1926, l’any que va definir la cultura del Penedès

Publicat al setmanari "El 3 de Vuit" el 2 de gener del 2026.

.-La I Exposició d’Art del Penedès fou la base del Museu de Vilafranca.

.-50 artistes del moment hi van presentar pintura, escultura i orfebreria.

.-227 peces d’art antic es van catalogar i exposar.

.-Es van inventariar un centenar de llibres i publicacions periòdiques.

J. Solé Bordes/Vilafranca

Tot i que aquest 2026 serà any d’aniversaris -entre altres 425 de la canonització de sant Ramon de Penyafort i 250 del patronatge de sant Fèlix- cap tan específic i destacat com el centenari de la I Exposició d’Art del Penedès. Diverses entitats penedesenques preparen activitats commemoratives per a recordar una celebració que va marcar i definir no sols la identitat unitària de les tres comarques penedesenques, sinó també les perspectives culturals que encara ara continuen definint la identitat penedesenca. La creació del Museu de Vilafranca -l’actual Vinseum- i del seu arxiu bibliogràfic en va ser una de les conseqüències, com ho seria el 1977 la constitució de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Els primers precedents del tema se situen el 1919 en plena Mancomunitat de Catalunya quan un jove sacerdot de 27 anys, Manuel Trens -mossèn Trens per als vilafranquins, el doctor Trens per a tots els altres- crea la revista mensual «Penedès» que treballa per promoure la identitat comarcal, fins al punt que s’anuncia amb quatre redaccions: a Vilafranca amb el poeta Roman de Saavedra al capdavant; Vilanova, a mà de l’artista E. C. Ricart; el Vendrell amb els Ramon de la impremta; i Sitges a càrrec del jove Josep Carbonell. Publicació de cultura de primera línia, «Penedès» va reivindicar i estudiar els aspectes d’identitat penedesenca, començant per la grafia del topònim tal com l’escrivim ara, i tot i que comptava amb una nòmina de col·laboradors de primera línia va deixar de publicar-se el 1922.

Les coses estaven canviant, el 1923 va arribar la dictadura de Primo de Rivera i el 1925 va desaparèixer una Mancomunitat de Catalunya que el general ja havia escapçat. Calia plantejar els temes propis des d’altres àmbits i Francesc Cambó va insistir que l’estratègia havia de ser promoure el treball i l’esforç cultural i no la protesta ni la confrontació. Potser és aquest plantejament el que explica la florida cultural d’ara fa cent anys. Aquell 1926 un jove Pere Mas i Perera va fer possible la publicació quinzenal «Gaseta de Vilafranca», de ben notable volada cultural, el mateix any que mossèn Trens va fer possible els «Quaderns Mensuals d’Acció», suplement del setmanari catòlic vilafranquí «Acció».

La Festa Major del 1926

Sobre la base de l’empenta de Manuel Trens es promou l’anomenada I Exposició d’Art del Penedès, celebrada durant els dies de la Festa Major al palau del Marquès d’Alfarràs, llavors ja col·legi de Sant Ramon. Els diversos espais del centre acullen tres exposicions, una d’art antic que comissaria mossèn Trens, altra d’art contemporani a càrrec del pintor Joaquim Mir i una mostra bibliogràfica que prepara Pere Bohigas. El catàleg complet dona bona perspectiva del pes específic de la mostra que en l’apartat d’art modern constitueix un excel·lent retrat del moment creatiu al Penedès: cinquanta artistes d’onze poblacions amb un total de 164 obres de pintura, escultura, orfebreria, projectes arquitectònics i puntes de coixí, amb noms com Alfred Sisquella, Pere Jou, Mas i Fondevila, Miquel Utrillo, Alexandre de Cabanyes, Enric C. Ricart, Josep F. Ràfols, Martí Torrents o Josep Rovira, a més de l’esmentat Joaquim Mir.

La mostra d’art antic, però, és encara d’una rellevància més significada, en especial si tenim en compte que algunes d’aquestes obres desapareixerien definitivament durant la guerra civil (1936- 1939). Es tracta d’un veritable catàleg del patrimoni artístic exclusivament de Vilafranca i el seu entorn, 227 peces que van de destrals prehistòriques fins a un retaule gòtic, pintura, escultura, orfebreria, joies bibliogràfiques, mobiliari i fins i tot peces de roba; un patrimoni que en la seva pràctica totalitat era en mans de particulars o institucions religioses. La voluntat d’aplegar aquest conjunt era indirectament la de crear un museu de Vilafranca, una iniciativa que finalment no quallaria fins al 1934. També anava per aquest camí l’exposició bibliogràfica, va mostrar una setantena de llibres i fulletons, tots ells de referència vilafranquina, des de 1677 fins al 1915, a més de 34 capçaleres de publicacions periòdiques vilafranquines, prop d’una trentena de goigs i diversos gravats, així com els boixos de la impremta Alagret, un patrimoni que seria la base de l’Arxiu Bibliogràfic Pere Regull del Museu de Vilafranca, avui Centre de Documentació Vinseum.

Conferències i música

Hi va haver concerts a càrrec de Francesca Bové i de Pau Casals- Benvingut Socies i balls de l’esbart del Foment Sardanista Vilafranquí, així com un àpat dedicat als expositors. A la vegada, la biblioteca del col·legi va acollir diverses conferències, la inaugural del doctor Josep Estalella va proposar la creació d’un centre d’estudis penedesencs i va dibuixar el programa d’estudis; la de Jaume Valero Ribas va definir la identitat geogràfica comarcal penedesenca, una perspectiva que havia de reblar Francesc Pujols qui defensava que el Penedès començava a Martorell, però el filòsof martorellenc va patir un oblit i no es va presentar.

Mossèn Trens va pronunciar una conferència sobre la producció artística adreçada a promoure a Vilafranca una escola d’arts i oficis sota la direcció de l’artista gironí Jaume Busquets, però va ser en aquest punt on es va acabar enredant la troca. El suport econòmic de la iniciativa sembla que va tenir com a pilars fonamentals Emili Berger i el metge Ricard Fortuny, ambdós de famílies de l’entorn vinícola vilafranquí, mentre per enlloc no aparegué l’Ajuntament vilafranquí que llavors encapçalava Joan Álvarez de Sisternes, de manera que en cap moment es va convidar a les autoritats municipals, la inauguració no va tenir parlaments ni protocol, tampoc la cloenda i no consta l’assistència de cap representant municipal. Va ser l’inici d’una guerra soterrada que acabaria amb la clausura silenciosa de l’Escola d’Arts i Oficis després de poc més d’un any de vida.

Continuïtat fins avui

Però el plantejament exitós de la iniciativa a un Penedès que no havia vist mai una mostra d’aquestes característiques va tenir continuïtat amb la II Exposició al Vendrell el 1929 i una tercera a Vilanova el 1929-1930 que va superar totes les anteriors fins i tot en el dèficit econòmic que va deixar. Potser van ser aquest i els canvis polítics del 1931 els que van impedir la IV exposició anunciada a Sitges. La petjada de la iniciativa, però, va tenir continuïtat, no sols amb la creació del Museu de Vilafranca sinó també mig segle després, el 1977, la constitució d’aquell Institut d’Estudis Penedesencs que el doctor Estalella ja havia proposat en 1926.

Per saber-ne més:

VV.AA. Les Exposicions d’Art del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1926. El Vendrell, 1927. Vilanova i la Geltrú, 1929. IEP. 2012.

Comas i Güell, Montserrat; Socias i Batet, Immaculada; i Solé i Bordes, Joan. De les Exposicions d’Art del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1926. El Vendrell, 1927. Vilanova i la Geltrú, 1929. IEP. 2014.

.

Inventaris "Post mortem" notari Jaume Abreu i Rius 1792- 1793

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Jaume Abreu i Rius que va treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1792. (Vol. 2.516). Foli 60r a 62r. 4 de març de 1792.

Esteve Farrel, pagès de les Gunyoles, Avinyonet, pel matrimoni amb Francesca Vaqués, vídua en primeres núpcies de Cristòfol Vaqués, pagès de les Gunyoles. Inventari dels bens de Cristòfol Vaqués, a les Gunyoles, al camí que va a les Gunyoles. Entrada i cuina amb estris; cambra amb un llit de posts i bancs i roba. Més una peça de terra dita Corral de Mossenya. Més terres a l’heretat Emmanuela i altra peça de terra a la mateixa heretat.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1792. Foli 77v a 78v. 14 de març de 1792.

Mariano Miquel, pagès de Sant Pere de Riudebitlles amb Antoni Esteva, també pagès de Sant Pere de Riudebitlles, avi dels fills del seu fill Pere Mariano Miquel, casat amb Maria Esteva, nora de Pere Esteva. Inventari de la casa amb un menjador amb plats i olles;M cuina amb estris; celler amb 6 botes, una de 7 càrr., sala amb llit de peu de gall; aposento amb un llit de peu de gall i roba. Més una peça de terra a la Coma Llebrera en terres de Josep Puigdelgoles. Més una peça de terra dita de Serracames (?) en terres de Pere Rius, a Sant Pere de Riudebitlles.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1792. Foli 216r a 220v. 30 de juliol de 1792.

Ignasi Llorens Feliu, forner de Vilafranca, fill de Francesc Llorens, cantirer, difunt. Inventari d’una casa a la plaça de l’Oli que afronta amb el carreró de Penyafort i amb el forn al mateix carreró. Entrada amb quatre cadires i una roda de fer càntirs i quatre càntirs de terrissa; celler amb 6 botes de 7 càrr.; obrador amb dues rodes de cantirer, estris, dotzena i mitja de càntirs vells; al cap d’escala una caixota i un bancot i trastos inútils; sala amb un banc amb respatller, quadres religiosos, caixa amb pany i clau, una guitarra, una mandolina i una llibreta de solfa i dos llibres: Trabajos de Jesús¹ i Instrucció de sacerdots,² altra caixa amb dos cantarets, altra caixa amb papers inútils i algun llibre, una capelleta de Ntra. Sra. de la Concepció, un morter,coberteria, plats i olles; cambra on morí amb cereals, oli, una caixa i roba; cuina amb estris; canbra del davant amb llit de peu de gall i roba, una caixa amb tres o quatre llibres, dues llibretes amb notes, papers i papers de la casa, creus, quadres i estampes, golfa amb roba i estris. Més una caseta al costat d’aquesta. Mésuna peça de terra a Sant Miquel d’Olèrdola a la partida de Santa Digna. Més peces de terra a Sant Miquel d’Olèrdola, a la partioda del Molí d’en Rovira i altra a la mateixa partida. Mésa peces de terra a Vilafranca a les partides de Milió [Melió’], de Barres Estretes i de Puig Ciuró.

* * * * *

Notari Jaume Abreu, 1792. (Vol. 2.516). Foli 236v a 238v. 20 d’agost de 1792.

Pau Cardús, fabricant de paper de Sant Pere de Riudebitlles, vidu de Maria Cardús Monay. Inventari de la casa i molí paperer propietat de la finada Maria que afronta amb el camí que va a Piera. Entrada amb premsa de premsar paper i una tin; celler amb tres botes de 7 càrr.; estança de les piles on es piquen els draps de fer paper amb 4 piles; obra nova amb sis piles i estris; espolsador dels draps amb estris; cuina on habita el masover amb un banc amb respatller; sala amb taula llarga i estris; cuina principal amb estris; cambra de l’escala amb llit de peu de gall, roba i una caixa; mirador amb estris. Més una peçá a Sant Pere de Riudebitlles a la partida de la Creu Trencada.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1793. (Vol. 2.517). Foli 51v a 53v. 10 de febrer de 1793.

Fèlix Balaguer, teixidor de lli de Vilafranca del Penedès, matrimoni amb Madrona Vidal, filla i hereva de Pere Vidal, difunt. Inventari dels bens de Mariona a la casa der la Parellada amb celler amb dues botes de 7 càrr.; saleta amb pastera, caixa amb roba i estris; cambra amb llit de posts i bancs i roba; cuina amb estris. M´s una peça de terra a la Bleda, partida de les Oliveres d’en Roqueta. Més una peça de terra a la Granada i una altra a Sant Pere Molanta, a la partida de la Creu de l’Embràs.

* * * * *

Notari Jaume Abreu, 1793. Foli 76r a 77v. 22 de març de 1793.

Magí Ferran, espardenyer de Vilafranca que es casa amb Margarida Miret abans muller d’Antoni Miret, pagès de Vilafranca. Inventari dels bens d’Antoni Miret a la seva mort a la casa del c/ de Sant Bernat, amb una entrada amb dues botes de 7 càrr. I eines; cuin amb estris; sala amb llitde posts i bancs; cambra amb llit de posts i bancs i roba; terra amb estris. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Sant Salvador.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1793. Foli 107v a 109v. 14 de març 1793.

Candia Llopart*, vídua de Pere llopart, pagès, fill de Pere Llopart major, pagès de Vilafranca. Inventari d’una casa al c/ de la Fruita amb entrada amb estris; cuina amb estris; cambra de mitja escala amb un llitet; cambra del davant amb llit de posts i bancs i roba; celler amb 3 botes de 6 càrregues i mitja (6’5 c.) i estris. Més diverses peces de terra a Vilafranca a les partides del Clot de Ferran i altra «que ocultar no se pot».

*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.

1 Possiblement es refereix a Fray Tomé de Jesús [Fray Enrique Florez]. Trabajos de Jesús, hi ha edicions des del segle XVII, generalment en quatre volums.

2 Crec que es refereix a Antonio de Molina. Instrucción de Sacerdotes en que se les da doctrina muy importante para conocer la alteza del Sagrado Oficio Sacerdotal. Potser l’edició de Miguel Escribano, Madrid, 1771.

Josep Muñoz Marata, president del Casal. 1936-1939.

Paraules pronunciades el passat dia 23 de desembre al Casal Societat la Principal en l'acte d'homenatge als socis i sòcies i en fer reconeixement pòstum com a soci honorífic de l'entitat a Josep Muñoz Marata, president del Casal entre 1936 i 1939.

Nascut a Barcelona el 1893 Josep Muñoz Marata era maquinista de ferrocarril de l’empresa que gestionava línies com la de Vilafranca o Vilanova, la Madrid Zaragoza Alicante (MZA). Afiliat al sindicat socialista UGT, poc després d’iniciar-se la guerra civil, el desembre de 1936, el Consell Municipal que llavors regia l’Ajuntament de Vilafranca va proposar les persones que havien de formar part de la junta casalista en substitució de l’equip que encapçalava Josep Senabre Giralt. Aquestes persones van acordar que ocupés la presidència Josep Muñoz, amb Antoni Pedrerol que era el secretari de l’Ajuntament, de vicepresident; com a secretari Ferran Serveto; de vicesecretari Àngel Camí; de tresorer Joan Canyelles que era l’únic que era també regidor a l’Ajuntament pel partit d’Acció Catalana Republicana; de comptador Gregori Bernat i de vocal-bibliotecari Cosme Sellescas. Muñoz es va mantenir en el càrrec fins al mateix mes de gener de 1939. No cal dir que per al nostre Casal -com vam estudiar en el llibre del centenari- els de la guerra ja es pot suposar que van ser anys difícils amb una notable davallada en el nombre de socis, però la directiva que presidia Muñoz va procurar mantenir el patrimoni de l’entitat tot aconseguint que no fos confiscat, com així va succeir amb altres societats vilafranquines.

En un moment de la guerra, el fet d’haver perdut la seva única filla en circumstàncies dramàtiques va fer decidir Josep Muñoz a desplaçar-se a Madrid, llavors sota el setge de les tropes franquistes, per tal de treure infants d’aquell front de guerra, nens i nenes que van ser acollits com a refugiats a famílies de València i de Catalunya. Com creiem que ens confirmarà l’estudi que estem portant a terme amb en Joan Montserrat, possiblement va ser aquesta acció de traslladar criatures madrilenyes refugiades la que va determinar que en acabar la guerra Muñoz fos detingut, jutjat, condemnat a un grapat d’anys de presó, empresonat i al cap d’uns anys finalment indultat. Però això va fer que Muñoz també fos objecte de depuració i no pogués reingressar a la seva activitat professional ferroviària, de manera que es va haver de guanyar la vida com a mecànic a Vilafranca on va morir el 1983.

Les juntes casalistes de la postguerra no van fer referència a les persones que van mantenir l’entitat durant la guerra civil i la Societat La Principal no va poder fer cap reconeixement a Josep Muñoz fins al 1977 en restituir el seu nom a la nòmina de presidents de l’entitat.

Bon Nadal!

 Una batussa nadalenca

Els records de les celebracions de Nadal de la seva infantesa no són especialment abundosos ni complexos, imatges fugisseres van i venen per l’espai dels records. Més d’un sembla pertànyer més a l’àmbit de l’anècdota que no pas a l’evocació de la felicitat del temps infantil.

El tió d’aquella casa no era gran cosa, un tronc sense cap ni peus, sense cara ni cap altre detall, un personatge que a l’hora de l’estomacada no oferia gaire cosa més que els torrons per a les festes, en especial els de xixona que eren els que feien les delícies del patriarca de la casa. La cantarella no era igual que l’habitual del Penedès i ni tan sols esmentava les arengades salades, de manera que aquells versos -«Caga tió/avellanes i torró/ si no cagues torrons per a mi/ no em seràs fadrí»- potser procedien de l’Alt Urgell, d’on era la mestressa de la casa.

Per Nadal venien els parents de Barcelona i la taula era gran. El dia abans la cuina s’atrafegava per enllestir els canelons i rostir l’ànec i el pollastre. La canalla no podien treure el cap a la cuina, tot i que els embadalia la màquina de trinxar carn, amb aquell moviment de maneta que convertia qualsevol cosa en una pasta espessa i caragolada per farcir els canelons. De la cuina en sortia una flaire d’allò més atractiva, anunci del que s’esdevindria l’endemà.

La presència del cavall de cartó era obligada en temps de Reis, així com les capses d’arquitectura, peces de fusta que permetien fer les cases i dissenyar els carrers d’una vila imaginària. Un Nadal especial va arribar amb un joc de plats i gots en miniatura, amb una tauleta i dues cadiretes que van permetre a la canalla imaginar àpats suculents, d’aquells de molt de protocol i diplomàcia que necessiten una copa i un plat per a cada cosa.

Els altres protagonistes eren les figuretes, les dels ciclistes que feien l’arribada al bell mig d’aquell poble d’arquitectura que havien configurat i, sobretot, les dels soldats per jugar a indis i americans, tal com veien a les pel·lícules. El cosí de Barcelona, de la mateixa edat del nen gran de la casa, es va portar un any algunes de les seves figuretes predilectes, possiblement amb la intenció de mantenir una confrontació amb les tropes casolanes, personatges aquests que, qui sap si pels danys col·laterals derivats de la batussa, havien perdut alguna de les seves extremitats, tot i que això no els impedia seguir actius i braus en la lluita. El problema va ser que, en un instant de distracció, el capità de les tropes de Barcelona va perdre també el cap.

El cosí es va negar estrepitosament a acceptar aital decapitació i va elevar la seva més sorollosa protesta a les autoritats familiars presents en aquell entorn. De res va servir que li fos retornada l’extremitat corresponent, cap intervenció quirúrgica no hauria pogut arribar a refer la integritat de l’il·lustre militar.

Resultat d’aquell enuig monumental va ser el fet que els soldadets de la capital no van tornar cap altre any a la vila

Inventaris "Post mortem" dels notaris Jaume Abreu i Rius i Fèlix Abreu Busquets 1790-1791

Buidat dels inventaris "post mortem" dels notaris Jaume Abreu i Rius i Fèlix Abreu Busquet que van treballar a Vilafranca entre 1769 i 1812, tot i que només apleguem els inventaris a partir del 1790. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, redactats gairebé tots en català, els protocols no són numerats.

Notari Jaume Abreu. 1790. (Volum 2.514) Foli 43v a 48v. 18 de febrer de 1890.

Antoni Clausell, prevere, rector de Sant Pere de Lavern i Francesc Riba, pagès de Lavern, tutors i curadors de la filla i hereva del segon matrimoni de Joan Bou, pagès de Sant Sadurní, vidu de Teresa Bou* Riba. Inventari de la casa al Raval de Sant Sadurní que afronta amb el camí que va al Bosch(?) dels Alberts; a l’entrada amb estris; estable amb un matxo i eixida, amb arada i estris; celler gran amb 10 botes de 7 càrr.; celler petit amb 4 botes petites; menjador amb taula, banc respatller, banc llis, plats, olles i coberts; cuina amb una xocolatera i estris; pastador amb pastera de tomba; sala amb taula i 6 cadires; cambra del cap de l’escala amb llit de bancs i posts i roba; altra cambra amb llit de bancs i posts i roba; altra cambra amb llit de bancs i posts i roba; altra cambra dita «de las caixas» amb 8 caixes i un cofre i roba; cambra de davant amb una tauleta, papers i moneda, armari i cadira; altra cambra amb llit de posts i bancs i roba; altra cambra com l’anterior; cambra dita la cambra fosca amb llit de posts i bancs i roba; altra cambra amb estris inútils; golfes amb estris; rebost i botiga de grans amb salador i cereals. Més tres peces de terra a Sant Sadurní a les partides del Mas de les Cols, l’heretat Carbó i la Plana de l’Hostal. Més dues peces de terra a Lavern i dos censos i dos crèdits al seu favor.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1790. Foli 77r a 79r. 19 de febrer de 1890.

Llúcia Serra Ràfols, vídua de Joan Serra, pagès de Lavern, a la casa de Jaume Miró on morí Joan Serra, inventari. Entrada amb pastera, eines, plats i olles; celler amb 4 botes de 7 càrr.; sala amb roba i dos llits de posts i bancs; cambra amb roba, una caixa, una cadira i cereals. Més una peça de terra a rabassa a l’heretat Romagosa de Lavern i una altra peça de terra a la mateixa heretat Romagosa.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1790. Foli 107r a 112v. 25 de febrer de 1890.

Cristòfol Ràfols i Mestre, pagès dit dels Caus, de Sant Pere d’Avinyonet, per haver-se de casar amb Francesca Soler i Mir de Cunit, terme de Cubelles, fa inventari dels bens de la dot. Casa dita de Ricart, a Cunit, amb entrada amb una pastera i una escopeta i estris; cuina amb estris i coberts; celler petit amb 4 botes de 7 càrr i estris; pati ab una premsa de cos caragols; celler gran amb 6 botes de 7 càrr. I estris; botiga de grans amb estris i cereals; cambra amb roba, llit de peu de gall, estris, plats i olles. La casa amb el seu portal a Cunit, amb baluart, sínia, corral, hort i pallissa i terres, afronta amb el camí que va a l’Arboç i amb la carretera que va de Vilanova a Tarragona. Més una peça de terra que afronta amb la carretera que va a Tarragona. Més altres peces de terra a Cunit així la dita de la Plana Gran que afronta amb la carretera a Tarragona, la dita de Puigpelar, la peça que afronta amb la devesa. Més la casa de Francesc Rosell, al terme de Cubelles. Més cinc crèdits al seu favor i un censal. Més una casa a Torrelles de Foiix amb dos portals, a dins la vila, la dita casa de la Premsa de premsar vi, amb una premsa de lliura i dues botes de 4 càrr. Al carrer de Baix, amb tots els estris. Més una peça de terra a Torrelles. Més un hort amb aigua a la partida de la Riera a Torrelles, que afronta amb la riera de Pontons. Més una peça de terra a Torrelles, al dit Camp de la Premsa que afronta amb el camí que va a la Casa Coral. Més una peça de terra a Torrelles dita la Espolla que afronta amb el camí que va de la vila a la Casa Guixà. Més una peça de terra a Torrelles dita la Premsa.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1790. Foli 226v a 229v- 22 de juny de 1790.

Lluís Blanch Salvany, prevere, Manuel Blanch Salvany, pagès de Vilafranca i Manuel Claramunt, pagès, marmessors i executors dels bens de Joan Dulset, pagès. Inventari d’una casa al carre de Puigmoltó amb entrada amb pedres; estable amb un burro; cuina amb una tauleta de fusta i tres banquets amb estris, plats i olles i roba, una caixa amb documents i eines. Més una peça de terra a Vilafranca a la Carretera de la Pedrera. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de ca l’Alayo.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1790. Foli 237r a 239r. 25 de juny de 1890.

Maria Carbó Mas, vídua de Ramon Carbó, pagès, fabricant d’aiguardent a Vilafranca. Invenari d’una casa al Raval de Sant Sadurní amb una entrada amb estris, plats i olles; cuina amb un ascó i estris; celler amb 13 botes de 7 càrr.; eixida; sala amb un taula i dos bancs amb respatller; cambra amb un llit de peu de gall i roba; altra cambra amb un llit de peu de gall, roba i estris. Més una peça de terra a Sant Sadurní i una altra peça de terra.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1790. Foili 271r a 274r. 20 d’agost de 1790.

Jaume Rigual, pagès de Subirats, hereu del seu avi Josep Rigual, pagès, també dit del Pujol, a Sant Pere de Riudebitlles. Inventari de la Casa Rigual o del Pujol, del Mas de la Riera, amb entrada amb eines; estable amb un matxo; celler amb 8 botes de 7 càrr.; menjador amb taula de fusta i 2 bancs respatllers, estris, plkats i olles; cuina amb escó i estris; pastador; rebost; sala amb 2 cofres; altra cambra amb caixes i roba; altra cambra amb llit de peu de gall, cadira i roba; botiga de grans amb cereals: 10 deutes al seu càrrec.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1790. Foli 343v a 347r. 26 d’agost de 1790.

Joan Nin(?) Notó, paperer de Sant Sadurní, fill de Josep Nin Alsina, pagès. Inventari d’una casa ue obre al carrer. Entrada amb eines; celler amb una bota de vinagre de mitja càrrega; cuina amb escó, estris, plats i olles; cambra prop de la cuina amb una pastera, llit de posts i bancs i roba; cambra del davant amb caixes i roba; altra cambra amb un bressol, estris i roba; altra cambra amb llit de posts i bancs, roba i joies. Més diverses peces de terra a Sant Sadurní a les partides de Cal Ferrer de la Torre, i cinc peces de terra a la partida del Coll de Duhi. Més 6 deutes al seu càrrec.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1791. (Volum 2.515) foli 57r a 59v.

Il·legible.

* * * * *

Notari Jaume Abteu. 1791. Foli 110v a 112r. 8 de març de 1719.

Salvador Ferret, dit de la Costa, pagès i Josep Roig, pagès, tots el Sant Salvador de les Gunyoles, del municipi de Sant Pere d’Avinyonet, marmessors i executors de Ramon Farret jove, boter de les Gunyoles. Inventari de la casa de Pau Farret, el seu pare, dit de la Costa. Cambra on morí en Ramon amb un bagul amb roba i joies i diners; 11 botes amb 20 càrregues de vi. Més crèdits al seu favor. Més interessos en el negoci de Josep Güell, de Vilanova, domiciliat a Barcelona que se encontrarà en l’Amèrica.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1791. Foli 148r a 151v. 28 de març de 1791.

Cristòfol Giralt, de Ribes i Maria Giralt Miret i Farret, conjugues, hereva substituïda per Pau Farret, pagès, dit de la Costa de Sant Salvador de les Gunyoles. Inventari de la casa Farret de la Costa, amb terres. Entrada amb premsa i eines; estable amb un matxo; celler amb 3 botes de 7 càrr i estris; cuina amb estris; pastador amb pastera de tomba i estris; menjador amb taula llarga i banc agafat a la paret; sala amb un llit de posts i bancs i roba; cambra amb tauleta de fusta i caixes; altra cambra amb llit de poosts i bancs i roba; botiga de grans amb cereals; salador; corral de bestiar amb 40 caps de borregos; diners. Més una peça de terra a Sant Pere Molanta a la partida dita de les vinyes que afronta amb terres de Milà Oller. Més el maset dit d’en Farret de la Costa, a Avinyonet, afronta amb el Ràfols dels Caus i amb Mas Suñer. Més un bou en casa de Josep Matas, de Subirats. Més un censal al seu favor.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1791. Foli 220v a 222r. 17 de maig de 1791.

Francesc Busquet, paperer, i Jeroni Romeu, pagès, ambdós de Sant Pere de Riudebitlles, tutors curadors dels pubills fills i hereus de Josep Busquet, paperer i de Càndida Busquet Romeu, la seva muller. Inventari d’una casa amb 2 botes de 7 càrr. I estris; estris de cuina, taula, banc respatller, sis cadires i roba.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1791. Foli 234r a 236v. 1 de juny de 1791.

Joan Miquel, sastre de Cubelles, hereu de Josep Miquel, pagès de l’Arboç per haver mrt el seu germà Pau Miquel, la vídua Maria Miquel Domingo. Inventari d’una casa amb dues portes al c/ del Forn de l’Arboç, amb entrada amb eines de pagès; estable amb un burro; celler amb tres botes de 7 càrr. I estris; sala amb taula i banc amb respatller; aposento on morí amb lit de peu de gall i dos cofres amb roba; rebost amb estris. Més una peça de terra a l’Arboç a la partida de la Coma en el camí de Lleger. Més altres peces de terra a l’Arboç a les partides de la Coma en el camí de Cucó, les Planes. Més un hort a Castellet, a la partida de les Hortes. Més una peça de terra a Castellet a la partida de l’heretat Cumeta(?). Més una pallissa a l’Arboç al carrer de les Roques.

* * * * *

Notari Jaume Abreu. 1791. Foli 387r a 389r. 23 de setembre de 1791.

Armanté Huguet i Mayà Huguet, basters de Vilafranca, tutors i curadors de la pubilla hereva de Joan Giralt, teixidor de lli i la vídua deixada Antònia Giralt Huguet. Inventari de l’heretat al C/ Graupera amb entrada amb una tauleta; cuina amb estris; saleta amb caixa de pi amb roba; cambra que dona al carrer amb tres cadires de boga, lit de peu de galla i roba; cambra on morí amb llit de peu de gall i roba. Més una peça de terra a Vilafranca a la partida de Porroig.

* Recordem que, com era costum a l’època, el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.