Inventaris "Post mortem" Lluís Cases Pometa 1825-1831

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Lluís Cases Pometa que va treballar a Vilafranca entre 1794 i 1831. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Lluís Cases Pometa. 1825. Foli 1760r a 174r. 19 de març de 1825.

Inventari dels bens del difunt Josep Anton Nogués, argenter de Vilafranca, a instància de la seva vídua Maria Anna Nogués* Gras, a la casa del c/ dels Ferrers amb botiga amb taulell, armari, fornal, balances, pastera i altres estris; celler amb 6 botes de 7 càrr.; cuina amb estris; menjador amb taula, plats i olles i coberts; botiga amb cereal; rentador; sala amb dotze cadires, escriptori i papers de la casa; armari amb roba; requartet amb un armari i dues calaixeres; cambra principal que dona al carrer amb divuit cadires, dues taules, quatre cornucòpies, tocador, vidriera, cortines, llit de pilars amb capçalera, roba i joies valorades; cambra de darrere amb llit i roba; recambra [«requarto»] amb cortineta, màrfega i armari; cambra del segon pis al darrere amb mobles i roba; cambra del segon pis en el centre de la casa, llit i roba; saleta amb un armari; rebost; golfa amb mobles inútils.

Continua l’inventari el 30 de març de 1825. Diners en efectiu. Més un hort clos a Vilafranca al carrer de la Pina, abans era un pati. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Viver i una altra a la mateixa partida de Viver. Més altres peces de terra a Vilafranca a les partides de Viver, Promeal de Santa Digna, lo Pas de la Calçada, Ca n’Alayo, dels Grecs, altre a la Promeal de Santa Digna, altra a la Tria de Sant Julià, altra a Viver o Pas de la Calçada i altre al Clos de Moja.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa. 1826. Foli 80r a 83^r. 3 de març de 1826.

Inventari dels bens que van ser de Josep Ortolini, fondista, natural d’Itàlia, a instància de la seva vídua Marianna Ortolini Gassó. Casa pròpia al c/ de la Palma amb un pati amb pica d’aigua al costat d’una sínia; estable; celler amb 3 botes de mida no especificada; menjador amb dues taules llargues i quatre bancs amb respatller; cambra de Sant Pau de Baix amb una taula, un llit, 7 cadires de boga i roba; cambra que també dona a la galeria, anomenada de Sant Pere, amb llit de bancs i posts, mitja taula i 7 cadires de boga i roba; sala amb dues taules rodones, una de quadrada i 20 cadires de boga; cambra anomenada de Sant Joan amb tres llits de posts i bancs, roba, una taula i 8 cadires de boga; cambra dita de Sant Josep a la part del c/ de la Palma amb dues taules, un llit amb capçalera, un llit de posts i bancs amb roba i 14 cadires de boga; cambra que dona al c/ de la Palma, dita del Sant Àngel amb 2 llits de posts i bancs, robai tres cadires, cambra que dona al c/ de la Palma dita de la roba, amb un armari, llençols, tovalles i cobrellits; cambra que dona a la galeria, al costat de la cuina amb un llit de posts i bancs, roba i estris; cuina amb estris entre ells 10 porrons, 8 gots, 24 plats, 5 cadires; cambra del segon pis anomenada del Correus, amb dos llits de posts i bancs, roba i 7 cadires; cambra del segon pis de la part de la galeria, anomenada de Sant Pau de Dalt amb llit de posts i bancs i estris; cambra del segon pis a la part de la galeria anomenat de Sant Pere de Dalt amb llit de posts i bancs, una cadira i roba.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa 1827 a 1830, no té inventaris.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa. 1831. Foli 323^r a 324v. 20 de juliol de 1813.

Josepa Ferrer Jover, vídua de Gabriel Ferrer Guasch. Inventari de la casa al C/ Cort de Raimunda de Moy Janer que viu a Barcelona. Celler amb 4 botes de 7 càrr., i 4 botes de 4 càrr.; cuina amb plats, olles i estris; cambra que dona al carrer amb calaixera, armari, caixes, sis cadires i roba. Més cinc peces de terra al terme de Vilafranca, a les partides de Casa Alayo, del Viver, de l’Hort del Nin o Melió i dues de la partida de l’Hostal Nou.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa. 1831. Foli 342r a 345r. 12 d’agost de 1831.

Inventari dels bens del difunt Anton Buxó, cirurgià, feta per Maria Josepa Coderch Buxó, muller de Dalmau Coderch, cirurgià, filla i hereva d’Anton Buxó. Inventari de la casa amb entrada al C/ de Santa Maria, a l’entrada bancs, quatre cadires i estris; celler amb 3 botes de 7 càrr. I 4 botes de 3 càrr.; cuina amb estris; sala amb 12 cadires; cambra principal amb taula, escriptori, vuit cadires, coberteria, quadres, rellotge de butxaca i roba; recambra amb caixes, mobles, llit de posts i bancs i roba; cambra del segon pis que dona al carrer de Santa Maria amb llit de posts i bancs; cambra que dona a la part de l’església amb un llit de posts i bancs i roba; cambra gran que dona a la part de l’església amb llit de pilars i capçalera, amb dos matalassos i roba; rebost. Més crèdits al seu favor. Més una peça de terra a Vilafranca al Munt o muntanya de Sant Pau.

* Recordem que, com era costum a l’època, el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

Inventaris "Post mortem" Lluís Cases Pometa 1813-1824

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Lluís Cases Pometa que va treballar a Vilafranca entre 1794 i 1831. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Lluís Cases i Pometa. 1813. Vol. 2.749. Foli 224r a 227r. 6 d'octubre de 1813.

Inventari dels bens de Pau Comas, pagès, a la casa i hisenda dita dels Comas, a Terrassola, a instàncies de la seva vídua Anna Comas* Esbert a Terrasola. Entrada amb estris; estable amb tres matxos; galliner amb 6 gallines i un gall dindi; menjador amb taula, banc amb respatller i estris; cuin amb estris; pastador; oficina amb estris i 3 botes de 7 càrr.; altre celler amb botes de cadireta, premsa i portadores; xoll amb 3 porcs ["tocinos"]; casa o obra nova amb bigues; pallissa; sala amb taula i banc respatller, rellotge de quarts i hores, i una caixa amb roba; cambra principal que dona a les hortes amb llit de pilars i capçalera, un escriptori; cambra de les minyones amb llit de posts i bancs i roba; cambra del mig amb mobles usats; cambra de l'alcova amb mobles; cambra dita de l'hereu amb llit de posts i bancs i roba; rebost; golfa; botiga amb cereal; cambra dels mossos amb quatre llits de posts i bancs i roba. Més un molí o fàbrica de paper corrent amb estris. Més molí o fàbrica de paper blanc, amb els seus aparells, també a Terrassola. Més sis jornals de terra a Cabrera.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa. 1813. Foli 237r a 239v. 29 d'octubre de 1813.

Inventari a Santa Fe dels bens de Francesc Montserrat del Pont, pagès, per la seva vídua Francesca Montserrat Romeu "lo que no havia pogut executar per haver en est intermedi sobrevingut la invasió dels francesos..." Casa a Santa Fe dita del Montserrat del Pont amb entrada amb premsa i eines; menjador amb taula i estris;estable amb dues parelles de bous, una burra i estris; celler amb 12 botes de 7 càrr; corral amb estris; sala amb caixa, cadires, armari i roba; cambra principal amb escriptori i bancs de llit; cambra de la part de tramuntana que dona al davant amb llit de posts i bancs; botiga amb cereal; cambra del costat de la botiga amb llit de posts i bancs i roba; rebost amb estris.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa. 1814. Foli 127r a 128r. 4 d'abril de 1814.

Inventari dels bens que van ser de Joan Ràfols, prevere i beneficiat de Vilafranca, a instància de Valentí Muntadas, prevere i vicari de la parroquial i Ignasi Corts, beneficiat de la comunitat de preveres, hereus de Joan Ràfols. Bens mobles: roba, dos breviaris, un llit de posts i bancs. Crèdits al seu favor. Diners en metàl·lic. Més una peça de terra a Vilafranca, partida del Promeal de Santa Digna. Més una peça de terra a Sant Pere Molanta, partida de la Creu de l'Embràs. Més una peça de terra que es ven el 3 de juny de 1814 [foli 199r a 203v].

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa. 1814. Foli 219r a 221r. 14 de juny de 1814.

A Sant Salvador de les Gunyoles. Bens que foren de Josep Gallifa i martí, prevere i rector de la parroquial de Sant Salvador de les Gunyoles, per Benet Guiu, prevere i rector de Sant Pere Molanta. Habitava a la rectoria, amb entrada amb estris; estable amb un matxo vell; celler; sala amb una taula i 6 cadires; cambra que dona a la part de l'hort amb un llit de posts i bancs i roba; cuina amb estris; cambra del terrat amb llit de posts i bancs; vint-i-cinc llibres in foli, 44 llibres en quart de diferents autors, 14 llibres petits de diferents autors, quatre toms de breviari, un breviari gros de tot l'any, roba, diners en efectiu "i finalment se li trobaren nou durillos en or i un en plata".

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa 1815 a 1817. No té inventaris.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa. 1818. Foli 226r a 228v. 28 de juny de 1818.

Maria Junyent Domingo, vídua de Josep Junyent major, pagès de Vilafranca. Inventari d’una casa a Vilafranca al c/ Puigmoltó, pròpia de Vicenç Roca de Barcelona, amb celler amb 5 botes de 7 càrreg; estable amb un burro i eines; cuina amb una xocolatera i estris; botiga amb cereals; cambra que dona a la galeria amb roba, mobles i llit de posts i bancs; cambra dita l’estudi amb vuit llibres de diferents autors i roba. Més una peça de terra a Vila`franca a la partida de Puigroig i una altra a la partida de Viver. Més dues peces a Sant Miquel d’Olèrdola a la partida del Sepulcre ambdues.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa 1819 a 1820, no té inventaris.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa. 1821. Foli 177r a 180v. 26 d’abril de 1821.

A l’Arboçar [Arbossar], terme d’Avinyonet. Inventari dels bens de Francesca Font Olivella, vídua de Miquel Font, pagès de l’Arboçar. Casa a l’Arboçar amb entrada amb mobles, estris i una premsa; menjador amb dues taules grans i dos bancs respatllers; celler amb onze botes de 7 càrr. I eines; estable amb un matxo i una burra; cuina amb estris; celler de fora amb 7 botes de 7 càrr.; xoll amb 5 porcs; sala amb armari, cadires i roba; botiga amb cereal; cambra de darrere amb llit de posts i bancs; cambra de davant amb llit de posts i bancs i roba; cambra fonda amb llit de posts i bancs i roba: La casa heretat té pallissa, corral, celler i dos apartaments. Més una peça de terra a Sant Miquel d’Olèrdola, a la partida de Masrabassa. Més peces de terra a Vilafranca, una a la partida de la Creu de l’Embràs, quatre a la partida del Clot de Ferran i una a la partida dels Cinc Ponts: Més tres peces de terra al terme de Sant Pere Molanta, sense especificar partida. Més dos censos al seu favor, tres crèdits al seu favor i un ramat de bestiar amb 44 borrecs, 13 ovelles amb els seus anyells, 11 bestiar cabrall. Més un segon ramat de 150 ovelles amb els seus anyells.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa. 1821. Foli 198r a 198v. 23 de maig de 1821.

Jaume Nicasi Abella Mullol, tinent ajudant retirat i notari públic de Vilafranca, donatari dels bens de Maria Clara Abella Mullol, la seva mare i esposa de Maria Abella Nogués, també notari. Casa al C/ Graupera amb una sala amb calaixera i cambra del darrere del segon pis amb una calaixera però sense roba perquè fou «en part robada per los francesos en l'última guerra». Més dues peces de terra al terme de Vilafranca, una a la partida del Munt de Sant Pau i l’altra a la partida de la Muntanyeta.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa entre 1822 i 1824 no té inventaris.

* Recordem que, com era costum a l’època, el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

Les germanes Vedruna deixen Vilafranca després de 173 anys

Nota publicada al setmanari 3 de Vuit el divendres 19 de setembre.

La direcció provincial de les Germanes Carmelites Vedruna ha comunicat el tancament en els mesos vinents de la comunitat de Vilafranca, la darrera que queda en actiu al Penedès i a tot el bisbat de Sant Feliu de Llobregat. La comunitat és formada en aquest moment per dues germanes que aniran a residir a altres centres que les religioses tenen a Catalunya. Això no suposa cap canvi pel que fa als col·legis Vedruna com el de Sant Elies a Vilafranca o el de Sant Sadurní, centres que continuen mantenint l’ideari Vedruna però que ja feia anys que no comptaven amb la presència efectiva de les religioses. La labor continuada de les Vedruna a Vilafranca, on van arribar a tenir tres comunitats en actiu, es clou així després de cent setanta-tres anys d’activitat, una labor que en el darrer mig segle s’ha vist remarcada no sols en l’àmbit de l’ensenyament -Sant Elies va fer l’opció d’escola catalana el 1975- sinó també pel servei social, en especial al barri de l’Espirall on el 1973 es va obrir la capella de la Mare de Déu de Montserrat que ha comptat fins ara amb la labor i atenció de les religioses Vedruna.

Aquest tancament suposa la desaparició de les carmelites de Santa Joaquima a Vilafranca després de gairebé dos segles d’història i labor continuada al Penedès, en concret des del 27 de desembre de 1852 quan la mare fundadora, ja molt malalta, va voler venir personalment a Vilafranca per signar el conveni amb el patronat de l’Hospital pel qual les religioses es feien càrrec de l’atenció sanitària i obrien allí una aula per a l’ensenyament de nenes pobres. Aquella primera comunitat la formaven sis germanes i a ser la darrera fundada personalment per Joaquima de Vedruna que moriria el 1854. La presència de les Vedruna a l’Hospital vilafranquí es va mantenir fins a l’estiu del 1933 quan van ser obligades a deixar l’edifici de la Rambla per tal que aquest espai passés a acollir l’Institut d’Ensenyament Secundari. La comunitat va deixar també el servei d’atenció hospitalària i es va traslladar a l’edifici de cal Bertrolí a la plaça de l’Estació on va continuar la labor docent. Molt abans, el 1881, s’havia fundat una segona comunitat a Vilafranca, la del col·legi de Sant Elies, que ha arribat fins als nostres dies. La congregació arribaria a tenir tres comunitats en actiu a Vilafranca atès que el 1901 es va fundar l’anomenat Asil del Carme per a nenes òrfenes situat al carrer Ponent, servei que va mantenir la seva activitat fins a la guerra civil.

Signatures del conveni de l'Hospital de Vilafranca el 27 de desembre del 1852, la darrera és la de santa Joaquima («Joaquina de Mas»), malalta i amb lletra dificultosa. (ACAP)

* * * * *

Paraules en la celebració eucarística del dia 5 d’octubre a l'església de Nostra Senyora de Montserrat, al vilafranquí barri de l’Espirall.

Bona tarda.

La història del Penedès recorda l’any 1852 quan Joaquima de Mas i de Vedruna, malalta ja i propera a la mort, va voler venir a Vilafranca personalment a fundar la que seria la seva darrera fundació personal: la comunitat de l’Hospital. Aquesta es va fer càrrec de l’atenció sanitària, però també va obrir una primera aula per a l’ensenyament de les nenes pobres. Va ser la primera escola cristiana oberta a Vilafranca per una institució, més enllà de les antigues aules de llatinitat llavors ja desaparegudes.

La presència de les Vedruna a l’Hospital vilafranquí es va mantenir fins a l’estiu del 1933 quan van ser obligades a deixar l’edifici de la Rambla per tal que aquest espai passés a acollir l’Institut d’Ensenyament Secundari. La comunitat va deixar també el servei d’atenció hospitalària i es va traslladar a l’edifici de cal Jan Pau, a la plaça de l’Estació, on va continuar la labor docent. Molt abans, el 1881, s’havia fundat una segona comunitat a Vilafranca, la del col·legi de Sant Elies, que ha arribat fins als nostres dies. La congregació arribaria a tenir tres comunitats en actiu a Vilafranca atès que el 1901 es va fundar l’anomenat Asil del Carme per a nenes òrfenes situat al carrer Ponent, servei que va mantenir la seva activitat fins a la guerra civil.

És així que la petjada de santa Joaquima es manté viva després de 173 anys d’història, d’educació cristiana en un ideari que manté la seva continuïtat en el col·legi Vedruna Sant Elies, però gairebé dos segles també de visita als malalts, de catequesi, de col·laboració amb Càritas i de tants altres serveis com el litúrgic, aquest darrer mig segle especialment al barri de l'Espirall on han estat el pal de paller de la comunitat cristiana vinculada a l'església de la Mare de Déu de Montserrat, tant l'antiga capella del carrer Espirall com en la construcció d’aquesta església que avui ens acull.

En donem gràcies a Déu.

Inventaris "Post mortem" Lluís Cases Pometa 1810- 1812.

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Lluís Cases Pometa que va treballar a Vilafranca entre 1794 i 1831. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Ll. Cases Pometa. 1810. Vol. 2.746. Foli 92r a 94v. 15 de març de 1810.

Marina Farré¹ Bruna, vídua de Pau Farré, pagès de Pacs. Inventari de la casa de Pau Farré dita Lo Maset de la Salvanya, amb terres. Entrada amb eines de pagès;M celler amb 10 botes de 7 càrr.; cuina amb estris, plats i olles; menjador amb una taula i dos bancs; sala amb dues caixes; cambra primera a l'entrar a la sala amb llit i roba; cambra del costat amb llit; cambra de l'altra part de la sala amb salador i una greixonera d'aram; altra cambra amb un llit i roba; "lo revoltet de l'entrada de la casa" amb plats i olles; botiga amb cereals; cambra dels mossos amb dos llits i roba; xoll amb dos "nodrissos" petits; galliner amb 16 gallines i un gall. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de les Clotes dita Camp de les Figueres, a la Cua de Lluert dita de les arneres, peça al costa de la resclosa del Molí d'en Morató, altra a la Cua de Lluert, altra prop de la casa de Joan Vallès, dir Magí Varó, i altra prop de l'heretat de casa Tetas.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa. 1810. Foli 208r a 211v. 19 de maig de 1810.

Marina Torras Albornà, vídua de Joan Torras, pagès de Santa Margarida dita la Quadra dels Monjos, entrada amb pastera i eines; cuina amb estris; celler amb dues botes de 7 càrr.; estable amb dos bous i dos garrins; celler del costat de l'estable amb6 botes grans; sala amb una post; cambra que dona al davant amb llit de posts i bancs, roba i peces de plata; cambra que dóna al davant a la part del molí amb llit de posts i bancs i roba; cambra amb finestra a la part del molí amb llit de posts i bancs, roba i rams de fil entre estopa i bri; cambra que dona a l'hort amb llit de posts i bancs i roba; botiga amb cereals; cambra que la finestra també dóna a la part del molí amb estris vells; rebost. Més dues cases al costat "algo espatllades per raó del trànsit de les tropes franceses". Més tres cases en aquesta quadra detràs de l'hostal de dita quadra. Més pallissa, corral i xoll unit a la casa principal. Més hort de la casa. Més peça de terra a la Quadra dos Monjos dita Bosc de la Llebra. Més peça de terra a la mateixa quadra dita lo Camp de l'Altra Banda. Més peça de terra a Santa Margarida. Més peça de terra a la partida dita Camp de la Bassa i camp i vinya del Clot. Més peça de terra a la quadra partida de la Plana. Més peça de terra a la quadra de la partida prop del rec del molí de la Quadra. Més censos.

* * * * *

                                Gravat alemany segle XIX

Notari Ll. Cases Pometa. 1810 (Vol. 2.747) Foli 318r a 319v. 23 de juliol de 1810.

Manuel Gonzàlez de Arcos i Briansó que fou administrador de la loteria de Tarragona, ara Antònia Gonzàlez Arcos i Vallès, resident a Vilafranca diu "que ha arribat a mi la notícia que el seu marit ha estat mort pels francesos al temps que entraren en dita ciutat de Tarragona en la que se trobava el 28 de juny últim..." i que van posar foc a la seva casa de manera que només es van salvar els que ella es va emportar a Vilafranca, després que els enemics s'apoderaren de la fortalesa de la Oliva. Inventari d'un bagul amb roba i peces de plata, i una casa a la vila de la Selva, al carrer de Roselló.

* * * * *

Notari Ll. Cases Pometa 1810. Foli 475r a 478r. 11 de novembre de 1810.

Ramon Martorell, fill de Ramon Martorell, major, pagès del Molí d'en Coll a Sant Miquel d'Olèrdola. Inventari de la casa del Molí amb entrada amb eines; estable amb dos bous i una mula; menjador amb una taula i banc respatller i estris; cuina amb estris; rebost amb estris; cup de fora amb estris; celler amb una bota de 7 càrr. i 10 galines;sala amb dos llits de posts i bancs i roba; cambra del darrer amb llit de posts i bancs i estris; rebost de dalt amb estris; botiga amb cereals; diners. Més una peça de terra a Castellví de la Marca a l'heretat del Pujol.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa 1811. Foli 376r a 381v. 23 de setembre de 1811.

Cecilia Pometa Rodó, vídua de Fèlix Pometa, procurador causídic de Vilafranca. Inventari d'una casa al c/ de la Fruita amb una entrada amb pou i corriola; celler amb 8 botes grans; botiga amb cereals i estris; l'aposento del capdamunt de l'escala amb una taula i un banc respatller; menjador amb una taula i dos bancs respatllers; cuina amb estris, un morter de coure i un de pedra; rentador amb estris; cambra que dona a la cuina amb estris; rebost amb salador; terrat amb estris; golfes amb estris; lo lloc comú amb dos orinals grans. quatre de petits i un de vidre; cambra que dona a la sala i balcó al cap d'escala amb un llit de posts i bancs; sala amb un bufet. caixes i cadires, roba, peces de plata i joies; cambra que dóna al carrer amb escriptori, cadires, llit de posts i bancs i roba. Més diners. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides de Sant pau, de la Cua de Lluert, de las Torreta, del Rec de la Font, dels Roures de Porroig, del Bordellet, de Cinc Pons, del Camp del Crespí i del Camp del Clot.

* * * * *

Notari Lluís Cases Pometa. 1811. Foli 437r a 438r. 17 de novembre de 1811.

Francesca Raventós Marcé, vídua de Joan Raventós, pagès de Sant Pere Molanta. Inventari d'una casa a Sant Pere Molanta anomenada la Casanova amb cuina amb estris; celler amb 8 botes de 7 càrr.; estable amb un burro i eines; cambra amb la finestra que dona a la part de detràs amb llit de posts i bancs i roba; cambra que dona a la part de migdia amb un llit de posts i bancs i roba. Mës una peça de terra a Sant Pere Molanta que pertany a la casa i heretat d'en Cuscó, de Ramon Olzinelles, de Vilafranca.

* * * * *

Notari Lluís Cases i Pometa. 1812. Tom. 2.748. Foli 350r a 353v. 20 de setembre de 1812.

Francesca Rossell Fontanals, vídua d'Antoni Rossell Morgades, anomenat de la Serra, pagès de Lavit. Inventari de la casa dita Can Rossell de la Serra, a Lavit, casa amb pallissa, corral, xoll i sínia, amb entrada amb eines de pagès, menjador amb una taula llarga, un banc amb respatller i un altre clavat a la paret; cuina amb estris, plats i olles; celler amb 13 botes de 7 càrr.; estable amb dos bous i una burra coixa i vella; cambra de sobre l'estable on dormen els mossos, amb dos llits de peu de gall i roba; corral amb estris; xoll amb dos porcs; sala amb una taula llarga i un escó d'espitlla, eines i cereal; cambra de l'alcova amb llit de posts i bancs i roba; terradet; cambra del corral amb llit de posts i bancs i roba; cambra de la "ximineia" amb llit de posts i bancs i roba; cambra nova amb llit de posts i bancs i roba; rebost; cambra de les minyones amb llit de posts i bancs i roba.

1 Recordem que, com era costum a l’època, el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

Fa 140 anys, una novena a sant Fèlix el 2 d'agost

Treball signat per Joan Mateu Oller, Joan Montserrat Montsant i Joan Solé Bordes, publicat al setmanari "El 3 de Vuit" el dia 5 de setembre del 2025

-1885. el juliol el còlera entra a Catalunya procedent de València

-1885. 2 al 10 d’agost, novena demanant protecció contra el còlera

-21 de novembre, processó de sant Fèlix fins a casa de l’administrador

Entre els molts aspectes i episodis que la devoció a sant Fèlix ha deixat en la història de Vilafranca hi ha, evidentment, les rogatives en moments d'especial dificultat per a la població. Un d'aquests episodis va ser el 1885, ara fa 140 anys quan el flagell del còlera es va estendre per tota Catalunya i Vilafranca va establir mesures de control sobre l'entrada a la vila de productes i persones procedents de zones afectades pel flagell, però el record d'episodis del mateix caire viscuts amb anterioritat va portar a demanar la protecció de sant Fèlix i es va decidir avançar la novena, de manera, que com explica la crònica de Pere Alagret, aquesta es va celebrar del 2 al 10 d'agost.

El còlera era una malaltia que inflamava els intestins i podia manifestar-se en descomposició, mal de cap, febre lleu i vòmits, encara que no sempre donava aquests símptomes i fins i tot podia provocar la mort en poques hores per greu intoxicació i col·lapse. Europa va viure set grans epidèmies de còlera fins al 1894, la primera a la península va arribar el 1833 i es va estendre l'any següent aprofitant els moviments de la primera guerra carlina. El 1854 va arribar un nou brot de la malaltia a Barcelona que ja va obligar a suspendre la Festa Major de Vilafranca. També el còlera del 1865 va afectar la nostra vila que es va quedar sense celebració del 30 d'agost, després va venir el brot del 1885 que comentem, el del 1893 i el del 1911 que va resultar especialment problemàtic al Vendrell.

Estampa de sant Fèlix de principis del segle XIX, a sota els quatre campanars de Vilafranca: St. Francesc, Sta. Maria, la Trinitat i Sta. Clara/ GOGISTES PENEDESENCS

A primera de juliol d'aquell 1885 el còlera va entrar a Catalunya per la banda de Tortosa, procedent del País Valencià, de manera que es van establir mesures de control amb inspeccions i fumigació dels equipatges dels viatgers, a Tarragona i posteriorment també a les estacions de tren dels Monjos i de Cubelles, a més calia imposar la quarantena a qualsevol persona que fos sospitós d'estar-ne afectada, però aquestes prevencions sovint no s'executaven i la malaltia s'anava estenent, de manera que a finals de juliol hi ha constància de víctimes al Vendrell, Albinyana i Sant Sadurní.

A Vilafranca l'alcalde, llavors Hermenegild Clascar, va convocar el 2 d'agost una reunió de les autoritats sanitàries per tal de concretar mesures de prevenció i crear algunes comissions sobre el tema tot i que, com en tantes altres poblacions, moltes famílies benestants van trobar la manera de traslladar la seva residència a pobles o masies de la comarca. Sortosament, en aquesta ocasió la vila no es va veure afectada i a finals de setembre la malaltia ja havia gairebé desaparegut a tota Catalunya.

Vilafranca després de 1865, amb el pas del tren/ ARXIU J. BOSCH

Tot plegat va fer que aquell agost no sols s'avancés una primera novena a primers d'agost sinó que la Festa Major quedés reduïda als actes litúrgics a l'interior de l'església i entre aquests la tradicional novena del 22 al 30. No hi va haver processons ni folklore al carrer i les entitats no van programar els populars balls de societat, el certamen del Centre Agrícola també va quedar ajornat. Erradicat el còlera del país després d'haver causat uns 120.000 morts, el dissabte 21 i el diumenge 22 de novembre Vilafranca va voler celebrar que no n'havia resultat afectada i va fer Festa Major: els Xiquets de Valls van arribar el migdia del dissabte i aquell vespre la processó va portar sant Fèlix de casa de l'administrador a l'església i allí es van celebrar completes amb orquestra. L'endemà, hi va haver matinades i ofici i a la tarda la processó i entrada de sant Fèlix. Com a complement es va celebrar ball de nit i algunes societats van allargar la gresca fins al dilluns.

Per saber-ne més: Manuel Bofarull. Una malaltia sospitosa. El còlera del 1911 al Vendrell. IEP. 1984. Joan Mateu (et alt.) Festa Major, una història entre pandèmies, guerres i revoltes. Programa de l Festa Major de Vilafranca 2021. VV.AA, Abecedari de la festa major de Vilafranca. Vilatana. 1995. El Labriego 15/8/1885, 30/8/1885 i 15/11/1885, disponible a: https://arca.bcn.cat