Inventaris "Post mortem" 1831-1833. Notari Jaume Nicasi Abella

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Marià Abella Nogués que va treballar a Vilafranca entre 1788 i 1842 i que entre 1827 i 1842 va ser substituït pel seu fill, Jaume Nicasi Abella. Fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Volum d'inventaris 1790- 1826. Redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Nicasi Abella. 1831. Foli 88r a 89v. 13 de juliol de 1831.

Madrona Estevanell¹ Giralt, vídua de Joan Estevanell, pagès de Vilafranca. Inventari de la casa Carabassa a la plaça de l'Oli, contigua al carrer dels Escudellers, amb cuina; cambra del primer pis amb llit de posts i bancs i roba; celler amb estris. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida de la Galereta o camí de Porroig.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella. 1831. Foli 90r a 92v. 3 d'agost de 1831.

Joan Miret de la Roca i Ramon Queraltó de la farina, pagesos de Sant Martí Sarroca, curadors dels bens de Josep Bola, menor. Inventari de la casa denominada Can Bola de la Carrera, a Sant Martí sarroca. Entrada de la casa amb taula i eines de pagès; cuina amb estris, plats i olles; celler amb tres botes de 7 càrreg.; estable amb estris; rebost; sala amb taula; cambra de l'esquerra del davant amb una caixa i roba; cambra de darrere amb un llit de bancsi posts i roba; cambra de la dreta de davant amb un llit de posts i bancs i roba;botiga amb cereal. La casa forma part de la hisenda amb terra. Més una altra casa i terra al davant dels horts, dita la caseta d'en Bola al terme dit la Muntanya del Bola, amb posts de pi. Més 18 censos al seu favor.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella 1831. Foli 93r a 96v. 14 de novembre de 1831.

Carme Albornà Fernàndez, vídua de Francesc Albornà, capità resident a Santa Margarida. Inventari de la casa Albornà de la Costa, entrada amb eines; cuina amb ds morters i una xocolatera; menjador amb dues taules i banc respatller; rebostet; estable amb dos bous i estris; celler amb 23 botes de 7 càrreg.; cambra de la premsa; pallissa; cuina de la casa del masover; sala amb rellotge de quarts i hores i armari amb roba; cambra on morí amb llit de pilars i capçalera, roba, coberteria bona, una escopeta i un trabuquet; cambra de davant de la dreta amb un llit de posts i bancs i estris; cambra del costat amb llit de posts i bancs; cambra del costat també amb llit de posts i bancs i roba; cambra de l'esquerra pujant l'escala amb llit de posts i bancs i estris; cambres del darrere amb gra cereal; botiga amb cereal; golfes amb cereal. La hisenda té una peça de terra i és contigua a la carretera que va del Molí de l'Abadal a la resclosa. Més una peça de terra a Vilafranca amb dues cases al seu interior, contigua a la riea de Llitrà i la carretera de Tarragona, en part al terme dels Monjos. Més una casa amb hort i era darrera la rectorial de Santa Margarida. Més una casa amb hortet contigua a l'anterior. Més una peça de terra a Vilafranca que afronta amb la carretera de Tarragona i una altra propera a la Casa dels Capellans o Camp del Maset. Més una altra peça de terra a Vilafranca a la partida de Viver que afronta amb el Camí de la Riba. Més tres censos al seu favor.

* * * * *

                                                (Foto Eugeni Abella)

Notari Jaume Nicasi Abella. 1832. Foli 97r a 98r. 9 de març de 1832.

Ignasi Corts, prevere beneficiat i Jaume Caballol, adroguer de Vilafranca, marmessors i executors de Joan Sala, sergent retirat. Inventari de la casa davant el convent de Sant Francesc amb la cambra on morí, amb roba. Més una casa amb terra i vinya a la partida de Puigdecer. Dos crèdits al seu favor.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella. 1832. Foli 99r a 101r. 24 de setembre de 1832.

Josepa Días Rius, vídua de Manuel Días, blanquer de Vilafranca. Inventari d'una cada al carrer del Raval de la Font i carrer de Santa Magdalena que va al convent de Caputxins amb celler amb 2 botes de 7 càrreg., molí amb estris; nau amb estris; l'adoberia; el corral amb llenya de pi; cuina amb tres xocolateres, plats i olles; porxo amb taula i estris; cuina vella amb estris; sala vella amb estris; sala de l'obra nova amb taula i estris; cambra de l'esquerra on morí amb un escriptori vell i roba; cambra de la dreta amb llit de posts i bancs, roba i joies de plata; sala del segon pis amb caixes; cambra de la dreta amb llit de posts i bancs i roba; cambra de l'esquerra amb estris. Més una casa a la plaça Major o Reial. Més botiga a la plaça, on abans hi havia hagut les carnisseries, davant de la dita casa.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella. 1832. Foli 101v a 105v. 7 d'octubre de 1832.

Josefa Días Ruiz, vídua, continua l'inventari anterior ara del molí o fàbrica de paper blanc al terme de Lavit dit Molí d'en Pelleté, amb piles; entrada amb banc de fuster; tina amb una premsa; entrada de dalt amb una premsa; cuina amb estris; menjador amb taula llarga i banc respatller; comptador amb taula; espolsador; mirador del primer pis amb cordam per estendre el paper; mirador de dalt també amb cordam per estendre el paper; el molí compta amb uns jornals de terra de la hisenda Molí d'en Pelleté.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella 1833. Foli 106v a 107 bis v. 3 de juny de 1833.

Francesc Rovira de la Serra, pagès de Sant Martí Sarroca, i Pau Ràfols Amat, pagès de Lavit, tutors i curadors de Pau i Joan Miquel, fills de Pau Miquel pagès de Lavit, la seva vídua Rosa Miquel Raspall es tornarà a casar i cessarà d'usufructuària , de manera que es fa inventari de la casa Can Serra de Terrassola amb entrada amb eines i una bota de 7 càrreg.; estable amb eines; cuina amb estris, plats i olles; celler amb 3 botes de 7 càrreg.; sala amb una caixa, una cadira i un llit de posts i bancs; cambra de darrere amb estris i roba; cambra de davant amb un llit de posts i bancs i roba; terrat; roba especificada a banda. La casa de Can Serra de Terrassola té un apartament i celler immediat. Més una peça de terra a Lavit, partida de la Muntanya de la Serra. Més una altra peça de terra a Lavit a la partida de la Devesa. Més un hortet a Terrassola a la partida de la Font Gran, més un altre hortet al mateix indret i partida. Més una peça de terra a Sant Jaume de Sesoliveres a la partida del Maset de l'heretat Casa Almirall.²

1 Recordem que, d'acord amb els usos de l'època, el primer cognom de la muller correspon al del marit.

2 Aquesta és la darrera sortida del notari fora de Vilafranca, potser a causa de la carlinada.

Presentació del llibre "Sant Sadurní d'Anoia desaparegut"

Presentació del llibre "Sant Sadurní d'Anoia desaparegut" de Montserrat Costa i Via, el divendres 11 d'abril del 2025 a la Biblioteca Ramon Bosch de Noia de Sant Sadurní. També el podeu veure a Youtube:https://youtube,com.watch?v=NrU_puQkNqs o cercant a Youtube el canal de la Bibliteca Municipal Ramon Bosch de Noia.

Bona tarda.

Benvolguts amics, en primer lloc gràcies per haver-me convidat a presentar aquest llibre en el vostre nou espai de biblioteca, que crec que millora les instal·lacions de l'anterior que coneixia, a més em plau que mantingueu el nom de l'enyorat amic Ramon Bosch, com sabeu un dels fundadors de l'IEP.

No és aquest, certament, el primer llibre de Sant Sadurní que té com a base les imatges fotogràfiques i en aquest sentit podríem dir que en les darreres dècades s'ha fet molt bona feina sobre el nostre patrimoni documental en imatges i la seva recuperació, però aquest volum incorpora la vila a aquesta excel·lent i extensa col·lecció de l'editorial Efados a la que cal felicitar per l'edició i especialment la cura en el tractament de les imatges. Una exigència que comença amb la cerca de fotografies no conegudes dels diversos aspectes de la població, la documentació de cada una d'elles i l'aportació de dades i referències, tal com ha fet amb tanta cura l'autora, la Montserrat Costa.

Com es diu al pròleg que ben encertadament ens introdueix en els diversos aspectes del llibre, la vila, Sant Sadurní, no és ni ha estat mai un ens decoratiu sense vida, ben al contrari les fotografies ens mostren un ens dinàmic, ple de vitalitat. D'aquí que, com que el pas del temps ha deixat indrets de la vila que ja no es reconeixen, ens cal el comentari i l'aportació de referències de l'autora al costat de cada imatge. Els costums, com els indrets, també han canviat de manera que ens convé poder-los conèixer i tenir-los documentats, en cas contrari en un món tan globalitzat com el nostre hi ha el perill de perdre les arrels, allò que en diem les referències d'identitat.

Permeteu-me encara un altre detall sobre les imatges, la qualitat de la reproducció fa possible un exercici molt explícit que és el que en podríem dir l'art de la lupa: observar els detalls de cada indret, el vestuari dels personatges que hi apareixen, fins i tot la seva disposició davant de la càmera fotogràfica amb la voluntat de ser immortalitzats com a referents d'aquell indret i moment, en un temps que tirar una fotografia era quelcom excepcional. Aquest exercici de la lupa es pot fer amb gent jove i altra de no tan jove i ens preguntem què passava aquí, què hi feien aquelles persones que ja no ho fem ara... o simplement l'observació dels rostres pagesos, sovint eixarreïts per hores i hores sota el sol. Es tracta d'una lliçó pràctica d'història.

Tornem al volum que ens ocupa per dir que ofereix d'entrada una síntesi de l'origen de la població, de manera que resulta un resum molt pràctic. L'edició, però, no s'estructura cronològicament sinó de manera temàtica amb constants i detallades referències fins i tot en temes tan curiosos i difícils de resseguir com els conills de la raça Penedès.

En aquest entorn les fotos apleguen referències de festes i celebracions com el pas de la Verge de Fàtima, un dia extraordinari que bé mereixia una fotografia en aquells temps que, com ja hem dit, se'n feien ben poques, o les celebracions habituals del calendari de la població: les caramelles, els tres tombs, Sant Cristòfol i la benedicció, les processons, les festes d'homenatge a la vellesa, les catifes de Corpus i altres com el rengle de les festes dels barris que s'acompanyaven de la famosa orquestra dels Escolans que havia fet ballar a tot el Penedès i que servia tant per a actes sacres com per a profans. I al seu costat la crònica del dia a dia: els carrers i les botigues, el mercat, les fondes amb el servei de carruatges des de l'estació pels carrers enfangats, o les cases que s'enderrocaven per eixamplar el carrer i les construccions modernistes mostra del potencial del negoci vinícola.

És ben curiós, si repasséssim bona part dels llibres d'aquesta col·lecció, és a dir dedicats a altres viles de la dimensió de Sant Sadurní, ens trobaríem amb imatges específiques -el cava de Sant Sadurní, posem pel cas- però moltes altres que, tot i ser de situacions semblants: les de la vida diària o les festes habituals, tenen en cada cas trets específics, una mena d'idiosincràsia d'identitat que en aquest cas caracteritza la vila de Sant Sadurní.

L'autora ha portat a terme una magnífica labor de recerca i ens aporta referències de molts detalls que estan a punt de perdre's, com la indicació del nom d'una casa o altra i els que havien estat els seus estadants, i també la crònica en imatge d'algun ofici com el dels ferrers o els cistellers, aquests relacionats ja amb un tema, el dels escumosos, que mereix un capítol específic, tal com és d'obligat compliment; els boters i la indústria domèstica, a casa, a mans de les dones en la fabricació d'elements com els morrions pel xampany. Tot el procés d'elaboració d'aquest compta també amb imatges des del raïm i la seva verema, amb les portadores sobre el carro, i l'arribada al celler. Les imatges evoquen aquella època que la verema era una festa per a tota la família des dels més menuts fins als avis, a l'hora de veremar gairebé totes les mans eren bones.

I així fins a la feina a la cava, imatge d'un temps caracteritzat per la tasca manual, tan diversa de la maquinària actual, amb fotografies que ens evoquen la figura de qui hi havia treballat tota la vida i tenia un coneixement i una experiència en el tema que ara ha desaparegut rere els ordinadors, així les ampolles en rima, l'art de degorjar i el tiratge. Imatges que evoquen altre temps a Can Codorniu i altres caves, amb cartells que eren veritables obres d'art com també ho són algunes de les edificacions de les caves, de manera que l'autora en pot anar resseguint la trajectòria d'unes quantes i aportant dades. Les imatges evoquen també els anys del desenrotllisme, del 600 i la sortida del cap de setmana, quan la visita a un celler de Sant Sadurní era una de les estacions d'obligat compliment de les famílies del cinturó industrial barceloní.

L'últim apartat és per a la cultura i l'esbarjo, des dels col·legis i l'escola pública, les monges Vedruna i els pares Gabrielistes, les habituals fotografies de grup de final d'estudis, l'escola domèstica a les primeres dècades del segle XX, adreçada a les noies que ja eren fora del circuit escolar, o l'escola Vilarnau. En un altre àmbit, el de l'esbarjo, l'Ateneu i les celebracions de la vinya, la coral, l'esbart, les sardanes, els balls de gala del Centre Agrícola, els jocs florals, referències d'entitats desaparegudes com la Cambra Agrícola, les corals, el cinema, les orquestres, la biblioteca, el futbol o l'hoquei que tant de nom dona ara a la vila.

La labor de Montserrat Costa en aquest llibre ens permet fer, però, un segon nivell de lectura. Més enllà de la referència puntual o l'anècdota hi ha una línia de reflexió sobre el sentit i l'aportació del document fotogràfic en l'espai històric del segle XX, sense defugir la seva dimensió artística. En concret la fotografia des de l'espai dels plantejaments neorealistes en un temps en el qual calia subratllar la realitat sense artifici, tot extraient-la del seu context i, si calia, presentant les imatges com una denúncia.

En definitiva, el tema ofereix una interessant perspectiva de debat teòric amb una clara voluntat de mantenir una dialèctica basada en la imatge com a crònica d'una realitat històrica, allò que Manuel Vázquez Montalban anomenava "la memòria dels vençuts", potser perquè encara semblava que ens continuava fent servei el vell concepte que anomenàvem materialisme històric, des del principi de considerar que la imatge no aconsegueix explicar-se a ella mateixa però ens ofereix aportacions històriques en la mesura que esdevé complementada per la corresponent contextualització temporal.

La dialèctica, en definitiva, es podria situar en la imatge que es justifica com una història i ens permet anar a concepcions del sentit de la fotografia que, entre altres, van a l'anomenat realisme social. Hi ha un debat entre art i realitat especialment evident en l'anàlisi de treballs fotogràfics i, com s'ha dit, la visió d'un fotògraf configura un planetari, penedesenc en el nostre cas, percentualment rigorós, informalment estètic i tipològicament previsible.

Aquest és també el cas de les imatges d'esdeveniments històrics que s'acullen en aquest llibre, la fotografia ens acosta a “l’instant únic”, el de la “imatge esdeveniment” que pot recollir el fluir de la vida, l’instant amb tota la seva capacitat d’esdevenir reportatge. Això fa possible una dialèctica complementària: la crònica d'un temps que, ens agradi o no, és tan nostre com dels que el van precedir, així la que s'ha anomenat crònica dels fotògrafs dels anys cinquanta, observadors d'un món camperol en decadència i, a la vegada, un espai urbà en creixement i definició de l'entorn.

En aquestes pàgines hi trobareu imatges que en el seu testimoniatge específic podrien ser mereixedores d'una glosa esplèndida. Roland Barthes en deia els tres nivells fotogràfics: l'informatiu, el simbòlic i el nivell de l’inefable, el d’allò que dona a la fotografia la seva capacitat per a commoure.

Tot això ho podreu trobar en aquest llibre de tan acurada realització, no us el deixeu perdre.

Enhorabona, Montserrat, tot Sant Sadurní està d'enhorabona.

Moltes gràcies.

Inventaris "Post mortem" 1829-1830. Notari Jaume Nicasi Abella

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Marià Abella Nogués que va treballar a Vilafranca entre 1788 i 1842 i que entre 1827 i 1842 va ser substituït pel seu fill, Jaume Nicasi Abella. Fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Volum d'inventaris 1790- 1826. Redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Nicasi Abella. 1829. Foli 43r a 45v. 16 de març de 1829.

Maria Raventós¹ Bages. Vídua de Jaume Raventós. Pagès de Subirats. Inventari de la casa de l’heretat de la Garriga, a Subirats amb una entrada amb eines; estable amb dues vaques, una vedella i una burra; cuina amb estris i plats i olles; celler amb dues botes de 7 càrreg.; sala amb un llit de posts i bancs i roba; cambra del davant amb un llit de posts i bancs; dues cambres unides pel darrere, amb estris; botiga amb cereal. Més una peça de terra a Subirats a la partida de la Plana de la Foradada que fou de l’heretat del Pas de Piles. Més la meitat de la casa de Jaume Centro, dita la Xurriu(?). Més casa a Sant Sadurní al carrer de Baix. Més tres drets de millores al seu favor.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella 1829. Foli 46r a 47v. 30 d’octubre de 1829.

Francesc Riba, mestre de cases de Sant Sadurní d’Anoia, que té al seu càrrec els bens de Joan Riba i la seva dona Maria Vallès, pertanyents al seu germà Joan Riba, habitant a l’Havana que s’ha de casar amb Raimunda Mir. Inventari de la casa Raval de la Creu de Sant Sadurní amb entrada amb corriola de pou; celler amb 8 botes de 7 càrreg.; estable; casal nou amb premsa de racó; cuina amb estris, plats i olles; menjador amb tres taules de pi i dos bancs respatllers i dues xocolateres; sala amb taula llarga i tres bancs respatllers; cambra nova amb dos llits de posts i bancs i roba; altra cambra amb llit de posts i bancs i roba; pastador; golfes amb estris. Més un casal contigu a aquesta casa. Més dos drets de millores al seu favor.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella 1830. Foli 48r a 49v. 13 de febrer de 1830.

Jaume Coll, carreter, Benato Max, espardenyer i Pau Font, traginer, el primer de Vilafranca i els altres ds de Sant Sadurní, marmessors de Pere Esbert, revenedor de Sant Sadurní. Inventari de la casa de Pere Esbert al carrer Major, més la casa contigua a la d’Agustí Domènech, revenedor, també al carrer Major de Sant Sadurní d’Anoia. Més sis crèdits al seu favor. (No es detalla l’inventari).

* * * * *

Notari Abella. 1830. Foli 50r a 55r. 3 d’abril de 1830.

Josep mas Ribé, procurador causídic de Rafael de Pinós i Copons de la Manresana Sureda de Sant Martí i honra (?) d’Alemany Descatllar, Ansa i de Bellera Vila Cardona i de Boixadors, amb condecoracions, brigadier d’Infanteria i gentilhome de cambra de sa majestat la reina Nostra Senyora.² Inventari de la casa anomenada lo Palau, a la plaça de l’Oli “davant del cementiri de la parroquial iglésia”. Sala amb escriptori, taules i 15 cadires; estrado amb un ganapé i 11 cadires i imatges religioses pintades al vidre; cambra de l’estrado amb llit de posts i bancs, 6 cadires, quadres religiosos i roba; cambra de més endins amb llit de posts i bancs am b una llibreria amb llibres de capellà, dos capbreus de Santa Maria i Font- rubí, un capbreu de la quadra de Puiglloret(?) i tres de Vilafranca, quadres religiosos i roba; cambra de darrere amb llit de posts i bancs i roba; cambra immediata amb un cofre ; menjador amb un armari i plats i vaixella; cuina amb estris, dues xocolateres, una gran i l’altra petita; pastador; golfes amb estris; celler amb 12 botes de 7 càrreg.; la casa anomenada palau té unides quatre cases que donen al carrer d’Escudellers: més una era, pallissa i una peça de terra a Vilafranca prop de l’hort del convent de Caputxins. Més altres peces de terra a Vilafranca, així la que dóna a la carretera dels Vallets dita la Feixa Llarga, una a la partida de les Clotes dita el Camp de la Costa(?), altra a les Clotes prop de l’anterior, altra al Camp de la Bomba, altra prop dels horts de Casa Tort, altra dita el Camp del Freixa, altra dita el Camp de l’Argila, altra a la partida del Munt de Sant Pau, altra a la partida de la Riera de Llitrà, altra al camí que va a la Bleda, altre a la partida de Sant Julià, i altra immediata al convent de Sant Francesc dita el Camp de Sant Pere, altra a la partida de Sant Salvador, davant de la Creu on és ara, altra a la partida de Santa Digna, prop del pont, altra al Molí d’en Rovira i altra a la Creu de Micer Llaurador. Més una peça de terra a Pacs a la partida d’en Colomer. En total gairebé 50 jornals de terra. Més el delme de gra i vi de Vilafranca. Més a Pontons una casa i heretat de 334 jornals a la Quadra del Mas de Pontons, Amb delme i censos de les cases d’aquest terme. Més a Santa Maria i Font- rubí casa i heretat amb capella i cups i cellers dit del Delme amb 43 botes cercolades de Sabina. Més la Quadra de Puiglloret. Més al terme de Celma delme de grans i de vi. Més a la parròquia de Pontons casa i heretat amb sa capella a l’anomenat Mas de Pontons. Més casa i heretat al terme de Foix immediata a l’heretat del mas de Pontons.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella. 1830. Foli 56r a 58r. 21 de juliol de 1830.

Francesca Suriol Pujador, vídua de Joan Suriol, pagès de Santa Maria de Bellver. Inventari del Maset del Baró amb estable amb un ruc; celler amb dues botes de 7 càrreg.; xoll amb dos porcs ("tocinos"); cambra immediata amb llits de posts i bancs i roba; cambra de més a dins amb llit de posts i bancs i roba. Més una peça de terra a Sant Martí Sarroca als Pujols de l'Heretat de la Sala, i una altra a Sant Martí al camí que va de Vilobí a Vallformosa. Més una peça de terra a la parròquia de Bellver que pertanyia a l'heretat del Maset d'en Baró. Més cinc crèdits al seu càrrec.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella. 1830. Foli 59r a 70v. 1 d'octubre de 1830.

Paula Miret Sahones, de Vilafranca, vídua de Joan Anton Miret, comerciant de Vilafranca. Inventari d'una casa al carrer del Raval de la Font amb entrada amb eines de pagès;botiga de boter amb eines de botes; celler amb 8 botes de 7 càrreg. i altres dues botes de 7 càrrg.; espai ("puesto") on hi ha la premsa de racó amb 8 botes de 2 càrregues i estris; oficina de fer aiguardent; estable amb dos matxos i dues mules; sala de l'entresol amb 8 cadires; estudi amb una taula, cinc cadires i un bagul amb papers de la casa; botiga del costat de l'estudi amb estris; menjadors amb una taula, un banc respatller i 7 cadires; cuina amb estris, plats i olles; rebostet; eixida o hortet; cambra del primer pis amb llit de posts i bancs i roba; cambra immediata amb llit de peus amb capçalera pintada i roba; cambra de la galeria amb llit de posts i bancs i roba; galeria amb un armari i estris; sala amb calaixera, taula i mirall; cambra de davant a la dreta amb llit de pilars, capçalera, roba i joies; cambra de l'esquerra de la part del davant amb un llit de pilars, un tocador i cadires; golfes amb estris vells de fer aiguardent; rebost amb salador; pati de la premsa de lliura davant de la casa; al costat d'aquest pati el punt ("puesto") "anomenat las presó"; sis botes dites crasanas("xeressanes"(?) pipes) cinc d'elles plenes d'aiguardent de 35 graus i una altra buida. Al costat d'aquest espai hi ha un altre pati amb una partida de pedres picades, treballades o fetes per una cantonada i els balcons per la casa que s'ha d'avançar, rajoles, maons, una tartana, un carro de dues botes al fusell de ferro, un altre carro, estris i pedres per pujar paret; a la pellissa del costat de l'era de la partida de Santa Clara una premsa corredissa i altres estris;pati de l'hort tancat amb bigues, cairats i pots de pi i llenya, i teules. A més de la casa inventariada amb oficina d'aiguardent i hortet a Vilafranca al raval de la Fonr. Més un casal de dos patis i magatzem amb premsa de lliura situat al avant de la casa principal. Més una casa a Vilafranca, al carrer dels Ferrers, davant del carreró dels Trinitaris. Més una casa amb voltes i celler a la plaça Major, al costat de la casa de Josep Rovira, calceter. Més una casa amb voltes i celler al costat de l'anterior. Més una casa amb quatre portals grans i un de petit, dos al carrer dels Ferrers i altres dos i el petit al carreró de casa Bonastre. Més una casa amb hort al portal de Nostra Senyora. Més casa amb hort detràs al costat de l'anterior. Més una pallissa a la muralla, darrera el carrer Graupera. Més un pati en part obrat prop dels Vallets (muralla dels Vallets). Més quatre casetes unides, amb el seu hort, pallissa, era i farraginal contigu, a la partida de Santa Clara. Més una peça de terra amb parets, forn d'obra i pou davant de l'hort de Sant Salvador dit el Camp del Vall. Més una peça de terra on estava edificada la capella de Santa Clara en la immediació de la vila, a la partida del mateix nom.³ Més una altra peça de terra a la mateixa partida. Més altres peces de terra a Vilafranca a les partides del Joc del Mall, de Melió, de Santa Maria dels Horts, del Clot de Ferran, del Coll de Bou, dels Grecs, del Coll de Bou a la carretera que va a Sant Sadurní, contigua a la casa de la Pelegrina, altra a les Clotes dita la Plana Gran, altra del Camp dels Melons, altra a la partida de la Creu de la Pelegrina, altra del Pont Nou darrere el primer espirall i les Cases Noves, altra a les Clotes dita el Camp del Freixa, altra prop de la Creu Blanca dita Plana del Puntarró, altra a Sant Julià dita la Plana de les Figueres, altra a Sant Julià dita la Plana de Sant Julià, altra a la partida de Sant Salvador que afronta amb la carretera de Tarragona, i altres una a Santa Digna, altra al Molí d'en Rovira, altra de la Fira,immediata a les casernes. Més una peça de terra a Moja, partida del clot de Moja. Més millora i drets d'una peça de terra a la partida de Caputxins. Més una peça de terra a Sant Martí de Provençals, prop de Barcelona. Més una peça de terra al terme d'Arbeca.

Continua l'inventari el dia 5 d'octubre de 1830. Rendes al seu favor un total de 34; crèdits al seu favor: 37 en vals reials; dret a cobra un total de 18 drets; productes agrícoles a cobrar de delmes i altres, 27 en total.

* * * * *

                                                        (Foto Eugeni Abella)

Notari Jaume Nicasi Abella. 1830. Foli 71r a 87v. 29 d'octubre de 1830.

Antoni Macià ("Masià"), practicant, veí de Vilafranca, per haver mort Antoni Sala Macià, burgès, que regentava la cúria dita antigament del Batlle de la que Macià n'és propietari per nomenament que li van fer Antònia i Manuel Macià de Tord, avi i pare d'Antoni Macià, davant el notari Abella el 5 d'abril de 1804. Ara vol fer constar els processos, expedients i altres papers d'aquesta cúria que entrega al seu fill i hereu Manuel Sala Prat i del que en fa inventari: causes criminals, causes civils i Registres: el de la Cúria de 1741 a 1748, el de 1802 a 1830, més el registre dels pobles que hi ha cúria.

1 Recordem que, d'acord amb els usos de l'època, el primer cognom de la muller correspon al del marit.

2 Ferran VII ja havia mort.

3 Això vol dir que aquest 1830 ja no hi havia la capella de Santa Clara.

Inventaris "Post mortem" 1827-1828. Notari Jaume Nicasi Abella

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Marià Abella Nogués que va treballar a Vilafranca entre 1788 i 1842 i que entre 1827 i 1842 va ser substituït pel seu fill, Jaume Nicasi Abella. Fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Volum d'inventaris 1790- 1826. Redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Nicasi Abella 1827. Foli 1r a 2v. 30 d'abril de 1827.

Maria Civil¹ Gual, vídua de Jaume Civil, pagès de Castellví de la Marca. Inventari de la casa a la plaça de l'Almuni² amb entrada amb estris i eines; celler dues botes de 7 càrreg. i altres. Més la casa de Pere Morató, pagès de les Cases Noves del Pujol, del terme de Castellví, amb una bota de 7 càreg.; cambra de la dreta amb un llit de posts i bancs, amb roba i tres cadires; cambra del costat amb estris. Més peces de terra a Castellví a la partida del Costat de la Muntanya, a la de la casa Montserrat dels Almuni i a la partida de la Serra. Més una peça de terra a Sant Martí Sarroca a la partida de la Vinya Gran.

* * * * *

Notari Jaume Nicassi Abella 1827. Foli 3r a 6r. 14 de maig de 1827.

Domingo Barceló, cirurgià de la Llacuna, el seu pare va ser Josep Barceló, igualment cirurgià: INventari de la casa al carrer dit del Forn o del Granell a la Llacuna, amb entrada amb una bota; estable amb eines; botiga d'afaitar amb dues cadires i eines; celler de tres botes de 3 càrregues; botiga de grans amb cereals; la sala amb una taula de pi, tres bancs respatllers i tres cadires; cambra principal ambllit de posts i bancs, roba, dues taules, una llibreria amb alguns llibres de cirurgia; cambra de la dreta amb un catre i dues cadires; la cambra fosca amb un llits de posts i bancs, roba i estris; cuina amb estris, plats i olles; cambra nord de la golfa amb un llit de posts i bancs i roba; golfes amb roba; rebost; galliner amb quatre gallines; pastador. La casa té dos portals que obren al carrer del Forn o del Grandi. Més unes hortes a la Llacuna a la partida dels Horts de Baix. Més una peça de terra a la Llacuna, partida del Camí del Castell o Font dels Horts. Mésuna altra peça de terra a la Llacuna a la partida de Sota la Casa Quech o Jané de la Coma de la Goyt, a l'heretat d'en Tinet.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella 1827. Foli 7r a 15v. 26 de juny de 1827,

Francesca Alcoverr Farré, de Vilafranca, vídua de Joan Alcover Graells, comerciant i fill de Vilafranca resident a Marsella, França, on morí. Inventari de la casa al Raval de la Font. Francesca Alcove, Francesc Batlle i Fèlix Güell, tutors curadors dels bens dels fills . La casa té estable amb un cavall clos i estris; gruta; celler amb 6 botes de 7 càrreg.; menjador amb dues taules i 12 cadires; l'estudi amb una taula escriptori, una arquilla amb llibres i estris; pastador amb pastera de tomba; botiga de grans; cuina amb estris; hort o eixida amb pou; replà de l'escala amb un rellotge de quarts i hores; cambra de l'esquerra del primer pis; sala amb quadres pintats un d'ells retrat de Francesc Balaguer, parent de la família i dues taules amb dues dotzenes de cadires; cambra del darrere amb llit amb capçalera de color de xocolata i roba; cambra del darrere amb quadres, una escaparata que havia tingut la Mare de Déu del Remei vestida de roba; un armari de paret amb peces de plata, joies i estris de valor; cambra del costat a la part de darrere amb dues alcoves i dos llits, un d'ells de pilars i capçalera de xocolata, l'altre llit de posts i bancs, i roba; corredor que va a la cambra fosca amb armaris i roba; cambra fosca amb llits de posts i bancs i roba; cambra de darrere immediata a la casa de l'Amador amb llit de pilars i roba; cambra del cap de l'escala del segon pius amb llit de pilars, roba, calaixera; saleta del segon pis amb 3 quadres i 6 cadires; cambra del darrere amb llit de pilars i mobles vells; recambreta ("requartet") amb estris; cambra del costat amb estris; rebost amb plats i olles; cambra immediata a la casa de l'Amador amb llit de posts i bancs; golfes amb estris; galliner amb 12 gallines.

Continua l'inventari el dia 27 de juny de 1827. La casa és al Raval de la Font, casa principal d'Alcover. Més casa i fàbrica d'aiguardent amb magatzem i pati cinc habitacions al Raval de la Font, contiguu al portal dit de les Cases Noves, amb estris; 18 botes de 7 càrreg Més un trull per fer oli al costat de la casa anterior. Més casa i hort al costat del trull dita l'Hort Gran. Més pati al costat de l'hort dit la fusteria. Més casa al carrer de Santa Magdalena o Camí que va al Convent de Caputxins, al costat de la fusteria. Més pallissa cremada amb bassa per posar fems al carrer de Santa Magdalena, prop de la casa anterior. Més casa amb hort i sínia a la Rambla, al costat dels "quartels". Més casa amb hort i sínia a la Rambla, al costat de l'anterior. Més casa entre les dues anteriors, prop dels horts. Més casa amb voltes a la plaça Major amb 6 botes de 7 càrreg, quatre d'elles amb cèrcols de fusta. Més una cas aal carrer al carrer Graupera o de les Banyes, Més tres patis que en fan un, situats als fossars de la vila. Més una pallissa que només en queden les parets o la era d'en Codina, al costat de l'era de Pere Batlle Mascaró, prop de l'hort dels Caputxins. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de les clotes, dita lo Camp dels Terrés, unida a la pallissa, era i farretginal(?). Més un peça de terra amb bassa de fems a la partida dels Carxots. Més altres peces de terra a Vilafranca a les partides de Sant Pau, del Camí de les Cabanyes, del Munt de Sant Jaume, de les Clotes, de les Canonades o Rech de la font, altre al Camí de les Cabanyes, prop de la creu de las Pelegrina, altra peça al Camí de les Cabanyes, altre a la partida de les Clotes dita la Plana de la Morera, altre a la partida de la Pelegrina, altra a la de Melió, altra a la de Puigciuró o Barres Estretes, altra a Sant Julià, altra al Mas Alayo, altra a Santa Digna, altra prop de la capella de Santa Digna, altra al Clot de Ferran, altra a Pedrafita o Barres Estrets, altra al Joc del Mall al camí que va a Melió, altra al Joc de Mall, altra al Joc de Mall dit a cal Figuera a las part esquerra de la carretera de Barcelona. Més una peça de terra a Sant Pere Molanta a la partida de la Creu de l'Embràs. Més un molí fariner amb una bassa i hort voltat de parets, a Vilafranca a la partida del Molí d'en Rovira. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de la riera del Molí d'en Rovira. Més una altra peça a Vilafranca a la partida del Molí d'en Rovira.

Continua l'inventari el 28 de juny d 1827. Més un magatzem a Vilanova a la partida de la Llacuna, davant del mar, amb tres portals, dos d'ells de magatzem i l'altre per pujar a dalt l'habitació. Més una casa amb portal al Vendrell, al carrer de la Barceloneta, amb 17 botes de 7 càrreg. Més casa i heretat amb corral davant la casa, a Santa Oliva, a la partida de la Pedrera i altres peces de terra a les partides dels Escapularis, la Planassa(?), el Corral del Nin o Camí de la Muntanya, lo Terré, el Camí de Santa Oliva, tots donats a carta de gràcia. Més una peça de terra a Banyeres, amb masovers i una altra peça de terra darrere la casa. Més a Banyeres peces de terra a l'Hort de la Font i altra a la partida de la Parellada. Més una casa amb corral i terra a Santa Oliva prop de la Bassa del Comú. Més dues peces de terra a Arbeca.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella. 1927. Foli 16r a 17v. 23 d'agost de 1827.

Agustina Pasqual Florit, vídua de Miquel Pasqual, teixidor de lli a Vilafranca. Inventari d'una asa al carrer de la Fruita amb entrada amb quatre telers i eines; celler amb una bota petita; cuina amb estris; pastador; cambra de davant amb llit de pilars i roba; sala amb taula, banc respatller i armari amb roba; golfes; cambra del costat de les golfes amb llit de posts i bancs i roba. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Sant Hilari.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella. 1827. Foli 18r a 20r. 6 de desembre de 1927. (Redactat en castellà)

Dolors d'Olzinelles, vídua de Josep d'Olzinelles Ferret, coronel d'infanteria, cavaller de l'Orde de Sant Hermenegild que va ser governador militar i polític de Vilafranca. Inventari de la casa on morí, al carrer de Sant Joan amb despatx; quadra amb un cavall; sala amb dues taules i 20 cadires; cambra principal amb làmpada aranya i mirall; cambra del costat amb llit i bagul amb els papers de la casa; altra cambra amb llit i un armari amb roba i peces de plata; menjador amb dues taules i 6 cadires; cuina amb estris, greixonera i plats i olles; golfes amb estris.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella 1827. Foli 20r a 21v. 17 de desembre de 1827.

Pere Olivella, pagès de Sant Pere de Riudebitlles, apoderat de M. Dolors d'Olzinelles i Romero, continua l'inventari anterior, de mobles concedits als hereus: casa i hisenda a Sant Cugat Segarrigues i les Gunyoles, dita la Costa, que era de Ramon d'Olzinelles, el germà gran, amb menjador, cambra i cuina; celler amb 20 botes de 7 càrreg.;graner amb cereal; quadra amb dos bous de 5 anys; corral amb 30 ovelles; prop de la casa fusta per fer una premsa de raig i un carro de bous.

Continua l'inventari el 19 de desembre de 1827 per Pere Olivella. Casa i hisenda del Maset, abans Mas Monio, a la Pobla de Claramunt, amb entrada; cambra principal; cambra de l'esquerra; cambra de darrere de l'anterior; sala; cuina; rebost; un celler amb 42 càrregues de vi;³ un altre celler amb 12 botes de 7 càrreg.; més 7 cubes de 7 càrreg al primer celler i altres 5 botes de 7 càrreg. al segon celler. Més una peça de terra a la Pobla de Claramunt amb fàbrica d'aiguardent. Més altres peces de terra a la Pobla de Claramunt a la partida del Grau, a la dels Moyons i les Planes, a l'Aubaga del Torrent de l'Ullastre, i a l'heretat del Forn del Molner amb una casa amb cambra de cereal; celler amb 9 botes de 7 càrreg.; altre celler amb 6 botes de 7 càrreg; al voltant fusta i peces de rajoleria; celler amb 4 botes de 7 càrreg.; segon celler amb 8 botes de 7 càrreg. Més una peça de terra a la Pobla de Claramunt a la partida de Macamulla.

Continua l'inventari de Pere Olivella, folis 24v a 33r del 20 de desembre de 1827. Inventari de la casa dita del Cavaller a la plaça de Sant Pere de Riudebitlles amb entrada; sala amb taula, 24 cadires i un armari amb roba; merjador amb taula i 10 cadires, roba i un armari amb coberts de plata; cambra del costat del menjador amb llit i tocador; cambra immediata amb llit i roba; cambra de la galeria amb llit, roba i 17 cadires; cambra de les quadres amb dos llits i roba; cambra d'abans de la cuina; cuina amb estris, plats i olles; pastador; cambra i alcova del segon pis amb llit i cereal; cambra del costat amb un llit i estris; cambra dita de la sala amb un llit; cambra del despatx amb una taula i els papers de la casa i del patrimoni Olzinelles; sala amb un bagul amb papers dels Olzinelles; cambra de les dues arcoves am,b dues taules i mobles; rebost; cambra dita del cavall amb estris; golfes; graner amb cereal; cambra dels mossos amb mobles; celler amb 5 botes de 7 càrreg.; pati. Més un molí d'oli al carrer del Vall o de Baix a Sant Pere de Riudebitlles. Més altres peces de terra a Sant Pere de Riudebitlles a les partides del Cañet, de Casa Arnan, del Colomer, de Can Prades, del Torrent Cuytó, de l'Altra Part de la Riera, del torrent de la Moja. Més peces de terra a Terrassola a les partides del Pont, de Soleyo, de Turró i Tarroja. Més la casa de Sant Pere de Riudebitlles amb celler de 3 botes de 7 càrreg.; hort. Més casa al carrer Major.

Continua l'inventari dels folis 28v a 33r del 23 de desembre de 1827.

Pere Olivella. Inventari d'una casa a Sitges, al carrer Jesús, coneguda cpm la Casa Gran, amb sala amb taula i 18 cadires; cambra principal a la part esquerra de davant amb un llit ("gergón"), roba, un escriptori, plats, coberteria i vaixella; cambra de la dreta amb llit, cadires i un armari; cambra de l'esquerra de la part de darrere amb un catre i roba; cambra de la dreta amb un llit, roba i estris de cuina; celler amb una bota de 7 càrreg.; quadra. Més cinc cases iguals unides a l'anterior. Més una casa al carrer Jesús davant el carrer de la Muralla. Més una casa al carrer Jesús davant el paratge dit Cap de la Vila. Més una casa al carrer Major de Sitges, davant Casa Lluch. Més cinquanta pensions i censos al seu favor.

Continua l'inventari Pg. 33r a 34v. 24 de desembre de 1827.

Pere Olivella en nom dels Olzinelles. Inventari als Monjos de diverses peces de terra a les partides de la Plana d'en Torras, el Camp del Pont, el Camp de la Bassa del Moló, i el del Cataret. Més censos al seu favor tres a Sant Pere de Riudebitlles i un a la Granada.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella 1828. Foli 35r a 37v. 9 de maig de 1828.

Josep Arnan, vidu, pagès de Sant Pere de Riudebitlles, bens de la seva dona difunta Maria Arnan Piquer. Inventari de la Casa Gran amb la cambra on morí amb dues caixes, una de noguer i l’altra de pi amb roba i coberteria, calaixera amb roba i joies de plata; pastador amb eines de pagès, de cuina, una xocolatera; celler amb 4 botes de 7 càrreg. Més la casa i heretat la Passada a Sant Quintí amb sala amb taula, tres bancs amb respatller i rellotge amb caixa; cambra de l’esquerra amb una caixa; rebost; pastador, menjador amb taula llarga i dos bancs amb respatller, cuina amb ascó; celler amb 8 botes de 7 càrreg. Més peces de terra a Sant Quintí a les partides de la Plana del Pons, la casa Giganta, sota les cases de la Boria, Sant Antoni, prop la Casa Fasol, la que afronta amb l’heretat de la Noguera. Més dues cases amb hortet a Sant Quintí dites les Cases de la Boria.

* * * * *

Notari Jaume Nicasi Abella. 1828. Foli 38r a 42v. 12 de juny de 1828.

Magdalena Carbó Rossell, vídua de Pere carbó menor. Inventari de la casa Carbó de les Guixeres, a Sant Martí Sarroca, amb entrada amb eines, menjador amb taula llarga i banc amb respatller; cuina amb estris, plats i olles; pastador; rebost al costat del pastador; celler amb 11 botes de 7 càrreg.; estable amb dos matxos; xoll amb 6 porcs (“tocinos”) per engreixar; porxo amb un carro; pallissa; oficina d’aiguardent amb estris; sala amb taula llarga i dos bancs respatllers; cambra del mig amb llit de posts i bancs, màrfegues i imatges de Sants; cambra de davant amb llit de pilars, capçalera i caixa amb roba; altra cambra amb llit de posts i bancs i roba i tres cambres més amb igual contingut i característiques; rebost amb un salador per a dos porcs; cambra del segon pis amb llit de posts i bancs i roba; botiga del gra amb cereal. Més diverses peces de terra a Sant Martí Sarroca a les partides de Arañó, Sota la Plana d’en Fontanals, la Vinya de la Riera, les de Marina, les Comes Maleves(?), la dels Cabañals, la de la Casa Nova, la de Casa Cers amb una capella anomenada de nostra Senyora de Sant Salvador amb calze i elements de plata, però sense la campana “per haver-la presa en els temps que regnava la constitució”.⁴ Més casa i heretat a Sant Martí Sarroca dita Casa Bellvey. Més casa i heretat a la Llacuna dita del Ventanell. Més casa amb portal a Vilafranca, a la plaça de l’Oli. Més tres censals al seu favor.

1 Recordem que, d'acord amb els usos de l'època, el primer cognom de la muller correspon al del marit.

2 Possiblement es refereix a l'Almunia o la Múnia.

3 Correspondrien a 6 botes de 7 càrreg.

4 Ha de referir-se al trienni liberal (1820- 1823). Escriuen Constitució amb minúscula.

Bibliografia de Joan Solé Bordes

Obres individuals

1/01- Solé i Bordes, Joan. Cent anys d’una escola 1881-1981. Ed. Col·legi Nostra Senyora del Carme. Vilafranca 1981.

1/02- Solé i Bordes, Joan. Entorn de les coques de Vilafranca. Ed. Casal dels Amics del Vi i la Bona Taula. Vilafranca 1983.

1/03- Geganters de Vilafranca [Solé i Bordes, Joan (et alt.)]. Dels Gegants de Vilafranca. Ed. Caixa Penedès. Vilafranca 1986.

1/04- Solé i Bordes, Joan. La Societat Coral "El Raïm" de Sant Cugat Sesgarrigues. Notes històriques. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 1990.

1/05- Solé i Bordes, Joan. Acadèmia Tastavins St. Humbert 25è aniversari 1965- 1990. Ed. Ancora. Barcelona 1990.

1/06- Solé i Bordes, Joan. 25 anys i quatre més. Apassionats pel vi i el seu món. Ed. Acadèmia de Tastavins Sant Humbert. Vilafranca 1994.

1/07- Solé i Bordes, Joan. Albert Virella i Bloda: Biografia 1934-1995. Ed. Ajuntament. Vilanova i la Geltrú. 1995.

1/08- Solé i Bordes, Joan. Col·legi del Carme- Sant Elies: notes històriques d’una escola centenària. Ed. Col·legi del Carme. Vilafranca 1996.

1/09- Solé i Bordes, Joan. Cinquanta anys de colònies parroquials: 1946- 1996. Ed. Caixa Penedès 1996.

1/10- Solé i Bordes, Joan. Qui sou vos que no us conec? Ed. Vilatana. Dibuixos de  Llorenç Amer Catà. Col. Cercavila. Vilafranca 1999.

1/11- Solé i Bordes, Joan. Albert Virella i Bloda Medalla de la Ciutat de Vilanova i la Geltrú 1995. Ed. El Cep i la nansa. Vilanova i la Geltrú. 1999.

1/12- Solé i Bordes, Joan. Història d’una casa, la del número 54 del carrer de Pere Alagret. Edició de l’autor, no venal. Vilafranca 1999.

1/13- Solé i Bordes, Joan. 1977-2002. Vint-i-cinc anys de recerca i bibliografia local, l’Institut d’Estudis Penedesencs. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2002.

1/14- Solé i Bordes, Joan. Història de la casa número 11 de l’avinguda de Barcelona de Vilafranca del Penedès. Edició de l’autor, no venal. Vilafranca 2002.

1/15- Solé i Bordes, Joan. Aportacions vilafranquines al nacionalisme català. (Conferència de l'11 de setembre del 2003). Ajuntament de Vilafranca, 2004.

1/16- Solé Bordes, Joan. Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports. la Principal. Llibre del Centenari. 1904-2004. Ed. Societat La Principal. Vilafranca. 2004.

1/17- Solé i Bordes, Joan. Ramon de Penyafor, jurista internacional, del castell de Penyafort. Ed. Omnium Cultural. Delegació de l'Alt Penedès. Vilafranca. 2006.

1/18- Solé i Bordes. Joan. Les carmelites Vedruna a Vilafranca. Notes històriques del Col.legi El Carme- Sant Elies. Ed. l'autor. Vilafranca 2006.

1/19- Solé i Bordes, Joan. Una llibreria de trenta anys. Ed. Llibreria Sant Joan. Vilafranca 2006.

1/20- Solé i Bordes, Joan. Antoni Gallemí i Gumà. Imatge d’un empresari catalanista. Ed. Fundació Gallemí Casanellas. Vilafranca 2008.

1/21- Solé i Bordes, Joan. Càritas Interparroquial de Vilafranca del Penedès. Més de mig segle de servei als més necessitats. Ed. Caritas. Vilafranca 2008.

1/22- Solé i Bordes, Joan. Carles Munts i Milà (1914- 1997). Un artista enamorat de l’art i del Penedès. Ed. Òmnium Cultural. Vilafranca 2010.

1/23- Solé Bordes, Joan. Il·lustracions de Pilarin Bayès. Petita història de Vilafranca del Penedès. Ed. Mediterrània. Barcelona 2013.

1/24- Solé Bordes, Joan. Il·lustracions de Montserrat Batet. Sant Quintí de Mediona. Col. Un mar d’històries. Ed. Mediterrània. Barcelona 2014.

1/25- Solé Bordes, Joan. El gall del Penedès a l’entorn del mercat de Vilafranca. Ed. Consell Comarcal de l’Alt Penedès. 2014.

1/26- Solé i Bordes, Joan. Albert Virella i Bloda Medalla de la Ciutat de Vilanova i la Geltrú 1995. Ed. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Presentació de Neus Lloveras i Massana, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Segona edició. Vilanova i la Geltrú. 2015.

1/27- Solé i Bordes, Joan. L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran. Vint-i-cinc anys d’activitat cultural a Vilafranca del Penedès (1991-2016) Ed. Aula d’Extensió Universitària. Vilafranca 2017.

1/28- Solé i Bordes, Joan. El canelons de Sant Elies. Una historia que podria ser veritat. Edició privada, no venal. Vilafranca del Penedès. 2017.

1/29- Solé i Bordes, Joan. L’agrupació de la Cultura de la Dona. Col. Quaderns d’Història del Casal. Ed. Societat La Principal. Vilafranca 2021.

1/30- Solé Bordes, Joan. Fotografies de Ferré, M. Rosa. Notes històriques sobre la casa Berch i Galtés de Vilafranca del Penedès. Ed. Pinnae. Vilafranca. 2021.

1/31- Solé i Bordes, Joan. Notes històriques sobre Cal Berger- Balaguer. La casa Elies Valero de Vilafranca del Penedès. Ed. Pinnae. Vilafranca 2022.

1/32- Solé Bordes, Joan. Dibuixos de Lluís Masachs Mestres. Ventures i desventures d'un arxiu. Que en fa quaranta de res/ l'Arxiu de l'Alt Penedès. Ed. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Vilafranca 2023.

Obres conjuntes

2/01- Roig i Queralt, Francesc; Solé i Bordes, Joan; Torelló i Sierra, Josep; i Vallcorba i Cot, Josep. En els gratacels també hi estatgen gavines. Edició dels autors. Barcelona 1978.

2/02- Solé i Bordes, Joan. “Notes sobre el primer Eduard Vidal i Valenciano”, a Recull Andreu Aleu i Teixidó. Centre d'Estudis Margalló del Balcó. Tarragona 1979.

2/03- Solé i Bordes, Joan. “Inicis de la fotografía a Vilafranca”, a Miscel·lània penedesenca. 3. Ed. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedés 1980.

2/04- Solé i Bordes, Joan. “Notes sobre el teatre d'Eduard Vidal i Valenciano”, a Miscel·lània Penedesenca 4. Ed. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca P. 1981.

2/05- Solé i Bordes, Joan. “Notes per a una lectura de "Vilafranca, senyora vila". A Miscel·lània Penedesenca 5. Ed. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca 1982.

2/06- Solé i Bordes, Joan. “El Penedès costumista de Gaietà Vidal i Valenciano”, a Miscel·lània Penedesenca 6. Ed. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedés 1983.

2/07- Massanell i Esclassans, Antoni, Santacana i Sardà, Josep M. i Solé i Bordes, Joan. Jo Fèlix. Ed. Administradors de la Festa Major. Vilafranca 1984.

2/08- Cavallers cotoners (Massanell i Esclassans, Antoni, et alt.) Del Ball de les Cotonines de Vilafranca. Ed. Caixa Penedès. Vilafranca 1987.

2/09- VV.AA. "Americanos" "Indianos": arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià) segles XVIII-XX Ed. Biblioteca Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. 1ª edició. 1990.

2/10- Solé i Bordes, Joan, “El Museu de Vilafranca”, a VV.AA. Vilafranca ahir. Imatges d’un segle. Museu de Vilafranca, 1992.

2/11- Mestre i Raventós, Pere i Solé i Bordes, Joan “Les reglamentacions del cava i la seva relació amb la Denominació d’Origen Penedès”, a Giralt i Raventós, Emili (Coord.) Vinyes i vins: mil anys d’història. Actes i comunicacions del III Col·loqui d’Història Agrària. Ed. Universitat de Barcelona 1993.

2/12- Bosch i Planas, Joan i Solé i Bordes, Joan. Aquella rambla Vilafranquina. Ed. Vilatana. Vilafranca 1993.

2/13- Bosch i Planas, Joan i Solé i Bordes, Joan. Aquella plaça Vilafranquina. Ed. Vilatana. Vilafranca 1994.

2/14- Solé i Bordes, Joan i Miret i Via, Antoni. La Serra, història d’una hisenda de sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat 1994.

2/15- [Solé i Bordes, Joan] “Els Jané” al volum Fundació Antoni i Vicenç Mestres Jané 1983-1994. Ed. Fundació Mestres Jané. Vilafranca 1994.

2/16- Solé i Bordes, Joan “El fet casteller a l’obra de Pin i Soler”, a VV.AA. Actas del simposi Pin i Soler. Tarragona 26-28 de novembre de 1992. Ed. Institut d’Estudis Tarraconenses. Tarragona 1994.

2/17- VV.AA. Abecedari de la festa major de Vilafranca. Ed. Vilatana. Vilafranca. 1995.

2/18- VV.AA. Mn. Joan Bonet i Baltà: noranta anys al servei de l’Església de Catalunya. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1996. Col. Biblioteca Serra d’Or núm. 171.

2/19- Solé i Bordes, Joan i Miret i Via, Antoni. Els Milà, uns hisendats a Sant Cugat Sesgarrigues a principis del segle XIX. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 1997

2/20- Solé i Bordes, Joan i Miret i Via, Antoni. El Sindicat Agrícola Cooperatiu de Sant Cugat Sesgarrigues, notes històriques. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 1996.

2/21- VV.AA. "Americanos" "Indianos" : arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià) segles XVIII-XX. Ed. Biblioteca Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. 2ª edició. 1998.

2/22- Bayer i Gonzàlez, Xavier; Bosch i Planas, Joan; i Solé i Bordes, Joan. El ball de moros i cristians al Penedès. Ed. Vilatana. Col. Corraló. Vilafranca del Penedès. 1998.

2/23- Solé i Bordes, Joan “Notícies de la vila de Cubelles a la primera meitat del segle passat (1824-1853)”, a Miscel·lània penedesenca 23. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 1998.

2/24- Solé i Bordes, Joan “Des d’aquella volada tarragonina”, a Soler Álvarez, Eliseu-A. (ed.) Recull Pau Delclòs i Dols (1865- 1942). Ed. Estació de recerca bibliogràfica i documental “Margalló del Balcó”. Tarragona 1998.

2/25- Solé i Bordes, Joan i Miret i Via, Antoni. La Torre de Sant Cugat Sesgarrigues. Notes d’història contemporània. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 1999.

2/26- Margarit i Teyà, Antoni, Miret i Via, Antoni, i Solé i Bordes, Joan. Episodis de la història de Sant Cugat Sesgarrigues. Ed. Ajuntament. Sant Cugat 1999.

2/27- Bosch i Planas, Joan i Solé i Bordes, Joan. Aquella festa major Vilafranquina. Ed. Vilatana. Vilafranca 1999.

2/28- Solé i Bordes, Joan; i Miret i Via, Antoni. Massalliga. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues. 2000.

2/29- VV.AA. 100 referents gràfics històrics del segle XX al Penedès. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2000.

2/30- Solé i Bordes, Joan i Miret i Via, Antoni. La Societat Coral El Raim al segle XX i els seus protagonistes. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 2001.

2/31- Solé i Bordes, Joan; i Miret i Via, Antoni. Sant Cugat Sesgarrigues al segle XX. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues. 2002.

2/32- Solé i Bordes, Joan. Propietat i tinença de la terra a Sant Cugat Sesgarrigues als segles XIX i XX. Ed. Societat Coral el Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues. 2003.

2/33- Solé i Bordes, Joan “Senyora i majora”, a VV.AA. Vilafranca del Penedès. Ed. Ajuntament de Vilafranca. 2004.

2/34- Solé i Bordes, Joan “El seguici de sant Fèlix”, a VV.AA; Festa Major. Vilafranca del Penedès. Ed. Ajuntament de Vilafranca. 2005.

2/35- VV.AA. Deu contes de Festa Major. Ressenya històrica a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Vilatana. Vilafranca 2005.

2/36- Solé i Bordes, Joan. “El Penedès, concepte i identitat”, a VV.AA. Monografic Vegueria Penedès. Revista del Penedès núm 12. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca 2006.

2/37- Arnabat i Mata, Ramon i Solé i Bordes, Joan. Societat i cultura a la Vilafranca de la II República: la generació de la "Revista del Casal de La Principal". Ed. Societat La Principal. Vilafranca 2007.

2/38- Montserrat i Montsant, Joan i Solé i Bordes, Joan. El ferrocarril al Penedès. Més d’un segle de patrimoni. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2007

2/39- VV.AA. Vint contes de Festa Major. Solé i Bordes, Joan. Qui sou vos que no us conec? Ed. Vilatana. Dibuixos de...Col. Cercavila. Vilafranca 2007.

2/40- Montserrat i Montsant, Joan i Solé i Bordes, Joan. El baixador del ferrocarril de Lavern- Subirats. 50 anys d’història. Ed. Ajuntament de Subirats. Institut d’Estudis Pnedesencs 2008.

2/41- Arnabat i Mata, Ramon, amb anotacions de Solé Bordes, Joan. La família Vidal Verdaguer, de proveïdors de l’exèrcit a hisendats. Riqueses i misèries d’una família burgesa la Penedès del tombant dels segles XVIII i XIX. Ed. CCAP. Andana. Vilafranca 2008.

2/42- Solé i Bordes, Joan. “Notes sobre la Biblioteca barroca de la Comunitat de Preveres de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.”, a VV.AA. El Penedès dins la Catalunya moderna. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. 2009

2/43- Solé i Bordes, Joan i Cercó i Rimbau, Joan. El llibre de les catànies i les coques de Vilafranca. Postres i llepolies del Penedès. Ed. Cossetània. Valls 2009.

2/44- Solé i Bordes, Joan “Mossèn Manuel Trens, orientador cultural al Penedès”, a VV.AA. Manuel Trens, liturgista, historiador i amant de l’art. Ed. Universitat Ramon Llull 2010.

2/45- Solé i Bordes, Joan. “Manuel Trens”, a Personatges il·lustres de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Ed. Abertis. Barcelona 2010.

2/46- Solé i Bordes, Joan. “De les exposicions d’art del Penedès a l’Institut d’Estudis Penedesencs: vuitanta anys de recerca”, a Figueras Capdevila, Narcís; Jiménez Fernàndez, Carme; i Santesmasses Ollé, Josep (Ed.) Cultura i recerca local al segle XX, dels erudits locals als centres d’estudis. Jornada d’estudi. Calonge 14-15 de setembre 2007. Ed. Ateneu Popular de Calonge i Institut Ramon Muntaner. Calonge 2010.

2/47- Solé i Bordes, Joan “Milà i Fontanals i Ramon Freixas”, a VV.AA. El llegat Milà i Fontanals a la Biblioteca Pública Episcopal. Ed. Universitat Ramon Lull. Barcelona 2011.

2/48- Solé i Bordes, Joan. “L’entorn familiar dels Milà i Fontanals” al volum Actes del Simposi Manuel Milà i Fontanals. Vilafranca Institut d’Estudis Penedesencs 2011.

2/49- Solé i Bordes, Joan “Dades inèdites sobre els esdeveniments de la guerra a Vilafranca”, a VV.AA. La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi el Bruc (Anoia) 23, 24 i 25 de maig del 2008 i bicentenari de les batalles del Bruc. Ed. Afers. Catarroja (País Valencià) 2011.

2/50- Solé Bordes, Joan. “Les exposicions de pessebres, dels records infantils a la represa”, a VV.AA. Aportacions al Pessebre. Ed. Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès 1951-2011. Vilafranca 2011.

2/51- Solé Bordes, Joan. “Liberals i republicans, la generació del `Coro´”, a VV.AA. 150 anys de música. Societat Coral El Penedès. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2012.

2/52. Solé Bordes, Joan. “Aspectes de la vida religiosa vilafranquina entre 1861 i 1936. La Junta d’Obra de Santa Maria”, a VV.AA. La vida quotidiana al Penedès històric. Actes del IV Seminari d’Història del Penedès. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2013.

2/53. Comas i Güell, Montserrat; Socias i Batet, Immaculada; i Solé i Bordes, Joan. De les Exposicions d’Art del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1926. El Vendrell, 1927. Vilanova i la Geltrú, 1929. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2012 [2014].

2/54. Solé Bordes, Joan. “L’activitat dels magatzemistes de vi a Vilafranca al primer terç del segle XX: referències en una obra de V. Prats. Llopart”, a VV.AA. El món de la viticultura, els vins, caves i aiguardents al Penedès històric i el Camp de Tarragona. Actes del V Seminari d’Història del Penedès. Edició a cura de Daniel Sancho París. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2013.

2/55. Solé i Bordes, Joan. “Evocación de Pedro Grases en su centenario”, a Grases Galofré, M. Asunción i Maldonado Bourgoin, Carlos (ed.) Homenajes al maestro Pedro Grases en Barcelona, España, 2010. Ed. Fundación Pedro Grases. Caraques. Venezuela. 2014.

2/56. Simon, Fèlix i Solé Bordes, Joan. “Crònica d’una dècada”, a VV.AA. El Penedès era possible. Ed. Plataforma per una vegueria pròpia. Vilafranca del Penedès, 2015.

2/57. VV.AA. 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell (1865-2015). Edició a cura de Montserrat i Montsant, Joan; i Solé i Bordes, Joan. Ed. Pagès editors i Institut d’Estudis Penedesencs. Lleida 2015.

2/58. Garrich, Montserrat, Solé i Bordes, Joan i Torres, Xavier. El ball d’en Serrallonga, a L’ombra d’en Serrallonga. Ed. Ajuntament de Vilafranca del Penedès i Ball d’en Serrallonga de Vilafranca del Penedès, 2015.

2/59. Solé i Bordes, Joan, Restaurants del Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès, Associació de Productors artesans agroalimentaris de l’Alt Penedès, fotografies de Pandora Films & Service i altres. Calendari 2016. Els nostres productes de la terra al plat. Ed.Consell Comarcal de l’Alt Penedès, 2015.

2/60. Simon Paraiso, Fèlix i Solé i Bordes, Joan. El Penedès és Vegueria. Ed. Plataforma per una Vegueria Pròpia. Vilafranca 2017.

2/61. Solé Bordes, Joan. “Aspectes de la vida religiosa vilafranquina entre 1897 i 1935. La Junta d’Obra de Santa Maria”, a VV.AA. Arnabat Ramon (Coord.) La cultura al Penedès: passat, present i futur. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2017.

2/62. Eroles Benabarre, Lluís i Solé Bordes, Joan. Història postal i filatèlica de Vilafranca del Penedès. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2017.

2/63. Bofarull i Terrades, Manuel, Castejón Domènech, Nativitat, Ferrando Romeu, Pere i Solé Bordes, Joan. Vida i obra dels germans Ramon i Vidales: una família d’impressors del Vendrell. Ed. Departament de Cultura de la Generalitat. Consell Comarcal del Baix Penedès, Impremta Ramon. El Vendrell, 2018.

2/64. Hill Plans, Lluís i Solé Bordes, Joan. La família Torné Via. Edició no venal. Vilafranca, 2018.

2/65. Solé Bordes, Joan i Parellada, Guixens, Albert. Els goigs a Nostra Senyora de Foix, advocada i patrona del Penedès. Ed. Ajuntament de Torrelles de Foix i Gogistes Penedesencs. Vilafranca 2019.

2/66. Jorba, Manuel i Solé Bordes, Joan. Manuel Milà i Fontanals. 1818- 1884. Edició commemorativa del segon centenari del seu naixement. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2019.

2/67. Beneyto, Armand i Solé Bordes, Joan. “Algunes locucions i frases fetes del Penedès”, a VV.AA. La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura. Edició a cura de Ramon Marrugat Cuyàs i Joan Solé Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2019.

2/68. Solé Bordes, Joan. “Anfós Sans Rossell i la seva llibreta de ‘Mots del Penedès’”, a VV.AA. La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura. Edició a cura de Ramon Marrugat Cuyàs i Joan Solé Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2019.

2/69. Solé Bordes, Joan. “Presentació del llibre ‘Vocabulari del vinyater’”, a VV.AA. La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura. Edició a cura de Ramon Marrugat Cuyàs i Joan Solé Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2019.

2/70. Pont, Eugeni i Solé Bordes, Joan. “’Bell Penedès’, una sardana i un record”, a VV.AA. La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura. Edició a cura de Ramon Marrugat Cuyàs i Joan Solé Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2019.

2/71. Colla Rosakys. Colles del Ball de Diables de Vilafranca. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Interna quinquaginta annos infernum. El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès, interioritats de cinquanta anys. Ed. Colla Rosakys. Edició no venal. Vilafranca 2019.

2/72. Eroles Benabarre, Lluís i Solé Bordes, Joan. Americanos del Penedès interior a les Antilles. Comerç i correspondència, els sobreports en cartes prefilatèliques al Penedès. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2021.

2/73 Solé Bordes, Joan, Soler Garcia, Pilar i Güell Barceló, Manel. El poble que estimava la fusta. Cent anys del saló-teatre del Casal de Vilafranca. Casal Societat La Principal. Vilafranca 2022.

2/74 Solé Bordes, Joan. «Notes penedesenques de l’epistolari de Joan Maragall», a Brosa Lahoz, Alicia i Gkozgkou, Dimitra (Eds.). Scripta Mirabilia. A Immaculada Socias i Batet. Historiadora de l’Art. Docència, recerca, transferència de coneixement. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2022.

2/75 Solé Bordes, Joan i Parellada Rovirosa, Albert. 50 anys. Òmnium Cultural. Alt Penedès. Òmnium Alt Penedès. Març 2024.

2/76 Bosch Planas, Josep (et alt.) Solé Bordes, Joan. Santa Maria de Vilafranca. El gran temple gòtic del Penedès. Parròquia de Santa Maria. Vilafranca 2024.

2/77 Joan Montserrat Montsant, Joan Solé Bordes, Joan Cruanyes Ràfols. Vilafranca del Penedès. Història de l'estació ferroviària i el seu entorn. Ed. Llop-art. Sant Sadurní d'Anoia 2025.

2/78. Josep M. Feli Roca i Joan Solé Bordes. La casa Jané Formosa. Arquitectura i nissaga familiar. Ed. Consell Comarcal de l'Alt Penedès i Institut d'Estudis Penedesencs, 2025.

Col·laboració en obres

3/01- Solé i Bordes, Joan “Vilafranca del Penedès”, a VV.AA. Catalunya Romànica Vol XIX. Penedès. Anoia, Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1991.

3/02- Solé i Bordes, Joan “Crònica de fets sensibles”, a Costa i Gramunt, Teresa. Àngels. Edició de l’autora. Barcelona 1991.

3/03- Solé i Bordes, Joan “1900-2001. Un segle de festes majors”, a VV.AA. Programa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. 2001. Ed. Administradors de la Festa Major. Vilafranca 2001.

3/04- Solé i Bordes, Joan. “El pessebrisme, una tradició moderna, a Albronà Termens, Ramon (Coord.). 1951- 2001. 50è aniversari Associació de Pessebristes. Vilafranca 2001.

3/05- José Luís Delgado Tobalina. Història gràfica de la Policia Municipal. Cd. (amb la col·laboració de Joan Solé Bordes). Ajuntament. Vilafranca. 2004.

3/06- VV.AA. Penedès, les rutes del vi i el cava. (amb la col·laboració de Joan Cercó Rimbau i Joan Solé Bordes). Ed. Consorci de Prom. Turística de l’Alt Penedès.2004.3/07- Luna i Tomàs, Gonçal. Parcs del Garrraf, Olèrdola i el Foix (amb la col·laboració de Joan Solé Bordes). Ed. Diputació de Barcelona. 2004.

3/08- Arnabat i Mata, Ramon i Vidal, Jordi. Història de Vilafranca del Penedès. Ed. Ajuntament de Vilafranca, 2008.

3/09- Mireia Olivé i Tate Cabré. Guia de rutes indianes de Catalunya. (Aportació dades de Vilafranca i el Penedès) Ed. Cossetània 2011.

3/10- Albert Manent i Josep Poca. Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració. (Aportació de dades) Ed. Pagès. Lleida 2013.

3/11- VV.AA. Programa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, treball de Joan Mateu, Joan Montserrat i Joan Solé i Bordes als programes dels anys 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018.

3/12- VV.AA. Patrimoni oblidat. Memòria literària. Catàleg de l’exposició. Ed. Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i Institut Ramon Muntaner. Barcelona 2017. (Col·laborador del projecte d’exposició).

3/13- Vilanova Omedas, Antoni (et. alt.) Pla Especial Urbanístic de protecció i catàleg de béns aqrquitectònics, històrics i ambientals de Vilafranca del Penedès. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilafranca. 2017.

3/14- VV.AA. Taques i ratlles. Pintura. Aureli Andrés. Edició de l’autor. Vilafranca febrer 2018.

Cura d’edicions

4/01- Insenser i Bertran, Antoni. El Penedès, folklore dels balls, danses i comparses. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Ajuntament de Vilafranca. 1982.

4/02- Benach, Manuel. El barri gòtic i els Museus de Vilafranca. Segona edició revisada i posada al dia per Joan Solé i Bordes. Ed. Museu del Vilafranca. 1983.

4/03- VV.AA. Memòria- resum Festa de la Verema 1984. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Casal dels Amics del Vi i la Bona Taula. Vilafranca 1985.

4/04- VV.AA. Memòria- resum Festa de la Verema 1985. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Casal dels Amics del Vi i la Bona Taula. Vilafranca 1986.

4/05- VV.AA. Memòria de la Festa de la Verema 1986. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Casal dels Amics del Vi i la Bona Taula. Vilafranca 1987.

4/06- VV.AA. Memòria- resum Festa de la Verema 1987. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Casal dels Amics del Vi i la Bona Taula Vilafranca 1988.

4/07- Bové, Francesc de P. El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. Edició, pròleg i notes a carrec de Joan Solé i Bordes. Ed.Vilatana. Vilafranca 1990.

4/08- Trens, Manuel. Vilafranca, senyora vila i altres proses. Edició, pròleg i notes a càrrec de Joan Solé i Bordes. Ed.Vilatana 1990.

4/09- Bohigas i Balaguer, Pere. Folklore del Penedès. Edició a cura de Joan Bosch i Joan Solé i Bordes. Ed. Vilatana 1993.

4/10- Llorens i Jordana, Rodolf. Sobre una llegenda popular medieval. Edició a Cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Caixa Penedès 1995.

4/11- Bernaus i Rovira, Josep A. L’abans. Vilafranca del Penedès. Recull gràfic 1862- 1965. Assessorament editorial i revisió de textos de Joan Solé Bordes et alt. Ed. Efadós. Barcelona 2000.

4/12- Tubau i Garcia, Albert. Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2001.

4/13- Díaz Plaja, Aurora. La nena i l’ocell de paper. Text revisat per Joan Solé i Bordes. Dibuixos de Maria Josep Guinovart. Ed. Vilatana. Col. Cercavila. Vilafranca 2002.

4/14- Alagret, Pere El vestit nou dels gegants. Adaptació de Joan Solé i Bordes. Dibuixos de Maria Casas. Ed. Vilatana. Col. Cercavila. Vilafranca 2005.

4/15- [Àlvarez, Bruna i Feliu, Josep Maria]. L’església de Sant Francesc i el seu conjunt arquitectònic a Vilafranca del Penedès. Segona edició revisada per Joan Solé i Bordes. Ed. Parròquies de Vilafranca. Nadal 2005.

4/16- Alagret, Pere. El vestit nou dels gegants. Al volum 10 contes de Festa Major. Adaptació de Joan Solé i Bordes. Dibuixos de Maria Casas. Ed. Vilatana. Vilafranca 2005.

4/17- Bertran, Carme (et alt.). Les Gunyoles: l’empremta de mil anys d’història. (Edició revisada per Joan Solé i Bordes). Ed. Ajuntament. Avinyonet 2008.

4/18- Martorell i Pañellas, Antoni (et alt.). El Penedès al segle XIX. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Vilafranca, Institut d’Estudis Penedesencs. 2010.

4/19. Montserrat Comas i Güell, Immaculada Social i Batet, Joan Solé i Bordes. De les Exposicions d’Art del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1926. El Vendrell, 1927. Vilanova i la Geltrú, 1929. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2012 [2014].

4/20. Romeu, Rita; Romeu, Josep; Llach, Claudia; Pinyol, Àngels; i Ràfols, Alba. Els topònims de les cases del poble de Sant Cugat Sesgarrigues. Revisió dels textos: Joan Solé Bordes. Ed. Ajuntament. Sant Cugat Sesgarrigues 2015.

4/21. VV.AA. 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell. edició a cura de Montserrat i Montsant, Joan; i Solé i Bordes, Joan. Ed. Pagès editors i Institut d’Estudis Penedesencs. Lleida 2015.

4/22. VV.AA. La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura. Edició a cura de Ramon Marrugat Cuyàs i Joan Solé Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2019.

4/23. VV.AA. Els conflictes al Penedès històric. Actes del VI Seminari d’Història del Penedès. Edició a cura de Dolors Garcia Martínez i Joan Solé Bordes. Institut d’Estudis Penedesencs 2021.

4/24. Hill Plans, Lluís. Circuit de Vilafranca del Penedès. Cent anys d’oblit. Una crònica des dels documents de l’època. Edició a cura de Joan Solé Bordes. Publicació de l’autor. Vilafranca 2021.

4/25. Massanell Esclassans, Antoni. De la història vilafranquina. edició a cura de Joan Solé Bordes i Jordi Vidal Pla. IEP. Vilafranca 2025.