gran de cristall, dos miralls, sis cornucòpies, 4 quadres, uns «arrimaderos», dues sanefes, 12 cadires grans, 12 cadires petites blaves amb perfils de colnadura(?), una tauleta, vidrieres; cambra principal que treu balcó al carrer amb quadres, quatre cornucòpies, vuit cadires, «arrimaderos», sanefes, vidrieres, roba, una piqueta amb una imatge de la concepció, de plata; cuina amb estris i dues xocolateres amb els seus molinets, dos morters, un de pedra i l’altre de fusta, cadires, armari a la cuina amb vaixella; cambra que porta al corredor i el jardí amb 9 quadres, 10 cadires, un «Niño Jesús» vestit, taula, roba,plats i olles, vaixella, matalassos i coixins; acmbra immediata amb un salonet amb llit de peu de gall, roba, una arquimesa³ amb papers de la casa i heretat, 8 cadires i un rellotge e vidre. La casa té un portal major que obre al carrer de la Font. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de les Clotes, Mas Rabassa, lo Rec de la Font, el Camí de les Cabanyes. Més una quadre i heretat del Mas de les Garrigues, a la quadra de Viladellops, terme de Sant Miquel d’Olèrdola que afronta amb el Camp Paredat entre la Serra entre Esplugas i la Cana de la Figuera fins a la Carretera i el Torrent de la Vinya i Coma de la Ollera, també afronta amb terres de la casa de Ferreny del Sepulcre. Més una peça de terra a Sant Miquel d’Olèrdola, a la quadra de Viladellops, partida dita de les Vinyes. Al celler de la casa del Mas de les Garrigues dos cups, estris, 30 botes de 7 càrr., i 6 de mitja càrrega; a l’habitació de la difunta una taula, un banc, quadres i un armari amb vaixella, cuina amb estris i plats, olles i vaixella; cambra principal amb llit de peu de gall, 12 cadires, roba, 12 quadres, un mirall i estampes; altra cambra amb un llit de peu de gall i 6 cadires; a l’estudi una taula, una dotzena de llibres, sis cadires, dos quadres, 6 estampes; altra cambra al segon pis amb llit de peu de gall; una capella de Sant Francesc de Paula i Sant Pere Màrtir amb altar, sagrari de fusta i una relíquia de Santa Teresa, faristol, candelero, missal, canadelles i campaneta. Més un ramat de cabres.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1800. Foli 27v a 28v. 6 de gener de 1800.

Francesca Pujol Girona, vídua de Joan Pujol, teixidor de Vilafranca. Inventari d’una casa a la plaça de l’Oli amb un teler, un torn, cuin amb tauleta de fusta, banc respatller, plats, olles i una pastera.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

1 Moneda antiga, d'or o de plata, que tenia diferents valors segons les èpoques i regions; cast. dobla. En el segle XVIII una dobla senzilla equivalia a cinc lliures i mitja. (Alcover Moll)

2 Canelobre sense peu, amb molts de braços per a posar-hi els llums, que penja al sostre per a il·luminar una església o una sala. (Alcover Moll)

3  Moble compost d'una taula i un cos superior amb molts de calaixets o enfonys per tenir-hi papers i coses valuoses. (Alcover Moll)

Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1796- 1798

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1796. Foli 17r a 23v. 1 de febrer de 1796.

Maria Rosa Vallès* Marrugat, vídua de Cristòfol Vallès, pagès i caslà del lloc de Sant Cristòfol de la Granada. Inventari de la casa del carrer dit de Baix a la Granada, amb entrada amb una post, un feix de llenya i estris, entre ells una massa d’estellar llenya, sense cèrcols; estable amb estris; cuina vella amb escó, calderes d’aram i altres estris; menjador amb una taula llarga de 20 pams de llargada, una post que serveix de banc llevadís, plats, quadres i una pedra de moldre sal; cuina nova amb estris, xocolatera i dos bancs respatllers; celler amb 4 botes de 7 càrreg.; botiga de grans amb cereals; sala amb rellotge de quarts i hores i campanes de coure, roba, caixa de fusta, cornucòpies i quadres; cambra nova de la casa amb un llit de noguer fet a l’antiga, de mig pilars, un armari amb els papers de la casa, una caixa amb coberts de plata i monedes, quadres, mirall, marededeu del Roser, de fusta; altra cambra immediata a la cambra nova amb llit de posts i bancs i roba; cambra immediata a la sala, amb llit de fusta amb mig pilars, roba, una rodella de cànem, cadira; cambra immediata a l’anterior, amb llit de posts i bancs i roba; salador; golfa; celler de fora de la casa amb 17 botes de 7 càrr.; galliner amb 12 gallines i el seu gall; la casa dita Casa Gran afronta amb la rectoria. Més un corral de bestiar amb pallissa, porxo i trull destruït, a la partida de Calandraix. Més diverses peces de terra al terme de la Granada, aa les partides dels Pujols, de Bobaria dita la Parellada que afronta amb el camí de Vilafranca a Sant Sadurní, a la partida del Camp del Salze que afronta amb el camí ral que va a Sant Sadurní, a la partida del Pont de la Torre, altra que afronta amb el camí ral, altra a la partida de las Bonatas i la Morera, altra a la partida del Camp del Siraret, altra a la partida del Camp Gran, altra a les Feixas. Més jornals de bosc amb corral. Més una altra peça de terra amb bosc. Més una peça de terra a la partida dels Cortois, a Avinyonet.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1796. Foli 41v a 44v. 4 de gener de 1796.

Teresa Via Rosell, vídua de Salvador Via, pagès de Vilafranca. Inventari d’una casa al c/ dels Ferrers amb cuina amb estris i coberts i una taula mitjana; estable amb un matxo, un ruc i estris; celler amb tres botes de 7 càrr.; botiga de grans amb cereals; cambra amb llit de posts i bancs, taula, cadira, armaris i roba; saleta amb tres caixes, llit de posts i bancs i roba; cambra del segon pis amb lit de posts i bancs, roba, dues caixes i un salador. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de l’Oliverar, de lo Viver, de Sagol, de lo Munt de Sant Jaume i a l’heretat de Josepa Escofet Llaurador.

* * * * *

Notari Jaume Abreu, 1796. Foli 49v a 50v. 26 d’abril de 1896.

Josep Carbonell i Joan Carbonell, pagesos de Sant Miquel d’Olèrdola, fills del difunt Joan Carbonell. Inventari d’una casa a Sant Miquel d’Olèrdola. Dues caixes de fusta amb roba, eines i dues botes de 7 càrr. Més una casa amb horta a Santa Margarida. Més una peça de terra a Montserrat de l’Almúnia. Més una peça de terra al terme de Sant Miquel d’Olèrdola a la partida de Santa Digna o de Promeal.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1796. Foli 143v a 145r. 4 de novembre de 1796.

Cristòfol Ràfols i Mestre, menor, pagès, dit dels Caus, a Sant Pere d’Avinyonet, casat amb Francesca Soler Nn de la quadra de Cunit, terme de Cubelles. Inventari de la casa a la quadra de Cunit, carrer d’en Junnaller(?). Més una peça de terra al terme de Cunit, a la partida del Fondo d’en Rossell. Més una peça de terra al terme de Cubelles.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1796. Foli 3^r a 4v. 28 de desembre de 1796.

Bonaventura Vidal Busquets, de Cambra de la Reial Audiència de Barcelona, hereu de Pere Màrtir Vidal Cerdà, regidor perpetu que fou de Vilafranca. Inventari dels bens propis de la que fou la seva mare, Maria Rosa Vidal Busquets al carrer dels Ferrers de Vilafranc, amb taula i armari amb raimes de paper blanc i tinter; celler amb 8 botes de 7 càrr.; botiga de grans amb estris; cap d’escala; menjador amb taula rodona i sis cadires; cambra del darrere amb llit de posts i bancs i roba, sis cadires i taula; cuina amb estris is is cadires; sala amb mirall, sis cornucòpies, quadres, trenta cadires i "arrimadero" i una calaixera amb roba; cambra on morí amb llit de capçalera pintada, escriptori amb calaixos amb monedes i roba; segon pis amb la cambra de davant amb llit amb transpontins, roba, escriptori de Mn. Anton amb algun llibre de poc valor; cambra pujant de l’escala amb llit de pots i bancs i roba; rebost; cambra de les criades; golfa amb cofre gran i roba. Més peces de terra a Vilafranca a les partides de les Figueretes, la Pelegrina, las Bleda, el Bordellet, de Sant Pau i de Santa Digna.

* * * * *

1797 No hi ha inventaris.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1798. Foli 63^r a 68r. 22 de març de 1798.

Teresa Malla Vennich, vídua deixada de Josep Malla, sastre de la vila de l’Arboç, amb el fill Josep Malla, sastre. Inventari d’una casa a l’Arboç al C/ dels Micens(?) amb botga amb taulells de fusta, peces d’indianes amples noves, tres peces d’indianes, peces de mocadors de cotó, de vions nous, de tela, de mocadors nous, de cintes encarnades, de tafetans, de draps, de seda, d’estam, de llana, de fil, d’escarlatina, mitges d’estam, boixets, palillos de fusta, raimes de diversos papers, collarets, rosareis, cordons, borles i altres, capseta de balances, tisores, gorres de cop...; rebotiga amb roba i una grossa de taps de suro; cellet amb 4 botes de 7 càrr.; estable amb un burro i estris; corral amb mitja dotzena de gallines; menjador amb taula i dos bancs, un am respatller i l’altre llis, cadires, sacs de farina, estris de cuina, plats i olles; eixida amb torretes; cuina amb estris; sala de la casa amb taulell de sastre i roba; cambra immediata al taulell de sastre amb calaixos, vetllador, roba; cambra dels joves; cambra del mig amb llit de posts i bancs i roba; altra cambra amb llit i roba: la casa té dos portals oberts al carrer dels Micers. Més diverses peces de terra al terme de l’Arboç al Camí de Papiol, a la partida de lo Prat, a la de la Riera, a la d’en Guineu, i a la de la Muntana. Més hort i pallissa clos de parets al carrer d’en Boleda.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

Record de Joan Bosch Planas

Reelaboració del text publicat al "3 de Vuit" el passat 23 de gener.

L’insospitat i dissortat traspàs de l’amic Joan —nascut a Vilafranca el 1951— el passat 15 de gener, m’ha portat records de dècades d’iniciatives i treballs compartits des d’un temps, a les darreries de la dècada dels vuitanta, que posàvem en solfa les mancances culturals de la nostra Vilafranca, sovint derivades de les institucions, en algun cas amb polítiques erràtiques o clarament esbiaixades, un paisatge que té ben poc a veure amb l’actual en especial des de la desaparició de Caixa Penedès i els profunds canvis que, entre altres, van acabar fent del Museu de Vilafranca l’actual Vinseum.

El Joan, sempre perfeccionista i exigent, havia passat per la música i era un pintor ben reconegut amb periòdiques exposicions de paisatge i també figura. El seu esperit lliure, però, volia cercar altres camins, de manera que va estudiar i catalogar les obres d’art de la Casa de la Vila en un volum que va costat de publicar. D’aquí va néixer la col·lecció Vilatana que, comptant amb algun mecenatge remarcable, va editar el seu estudi sobre el pintor Clausells, alguns clàssics vilafranquins —Manuel Trens, F. De P. Bové, P. Bohigas...— i treballs sobre cultura popular. Després de la reeixida recuperació de la Moixiganga, Bosch va intentar reincorporar el Ball de Moros i Cristians al seguici de la Festa Major i va escriure i publicar cròniques de la Vilafranca del nostre temps, fins a acabar en la col·lecció Cercavila de contes infantils. Tot plegat molta i bona feina de la que encara parlàvem sovint, moltes vegades per telèfon perquè la salut no li permetia sortir gaire.

En Joan va ser sempre home de neguits i va buscar nous camins en publicacions penedesenques, però també de l’àmbit llatinoamericà i col·laboracions amb institucions universitàries d’aquells espais, especialment peruans i de la República Dominicana, i encara volums de prosa, bàsicament contes, i finalment poesia amb creacions ben reeixides, i encara algun projecte més que espero que no acabi en l’oblit. No van ser iniciatives fàcils, la cultura no sempre té el reconeixement que potser es mereix, han passat els anys, el món ha canviat molt i les coses són ara molt més diverses, però el Joan continuava creient en la vida com un art al qual cal donar reconeixement si es vol que la cultura progressi. Descansi en pau.

Un document argumental de les celebracions franquistes del 21 de gener

Després d’haver bombardejat els dies abans l’entorn de la carretera de Barcelona a València, fins el punt que moltes famílies que no havien marxat de la vila però tenien alguna peça de terra amb una caseta de pagès hi van anar a fer nit, la tarda del 21 de gener de 1939 els soldats de les anomenades «Brigadas navarras», cos en bona part format per marroquins, va entrar a la vila procedent de Tarragona i sense trobar-hi cap mena de resistència ni oposició.

Des de llavors el règim franquista va voler celebrar aquesta data —la «liberación de la villa»— cada any, però calia vestir el tema i argumentar-lo. Cercant un altre tema, a la carpeta «Dictàmens de la Comissió de Governació i propostes dels Srs. Regidors. 1894-1940» de l’Arxiu Municipal de Vilafranca servat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, hem localitzat aquest text mecanografiat que, certament, és una mostra —de redactat fins i tot amb tonalitats de dramatisme literari— del pensament i el discurs d’aquell moment, el dels guanyadors de la guerra. El text s’ho val i així decidim reproduir-lo justament aquests dies que n'ha fet 87 anys.

Comisión gestora de Villafranca del Panadés. Comisión de Gobierno. 1939.

En virtud de haber sido liberada nuestra Villafranca por nuestro siempre Glorioso Ejército Nacional, dirigido por la mano maestra de nuestro invicto Caudillo, de la que la fiera rojo-separatista había implantado el terror a nuestro Pueblo, sobre todo en las casas de orden durante treinta meses consecutivos, pregonando la canalla marxista unas libertades que solo consistían en afusilar a los que no pensaban como ellos, a robar a mansalva, a perseguir a las familias que los rojos consideraban que no eran de los suyos, incluso hasta en las casas adonde se les había asesinado alguno de sus seres más queridos (hermanos nuestros muertos por Dios y por España) nos encontramos que de repente un buen día se nos devuelve la emoción, la alegría hacia a nuestros hogares, hacia nuestras casas y eran nuestros soldados, los soldaditos de España que al entrar en nuestro Pueblo se les abrazaba, eran nuestras Madres, nuestras Esposas, nuestros Hijos que con lágrimas en los ojos se les veía que estaban comprimidas por el terror, llorando, riendo como locas de alegría, pensando seguros de que ya se había terminado, de que ya había llegado la paz, esta era de paz y tranquilidad, de libertad, pero esta libertad bien entendida que los buenos Españoles que nos sale de nuestras conciencias y de nuestros corazones, este día era el Glorioso 21 de Enero del año 1939, por lo que la Comisión de Gobernación tiene a bien proponer a la Comisión Gestora Municipal para su aprobación lo siguiente:

1º.— Declarar fiesta Oficial a perpetuidad el día 21 de Enero del año de 1939, [el día 21 de enero de cada año]..

2º.— Que la calle del General Riego se denomine calle de 21 de Enero de 1939.

FESTEJOS

1º.— Por la mañana la Banda de Villafranca dará a las nueve de la mañana un recorrido por las calles de costumbre

2º.— A las 11 de la mañana misa de campaña en la Plaza del Generalísimo Franco invitando a todas las Autoridades Jerarquías de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Militares, Civiles y Eclesiásticas y pedir al mismo tiempo tanto a Falange como al Ejército si puede haber un desfile después de la misa, invitar en un vermut de honor a las Autoridades y que la Banda dé un concierto en las ramblas hasta la una.

3º.—Llamar a los presidentes o delegados de las casas de Beneficencia para que hagan una comida extraordinaria, subvencionados en parte por el Ayuntamiento.

4º.—A las tres en punto, hora en que entraron las Gloriosas Fuerzas del Ejército Libertador, disparar en las Ramblas una fortísima tronada conmemorativa de aquel Glorioso Momento, seguidamente concierto en las Ramblas por la Banda hasta las cinco de la tarde y repique general de campanas.

5º.— Interesarse acerca de las Sociedades Recreativas celebran bailes y festejos populares.

6ª.— Invitar al vecindario a que engalanen los balcones.

No obstante la Comisión Gestora Municipal acordará lo que crea más procedente.

Villafranca del Panadés a 28 de Diciembre de 1939.

Año de la Victoria

Aurelio Andrés, Pedro Mitjans

Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1794- 1795

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1794. (Vol. 2.518) Foli 71r a 73v. 20 d’abril de 1794.

Teresa Raventós* Borrell, muller de Jaume Raventós, pagès de l’Arboç. Inventari dels bens de l’oncle de la Teresa, Joan Borrell, mort i ella n’era l’hereva. Inventari d’una casa al c/ de la Platanea(?) amb entrada amb dos telers de teixidor i estris; celler amb dues botes de 5 càrr. I estris; cuina amb estris; eixida amb estris; sala amb una taula amb banc respatller; cambra prop de la sala amb un llit de posts i bancs, cadira, quadres i roba; cambra prop de la golfa amb llit de posts i bancs; golfa amb estris. Més una peça de terra a l’Arboç a la partida de Santa Llúcia. Més un crèdit al seu càrrec.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1794. Foli 91r a 92v. 12 de juny de 1794.

Mariia Sans Cuscó, vídua de Pau Sans, pagès de Vilafranca. Inventari de la casa habitació amb 5 botes de les que sols una és de 7 càrr., i estris; cuina amb estris; corral amb dues gallines i 10 pollets; cambra del darrere amb llit de posts i bancs i roba; altra cambra amb llit de posts i bancs, roba, caixes i estris. Més una peça de terra a Sant Pere Molanta. Més una peça de terra a la Granada.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1794. Foli 108r a 109v.

Antònia Barris Peixó, vídua de Josep Barris, pagès de Sant Quintí de Mediona. Inventari d’una casa al c/ Montserrat de Sant Quintí amb entrada amb estris i un torn de filar lana; celler amb 3 botes de les quals dues són de 4 càrr.; cuina amb taula de fusta, banc respatller i estris; una cambra amb tres caixes amb roba i dos llites de posts i bancs i dos quadres. Més una peça de terra de l’heretat Figueres.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1794. Foli 134r a 142r. 25 d’agost de 1794.

Caterina Marrugat Urgellès, vídua de Joan Marrugat, adroguer i candeler de la vila de l’Arboç. Inventari d’una casa al c/ Major de l’Arboç, que afronta amb el carrer que no passa i el carrer Sant Julià. Entrada amb estris; estable amb dos matxos; botiga d’adroguer amb caixes, una sitja petita amb mestall, capsetes, pots de vidre, sacs d’arròs, un taulell amb calaixos i altres estris; celler amb quatre botes de 7 càrr.; una cambreta («quartet») del mosso a mitja escala amb llit de posts i bancs; sala amb taula i quatre cadires, 13 cadires grans, 8 quadres, un armari amb vaixella; cuina amb estris i una torradora per torrar ametlles; menjadoret amb una taula mitjana, un banc respatller, un armari, plats i olles; un pastador amb pastera de tomba; cambra de la criada amb llit de posts i bancs; cambra del cap de l’escala amb «un llit de camilla a la vellúria usat», dues caixes buides, quatre cadires, cortines i dos quadres; corredor amb una caixa petita, tres quadres i dues cadires; cambra de més avall amb un llit de posts i bancs, quadre i vuit cadires, dues tauletes; altra cambra que dona a la sala amb llit de posts i bancs, dues caixes i roba; cambra que dona al carrer amb 12 cadires i un escriptori amb roba, quadre, un llit de pilars, imatges, un armarti amb roba i coberts; golfa amb «molts trastos inútils»; rebostet amb plats i olles; botiga de grans amb cereals; celler gran amb corral al c/ Sant Julià amb 9 botes de 7 càrr., i un cup; al carrer de les Pallisses una pallissa; al carrer de les Cases Noves un celler amb un cup i 16 botes de 7 càrr. Més diverses peces de terra de les quals tres afronten al Camí Ral, una afronta al Camí Moliner, una afronta amb el Camí a Vilanova, dues amb el Camí que va a Banyeres, una amb el camí que va a Lleger i el que va de Santa Oliva a Vilafranca, una amb el camí que va de l’Arboç a Torrelles (Torrelletes?) i lo camí de Lleger («Llagé»), altra a la partida del Camp de la Torre, altre a la partida del camí Xic, amb una casa i sínia que afronta amb cases de la platja. Més 21 crèdits al seu favor. Més tres deutes al seu càrrec.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1794. Foli 174r a 176r. 26 d’octubre de 1794.

Magdalena Moreig Miró, vídua de Jaume Moreig, fuster de Vilafranca. Inventari d’una casa al carrer dels Ferrers amb entrada de botiga amb tres bancs de fusta, cavalls de fuster, armari amb eines, quatre congrenys, dues calaixeres, un escriptori, pots i eines; casa habitació amb cuina amb plats, olles i coberts; cambra on morí amb llit tornejat i capçalera pintada, vuit cadires i roba; cambra de la casa amb un llit espenyat amb posts i capçalera pintada, un quadre i una tauleta; tres vidrieres de vidres xics i dos bastiments nous de fusta.

* * * * *

Notari Jaume Abreu, 1795 (Vol. 2.520). Foli 6v a 8v. 15 de desembre de 1795.

Salvador Gassó Figueras, pagès de la quadra de Torregassa, terme de Sant Jaume dels Domenys, ereu del seu germà Joan Gassó Figueras. Inventari d’una casa amb baluard amb un pou i un trull oer a les olives; cambra on morí amb llit de posts i bancs, una caixa, una cadira i roba, una caixeta de fadrí amb pany i clau i dins els papers de la casa; golfa amb trompes de l’oficina de fer aiguardent, una caldera d’aram usada, una taula, un escó, plats i olles; salador. Més jornals de terra a les partides del Camp d’en Guina de l’Arengada i d’en Sogas. Més una peça de terra a la partida de la Margenada. Més una peça de terra a la partida de l’Oliverà Vell i altres pecese de terra a les partides de la Pineda, la pallissa, los Poeis al terme de Marmellà i Montmell, la Cogullada a Marmellà, los Vinyets, lo Ort (sic) i la Censada.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

1926, l’any que va definir la cultura del Penedès

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" el 2 de gener del 2026.

.-La I Exposició d’Art del Penedès fou la base del Museu de Vilafranca.

.-50 artistes del moment hi van presentar pintura, escultura i orfebreria.

.-227 peces d’art antic es van catalogar i exposar.

.-Es van inventariar un centenar de llibres i publicacions periòdiques.

J. Solé Bordes/Vilafranca

Tot i que aquest 2026 serà any d’aniversaris -entre altres 425 de la canonització de sant Ramon de Penyafort i 250 del patronatge de sant Fèlix- cap tan específic i destacat com el centenari de la I Exposició d’Art del Penedès. Diverses entitats penedesenques preparen activitats commemoratives per a recordar una celebració que va marcar i definir no sols la identitat unitària de les tres comarques penedesenques, sinó també les perspectives culturals que encara ara continuen definint la identitat penedesenca. La creació del Museu de Vilafranca -l’actual Vinseum- i del seu arxiu bibliogràfic en va ser una de les conseqüències, com ho seria el 1977 la constitució de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Els primers precedents del tema se situen el 1919 en plena Mancomunitat de Catalunya quan un jove sacerdot de 27 anys, Manuel Trens -mossèn Trens per als vilafranquins, el doctor Trens per a tots els altres- crea la revista mensual «Penedès» que treballa per promoure la identitat comarcal, fins al punt que s’anuncia amb quatre redaccions: a Vilafranca amb el poeta Roman de Saavedra al capdavant; Vilanova, a mà de l’artista E. C. Ricart; el Vendrell amb els Ramon de la impremta; i Sitges a càrrec del jove Josep Carbonell. Publicació de cultura de primera línia, «Penedès» va reivindicar i estudiar els aspectes d’identitat penedesenca, començant per la grafia del topònim tal com l’escrivim ara, i tot i que comptava amb una nòmina de col·laboradors de primera línia va deixar de publicar-se el 1922.

Les coses estaven canviant, el 1923 va arribar la dictadura de Primo de Rivera i el 1925 va desaparèixer una Mancomunitat de Catalunya que el general ja havia escapçat. Calia plantejar els temes propis des d’altres àmbits i Francesc Cambó va insistir que l’estratègia havia de ser promoure el treball i l’esforç cultural i no la protesta ni la confrontació. Potser és aquest plantejament el que explica la florida cultural d’ara fa cent anys. Aquell 1926 un jove Pere Mas i Perera va fer possible la publicació quinzenal «Gaseta de Vilafranca», de ben notable volada cultural, el mateix any que mossèn Trens va fer possible els «Quaderns Mensuals d’Acció», suplement del setmanari catòlic vilafranquí «Acció».

La Festa Major del 1926

Sobre la base de l’empenta de Manuel Trens es promou l’anomenada I Exposició d’Art del Penedès, celebrada durant els dies de la Festa Major al palau del Marquès d’Alfarràs, llavors ja col·legi de Sant Ramon. Els diversos espais del centre acullen tres exposicions, una d’art antic que comissaria mossèn Trens, altra d’art contemporani a càrrec del pintor Joaquim Mir i una mostra bibliogràfica que prepara Pere Bohigas. El catàleg complet dona bona perspectiva del pes específic de la mostra que en l’apartat d’art modern constitueix un excel·lent retrat del moment creatiu al Penedès: cinquanta artistes d’onze poblacions amb un total de 164 obres de pintura, escultura, orfebreria, projectes arquitectònics i puntes de coixí, amb noms com Alfred Sisquella, Pere Jou, Mas i Fondevila, Miquel Utrillo, Alexandre de Cabanyes, Enric C. Ricart, Josep F. Ràfols, Martí Torrents o Josep Rovira, a més de l’esmentat Joaquim Mir.

La mostra d’art antic, però, és encara d’una rellevància més significada, en especial si tenim en compte que algunes d’aquestes obres desapareixerien definitivament durant la guerra civil (1936- 1939). Es tracta d’un veritable catàleg del patrimoni artístic exclusivament de Vilafranca i el seu entorn, 227 peces que van de destrals prehistòriques fins a un retaule gòtic, pintura, escultura, orfebreria, joies bibliogràfiques, mobiliari i fins i tot peces de roba; un patrimoni que en la seva pràctica totalitat era en mans de particulars o institucions religioses. La voluntat d’aplegar aquest conjunt era indirectament la de crear un museu de Vilafranca, una iniciativa que finalment no quallaria fins al 1934. També anava per aquest camí l’exposició bibliogràfica, va mostrar una setantena de llibres i fulletons, tots ells de referència vilafranquina, des de 1677 fins al 1915, a més de 34 capçaleres de publicacions periòdiques vilafranquines, prop d’una trentena de goigs i diversos gravats, així com els boixos de la impremta Alagret, un patrimoni que seria la base de l’Arxiu Bibliogràfic Pere Regull del Museu de Vilafranca, avui Centre de Documentació Vinseum.

Conferències i música

Hi va haver concerts a càrrec de Francesca Bové i de Pau Casals- Benvingut Socies i balls de l’esbart del Foment Sardanista Vilafranquí, així com un àpat dedicat als expositors. A la vegada, la biblioteca del col·legi va acollir diverses conferències, la inaugural del doctor Josep Estalella va proposar la creació d’un centre d’estudis penedesencs i va dibuixar el programa d’estudis; la de Jaume Valero Ribas va definir la identitat geogràfica comarcal penedesenca, una perspectiva que havia de reblar Francesc Pujols qui defensava que el Penedès començava a Martorell, però el filòsof martorellenc va patir un oblit i no es va presentar.

Mossèn Trens va pronunciar una conferència sobre la producció artística adreçada a promoure a Vilafranca una escola d’arts i oficis sota la direcció de l’artista gironí Jaume Busquets, però va ser en aquest punt on es va acabar enredant la troca. El suport econòmic de la iniciativa sembla que va tenir com a pilars fonamentals Emili Berger i el metge Ricard Fortuny, ambdós de famílies de l’entorn vinícola vilafranquí, mentre per enlloc no aparegué l’Ajuntament vilafranquí que llavors encapçalava Joan Álvarez de Sisternes, de manera que en cap moment es va convidar a les autoritats municipals, la inauguració no va tenir parlaments ni protocol, tampoc la cloenda i no consta l’assistència de cap representant municipal. Va ser l’inici d’una guerra soterrada que acabaria amb la clausura silenciosa de l’Escola d’Arts i Oficis després de poc més d’un any de vida.

Continuïtat fins avui

Però el plantejament exitós de la iniciativa a un Penedès que no havia vist mai una mostra d’aquestes característiques va tenir continuïtat amb la II Exposició al Vendrell el 1929 i una tercera a Vilanova el 1929-1930 que va superar totes les anteriors fins i tot en el dèficit econòmic que va deixar. Potser van ser aquest i els canvis polítics del 1931 els que van impedir la IV exposició anunciada a Sitges. La petjada de la iniciativa, però, va tenir continuïtat, no sols amb la creació del Museu de Vilafranca sinó també mig segle després, el 1977, la constitució d’aquell Institut d’Estudis Penedesencs que el doctor Estalella ja havia proposat en 1926.

Per saber-ne més:

VV.AA. Les Exposicions d’Art del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1926. El Vendrell, 1927. Vilanova i la Geltrú, 1929. IEP. 2012.

Comas i Güell, Montserrat; Socias i Batet, Immaculada; i Solé i Bordes, Joan. De les Exposicions d’Art del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1926. El Vendrell, 1927. Vilanova i la Geltrú, 1929. IEP. 2014.

.

Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1792- 1793

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1792. (Vol. 2.516). Foli 60r a 62r. 4 de març de 1792.

Esteve Farrel, pagès de les Gunyoles, Avinyonet, pel matrimoni amb Francesca Vaqués, vídua en primeres núpcies de Cristòfol Vaqués, pagès de les Gunyoles. Inventari dels bens de Cristòfol Vaqués, a les Gunyoles, al camí que va a les Gunyoles. Entrada i cuina amb estris; cambra amb un llit de posts i bancs i roba. Més una peça de terra dita Corral de Mossenya. Més terres a l’heretat Emmanuela i altra peça de terra a la mateixa heretat.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1792. Foli 77v a 78v. 14 de març de 1792.

Mariano Miquel, pagès de Sant Pere de Riudebitlles amb Antoni Esteva, també pagès de Sant Pere de Riudebitlles, avi dels fills del seu fill Pere Mariano Miquel, casat amb Maria Esteva, nora de Pere Esteva. Inventari de la casa amb un menjador amb plats i olles;M cuina amb estris; celler amb 6 botes, una de 7 càrr., sala amb llit de peu de gall; aposento amb un llit de peu de gall i roba. Més una peça de terra a la Coma Llebrera en terres de Josep Puigdelgoles. Més una peça de terra dita de Serracames (?) en terres de Pere Rius, a Sant Pere de Riudebitlles.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1792. Foli 216r a 220v. 30 de juliol de 1792.

Ignasi Llorens Feliu, forner de Vilafranca, fill de Francesc Llorens, cantirer, difunt. Inventari d’una casa a la plaça de l’Oli que afronta amb el carreró de Penyafort i amb el forn al mateix carreró. Entrada amb quatre cadires i una roda de fer càntirs i quatre càntirs de terrissa; celler amb 6 botes de 7 càrr.; obrador amb dues rodes de cantirer, estris, dotzena i mitja de càntirs vells; al cap d’escala una caixota i un bancot i trastos inútils; sala amb un banc amb respatller, quadres religiosos, caixa amb pany i clau, una guitarra, una mandolina i una llibreta de solfa i dos llibres: Trabajos de Jesús¹ i Instrucció de sacerdots,² altra caixa amb dos cantarets, altra caixa amb papers inútils i algun llibre, una capelleta de Ntra. Sra. de la Concepció, un morter,coberteria, plats i olles; cambra on morí amb cereals, oli, una caixa i roba; cuina amb estris; canbra del davant amb llit de peu de gall i roba, una caixa amb tres o quatre llibres, dues llibretes amb notes, papers i papers de la casa, creus, quadres i estampes, golfa amb roba i estris. Més una caseta al costat d’aquesta. Mésuna peça de terra a Sant Miquel d’Olèrdola a la partida de Santa Digna. Més peces de terra a Sant Miquel d’Olèrdola, a la partioda del Molí d’en Rovira i altra a la mateixa partida. Mésa peces de terra a Vilafranca a les partides de Milió [Melió’], de Barres Estretes i de Puig Ciuró.

* * * * *

Notari Jaume Abreu, 1792. (Vol. 2.516). Foli 236v a 238v. 20 d’agost de 1792.

Pau Cardús, fabricant de paper de Sant Pere de Riudebitlles, vidu de Maria Cardús Monay. Inventari de la casa i molí paperer propietat de la finada Maria que afronta amb el camí que va a Piera. Entrada amb premsa de premsar paper i una tin; celler amb tres botes de 7 càrr.; estança de les piles on es piquen els draps de fer paper amb 4 piles; obra nova amb sis piles i estris; espolsador dels draps amb estris; cuina on habita el masover amb un banc amb respatller; sala amb taula llarga i estris; cuina principal amb estris; cambra de l’escala amb llit de peu de gall, roba i una caixa; mirador amb estris. Més una peçá a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de la Creu Trencada.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1793. (Vol. 2.517). Foli 51v a 53v. 10 de febrer de 1793.

Fèlix Balaguer, teixidor de lli de Vilafranca del Penedès, matrimoni amb Madrona Vidal, filla i hereva de Pere Vidal, difunt. Inventari dels bens de Mariona a la casa der la Parellada amb celler amb dues botes de 7 càrr.; saleta amb pastera, caixa amb roba i estris; cambra amb llit de posts i bancs i roba; cuina amb estris. M´s una peça de terra a la Bleda, partida de les Oliveres d’en Roqueta. Més una peça de terra a la Granada i una altra a Sant Pere Molanta, a la partida de la Creu de l’Embràs.

* * * * *

Notari Jaume Abreu, 1793. Foli 76r a 77v. 22 de març de 1793.

Magí Ferran, espardenyer de Vilafranca que es casa amb Margarida Miret abans muller d’Antoni Miret, pagès de Vilafranca. Inventari dels bens d’Antoni Miret a la seva mort a la casa del c/ de Sant Bernat, amb una entrada amb dues botes de 7 càrr. I eines; cuin amb estris; sala amb llitde posts i bancs; cambra amb llit de posts i bancs i roba; terra amb estris. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Sant Salvador.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1793. Foli 107v a 109v. 14 de març 1793.

Candia Llopart*, vídua de Pere llopart, pagès, fill de Pere Llopart major, pagès de Vilafranca. Inventari d’una casa al c/ de la Fruita amb entrada amb estris; cuina amb estris; cambra de mitja escala amb un llitet; cambra del davant amb llit de posts i bancs i roba; celler amb 3 botes de 6 càrregues i mitja (6’5 c.) i estris. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides del Clot de Ferran i altra «que ocultar no se pot».

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

1 Possiblement es refereix a Fray Tomé de Jesús [Fray Enrique Florez]. Trabajos de Jesús, hi ha edicions des del segle XVII, generalment en quatre volums.

2 Crec que es refereix a Antonio de Molina. Instrucción de Sacerdotes en que se les da doctrina muy importante para conocer la alteza del Sagrado Oficio Sacerdotal. Potser l’edició de Miguel Escribano, Madrid, 1771.