Paraules de presentació revista "del Penedès" n. 39-40. 23 de gener del 2025, sala d'actes del Consell Comarcal de l'Alt Penedès.
Bona tarda.
Em plau aprofitar aquest acte de presentació d'aquest número 39-40, número doble, corresponent als anys 2023 i 2024 de la revista "del Penedès" d'un gruix més que considerable, de més de 400 pàgines i que acull una vintena de treballs. Aprofito aquesta oportunitat per comentar alguns aspectes de la història d'una publicació que va veure la llum per primera vegada l'any 2002, és a dir fa 22 anys. Les matemàtiques ja les tenen aquestes coses, en aquests quaranta números s'han publicat més de 300 treballs de recerca, a més del llistat de toponímia de la secció de l'IEP, referències d'altres seccions, cròniques, i ressenyes de bona part dels llibres de temàtica penedesenca que han vist la llum en aquests vint anys, amb una excepció que el consell de redacció va tenir clara des del primer dia, cap ressenya no fa referència a les publicacions del mateix IEP, excepte per anunciar l'aparició d'un determinat llibre. És un criteri com en podríem tenir un altre, perquè, al cap i a la fi, les ressenyes van signades i el que allí es diu és l'opinió d'una persona concreta.
La revista "del Penedès" és dedicada, com es diu en la mateixa publicació, a les ciències socials, ciències naturals i a les humanitats, sempre de l'àmbit de la vegueria del Penedès. Per cert, que aquesta -la vegueria del Penedès- és una referència que l'any 2002 quan va sortir el primer número encara no teníem clara, ni tan sols havíem pensat en aquell "Manifest pel Penedès" que l'Institut va fer públic l'any 2004 i que des de llavors ha tingut una ben llarga i profitosa trajectòria, inconclusa encara. D'aquí que en aquests vint anys -del 2004 fins ara- bona part dels textos d'entrada de la publicació, una mena d'editorial que anomenem "Portalada", hagin tingut com a tema la reivindicació de la vegueria i que dediquéssim un número extraordinari, el número 12, l'any 2005, amb un format diferent i 200 pàgines, a un monogràfic sobre la vegueria Penedès a càrrec de la Plataforma per una vegueria pròpia.
Quan el 1977 va iniciar les seves activitats l'IEP a més de les sortides "Coneguem el Penedès", les conferències i altres activitats presencials, es va decidir publicar un volum que aplegués treballs de recerca diversos, era la "Miscel·lània penedesenca" que, com el seu nom indica, recollia recerques de temàtiques molt diverses. Cap als anys 90 l'IEP va decidir convocar, gairebé de forma anual, les Jornades d'estudis penedesencs i a partir d'aquell moment la "Miscel·lània penedesenca" va començar a acollir els treballs presentats a aquestes Jornades.
El primer volum de la "Miscel·lània" és de l'any 1978 i el darrer del 2001, és a dir 23 anys i 26 volums perquè alguns anys eren dobles. Més de tres-cents estudis, tots penjats al web i fàcilment accessibles.
En aquells primers anys l'IEP no comptava amb una publicació periòdica pròpia i s'acollia a les pàgines d'"Olerdulae", revista trimestral del Museu de Vilafranca que s'havia començat a publicar el 1976 amb la voluntat, entre altres aspectes, de promoure la fundació de l'Institut. Una dècada després es va decidir a crear una publicació pròpia de l'Institut i el 1986 va veure la llum amb la capçalera "Gran Penedès", es va publicar durant 16 anys, amb caràcter trimestral i fins al 2001, en van sortir 73 números. De manera habitual, però, acollia únicament un treball de recerca i dedicava gairebé tot l'espai, molt més breu que aquesta revista que ara presentem, a informar de les activitats programades per l'Institut i una crònica de les que ja s'havien portat a terme. Aquesta fou la gran obra del secretari de la nostra entitat, Francesc Xavier Virella Torras, que Déu hagi ben perdonat, i cal reconèixer que el dia que algú vulgui fer la història de l'IEP i la seva labor una setmana rere l'altra té a "Gran Penedès" una font d'informació extraordinària.
El 2002, però, el canvi de junta de l'IEP va venir acompanyat de replantejaments. D'alguna manera es va decidir refondre el volum anual de la "Miscel·lània penedesenca" i la revista "Gran Penedès", que havia aixecat alguna polèmica en el seu nom que algú interpretava equivocadament com si es tractés d'una mena de deliri de grandesa. Qui hagi conegut en Xavier Virella sap que això era absolutament impossible.
El resultat de tot plegat va ser el 2002 "del Penedès" que en aquella primera etapa acollia treballs de recerca, alguns d'ells presentats a les Jornades i que formaven part d'un apartat anomenat encara "Miscel·lània penedesenca". També hi havia una crònica detallada de totes les activitats portades a terme per la nostra entitat, així com ressenyes de llibres i apartats d'algunes seccions com el de toponímia penedesenca. Impresa a un color, l'any 2007 es va decidir suprimir la crònica de les activitats de l'entitat tenint en compte que es comptava ja amb la pàgina web i el correu electrònic des del qual s'informava a tots els associats.
Un altre aspecte que va canviar va ser el de la seva difusió, durant anys la revista es va enviar per correu a tots els socis, però els costos d'aquesta operació van acabar resultant prohibitius i el fet de disposar de mitjans electrònics va acabar determinant que la revista en paper restés a disposició a les seus de l'IEP igual com els llibres mentre que tots els números resten disponibles al web "iepenedesencs.cat".
L'any 2010 es van acabar de publicar els treballs presentats a les Jornades que conformaven la "Miscel·lània penedesenca" per tal com ja feia alguns anys que els estudis s'acollien en un volum específic dedicat a la temàtica de les Jornades. L'últim canvi significat va ser el 2017 quan de la mida quart es va passar a la d'octau i es va introduir el color completament.
Potser algun dia un o una jove universitaris es decidirà a estudiar a fons el contingut d'aquesta publicació, el pes d'unes i altres temàtiques i la importància de les signatures que s'hi han acollit. No seré pas jo qui entri en aquesta valoració, però sí que m'enorgulleix dir que en aquests 40 números hi podeu trobar treballs signats per mestres en diferents àmbits de la cultura catalana com Josep Fontana, el pare Josep Massot, Mn. Joan Bonet o Albert Manent, a més d'entrevistes a personatges com Pere Bohigas o Pere Grases, textos inèdits recuperats com cartes de Pere Mas i Perera o una crònica de Vidal i Verdaguer, pare dels Vidal i Valenciano. I igualment signatures actuals de professors de primera línia com Manuel Jorba o Joan Santacana per no esmentar Ramon Arnabat que és al meu costat. Per cert, que, per si algú hi té interès, totes aquestes entrevistes, fetes llavors amb un senzill aparell de periodista, i moltes altres coses es van donar a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès que, abans que les cintes es malmetessin, les ha digitalitzat i netejat de sorolls i resten disponibles per a qui hi tingui interès perquè, com és ben sabut, no tot el que s'enregistra després esdevé lletra d'impremta.
No cal que digui que ens sentim orgullosos d'aquesta trajectòria i que desitgem una llarga vida a la nostra publicació i que, pas a pas, vagi assolint el necessari relleu generacional, ara ja en bona part a mans de Carlos Moruno en la direcció de qui ens sap greu que per motius professionals avui no hagi pogut ser aquí. Tenim la certesa que, amb la seva direcció i el suport de l'equip del consell de redacció, la publicació té una llarga projecció de futur com la tenen les temàtiques de ciències socials, naturals i humanitats del nostre Penedès que són encara per estudiar. El 2027, d'aquí a dos anys, l'Institut commemorarà els 50 anys de la seva fundació, el món ha canviat molt i la tecnologia encara més, crec que és de justícia reconèixer que l'Institut ha sabut adaptar-se als nous temps i els nous reptes, i justament tota la feina feta en aquest mig segle ens permetrà dir que hem arribat dalt d'una carena, un cim que ens permet albirar tota la muntanya que hi ha al darrere i que encara espera el nostre pas, de mica en mica i amb constància.
Moltes gràcies.
