Presentació del llibre "Sant Sadurní d'Anoia desaparegut"

Presentació del llibre "Sant Sadurní d'Anoia desaparegut" de Montserrat Costa i Via, el divendres 11 d'abril del 2025 a la Biblioteca Ramon Bosch de Noia de Sant Sadurní. També el podeu veure a Youtube:https://youtube,com.watch?v=NrU_puQkNqs o cercant a Youtube el canal de la Bibliteca Municipal Ramon Bosch de Noia.

Bona tarda.

Benvolguts amics, en primer lloc gràcies per haver-me convidat a presentar aquest llibre en el vostre nou espai de biblioteca, que crec que millora les instal·lacions de l'anterior que coneixia, a més em plau que mantingueu el nom de l'enyorat amic Ramon Bosch, com sabeu un dels fundadors de l'IEP.

No és aquest, certament, el primer llibre de Sant Sadurní que té com a base les imatges fotogràfiques i en aquest sentit podríem dir que en les darreres dècades s'ha fet molt bona feina sobre el nostre patrimoni documental en imatges i la seva recuperació, però aquest volum incorpora la vila a aquesta excel·lent i extensa col·lecció de l'editorial Efados a la que cal felicitar per l'edició i especialment la cura en el tractament de les imatges. Una exigència que comença amb la cerca de fotografies no conegudes dels diversos aspectes de la població, la documentació de cada una d'elles i l'aportació de dades i referències, tal com ha fet amb tanta cura l'autora, la Montserrat Costa.

Com es diu al pròleg que ben encertadament ens introdueix en els diversos aspectes del llibre, la vila, Sant Sadurní, no és ni ha estat mai un ens decoratiu sense vida, ben al contrari les fotografies ens mostren un ens dinàmic, ple de vitalitat. D'aquí que, com que el pas del temps ha deixat indrets de la vila que ja no es reconeixen, ens cal el comentari i l'aportació de referències de l'autora al costat de cada imatge. Els costums, com els indrets, també han canviat de manera que ens convé poder-los conèixer i tenir-los documentats, en cas contrari en un món tan globalitzat com el nostre hi ha el perill de perdre les arrels, allò que en diem les referències d'identitat.

Permeteu-me encara un altre detall sobre les imatges, la qualitat de la reproducció fa possible un exercici molt explícit que és el que en podríem dir l'art de la lupa: observar els detalls de cada indret, el vestuari dels personatges que hi apareixen, fins i tot la seva disposició davant de la càmera fotogràfica amb la voluntat de ser immortalitzats com a referents d'aquell indret i moment, en un temps que tirar una fotografia era quelcom excepcional. Aquest exercici de la lupa es pot fer amb gent jove i altra de no tan jove i ens preguntem què passava aquí, què hi feien aquelles persones que ja no ho fem ara... o simplement l'observació dels rostres pagesos, sovint eixarreïts per hores i hores sota el sol. Es tracta d'una lliçó pràctica d'història.

Tornem al volum que ens ocupa per dir que ofereix d'entrada una síntesi de l'origen de la població, de manera que resulta un resum molt pràctic. L'edició, però, no s'estructura cronològicament sinó de manera temàtica amb constants i detallades referències fins i tot en temes tan curiosos i difícils de resseguir com els conills de la raça Penedès.

En aquest entorn les fotos apleguen referències de festes i celebracions com el pas de la Verge de Fàtima, un dia extraordinari que bé mereixia una fotografia en aquells temps que, com ja hem dit, se'n feien ben poques, o les celebracions habituals del calendari de la població: les caramelles, els tres tombs, Sant Cristòfol i la benedicció, les processons, les festes d'homenatge a la vellesa, les catifes de Corpus i altres com el rengle de les festes dels barris que s'acompanyaven de la famosa orquestra dels Escolans que havia fet ballar a tot el Penedès i que servia tant per a actes sacres com per a profans. I al seu costat la crònica del dia a dia: els carrers i les botigues, el mercat, les fondes amb el servei de carruatges des de l'estació pels carrers enfangats, o les cases que s'enderrocaven per eixamplar el carrer i les construccions modernistes mostra del potencial del negoci vinícola.

És ben curiós, si repasséssim bona part dels llibres d'aquesta col·lecció, és a dir dedicats a altres viles de la dimensió de Sant Sadurní, ens trobaríem amb imatges específiques -el cava de Sant Sadurní, posem pel cas- però moltes altres que, tot i ser de situacions semblants: les de la vida diària o les festes habituals, tenen en cada cas trets específics, una mena d'idiosincràsia d'identitat que en aquest cas caracteritza la vila de Sant Sadurní.

L'autora ha portat a terme una magnífica labor de recerca i ens aporta referències de molts detalls que estan a punt de perdre's, com la indicació del nom d'una casa o altra i els que havien estat els seus estadants, i també la crònica en imatge d'algun ofici com el dels ferrers o els cistellers, aquests relacionats ja amb un tema, el dels escumosos, que mereix un capítol específic, tal com és d'obligat compliment; els boters i la indústria domèstica, a casa, a mans de les dones en la fabricació d'elements com els morrions pel xampany. Tot el procés d'elaboració d'aquest compta també amb imatges des del raïm i la seva verema, amb les portadores sobre el carro, i l'arribada al celler. Les imatges evoquen aquella època que la verema era una festa per a tota la família des dels més menuts fins als avis, a l'hora de veremar gairebé totes les mans eren bones.

I així fins a la feina a la cava, imatge d'un temps caracteritzat per la tasca manual, tan diversa de la maquinària actual, amb fotografies que ens evoquen la figura de qui hi havia treballat tota la vida i tenia un coneixement i una experiència en el tema que ara ha desaparegut rere els ordinadors, així les ampolles en rima, l'art de degorjar i el tiratge. Imatges que evoquen altre temps a Can Codorniu i altres caves, amb cartells que eren veritables obres d'art com també ho són algunes de les edificacions de les caves, de manera que l'autora en pot anar resseguint la trajectòria d'unes quantes i aportant dades. Les imatges evoquen també els anys del desenrotllisme, del 600 i la sortida del cap de setmana, quan la visita a un celler de Sant Sadurní era una de les estacions d'obligat compliment de les famílies del cinturó industrial barceloní.

L'últim apartat és per a la cultura i l'esbarjo, des dels col·legis i l'escola pública, les monges Vedruna i els pares Gabrielistes, les habituals fotografies de grup de final d'estudis, l'escola domèstica a les primeres dècades del segle XX, adreçada a les noies que ja eren fora del circuit escolar, o l'escola Vilarnau. En un altre àmbit, el de l'esbarjo, l'Ateneu i les celebracions de la vinya, la coral, l'esbart, les sardanes, els balls de gala del Centre Agrícola, els jocs florals, referències d'entitats desaparegudes com la Cambra Agrícola, les corals, el cinema, les orquestres, la biblioteca, el futbol o l'hoquei que tant de nom dona ara a la vila.

La labor de Montserrat Costa en aquest llibre ens permet fer, però, un segon nivell de lectura. Més enllà de la referència puntual o l'anècdota hi ha una línia de reflexió sobre el sentit i l'aportació del document fotogràfic en l'espai històric del segle XX, sense defugir la seva dimensió artística. En concret la fotografia des de l'espai dels plantejaments neorealistes en un temps en el qual calia subratllar la realitat sense artifici, tot extraient-la del seu context i, si calia, presentant les imatges com una denúncia.

En definitiva, el tema ofereix una interessant perspectiva de debat teòric amb una clara voluntat de mantenir una dialèctica basada en la imatge com a crònica d'una realitat històrica, allò que Manuel Vázquez Montalban anomenava "la memòria dels vençuts", potser perquè encara semblava que ens continuava fent servei el vell concepte que anomenàvem materialisme històric, des del principi de considerar que la imatge no aconsegueix explicar-se a ella mateixa però ens ofereix aportacions històriques en la mesura que esdevé complementada per la corresponent contextualització temporal.

La dialèctica, en definitiva, es podria situar en la imatge que es justifica com una història i ens permet anar a concepcions del sentit de la fotografia que, entre altres, van a l'anomenat realisme social. Hi ha un debat entre art i realitat especialment evident en l'anàlisi de treballs fotogràfics i, com s'ha dit, la visió d'un fotògraf configura un planetari, penedesenc en el nostre cas, percentualment rigorós, informalment estètic i tipològicament previsible.

Aquest és també el cas de les imatges d'esdeveniments històrics que s'acullen en aquest llibre, la fotografia ens acosta a “l’instant únic”, el de la “imatge esdeveniment” que pot recollir el fluir de la vida, l’instant amb tota la seva capacitat d’esdevenir reportatge. Això fa possible una dialèctica complementària: la crònica d'un temps que, ens agradi o no, és tan nostre com dels que el van precedir, així la que s'ha anomenat crònica dels fotògrafs dels anys cinquanta, observadors d'un món camperol en decadència i, a la vegada, un espai urbà en creixement i definició de l'entorn.

En aquestes pàgines hi trobareu imatges que en el seu testimoniatge específic podrien ser mereixedores d'una glosa esplèndida. Roland Barthes en deia els tres nivells fotogràfics: l'informatiu, el simbòlic i el nivell de l’inefable, el d’allò que dona a la fotografia la seva capacitat per a commoure.

Tot això ho podreu trobar en aquest llibre de tan acurada realització, no us el deixeu perdre.

Enhorabona, Montserrat, tot Sant Sadurní està d'enhorabona.

Moltes gràcies.