La meva llista de blogs

divendres, 3 d’abril del 2026

Aquelles redaccions

Tot i que ara els ordinadors ens ofereixen dotzenes de famílies tipogràfiques per a confegir qualsevol document, els que venim del temps de la màquina d’escriure recordem l'íntima satisfacció de veure les nostres paraules en tipografia i a l’abast de qualsevol lector. Fora d’això, la premsa escolar era confegida amb el mètode del ciclostil, al meu col·legi barceloní amb la denominació d’«Anar fent» i posteriorment a la vilafranquina de Sant Elies aquell «Soca— rel» que va durar dècades. El ciclostil era un sistema de maquinària rudimentària que anomenàvem «la vietnamita», útil durant dècades per a la docència i en els temps del franquisme prou adequada per confeccionar pasquins i fulletons clandestins i revolucionaris.


L’anecdotari de mig segle als mitjans de comunicació locals té tendència a ser ampli si hom fa una mica de memòria, des de l’administradora de la Festa Major que es va disgustar d’allò més perquè el Lloro Lluc va fer broma del vestit que va estrenar a la processó del 30 d’agost, fins a l’enyorat amic i fotògraf Jaume Giménez que arribava a la redacció amb imatges d’actes dels quals en sabíem ben poca cosa, de manera que fèiem deducció del nom d’un personatge o altre, una mica a la desesperada, com sens dubte recordarà en Jaume Raventós, company d’aquells anys a «La voz...»

La redacció de «La voz del Penedès» ocupava dimecres, des del vespre fins a la matinada de dijous, un menut despatx de gestoria a la Rambla, un espai en el qual, tot escrivint a la desesperada les darreres notes, assaboríem els cigars havans que el senyor director ens obsequiava. L’endemà les administratives que hi treballaven encara trobaven l’ambient una mica molt carregat.

Ni el «Tothom» ni el «Penedès» eren mitjans del tot professionals, de manera que el material de cada setmana anava a la impremta i s’organitzava d’acord amb les possibilitats del moment i quatre indicacions que hi adjuntàvem. La fotografia a color i la seva impressió era un fet absolutament excepcional i les imatges de reportatge, habitualment en blanc i negre en un temps que es desconeixia la imatge digital, sovint eren fosques o poc contrastades. En Pepe Ballester assegurava, amb caire de gresca, que en Jaume Giménez les positivava amb allioli.

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 27 de març del 2026.

divendres, 27 de març del 2026

Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1809- 1812

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1809. Foli 117r a 120v. 3 de març de 1809.

Caterina Martorell* Balaguer, vídua deixada d’Antoni Martorell, pagès de Vilafranca. Inventari d’una casa al carrer dels Ferrers que afronta a ponent amb la muralla. Entrada amb estris; estable amb una mula; celler amb 6 botes de 7 càrr. I estris; cuina amb estris i un bressol de criastura; botiga amb grans; sala amb taula de fusta, banc respatller i caixes; cambra del davant amb un llit de peu de gall i estris i roba; cambra del mig amb roba; altra cambra del mig amb cadira de boga, estris i roba; cambra del darrere amb caixa i cofre amb roba; altra cambra dita dels soldats amb llit de posts i bancs i roba; terrat o golfa amb estris. Més una casa a Vilafranca, al carerr de3 la Trinitat que afronta amb el convent dels Trinitaris i a tramuntana [o nord] amb el carreró. Més una pallissa a Vilafranca, al carreró de la Trinitat Vilafranca. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de La Pelegrina, los Grecs, Clot de Ferran, Viver, les Clotes i Sant Jaume.

* * * * *

Notari Jaume Abreu, 1809. (Vol. 2.533). Foli 121r a 123r. 16 de març de 1809.

Salvador Galtés, ferrer de tall, i Joan Huguet, argenter, executors i curadors dels bens dels pubills i fills de Jaume Font, ferrer de tall i Victòria Font Bonet, vídua de Jaume Font. Inventari d’una casa al Raval de Sant Francesc, davant de l’Hospital que afronta amb l’Hospital; amb entrada amb estris; sala amb taula i plats; cambra on morí amb un bressol, quatre caixes amb pany i roba; altra cambra amb una tauleta de fusta i un llitet de posts i bancs. Més una peça de terra a Moja a la partida del Clot de Moja. Més una peça de terra a Vilafranca, a la partida del Molí de Vent.

* * * * *


Notari Jaume Abreu. 1809. Foli 124r a 125v. 12 d’agost de 1809.

Magdalena Baró Martorell, vídua de Fèlix Baró, serrador de Vilafranca. Inventari d’una casa amb una entrada amb estris; celler amb una bota de 7 càrr, i una altra de 3 càrr.; cuina amb estris; cambra que dona al cap de l’escala amb llit de posts i bancs, robes, caixa amb roba i 8 cadires de boga; altra cambra amb estris; terrat. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de ca l’Alayo. Més una peça de terra a Sant Miquel d’Olèrdola a la partida de Marrabassa.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1809. Foli 126r a 129v. 13 d’agost de 1809.

Francesca Güell Oller, vídua de Josep Güell, assaonador de Vilafranca. Inventari d’una casa al carrer de Puigmoltó amb un hort i una figuera. Entrada amb taula i estris; celler amb 2 botes de 7 carr., i estris; cuina amb plats i olles, estris, escó i taula; sala amb banc respatller, taula i llit de posts i bancs; cambra propera a la sala amb llit de posts i bancs, caixes, roba i dues cadires; golfa amb estris. Més diverses peces de terra a Vilafranca a lesd partides de Colomer, Viver, Sant Julià, les Clotes, Caputxins Vells, Pont de Porroig, dels Grecs i Pedrera de Santa Digna i Bordellet. Més deutes al seu càrrec.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1810. No té inventaris.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1811. Foli 108r a 112v. 27 de setembre de 1811.

Maria Rosa Petit Totosaus, vídua de Josep Petit, fabricant de carros. Inventari d’una casa a Vilafranca al Raval de Sant Francesc que afronta amb la muralla vella a tramuntana. Entrada amb eines per fer carros; estable amb estris; celler amb 7 botes de 7 càrr.; pati amb estris; cuina amb escó, estris i plats i olles; pastador amb pastera de tomba; botiga de grans amb cereals; sala amb taula, 6 cadires, armari i roba; cambra on morí amb llit de peu de gall, quatre cadires, tauleta petita, quadres, roba, nota de comptes del que li deuen; cambra del mig amb llit de posts i bancs i roba; golfa amb estris; hort. Magatzem contigu a la casa. Més diverses peces de terra a Vilafranca, a les partides de la Pelegrina, el Camí Fondo, la Pedrera, lo Mas Bateret, lo Camí Ral que va a la Quadre dels Monjos, lo Viver de la Bleda, la Sínia del Bertran a la partida de Viver, la Bleda i dues peces a Sant Julià.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1812. No té inventaris.

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.



divendres, 20 de març del 2026

Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1807- 1808

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1807. (Volum. 2.531) Foli 201r a 202v. 25 de juny de 1807.

Pere Carbó Rovira, revenedor i Pere Vias, paperer de Sant Sadurní, curadors dels fills i hereus de Josep Solà, paperer de Sant Sadurní. Inventari dels bens de la fàbrica de paper blanc de Pere Mir Porta. Dues caixes de pi amb roba, una pastera, una xocolatera, estris de cuina i dues botes de 3 càrr. Més tres deutes al seu favor.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1808. (Vol. 2.532). Foli 81r a 84v. 27 de juny de 1808.

Rosa Bertran* Campano, vídua de Pere Bertran, pagès de Sant Miquel d’Olèrdola i el seu fill Mariano Bertran Campamà, pagès de Sant Miquel d’Olèrdola. Inventari d’una casa a Sant Miquel d’Olèrdola amb cuina amb pastera, estris, arada; menjador amb taula, càntirs, tres cadires de boga, plats i olles; celler amb 12 botes de 7 càrr.; cort amb 6 porcs [«tocinos»]; a l’estable dues burres i una pollina; cambra amb roba. Més una peça de terra a Olèrdola, a l’heretat de Ferreny. Més una peça de terra a Olèrdola a l’heretat de Viladellops; més una peça de terra al terme de Cañelles. Més crèdits al seu càrrec i altres al seu favor.

* * * * *



Notari Abreu. 1808. Foli 85r a 86v. 28 de juny de 1808.

Anna Maria Esclassans Font, vídua de Rafael Esclassans, pagès de Vilafranca «per haver-lo mort los francesos en lo terme de esta mateixa vila» [Vilafranca]. Inventari d’una casa al carrer del Puigmoltó amb una cuina amb escó; cambra principal amb una calaixera, roba i estris de cuina. Més una casa al carrer de la Font que afronta amb la Casa Gran, amb dues botes de 3 càrr. Més diverses peces de terra a Vilafranca a la partida de Viver, a la del Camí que va a la Granada, a l’Hostal Nou, la carretera nova que va a Barcelona i a la Muntanyeta de Sant Jaume. Més un cens al seu favor.


*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

divendres, 13 de març del 2026

En fa cinquanta

El 13 de març de 1976 una primera col·laboració a la premsa vilafranquina portava la meva signatura. El malaguanyat Enric Tomàs va estudiar al llibre «Els diaris de Vilafranca durant La Transició (1971-1978). Els setmanaris Tothom i Penedès» (IEP, 2015) les característiques de contingut i forma, d’ideologia i de realització gràfica, d’aquelles dues publicacions locals. En el cas de «Penedès», que va ser el que va veure un bon grapat de textos meus durant anys, haig de certificar que sempre hi vaig escriure el que vaig voler i que el tema va derivar en una colla d’anys de redactor —temps d’aprenentatge— a la que va passar a ser «La voz del Penedès» de mans d’aquell mestre del periodisme i de l’art de saber viure que era Pepe Ballester.

Del vell «Penedès», imprès a la cofurna de cal Pepito Esteva, en recordo especialment i com a cosa curiosa, la confecció manual encara amb tipografia, un aspecte que derivava en el que en podríem dir correcció «sobre la marxa», atès que quan sortien els primers exemplars de la doble pàgina corresponent sempre hi havia qui hi donava una ullada, si en veia alguna de molt grossa la comentava al Pepito i, si era el cas, s’aturava la minerva, es treia la caixa i es feia l’esmena, però els fulls ja impresos s’aprofitaven. En pot servir d’exemple el titular d’una col·laboració de Sabaté Mill en un extra de Festa Major de la que hi ha exemplars on es llegeix «Pua Boada» en un ball de lletres que es refereixen al pintor que ara fa mig segle ens va deixar, mentre altres exemplars del mateix dia tenen l’errata esmenada. Amb la tecnologia actual aquests detalls resulten anecdòtics.

Han passat cinquanta anys, endarrere queden columnes de referència personal, des del «Pati del gall» o «Pel davant/ pel darrere» fins aquell «Bon dia, Maria» que signava «Lo lloro Lluc», el mateix que ara torna a fer columna mensual, tot esperant que de l’altre barri algun dia ens arribi la de l’entranyable amic Joan Bosch, ara definitivament absent. Han passat cinquanta anys, el món s’ha girat com un mitjó i moltes coses semblen talment sotmeses a la llei de l’inversament proporcional o, com sempre s’ha dit, a la teoria del «com més anem menys valem».

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit", a la columna "Inversament proporcional", el 27 de febrer del 2026.