Càritas Interparroquial de Vilafranca, més de mig segle al servei dels més necessitats (V)

 El banc d’aliments

 

Als anys vuitanta, en concret abans de les diades nadalenques de l’any 1984, es comentava ja al Consell Pastoral la necessitat de promoure una campanya contra l’atur centrada en les dates concretes d’advent i Nadal, Quaresma i Pasqua tot demanant donatius per repartir entre els aturats que es trobaven en més necessitat, a la vegada que es demanava la publicació detallada dels importants volums de diners que es movien a través de Càritas a nivell de Vilafranca i comarca.

 

Cap a finals dels anys vuitanta es va posar en funcionament l’anomenat banc d’aliments que el 1996 comptaria amb l’espai de la casa que ocupa en l’actualitat al carrer Montserrat número 4, com a resultat d’una deixa o donació rebuda dels germans Josep i Elisa Grells i que llavors comptava encara amb un inquilí. Inicialment la casa constava de tres habitatges ocupats pels seus llogaters i uns baixos formats per dues naus que en el moment de la donació no estaven en gaire bon estat. Un acord amb l’Ajuntament va permetre la seva rehabilitació amb la mà d’obra a càrrec del municipi i els materials a càrrec de Càritas, una labor amb un cost total de dos milions i mig de pessetes, resultat conjunt de la labor de sis mesos dels alumnes de l’Escola- taller, dels Plans d’Ocupació, col·laboradors socials i gent del PRIMI (Pla Individual de Renda Mínima d’Inserció) amb un encarregat com a única persona contractada.

Es van rehabilitar els baixos i dos pisos, a més del que ja estava ocupat. El lloguer d’aquests tres habitatges, tot i el seu caràcter mòdic, suposa un ajut per a les activitats de Càritas. A la planta baixa el Banc d’Aliments compta amb una entrada- rebedor a peu pla des d’on es puja a un altell o es baixa a l’espai soterrat de l’antic celler. Es calculava que tot aquest espai podia donar cabuda als més de 9.000 quilos de menjar que Càritas rebia en aquell moment.

Quan es va inaugurar el banc d’aliments comptava amb més d’una quarantena de voluntaris que s’encarregaven de rebre els productes alimentaris procedents del fons social europeu i també d’organismes i empreses que oferien romanents de producció que no podien comercialitzar. El caràcter de part d’aquests aliments va motivar la necessitat de comprar dos congeladors, adquisició que va ser possible mercès al suport de Caixa Penedès. Des de llavors allí s’apleguen aliments de caràcter bàsic i imprescindible; el banc en porta a terme la distribució d’acord amb les necessitats de les persones que ho demanen. També en determinats moments de l’any, especialment a l’entorn de les diades nadalenques, es reben aportacions de campanyes extraordinàries de solidaritat que es porten a terme entre els nens i nenes que participen en els cursos de catequesi i també des d’entitats com poden ser alguns centres escolars de la vila i encara de donatius particulars; fins i tot als anys noranta es recorda que alguns anys la panera de productes que rifava el setmanari penedesenc “La Fura” en col·laboració amb comerços de tot el Penedès va ser donada, alguns anys parcialment, algun altre en la seva totalitat, a Càritas. La campanya de Nadal del 2005 va comptar amb la incorporació al servei de poblacions veïnes com Moja, la Granada, Puidàlber i el Pla, aquell Nadal es van repartir 200 lots de menjar a Vilafranca i altres 20 a la comarca. Es tracta de tot tipus d’aliments bàsics: llet en pols, oli, sucre, sal, pasta de sopa, arròs amb llet...

 

El banc d’aliments compta amb el conveni signat amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i amb Creu Roja de Vilafranca; en el programa “Aliments per a la Solidaritat”. Creu Roja rep periòdicament excedents alimentaris de la Unió Europea i són els voluntaris del banc d’aliments de Càritas els que s’encarreguen de la seva distribució entre les persones i famílies de l’Alt Penedès que venen proposades des dels Serveis Socials d’Atenció Primària del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Tres cops a l’any, grans camions descarreguen entre 12.000 i 15.000 tones d’aliments que, al principi, procedien de la Creu Roja Espanyola però, des de fa uns anys, ho fan de la Fundació Espanyola, de Bancs d’Aliments. La necessitat del servei ve remarcada perquè s’ha notat un augment de les peticions, alguns dies s’han arribat a fer uns 60 paquets de menjar, 40 dels quals per a Vilafranca i 20 per la comarca. L’any 2006 es van atendre 180 famílies vilafranquines i 103 de la comarca, el que representa unes 900 persones, un nombre considerable per a una sola entitat i, més, si es té en compte que la feina la realitzen en la seva totalitat persones voluntàries.

 

El servei de roba i mobles

El desembre del 1992 es va començar a constatar un fet social que posava en evidència la dinàmica de la societat de consum, regida pels dictats de la moda i l’obligació que aquesta imposa de canviar de roba cada temporada; de forma que a les cases benestants va començar a acumular-se una quantitat de peces de vestir en bon estat que ja no era en ús, així com mobles i electrodomèstics encara en bon estat que eren reemplaçats per altres de més moderns. En contrapartida, es va veure també que hi havia moltes famílies necessitades que podrien fer un bon ús de tot plegat. Càritas es va proposar actuar de pont entre uns i altres, però va trobar-se igualment amb la dificultat de trobar un indret amb les condicions d’espai suficients per acollir aquest servei. 

Finalment es va poder comptar amb l’espai del número 27 del carrer del Casal i d’allí es va passar a l’actual, dos locals de cap a cent metres quadrats cada un –propietat del constructor Ramon Gelida, pels que es paga un lloguer molt mòdic-, situats a banda i banda de la planta baixa de l’edifici del número 54 del carrer de Santa Digna, l’un destinat a roba en bon estat i l’altre a mobles ben conservats. Una labor que s’exerceix des de l’any 1995, a càrrec d’un grup de voluntàries i voluntaris que ajuden a classificar aquest material i donar-li sortida; un servei que s’autofinancia i que obre cada dia laborable de 5 a 7 de la tarda.

Consciència i solidaritat internacional

 

Per conscienciar a la poblaciò, periòdicament l’entitat dóna a conèixer dades, el 1996 un estudi de Càritas remarcava que un 14’8 per cent dels habitants de la diòcesi de Barcelona vivien sota el llindar de la pobresa; a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf i el sud de l’Anoia estimava que 41.000 llars patien condicions de misèria, per a calcular-ho es considerava pobre qui ingressava menys de la meitat de la renda disponible en cada estat, a l’estat espanyol la renda mitjana era de 85.000 ptes., de manera que la pobresa se situava peer sota de la meitat, és a dir menys de 42.800 ptes. mensuals.

 

Recordem també el juliol del 1993 quan un grup de 75 bosnians procedents d’un camp de refugiats de Croàcia va arribar a la nostra comarca. Venien d’una situació de supervivència ben precària en la tràgica situació d’enfrontament que vivia el seu país i havien arribat a través de l’acció de la campanya “Salvem Bòsnia”. Els preparatius per a acollir-los a la casa de colònies de Castellet s’havia dut a terme amb la col·laboració de Càritas, Creu Roja, Grup Tercer Món, Jovacció i altres entitats penedesenques. Finalment la seva arribada es va precipitar i es va fer una crida per tal d’aplegar aliments bàsics i roba de llar, a la vegada que es va obrir un compte corrent de solidaritat a Caixa Penedès amb el lema “Ajudem Bòsnia”

 

El 1996 es va portar a terme a Vilafranca un seminari del programa europeu Phare-Aids d’intercanvi d’experiències en matèria de foment i organització del voluntariat social, en el que hi van participar els municipis de Vilafranca, l’italià de Melzo i l’eslovè de Novo Mesto, els representants de les diverses institucions de les altres dues poblacions es van entrevistar amb entitats com Càritas de Vilafranca que treballa en el camp de l’assistència social.

 

Càritas Interparroquial de Vilafranca col·labora igualment en les campanyes que es porten a terme a nivell internacional de recollida d’aportacions econòmiques per aportar ajuts a nivell internacional en situacions de catàstrofes naturals, guerres o altres situacions d’urgència humanitària. En alguns casos la incidència ha tingut un caràcter directe, així el març de 1996 va sortir de Vilafranca un camió amb 3.500 quilos de material amb destinació Novo Mesto, població d’Eslovènia agermanada amb Vilafranca, hi havia bàsicament material sanitari però també roba i joguines recollides per Càritas.

 

La Campanya de l’Ampolla de l’any 2000, que com cada any va tirar endavant el col·lectiu Joves Cristians de Vilafranca i que li va permetre aconseguir més d’un milió de pessetes; aquest fonses va destinar a un projecte d’integració de nois immigrats procedents del Magrib, presentat a través de Càritas Vilafranca i que s’està portant a terme al Raval de Barcelona era el projecte “Al-Qantara” (expressió que significa pont) dins del programa “Societat i pobresa” que desenvolupa Càritas Diocesana de Barcelona.

 

També altres entitats en moments concrets han organitzat activitats per poder fer aportacions a Càritas, així algunes vegades durant els anys noranta, festival del gimnàs Gimdans de Vilafranca, festival de dansa i gimnàstica que es presentava a l’escenari del Casal, tenia un caire benèfic amb destinació a  Càritas.