diumenge, 2 de juliol de 2017

El curiós cas de Sir. Samuel Hoare a Vilafranca



Nascut a Londres el 1880, Samuel John Gurney Hoare, vescomte de Templewood, ha passat a la història com Sir Samuel Hoare. Va tenir ja una participació diplomàtica destacada en la Primera Guerra Mundial i va ser l’ambaixador britànic a Espanya durant la Segona. El 1936 havia estat primer lord de l’almirallat i de 1937 a 1939 va exercir de ministre de l’Interior britànic amb Churchill de qui es diu que el veia com un enemic polític, a banda que Hoare no sols era conservador sinó que mantenia opinions properes al feixisme. En qualsevol cas, el cert és que Churchill se’l va treure de sobre en donar-li càrrec, prou difícil en aquells moments, d’ambaixador a Espanya. Hi va ser entre 1940 i 1944 i tenia l’encàrrec específic d’evitar l’entrada de l’estat franquista en el conflicte mundial. El cert és que els estudis d’aquest període reconeixen la seva contribució a aquesta no entrada d’Espanya a la Segona Guerra Mundial, no tant per la via diplomàtica com per la dels fets consumats de l’anomenada política anomenada dels “navicerts”, una gestió que l’octubre de 1943 va passar per Vilafranca.


                                           Sir. Samuel Hoare
S’assegura que en l’encontre Hitler-Franco a Hendaya, el 23 d’octubre de 1940, el primer va manifestar l’interès germànic per ocupar Gibraltar i poder tenir el control de l’estret, però Franco va deixar el tema sobre la taula perquè la major part dels seus generals eren de l’opinió que el tema corresponia per “orgull patriòtic” a l’exèrcit espanyol, i així va quedar la cosa. Aquest i altres aspectes van fer que Espanya no arribés a entrar directament en la Segona Guerra Mundial i Sir Hoare hi va contribuir amb la seva política dels “navicerts”, és a dir el manteniment de l’expedició per part dels consolats britànics d’un document per a navilis –l’anomenat “navicert”- que certificava que era un vaixell neutral que no portava mercaderies a països enemics. No és tema d’aquest comentari entrar en el paper de l’empresari mallorquí Joan March en aquestes i altres gestions a l’entorn del paper d’Espanya en la guerra..

Poques setmanes abans Hoare s’havia pogut reunir amb Franco i li havia manifestat de forma clara que la desastrosa situació econòmica en la que es trobava Espanya feia aconsellable que mantingués una política de neutralitat en el conflicte, entre altres coses pel fet que només així es podrien mantenir els “navicerts” que asseguraven que els vaixells que portaven a la península subministraments de blat i altres productes alimentaris de primera necessitat serien respectats per la marina britànica que continuava mantenint el domini i el control de les aigües atlàntiques i mediterrànies. Pel que explica el noble anglès a les seves memòries, Franco no es va arrugar i li va assegurar que Espanya no necessitava per a res l’Imperi Britànic i que qualsevol producte que calgués podia ser portat del nord d’Àfrica.

Les paraules, ben característiques d’un dictador militar com el que teníem, no van correspondre a la realitat. La política dels “navicerts” es va haver de mantenir, Alemanya no va poder ocupar Gibraltar, i a més sembla va deixar d’estar interessada en el tema i els militars hispans –amb el suport e3conòmiuc de Joan March de sotamà- no van passar del projecte pel que fa a l’ocupació del penyal.


Així es mantenien encara les coses l’octubre de 1943 quan Sir Samuel Hoare va visitar Vilafranca amb motiu de la “Exposición y Feria Oficial de la Viña y el Vino”. En concret va ser el divendres 29 d’octubre quan Hoare i la seva esposa van ser a Vilafranca, amb el capità general de la IV Regió Militar, el governador civil de Barcelona, Correa Veglison, el cònsul de la Gran Bretanya a Barcelona i els corresponsals de “The Times” i del “Daily Express”.

Van fer la visita acompanyats per l’alcalde de la Vila, Manuel Bernach, el president de la Fira, Antoni Güell Cortina, Mn. Pere Coma i l’arquitecte vilafranquí Josep Brugal Fortuny, autor d’algunes de les construccions que al Tívoli acollien l’exposició, com la font de l’entrada que encara va subsistir un grapat d’anys. Després es va convidar el representant britànic a donar un tomb per la vila i visitar Santa Maria, tot i que llavors estava en procés de restauració després de la crema del 6 d’octubre de 1934.

Explicava Brugal que Mn. Pere Coma estava molt preocupat pels problemes econòmics de la reconstrucció de la basílica, obres que dirigia Josep Brugal, amb l’assessorament d’altres arquitectes. Es va pensar que la comitiva britànica potser faria algun donatiu si la vista resultava reeixida i Mn. Pere Coma va preguntar a Brugal, afeccionat a l’orgue i deixeble de Mn. Maideu, si sabia l’himne britànica, Davant la resposta afirmativa d’aquest el va fer avançar-se a la comitiva per estar a punt a dalt l’orgue, llavors acabat d’estrenar.


“Jo estava assegut davant de la consola –va escriure Brugal molts anys després- i estirava el coll per poder veure el moment que s'obriria la porta principal. Així que aparegué Sir Samuel Hoare i donà els primers passos dins l'església vaig engegar l'himne anglès amb tots els registres de l'orgue i tota la seva potència. Instantàniament quedà paralitzada la comitiva, i restaren immòbils fins que l'orgue deixà de sonar. Tot seguit es feu la visita i l'ambaixador diposità un donatiu a la safata que hi havia preparada. Quan anaven a sortir del temple vaig repetir el "God save the king" i per segona vegada tothom es va quedar plantat i immòbil fins que es va acabar la interpretació de l'himne”.

 Aquella mateixa nit la BBC de Londres, emissora radiofònica que tenia a Vilafranca habituals oïdors nocturns, va relatar la visita de Sir Samuel Hoare a la Fira del Vi de Vilafranca i va esmentar el fet d'haver estat interpretat l'himne anglès quan l'ambaixador va entrar a la Basílica de Santa Maria. El detall es va interpretar com un motiu de suport a la causa aliada quan la guerra anava ja cap a la seva fi.



A Vilafranca, el detall de Santa Maria va ser tan comentat com  oficialment silenciat. Pel que sembla l’ambaixador va fer una aportació de mil pessetes, una quantitat notable en aquella època. Inicialment es va suposar que l’intèrpret havia estat el músic Tomàs Berdier, fins que el mateix Brugal en va donar a conèixer els detalls. Cal tenir en compte que pocs dies abans, la tarda del diumenge 24 d’octubre, havia visitat la Fira l’ambaixador alemany a Espanya, Hans Dieckoff. Acompanyat també del governador civil, les autoritats locals havien rebut el representant germànic en una visita enfosquida per la pluja i que no es va allargar cap a l’interior de la vila.

Sir Samuel Hoare va morir el 1959 després d’haver redactat les seves memòries i altres volums de referència històrica diplomàtica, entre els que hi ha els capítols que fan esment a la seva etapa a l’ambaixada a Espanya. 

Per saber-ne més: Sir Samuel Hoare. Misión en España. Testimonio del Embajador Británico. Ed. Losada. Buenos Aires 1946. Samuel Hoare. Embajador ante Franco en misión especial. Ed. Sedmay. Madrid. 1977. Josep Brugal Fortuny. Aquella tarda d'octubre del 1943. Olerduale n. 25-26. Museu de Vilafranca. Juliol-desembre 1984. E. Tomàs G. Tomàquets “falangistes” contra administradors d’Acció Catòlica, a Tothom, 27 d’agost de 1977.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada