divendres, 10 de novembre de 2017

Revistes del Baix Penedès

Notes publicades a la revista de l'Associació per a la Dignitat de la Bisbal (ADB) fins el 2011.


Publicacions locals i comarcals


 L’aparició de noves publicacions i mitjans de comunicació està directament relacionada amb la intensitat de la vida política i social de cada moment. Així trobem “El Vendrellense” que va ser el primer setmanari de la comarca i va començar a publicar-se el 1859. A partir d’aquí la premsa local i comarcal va anar prenent volada, principalment a les tres capitals de l’àmbit del que anomenem Penedès històric. Al segle XX l’aparició de noves publicacions va esdevenir sovint un instrument de difusió de les ideologies dels seus editors o el mitjà per donar a conèixer les activitats de determinats col·lectius. Actualment, però, el tret característic d’alguns d’aquests mitjans comarcals és la seva professionalització, tot i que no s’ha bandejat l’altruisme de molts col·laboradors i la convivència amb altres publicacions de caràcter local que, tot i ser modestes, realitzen un indiscutible servei.  Un bon exemple d’això últim és la que teniu a les mans, de tot plegat n’anirem parlant en aquesta secció.


"El Cafè", de l’Arboç 
L’any 1989, tot aprofitant l’empenta  associativa dels anys de democràcia municipal consolidat, va veure la llum la revista “El cafè” a la vila de l’Arboç. Amb una durada fins el 1994 i un total de 36 números dels que en reproduïm la portada del darrer, la publicació volia, com totes les d’aquest caire local, prendre el pols mensualment a la vida de la població i deixar-ne una crònica escrita. En alguns anys d’aquesta etapa va comptar amb suport municipal però, tot i això, la manca de possibilitats de dedicació professional a la seva realització va acabar enllestint la publicació en la mateixa mesura que es va enllestir l’entusiasme i la voluntat constants dels que la van fer possible.



Malgrat això totes aquestes publicacions són una font molt interessant d’informació sobre etapes concretes de la vida del municipi. L’hemeroteca de l’Institut d’Estudis Penedesencs  -carrer Sant Pau 13 de Vilanova i la Geltrú- conserva i té disposades per a la consulta més de cinc-centes capçaleres de les tres comarques penedesenques, en la seva major part dels anys setanta del segle XX fins ara, una florida notable i sempre ben interessant.


"Vila Domènio", de Sant Jaume dels Domenys 
Nascuda l’any 1985, com tantes altres publicacions a l’entorn dels nous aires de democràcia que vivia el país, els mateixos que a nivell municipal amb els nous ajuntaments començaven a oferir pressupost i fer possible realitzacions i entitats culturals. Aquesta publicació vol recollir en la seva capçalera el topònim llatí en el que es pot situar l’origen de l’actual i potser de la població de Sant Jaume dels Domenys. Publicada a l’empara de la Casa de Cultura d’aquest poble, va iniciar el seu camí des d’aquell ja llunya 1985 fins l’any 2006 amb un total de 73 números –del zero al 72- , tot i que amb desigual regularitat, amb una mitjana és d’entre 3 i 4 números l’any, però és que en aquest temps pateix aturades i viu tres etapes diferents. En qualsevol cas es tracta d’una publicació de vida àmplia i esdevé una eina de primera mà per a fer ressò de la vida de la població i les activitats que s’hi porten a terme. L’any 2007 ha iniciat una nova etapa, anomenada època quarta, que arriba amb prou constància fins als moments actuals i que, reprenent altra volta la numeració, arriba fins ara mateix, el darrer que hem vist és el número 7. Per suposat, li desitgem llarga vida i que sigui per molts anys més.




"El Porticó", de Masllorenç 
Publicació municipal, identificada com a “Revista Portaveu del Municipi de Masllorenç”, a través de l’entitat ‘El Patronat’, que correspon al Patronat Municipal de Cultura d’aquesta població que,  tot i ser en un dels extrems de la nostra comarca sempre s’ha sentit intensament penedesenca i, a més, té com a patró el penedesenc sant Ramon de Penyafort. La publicació va néixer el 1996, com tantes altres revistes de caire local amb motiu de la represa i empenta de les activitats culturals en la vida municipal democràtica. La publicació aplega amb constància el conjunt d’activitats que es porten a terme en l’entorn del municipi en els diversos aspectes i contribueix així de manera ben decidida a la cohesió de la vida local i a deixar-ne crònica per als estudis històrics que en el futur es vulguin realitzar sobre la vida democràtica publicitat en les darreres dècades del segle XX i les primeres del XXI. Des d’aquests primers anys ha publicat de forma pràcticament constant quatre números anuals, periodicitat que ha mantingut fins a l’actualitat.


"Retruc", portaveu de Calafell 
Amb la denominació “Retruc” i l’afegitó de “portaveu de Calafell” l’any 1977 va veure la llum el primer número d’una publicació que, com tantes altres de la seva època, naixia a l’entorn del moviment associatiu i veïnal democràtic que es va generar a partir de l’any 1976, de camí cap a la democràcia. El 1979 havia publicat onze números i, com podeu veure per la portada que reproduïm, el tema de fons no era altre que el de les eleccions municipals d’ara fa tres dècades, el naixement del primer ajuntament democràtic de cada població. Com es pot veure en el dibuix de portada, per 11 regidors es presentaven 55 candidats agrupats en diversos formacions polítiques. Habitualment es publicava amb una periodicitat bimensual tota vegada que a l’hemeroteca de l’Institut d’Estudis Penedesencs conservem la publicació des del número 32, publicat el 1982 fins el número 136 del 1998, sense que ens consti que hagi tingut continuïtat a partir d’aquesta data. Cal tenir en compte que la vida cultural de Calafell és prou àmplia i ha comptat amb altres publicacions com “L’informatiu” del Patronat Fundació Castell, “Fòrum” i altres als que algun dia farem referència.




"El Marge", de la Bisbal 
Nascuda a la dècada dels noranta aquesta publicació es presenta com a Butlletí Informatiu de la Secció Mediambiental de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Coll de Bou de la Bisbal, Masllorenç i Albinyana, amb adreça a la primera d’aquestes poblacions. Com es pot suposar, la publicació neix en base a les inquietuds d’una associació que es planteja anar bastant més enllà de l’espai estricte de la labor de defensa forestal, de manera que s’organitza amb un equip de redacció de més d’una dotzena de persones i amb col·laboradors del renom en l’àmbit dels estudis comarcals, com és el cas de Benjamí Català o Lluís Gil, el naturalista de Torredembarra Antoni Beneyto o la poetessa Nati Soler Alcaide. Parlem de tot un model de publicació amb una línia con solidada, que ofereix una edició seriosa i ben plantejada a l’entorn del patrimoni natural de la nostra terra. El 2004 havien publicat ja tretze números, un per època de l’any, i a les seves pàgines s’acollien treballs interessants sobre fauna i flora, sostenibilitat, productes del camp, arquitectura i cultura rural, pedra seca, tombs a peu pels termes o meteorologia, entre altres.



“Prometeo”, de Cunit

Al costat de les publicacions de caire local o d’estudis d’aquest entorn, al Baix Penedès hi ha també algunes interessants mostres de producció literària o de treballs situats en àmbits d’interès específicament cultural i literari. Aquest és el cas de “Prometeo. Revista de creación poética” que amb caire trimestral promovia des de Cunit, amb difusió gratuïta i bàsicament en llengua castellana José Gil Cànovas. Iniciada l’any 2003, el 2005 havia publicat el seu número 12, una edició que era possible gràcies a les aportacions dels mateixos autors que hi veien inclosos els seus treballs creatius en lletra impresa. A més de Gil Cánovas com a coordinador, formaven l’equip de redactors Alma Labiur,  Josep Lluís Reyes i Francisco Quintana, en total 16 pàgines de disseny acurat –a càrrec de Nicolás Pérez Lavid- impreses a les Gràfiques Raventós Suau de Calafell que acollien creacions de prop d’una trentena d’autors. Línies clàssiques per a una publicació de difusió cultural específica, difusió de la que cal suposar que se n’encarregaven els mateixos autors publicats.

"Portal Nou" de Llorenç


Entre les poblacions del Baix Penedès amb una activitat cultural més constant i destacable se situa Llorenç del Penedès. La sala d’art de les Quintanes és en aquests darrers anys sols una de les mostres d’aquesta activitat, a la que cal afegir igualment la constant labor teatral que es desenvolupa a la població de la mà d’un grup d’aficionats a l’art escènic, però amb una inversió d’hores i d’entusiasme que no té discussió. D’aquí que no ens hagi d’extranyar que la seva publicació “Portal Nou” compti amb una trajectòria constant i ben destacable. Nascuda a principis dels anys setanta –1973- amb el suport i l’aixopluc legal de la parròquia de la població, el 1998 van celebrar els 25 anys de la publicació i el número 148, que vol dir una freqüència de publicació altíssima –com acostuma a passar amb aquest tipus de publicacions voluntaristes, sempre amb pujades i baixades-, superior de mitjana als cinc números l’any. El darrer exemplar que hem vist a l’hemeroteca de l’IEP és el número 170 de l’any 2002.

  
"Penedès". Revista Comarcal Il·lustrada



Fundada el 1919 per Mn. Manuel Trens i dirigida per l’escriptor Roman de Saavedra, aquesta  publicació va arribar fins al 1921 en una agosarada aventura que començava amb la reivindicació de la grafia del topònim, també es va plantejar com una reivindicació de la unitat de les comarques que configuren el Penedès, de manera que s’anunciava amb redacció a Vilafranca, on figurava com a director literari Roman de Saavedra; a Vilanova i la Geltrú, amb Antoni Torrents i Rossell; a Sitges, amb Josep Carbonell, i al Vendrell, a la impremta dels Ramon, on s’elaboraven físicament els exemplars. Des de les seves pàgines es promovien tant els àmbits de la cultura més universal —com podia ser l’obra de Dante— com els aspectes més comarcals, i així dedicaven un número a Olèrdola, tot coincidint amb l’aplec de centres excursionistes de Catalunya en aquell històric indret, llavors encara  gairebé verge d’estudis arqueològics seriosos. Manuel Trens era l’ànima de la publicació sense posar-hi el nom. Ell era qui redactava en cada número el text introductori, aplegat sota l’epígraf «De casa nostra», i quan calia li servia de tribuna per dir les coses ben clares i marcar pautes, al seu costat hi trobarem les personalitats més signficades de la cultura penedesenca d’aquells anys.


"El Cèrvol" de Banyeres 
A la població de Banyeres del Penedès el butlletí “El Cèrvol”, característic de l’entitat de la població, va iniciar el seu camí als anys setanta amb notable empenta i periodicitat mensual com a crònica de la vida a una població que en les darreres dècades s’ha vist sotmesa a notables canvis i a un creixement derivat no sols de la consolidació de noves urbanitzacions en el seu municipi, com en tants altres de la comarca, sinó també per l’arribada als anys setanta de l’empresa Cristalera Española amb seu a l’Arboç però amb nombrosos treballadors que van fixar la seva residència al municipi limítrof de Banyeres. Quan semblava que la calma tornava l’anunci de la situació en aquest i altres municipis del macroprojecte del Centre Integrat de Mercaderies (CIM) torna a sacsejar la població. D’aquí que facin una bona labor de vertebració social publicacions com aquesta, que l’any 2000 se situava ja en la seva tercera època amb més d’un centenar d’exemplars publicats. A l’hemeroteca de l’IEP (Carrer Sant Pau 13, Vilanova) ens consten i tenim a disposar per a la seva consulta exemplars des de l’any 1987 fins el 2001.






"Miscel·lània penedesenca"

L’any 1978 l’Institut d’Estudis Penedesencs, que s’havia constituït l’any anterior, va publicar el primer volum de la “Miscel·lània Penedesenca”, una edició anual que acollia treballs diversos dels estudiosos i afeccionats penedesencs de les tres comarques. Des d’aquell primer volum va mantenir la seva continuïtat fins l’any 1997 amb un total de 26 volums, la seva periodiciatat va determinar que alguns anys calguessin dos i fins a tres volums, en la seva major part de més de tres-centes pàgines cada un, anb una mitjana de quinze treballs.



Tot plegat vol dir que s’hi van publicar més de quatre-cents estudis referits a pràcticament tots els indrets del Penedès i a les temàtiques més diverses. A partir del 1988 els treballs que es van acollir a les seves pàgines va passar a correspondre a les Jornades d’Estudis Penedesencs que anualment organitza l’IEP. Amb posterioritat al 1997 els treballs es van acollir a les pàgines d’una nova publicació de l’IEP.



"El Vendrellense"

L’any 1892 es va iniciar al Vendrell la publicació de “El Vendrellense. Semanario independiente”,  tenia quatre pàgines, a tres columnes i acollia escrits en català i en castellà, veia la llum cada diumenge a les premses de la impremta dels germans Ramon al carrer del Teatre número 18, a la capital del Baix Penedès. N’eren justament els seus promotors en Jaume Ramon i Vidales i el seu germà Ramon, qui constava com a redactor en cap, també hi havia a la redacció Narcís Bas i Joan Antic. Al primer número amb data 2 d’octubre de 1892 s’hi fa constar entre les seves intencions les de ser “a la par que defensor de los intereses de nuestro país, un, aunque modestro, digno representante en esta Villa de la prensa periódica”.



Publicava articles de caire polític i quan podia tractava també les temàtiques referides a la indústria, l’agricultura i el comerç i encara els àmbits de la història i la literatura, d’acord amb el que era característic d’aquesta temàtica al segle XIX. Així la sèrie “Vendrell histórico”, obra d’en Jaume Ramon que s’acabaria aplegant en llibre el 1933. La vida del setmanari va ser de nou anys en la seva primera etapa, tota vegada que el darrer número va sortir el 22 de juliol de l’any 1900 quan, amb la mort d’en Jaume Ramon, el seu germà el va reconvertir en “Lo Vendrellenc. Semanari Comarcal del Baix Penedès” amb el mateix domicili, impremta i redacció, però amb predomini no absolut de la llengua catalana. El va continuar dirigint en Ramon Ramon i Vidales i el darrer número que coneixem és del 26 de juny de 1904.



"El demócrata"

Gràcies als treballs de Pere Ferrando (“La premsa escrita al Baix Penedès, un nou exemple d’intensitat social i cultural”, a Miscel·lània Penedesenca 1994, Institut d’Estudis Penedesencs) coneixem un conjunt de publicacions de curta durada però que van deixar la seva petjada al Baix Penedès durant les darrers dècades del segle XIX i les primeres del segle XX, etapa en la que van florir setmanaris prou diversos que, com ens indica Ferrando al títol, eren una mostra evident de l’empenta de la societat de l’època en els seus més diversos àmbits. Entre els aspectes que les feien possible hi havia el component essencial de les impremtes, moltes vegades aquells obradors eren a la vegada la redacció del diari i el punt d’obtenció de la informació local; a les tertúlies de les impremtes se sabia tot i cada grup polític feia la seva interpretació dels fets en base a la seva perspectiva ideològica.



Un d’aquests setmanaris que es va publicar al Vendrell va ser “El Demócrata. Semanario republicano de avisos, noticias y literatura” quatre pàgines setmanals a tres columnes que veien la llum el diumenge. Va iniciar la seva vida el 1891, tenia caràcter bilingüe i inicialment va veure la llum a les premses vilafranquines de Cal Claret, un dels obradors més prolífics de l’època pel que fa a premsa política; es va continuar imprimint a Tarragona i finalment va passar a les premses vendrellenques de cal Ramon. En van sortir 52 números, és a dir ben just un any de vida, tenia la seva redacció al vendrellenc carrer Montserrat.



"El Baix Penedès", del Vendrell

Seguint l’estudi de Pere Ferrando (“La premsa escrita al Baix Penedès, un nou exemple d’intensitat social i cultural”, a Miscel·lània Penedesenca 1994, Institut d’Estudis Penedesencs) per referir-nos al setmanari de més llarga vida a la comarca, és a dir “El Baix Penedès”. Una publicació nascuda el març del 1906, sense cap indicació específica però que a partir del juliol del 1916 rebria la indicació de “Setmanari Autonomista republicà”, a la vegada que passava a esdevenir portaveu del Centre Català Autonomista del Baix Penedès. Cal remarcar el reconeixement d’identitat comarcal que mostrava des de la seva mateixa capçalera. Posteriorment es va subtitular sols com a “Setmanari Nacionalista”. Va tenir inicialment la seva redacció al número 2 de la vendrellenca plaça de Pi i Margall i des del 1916 a la seu del Centre Català Autonomista del Vendrell. Veia la llum els dissabtes amb caràcter setmanal i entre els seus redactors i director hi trobem els noms més específics de la cultura comarcal d’aquella època: Ramon Ramon i Vidales, Joan Ferret Navarro, Ferran Rossell i Jané i Josep Ramon. Veia la llum a la impremta vendrellenca dels germans Ramon. Va viure 31 anys i va arribar fins el número 1.608 el febrer de 1937.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada